Entrem en aquesta segona hora i ho fem parlant amb Josep Maria Ranyer,
portaveu del Partit Socialista d'aquí de Sant Jus.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, ben tornat a la misura.
Gràcies.
A les portes una mica d'aquest Sant Jordi,
que és una mica la temàtica d'aquest mes.
Sí, sí, sí.
No? Força expectants de veure la celebració que tindrem aquí.
Home, perquè sembla que aquest sí que ja el podrem fer en plena normalitat.
I sense mascaretes?
I sense mascaretes.
Ens ho regalaran allò...
Bé, ens ho han guanyat a pols,
que a partir del 19 amb els interiors no farà falta les mascaretes,
amb els tios ja no les teníem,
i només quedaran aquells punts calents,
on el transport públic o alguna instal·lació sanitària
o un element que hi ha una certa aglomeració de persones amb un cert risc,
que ja s'haurà de mantenir,
però amb la resta ja entrarem en un procés de normalització.
residències, hospitals i també transport públic,
de moment seran els que quedaran.
Seran els que mantindran aquesta situació.
A més a més de la gent que vulgui,
perquè jo ara no sé si veurem una generació de gent
que com fan els japonesos de vegades...
Que s'hauran habituat o per por, no?
Potser encara.
Sí, per la grip, per no sé què,
per la contaminació o per qualsevol cosa.
Jo no sé si agafarem aquesta costum o no.
Jo crec que no, però mai se sap.
En tot cas, també, com que és una decisió molt personal,
és que una persona la vol du igualment, no?
Igualment, igualment.
En un espai interior.
Ara quedarà més normalitzat que una persona...
En un altre moment semblava com el principi
quan es va imposar l'obligació de portar el casc a la moto,
que els que havíem viscut en una època que no es portava casc,
quan vèiem un punt, el vèiem estrany,
i ara veus estrany algú que no ho porti, no?
Doncs, bueno, aquí, abans, veure una persona amb mascareta pel carrer
vol dir aquest està molt malalt, aquest no sé què,
i en canvi ara jo crec que s'ha de també normalitzar
que la gent per prevenció ho pugui agafar, si vol.
Per protegir-se, també.
Sí, sí, però sobretot si vol.
Vull dir que aquest és l'element, el canvi substancial.
Exacte.
Passem, si et sembla, també per alguna de les pàgines del butlletí
d'aquest mes d'abril, perquè fa un parell de dies que el tenim per aquí,
i un dels temes del mes, de fet, el tema del mes, no?,
és aquest estudi, estadística, aquesta enquesta, no?,
que s'ha fet a bona part de la població,
que et volia preguntar més o menys de quina manera s'han fet aquestes preguntes,
és a dir, a quina mostra de la població s'ha fet,
per entendre una mica els resultats, no?,
perquè el titular, així ho diu també el butlletí,
diu 9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure a Sant Justus Verde.
Sí. Això, habitualment, l'Ajuntament fa, diguem-ne, en cada mandat,
no al final, perquè, diguem-ne, per no barrejar-lo amb els temes electorals,
sinó des del punt de vista de gestió municipal,
fa una enquesta, una enquesta que la fa amb una empresa,
a Blada, en aquest cas com és Jessop,
que la coneixem en molts casos perquè també és la que fa enquestes de tot tipus
per algun mitjà de comunicació important a Catalunya, com és el periòdico.
Llavors, és aquesta empresa la que ha fet,
ho ha fet sobre una mostra de 400 persones,
que és un element que, diguem-ne, estadísticament és representatiu
per a una població de prop de 20.000 persones,
jo, normalment, la mostra ha de tenir-ne.
Vull dir, hem de veure que, per exemple, les enquestes electorals a Catalunya
es fan sobre una mostra de 1.000,
i en alguns casos, quan es fa molt gran, són 2.000 persones,
per una població de 7 milions de persones.
Aquí hem fet una enquesta de 400 persones sobre 20.000,
per posar números rodons,
i la mostra d'aquestes 400 persones
respon, diguem-ne, per franges d'edat,
més o menys, i gènere,
vull dir, està ajustada a el que és el sens,
que aquest sí que és una dada objectiva,
el que és el sens de Sant Jusí,
hi ha una proporció de persones d'una determinada edat,
per franges d'edat, per nivell d'estudis,
es va buscant que sigui una mostra representativa,
és a dir, per tant, allò avalada des del punt de vista de l'estadística.
