Falta un minut per un quart de dotze del migdia,
tornem a ser directe al Just a la Fusta, comencem la segona hora,
i a aquesta hora parlem de la Revella de Sant Pere,
que serà aquest divendres, com cada any,
se celebrarà a les bases de Sant Pere,
al barri de les bases de Sant Pere,
i per parlar-ne tenim amb nosaltres al telèfon
el president de l'Associació de Veïns de les bases de Sant Pere,
el Carles Galí. Hola, Carles, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Aquest any no es falla la cita, no?
Hi haurà Revella com cada any?
Aquest any serà la 26ena Revella.
Jo crec que ja som uns professionals
de fer Revelles al barri de les bases,
i sí, sí, com sempre,
esperant que vingui la gent al barri, per supòs,
i la gent del centre també, del terreu,
i serà, com tu dius, el divendres a les 9 del vespre.
És una festa, com deies, per la gent del barri,
però també per obrir-se a la resta del poble, no?,
perquè la gent del poble vingui cap a les bases, no?
Jo crec que ja després de 26 anys és una festa del poble,
o sigui, perquè, bueno, penso que pot ser el començament,
però actualment nosaltres el que busquem és que, bueno,
que vingui la gent de Sant Just i donar marxa verbenera
a tots Sant Just d'Esvea, no?
La nostra il·lusió és aquesta.
Les bases fins fa poc era un barri pràcticament residencial,
i molta gent deia, jo només basso a les bases per la Revella, no?,
pràcticament, és el dia que basso a les bases de Sant Pere.
Sí, però això ja ha plogut molt, eh?,
perquè, primer, a les bases sí o sí per agafar el tram,
a les bases sí o sí per anar a l'escola Montserrat,
i a les bases sí o sí per anar a un parc,
que crec que val la pena, on hi ha molta mainada sempre,
i moltes mares, el parc de les bases per l'altre any,
jo crec que a les bases sí o sí la gent de Sant Just hi va.
Ha anat canviant, no?, una mica, el barri,
perquè cada vegada hi ha més vida.
Home, jo crec que sí, perquè només, home, ara, per exemple,
els nanos estan de vacances,
però, clar, és un barri amb...
Bueno, hi ha de tot, o sigui, tenim des de l'escola aquesta a Montserrat
les arts gràfiques, bueno, tenim la residència d'Avis,
per això dic que tenim de tot,
i, bueno, el que tenim molt maco és el parc,
que crec que, bueno, que realment és un dels parcs, per mi,
més macos de Sant Just,
em refereixo al tipus d'arbres i l'ombra que fa l'estiu,
bueno, és un parc que, la veritat, és que és maco.
Com dèiem, la rebella serà demà divendres.
Quin serà l'horari d'aquesta rebella i què teniu planificat?
Bueno, doncs mira, aquesta rebella ja portem, no sé,
potser uns 7 o 8 anys.
La característica és que, bueno,
la gent es pot sentar a les taules.
Tenim unes taules que poden anar a un grup de gent o família,
o, bueno, o tan sols dues persones,
no igual, es posen amb les seves tovalles,
té la seva espelma,
o sigui que, per almenys, ja té una miqueta el clima maco.
I aleshores, doncs, sempre a les 9,
és quan la gent ve allí,
et saps que hi ha els del Martin Luther King,
que són incondicionals,
al grup d'escoltes,
que són els que porten tota la part de begudes
i la part de les botifarres i la panxeta.
Aquests pobres sí que es mereixen algun dia
fer-los un premi,
perquè realment ells venen a preparar-ho ja amb les grielles i tot,
ja estan a les 3 de la tarda,
començant a posar-ho tot en marxa amb el sol que pega,
cosa que nosaltres, la majoria,
anem de senyoritos a les 9, no?
I, bueno, i això comença, doncs, ja et dic, a les 9,
i a les 9 hi ha un es pot sentar,
pot demanar la beguda que vulgui,
i ja saps que, bueno,
el plat típic és la botifarrada
amb la beguda a 3,50,
que crec que és un preu superpopular, no?
Sí, preu popular, i tant.
Ja, exacte, llavors a les 9 la gent s'assenta,
sentim música,
i a partir de les 10 és quan comença,
doncs, una orquestra,
que aquest any és Solimar, és un trio,
i, bueno, doncs ja et pots imaginar
quin tipus de música poden tocar amb una redella.