Vull dir que, amb aquest tema,
els resultats són prou interessants.
I, repeteixo, com això ho fem, o es fa,
o s'ha vingut fent,
de manera reiterada,
les preguntes són quasi,
quasi no,
en molts casos són les mateixes que es van fer fa 4 anys,
i fa 8 anys,
i no sé si 12,
per poder tenir una seqüència històrica,
preguntant més o més el mateix,
veure com anem,
si anem millor, si anem pitjor,
perquè, evidentment,
les valoracions són d'alguna manera,
molt del moment,
però també s'ha de veure una mica,
no la foto fixa,
sinó la seqüència que es produeix.
I com anem,
en aquesta fotografia més àmplia?
Bé, bé, bé, anem bé,
perquè, d'alguna manera,
el que dèiem ara,
el 90% de la gent,
allò,
considera que està contenta,
bastant o molt,
vull dir,
de viure a Sant Just,
per tant,
és un resultat molt important,
amb la gestió municipal,
de les estadístiques
i l'enquesta,
va diseccionant
cada un dels serveis
més importants que hi ha,
parcs, transport,
atenció a les persones,
etcètera, etcètera, etcètera,
llavors,
amb aquestes,
o es manté o es millora,
no hi ha masses baixes,
la valoració global del govern
o de l'acció del govern municipal
és d'un 6,5,
és un resultat important,
amb alguns punts més amunt
ni els altres més avall,
curiosament,
algun dels més avall,
vull dir,
després,
quan ho mires,
si estem més avall
i estem baixant
o estem pujant,
quan ho compares
amb una altra estadística,
amb la valoració,
veus que va pujant,
vull dir que anem millorant
i, per tant,
des del punt de vista
de l'equip del govern
estem molt satisfets
amb aquest tema
i, sobretot,
un factor
que ens sembla molt important,
quan, a més a més,
se li demana
i la gent que contesta
diu
quina és la seva opció política,
els resultats
no són massa diferents
independentment
de l'opció política
que hi hagi,
és a dir,
els resultats
són bastant transversals,
vull dir que
aquest és el factor
més difícil
de controlar
amb la mostra,
però surt
bastant representatiu
i, en aquest sentit,
ara que es porta tant
allò de la transversalitat,
el resultat
és molt transversal,
vull dir,
totes les forces polítiques
o les persones
que han opinat
que tenen
una certa orientació política
donen un resultat
que no hi ha
un factor
que digui
això
té un sesgo
de, diguem-ne,
partidari ideològic
que els que estan
amb l'equip de govern
aquests ho veuen molt bé
i els altres
ho veuen molt malament.
No, no,
hi ha una visió global
i, sobretot,
el que més ens esperona
és aquesta idea
que el 90%,
tot i que
el percentatge
de gent,
diguem-ne,
nascuda,
històrica de Sant Lluís,
ha anat canviant
i això també es reflecteix
en la mostra
i hi ha un sentiment,
diguem-ne,
molt majoritari
de pertinença
i de satisfacció
en relació
al Sant Lluís.
Les qüestions
que menys,
bueno,
que hi ha un aprovat just
perquè, de fet,
és un 5,3,
una puntuació
de 5,3,
6,1 i 6,3
és en qüestió
d'aparcament,
habitatge públic
i trànsit.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Diguéssim,
la valoració més baixa,
no suspès,
però és just,
això mateix,
és just, no?
Aquests són,
aquests són,
precisament...
són les que més preocupen,
no les que més...
Sí, però després,
quan li encomanen tasques
al govern,
li encomanen unes altres,
no?
És a dir que,
aquest preocupa,
però se li diu al govern,
escolti'm,
miri el tema de l'habitatge
que no apareix com a preocupació
perquè la gent és conscient
d'alguna manera
d'aquells elements.
Diu, treballi amb el tema
de l'habitatge,
treballi amb altres aspectes,
no?
Vull dir que,
i en aquest sentit,
sí, és veritat
que amb el tema de mobilitat
que agrupa moltes coses
perquè sota el paraigües
de mobilitat
apareixen diferents elements.
Per exemple,
apareix,
curiosament,
el tema del transport públic
que està inclòs dintre,
però després,
quan es pregunta
en relació al transport públic,
la valoració va pujant.
És a dir,
estem millors
que fa quatre anys,
no?
Vull dir,
que això no apareix
amb el butlletí,
sinó que...
Bé,
és com a cinc,
no?
Li toca al transport públic.
Sí, sí,
però després,
la valoració que es fa
és superior
a la que hi havia
fa un determinat temps,
no?
i com es valora
la gestió municipal
amb aquest tema.
Llavors,
jo crec que aquestes
són aquelles coses,
és a dir,
partim de dèficits
que són,
per exemple,
el transport públic
ha estat un...
és un clàssic
de Sant Just,
perquè la gent encara,
almenys la gent
que hem estat allò
tota la vida aquí,
encara ens recordem
que només teníem
l'SJ i l'EJ,
vull dir que
eren les dues línies
d'autobús
que hi havia
que portaven
a la plaça Universitat
i a la plaça Espanya
i passaven cada hora
i feies quasi nit
al parador
per agafar-lo,
vull dir que
i és un clàssic,
no?
En aquest moment
hem anat millorant
i jo crec que
encara tenim recorregut
i necessitat
de continuar millorant
amb aquest tema,
però és una mica
el que la gent
ens diu,
és un problema,
estem millor
que abans,
però
heu de córrer.
Tot i així,
jo crec que
amb molt de seny,
el conjunt
dels que han contestat
quan posen
les,
diguem-ne,
les tasques,
no?
Plantegen allò
les obligacions
o les prioritats
que ha d'assumir
el govern,
li diuen,
escolta,
vigileu molt
aquests temes
perquè,
tot i que ara estem bé,
són,
el missatge
que nosaltres entenem
és que perceben
que per aquí
pot venir
algun dels problemes,
no?
És a dir,
i per exemple,
posen molt d'èmfasis
en el tema
de l'habitatge,
que és una de les línies
bàsiques
on l'Ajuntament
vol estar treballant
i vol continuar treballant,
amb el tema
de mantenir
la seguretat ciutadana,
amb el tema
de,
en aquest cas,
la mobilitat
dintre del poble
que la diferència
del transport públic,
és a dir,
aquests elements
són els que
d'alguna manera
ens posen
com a tasques,
no?
I el que,
bueno,
aquest govern
o el que vingui,
perquè aquestes són coses
de llarg recorregut,
són d'un calat
molt prim
que costa molt
de teixir
i poc de trencar,
no?
És les que
d'alguna manera
l'Ajuntament
amb el seu programa
d'acció municipal
també tenia
i en aquest sentit
ens trobem reconfortats
que anem
en la mateixa direcció,
és a dir,
no veiem discrepàncies
profundes
en el sentit
que,
primer,
que no hi ha
un problema
greu a Sant Jús
d'aquells que
et diuen
el 50%
de la gent
està preocupada
per aquest tema,
no?
D'aquests
no en tenim un,
tenim diversos
en un mateix rang,
el qual vol dir
que
les diferents sensibilitats
donen diferents problemes
i com a prioritats
curiosament
les prioritats
que ells diuen
no són els problemes
al llibre d'aquest tema
de bonitat,
les més importants
que apareixen
són seguretat
i habitatge
que no són
la preocupació
o el problema
que la gent diu
que hi ha
a Sant Jús,
no?
Vull dir,
el primer problema
de la preocupació
sembla que és el tema
aquest de la mobilitat
i algun element d'aquests
que vol dir,
bueno,
espai públic,
sí.
Sí,
vull dir,
són d'aquests elements
que dius
la gent està demanant
una millora
de la qualitat
de vida
amb elements,
diguem-ne,
no diré
de segon ordre,
sinó que no són
de primeríssima necessitat
però sí que
en canvi
diuen
escolta,
això no funciona
o això és el que menys funciona
o això és el que tenim
en algun tema
però la preocupació
de la ciutadania
va per
precisament
per aquests temes
que el programa
d'acció municipal
de l'Ajuntament
ja tenia present
com era el tema
de l'habitatge,
el tema
de la seguretat
que estem contínuament
i per exemple
fa poc
vam tenir
la Junta de Seguretat
i amb les dades objectives
estem,
diguem-ne,
llevat del
del batxe,
no,
de la baixada
de la zona avall
que va ser
en quant a temes
de seguretat
al moment
de la pandèmia
estem una mica
millor
que amb el
amb el 21
estem una mica
millor
que el 19,
no,
vull dir que
hem baixat
però més o menys
estem en la mateixa
circumstància
per tant,
bueno,
seguim mantenint
aquesta idea
treballant
en aquests aspectes
i l'enquesta,
doncs repeteixo
que és una enquesta
de govern,
no és una enquesta
de partits,
ni és una enquesta
electoral,
és una enquesta
que de manera
reflecteix
aquest primer element
de dir
que la gent
la gent a Sant Just
està contenta
de viure,
planteja quins són
els problemes
que veu
i quines són
les prioritats
i en aquest sentit
jo crec que
la valoració global
és un apropat
mig,
quasi notable,
bueno,
que sempre hi ha
la possibilitat
que hi hagi coses
que ningú,
quan és perfecte,
tot és millorable
però
ens sentim
bastant satisfets.
Per acabar
amb aquesta qüestió
et volia preguntar
si hi ha algun aspecte
que us ha sorprès,
és a dir,
que no encaixi
o que no coagli
l'opinió pública
amb el que s'està fent
des de l'Ajuntament.
No,
jo repeteixo,
jo crec que
és bastant,
vull dir,
de vegades
és bastant coherent
amb el que està passant
dins de l'Ajuntament.
Incluso amb la percepció
que nosaltres tenim
d'aquelles coses
que hem d'anar
millorant.
Hi ha algunes
que pots córrer
una mica més ràpid
i altres que menys,
per exemple,
tot el tema,
i una cosa
que tinc la responsabilitat
com és el tema
del transport públic
en la mesura
amb la que
una part important
d'aquest element
té una dimensió
metropolitana,
doncs pots córrer menys
que aquelles coses
que són
de decisió
més local,
no?
Vull dir,
hi ha coses
que dius
de l'aparcament,
no?
Per exemple,
estem treballant,
portem allò
tres mesos,
quatre mesos
amb un canvi
introduint
la zona verda,
l'anem seguint,
anem veient
com que funciona,
és a dir,
anem fent canvis,
el tema de la recollida
escombraries
que apareixia
en un determinat moment,
també ara
hem posat en marxa
la,
diguem-ne,
l'apartura
dels dos contenidors,
el del rebuig
i el de l'orgànica
a tres barris,
l'anem seguint,
l'anem treballant,
l'anem treballant,
jo crec que anem
a un procés
d'implementació
d'aquells elements
que amb alguns
surten recollits
com que és necessària
la millora
i anem avançant,
no hem tingut,
per sort,
no hem tingut allò
una sorpresa
de dir,
on dia,
d'això no ens havíem
assabentat,
no?
Vull dir,
que aquesta situació
no s'ha produït,
som conscients
dels problemes
que hi havia
i que estem treballant
amb aquí
i l'enquesta
de que d'una manera
ho ve a ratificar.
Ara que has comentat
el tema dels contenidors,
s'han tancat,
de fet va ser aquest dilluns,
no?
Sí.
El dilluns 4 d'abril
que es van tancar
els contenidors
de rebuig orgànica
a Vellsolets,
a Maslluí,
també a Torreblancà.
Sí.
No sé si heu tingut
primeres impressions,
consultes de veïns
o queixes,
com han anat
aquests cinc primers dies?
Estem molt a la guai,
vull dir,
esperant.
No,
jo crec que
l'experiència
de la Miranda
ens ha anat bé
perquè hem vist
quines coses
es produïen.
Un dels elements
que, diguem-ne,
costa més
perquè
tens que lligar-lo
amb els hàbits
de vida
i de relació
de les persones
amb el seu funcionament
és l'entrega
de les targes,
però tot i així
ja hem assolit
uns nivells
importants,
sembla que l'última dada
era del 75 o el 80%
de la gent
que viu
ja tenia
la seva targe,
s'havia entregat
i
teníem previst
diguem-ne
adoptar
un posicionament
diria passiu
d'espera
que vinguessin
però
hem decidit
diguem-ne
modificar
amb el llarg
de la setmana
el tema
de tornar
a fer una segona passada
intentant
veure si
trobem la gent
a casa
per entregar-li
les targes
però en tot cas
mantenim els punts
diguem-ne
de control
que la gent
pugui accedir
que se li pugui donar
mantenim
totes les vies
obertes
perquè és
l'element fonamental
no hi ha
no hi ha
greus
o no hi ha hagut
diguem-ne
situacions
fortes
tot i que
les anem
les anem mirant
i les anem
insistint
fins que
puguem
ja donar-lo
per tancar
jo m'imagino
que el mes
deixarem passar
aquest mes
i el que ve
per considerar
que la cosa
ja està plenament
definitiva
però de moment
no ho hem trobat
sí que hi ha
algun tuit
d'alguns veïns
que per exemple
es queixen
d'acons altres
en lloc d'obrir
o a terra
o a terra
vull dir que
aquest és un element
però inclús
jo crec que
aquesta vegada
o en aquest cas
el grau de
coneixement
del que es busca
que no és una altra cosa
que
reciclar millor
més
i millor
comença a estar
més assumit
i per tant
la gent
ja no
es queixa
que l'Ajuntament
hagi produït
un sistema
o hagi implantat
un sistema
per
diguem-ne
reciclar millor
sinó que es queixa
de la gent
que no fa l'esforç
de reciclar
o d'adaptar-se
o d'anar a buscar
aquest tema
i de solucionar-lo
és una complicitat
que nosaltres
valorem molt positivament
ho dic amb tota sinceritat
perquè
mai es pot aconseguir
que una cosa
que ha de fer
la ciutadania
es faci només
perquè ho mana
entre cometes
ho de mana
perquè ho estableix
el govern municipal
sinó que ha de comptar
amb la complicitat
de la gent
i el fet
que hi hagi gent
que faci èmfasis
amb la necessitat
de plegar
les caixes de cartró
per ficar-les dintre
o que obrin i tanquin
perquè és un element
d'aquest tipus
i ho faci
des de la pròpia ciutadania
a nosaltres
ens esperen a anar molt
perquè creiem
que és un element
molt positiu
tot i que falten
alguns punts d'educació
i estím ambiental
en aquestes qüestions
però que
si això es veu
com molt imposició
pot generar un rebuig
però si això
ho entoma
i ho tira endavant
i ho defensa
com un element positiu
altres ciutadans
altres veïns
del mateix barri
doncs aquest és un aspecte
molt positiu
perquè pensem
que això
entrarà com un canyó
vull dir
anirà molt més ràpid
la introducció
d'aquest tema
que al final
el que busca
no és una altra cosa
que a Sant Just
que també tenim uns bons resultats
amb la recollida selectiva
assolim
el més ràpidament possible
els objectius europeus
del 65%
si arribem al 65%
col·lectivament
aleshores
ens haurem salvat
de multes
de crits
o de
sancions
aquests elements
que acabarà imposant
la Unió Europea
d'entre uns anys
i ara nosaltres
comencem a fer-lo
amb temps
perquè quan arribi
al moment de fer-ho
no tinguem
cap recàrrec
diguem-ne
els costos
perquè els municipis
que no reciclin
prou i prou bé
doncs
hauran de pagar més
pel tractament
dels seus residus
Sant Just
estem amb el 58
hem d'arribar
al 65%
de reciclatge
diguem-ne
selectiu
i la veritat
és que
per sembla
la primera valoració
que hem fet
de l'experiència
de la Miranda
ens ha permès pujar
uns 10 punts
al reciclatge
selectiu
i per tant
si això es pot mantenir
si això funciona bé
voldrà dir
que Sant Just
quan entrin en vigor
les restriccions
de la Unió Europea
i l'element
de penalització
econòmica
doncs
amb aquest tema
ja estarem
entrenats
i amb els deures fets
i per tant
no tindrem
aquest plantejament
jo crec que
com l'objectiu
és aquest
a més a més
de reciclar
i de poder
fer un element
mediambiental
jo crec que
anem per bon camí
i ara hem de
seguir estabilitzant
els tres barris
veient-los
vigilant-los
bonitabilitzant-los
i comprovar
que el que està funcionant
fins ara
no s'esguerri
amb aquest temps
hi ha una altra
qüestió
també una mica
similar
en la categoria
ambiental
que és aquesta
fotolinera
que és una paraula
que tampoc
no havíem utilitzat
massa
però vam començar
a fer-ho
la setmana passada
i vam tractar
el tema
amb el regidor
Just for Salva
també
la fotolinera
en concret
que va
o anirà
ubicada
just al davant
o al davant
una mica
al costat
al final
no sé com va quedar
per això t'ho volia preguntar
de l'escola Montserrat
la pregunta era
finalment
de quina manera
us heu posat d'acord
amb l'AFA
Montserrat
per ubicar-ho
en un lloc
on amb ells
els hi anés bé
també
i la fotolinera
tingui sentit
perquè estigui ubicat
en un lloc
on el sol
sigui
l'energia
que rebi
aquesta estació
Bàsicament
aquest és un programa
que em va engegar
ja fa un temps
l'àrea metropolitana
que és qui paga
la instal·lació
la fotolinera
perquè la gent
ens entenguem
és una pèrgola
d'aquestes que tenim
per aparcar cotxes
no?
És a dir
que en un lloc
que hi ha un pàrquing
de cotxes
tens una pèrgola
i la part superior
és plaques solars
fotoelèctriques
que generen electricitat
una de les funcions
és
que els cotxes
diguem-ne
això
comporta
que els cotxes
elèctrics
puguin ubicar-se allà
i carregar
les seves bateries
mentre estan a sota
diguem-ne
són
unes fotolineres
d'un voltatge baix
per això
triga molt
a carregar
no són ràpides
d'aquestes
que són
com les que tenim
per exemple
aquí davant
de Can Ginestà
que són
per la policia local
i pels cotxes
són com unes torres
que són com unes torres
i que aquestes són
molt més ràpides
aquestes
de càrrega lenta
perquè és de poc voltatge
i
a més a més
l'àrea metropolitana
amb bon criteri
estableix que
escolti
això
ho posi
al costat
d'un equipament públic
a fi
efecte
que si no hi ha cotxes
que estiguin utilitzant
l'electricitat
que produeixen
les cèl·lules
fotoelèctriques
aquesta electricitat
l'aprofiti
el centre
públic
diguem-ne
estalviant
el consum elèctric
de la xarxa
per tant
s'ha de col·locar
aquí a prop
inicialment
aquesta és una fotolinera
que l'àrea metropolitana
havia considerat
que la podíem col·locar
precisament aquí
davant de Can Ginestà
on hi ha
un pàrquing de cotxes
però
això
amb la modificació
de llocs juvenívols
etcètera
definitivament
serà un parc
és una zona verda
i almenys el tros
diguem-ne
que queda més enllà
del carrer
que permet entrar
els veïns
d'aquí
de Can Ginestà
i des d'aquesta perspectiva
es va haver de modificar
el lloc
que requeria
i donava
unes millors prestacions
en quant a
la captació
de l'energia solar
era
un dels llocs
bàsics
i que a més a més
estava a prop
d'un equipament
era el del
col·legi Montserrat
l'escola Montserrat
i es va plantejar
la seva ubicació
es va col·locar
en un dels extrems
d'una zona
d'aparcament
que hi ha al davant
en un dels extrems
havia fet efecte
de no
molestar
diguem-ne
i de deixar
uns espais més grans
perquè si
quan els nens
i les nenes
han d'agafar
l'autocar
per anar
amb alguna activitat
fora del municipi
els autocars
puguin aparcar-se
i tinguin més espai
l'AFA
i l'escola
ens van dir
que hi havia
alguns pares
que consideraven
que com allò
era una instal·lació
elèctrica
ben bé
no és això
no és una instal·lació
elèctrica
en aquest sentit
doncs que era
un element de perill
i que s'havia d'allunyar
bueno
que no els era pràctic
també pel fet
d'estar ubicat just
a la porta
que abans comentava
una mica
dels membres
de l'AFA
però a veure
això és una pèrgola
que si no hi ha
cotxes aparcats
i si hi ha cotxes aparcats
és el mateix
no hi ha cap problema
és a dir
no està a l'alçada
de la gent
l'alçada
que hi ha
des del terra
fins a dalt
és molt superior
pots passar per sota
és el mateix
és cobrir
un tros
de l'aparquament
és diguem-ne
si no fos
tancar
si no fos així
i si no necessitem
perquè vinguessin
els autocars
podríem acabar posant
el mateix
que ara és una zona
d'aparcament
podríem posar
tota la pèrgola
i no passaria
absolutament res
en quant a perjudici
però des d'aquesta
perspectiva
com aquí
no és un problema
de defensar
aquest tros
amb un altre
vam estudiar
que hi havia
la possibilitat
de centrar-la
molt més
i donant lloc
a que a banda
i banda
poguessin
funcionar els autocars
separar-lo
una mica més
que és el que volien
de l'entrada
tot i que no produïa
cap perjudici
ni cap perill
col·locar-lo
i per tant
allò
és una mica
el que els vam plantejar
i el que
van venir a acceptar
o a considerar
que havíem fet
un cert moviment
en aquest sentit
perquè inclús
dèiem
col·loqueu-lo
a l'altra banda
a la tracera
però aleshores
allò quedava
amb una orientació
de sol
clar
perquè
com tens
que tenia
una certa
inclinació
la inclinació
era contrària
i no
recullia
també
aquest imes
per tant
quedarà instal·lat
la porta
una mica més
al costat
que va ser
el punt
que vau acordar
quan un mira
des de
vingut de la Generalitat
el col·legi
de l'escola
Montserrat
a la banda esquerra
hi ha tot un aparcament
tota una banda
d'aparcament
molt llarg
que va des de l'entrada
fins al gimnàs
fins a la curva
quedarà al mig
per donar espai
a que a banda i banda
si ho necessita
l'escola
pel matí
puguin aparcar
els cotxes
que descarreguen
quan van
les pares i les mares
a deixar els nens
puguin ocupar-lo
per allà
i durant el dia
com allò
és un element
que volem sempre
que acabi funcionant
com a aparcament escolar
o d'ús escolar
o per l'escola
doncs
deixa prou espai
com perquè els autocars
quan hagin de recollir
els nens i les nenes
ho puguin fer
vull dir que
jo crec que és
una mica
compaginar
aquesta demanda
que ens havíem fet
no canviant el projecte
i aprofitar-lo
perquè creiem
que és un element
important
que puguem
incrementar
ja ho hem fet
amb algunes altres
teulades
i amb uns altres
espais públics
la generació elèctrica
d'orígin renovable
com és
les
diguem-ne
la solar
i en aquest cas
les fotolineres
aquesta és la paraula
perquè és allò
energia fotovoltaica
però per cotxes
en primera instància
ara
si no hi ha cotxes
el que no volem
és haver d'enterrar
l'electricitat a terra
sinó que la pugui utilitzar
un equipament públic
i per tant allò
que la factura
de l'electricitat pública
també
es pugui reduir
perquè no tira del consum
no ha de comprar
l'electricitat
Josep Maria
si et sembla
deixem aquí
l'entrevista d'avui
a no ser que
m'hagin estat
algun tema
que sigui
de vital importància
que no l'haguem comentat
o que no sigui
d'actualitat
l'única cosa
és assenyalar
que
amb el ple
vam aprovar
el conveni
en Promunça
i per posar en marxa
ja
uns
uns habitatges
de
protecció social
de risc
i que ara
ja han sortit
les dues primeres
convocatòries
per anar-los omplint
i que
jo crec que
amb aquelles coses
que la gent demana
encara que no sigui
majoritària
l'accés
a l'habitatge
i sobretot
amb els col·lectius
de risc
d'exclusió social
aquest és un tema
important
que continuem fent
a més a més
dels altres
que són més massius
doncs
Josep Maria
t'acomiadem
que tinguis bon cap de setmana
igualment
ens emplacem
a la pròxima
que ens veiem aquí
a Ràdio d'Esbert
mentrestant
que vagi tot molt bé
molt bé
i si sortiu de vacances
o teniu vacances
bona setmana
no moltes
aquí teniu dos dies
dos dies
lujús
lujús
molt bé
perfecte
gràcies
adéu