És una mica música tipus patxanga, no?, per ballar, no?
Exacte, home, jo crec que és una música tentativa,
o sigui, et tenta a ballar,
a vegades venen escoles d'aquests que fan de ball,
bueno, està obert a d'hòthom,
i la veritat és que, sobretot, fins ara,
fins les 25 que han fetes,
l'ambient és super, super agradable,
i super familiar,
i la gent que ve repeteix.
Molt bé, o sigui que tindrem un any més la redella,
i que duri per molts anys, esperem.
Bueno, no ho sé, de moment ja et dic que és la 26ena,
no ho sé, esperem arribar a la...
Ja queda poc per 13.
No està malament, no està malament.
Home, jo crec que 26 anys és una...
O sigui, cada any 26 revelles,
i sempre plenes, està bé.
Doncs, moltes gràcies, Carles,
per atendre'ns el just a la fusta de Ràdio d'Esvern,
i que sigui un èxit, com cada any,
aquesta ràdio d'Esvern.
Bueno, esperem a vosaltres que vingueu, eh?
I tant, moltes gràcies.
Bueno, també he dit que hi ha coca,
també hi ha cava,
i també hi ha el que es vulgui prendre,
un destil·lat, també.
D'acord?
O sigui que no hi faltarà de res.
No hi faltarà res.
Vinga.
Moltes gràcies.
Vinga, adéu-sia, adéu-sia.
Doncs ja heu sentit,
demà, Rebella de Sant Pere,
a partir de les 9,
hi haurà botifarrada,
hi haurà música en directe,
també hi haurà coca,
hi haurà cava,
per poder celebrar aquesta Rebella de Sant Pere,
que com cada any se celebra
al barri de les bases de Sant Pere,
i ja en van 26,
que no està gens malament,
tal com comentava ara el president
de l'Associació de Veïns,
el Carles Galí.
Nosaltres fem ara una pausa,
i de seguida tornarem
amb la tertúlia dels dijous,
amb l'Arbre Agulló,
amb la Lina Santa Bàrbara,
amb la Montse Larrea
i amb la Joana Algarra.
Fins ara.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.com.
Foto de la Laura a Roma.
Moltes emoticones,
un gui graciós,
un acudit de la Laura,
la Laura menjant pizza a Roma...
Ara que ho compartim tot,
podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu,
acabar amb la fam al món.
I per això desenvolupem projectes
a 60 països.
Planta-li cara a la fam.
Entra a mansunides.org
i comparteix el que importa.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061,
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà
a quin centre és millor
que t'adressis en cas que calgui.
Així podràs rebre l'atenció
que necessites més ràpidament.
Per una salut millor,
061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya
Els matins de 10 a 1
Sant Jus a la ràdio.
Just a la fusta.
C Mayra.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
dos quarts,
en punt de dotze, comencem la tertúlia dels dijous, amb la Joana Garra, hola Joana!
Hola, bon dia!
Amb la Lina Santa-Àrbara, hola Lina, com estem?
Bon dia!
Bon dia!
Amb l'Arbre Gulló, hola Arbre!
Hola Arbre!
Hola Arbre, què tal?
No, no, l'Arbre és tu!
Sí, sí!
Bon dia!
Jo crec que t'has confós una mica!
Bon dia!
Sí!
I avui tenim...
I avui comptem amb la...
Anava a dir que tenim el privilegi avui de comptar amb la presència del Pere Oliveira.
Sí!
Que moltes vegades ha estat amb nosaltres!
Que sempre porta bones notícies!
I jo tinc el privilegi de comptar amb vosaltres i amb tots els que ens escolten!
Bon dia!
Bé, doncs hem acabat ja amb la fase de fer-nos la pilota!
Molt bé!
Molt bé!
Sempre queda bé!
Sí!
Més mal això que no ens tirem els plats pel cap, no?
Això mateix!
Bé, això quan vas a un festival de flamenco no es posava ningú, eh!
Som a dones d'Andalusia!
Hòstia!
Són d'un recargolat en això!
I l'Eist i no sé què!
I la pilota!
Uou, uou, uou!
Però sí!
Per a mi m'assobta tanta...
Tant ensabonament!
Tens una miqueta més l'esperit nostre!
Tant ensabonament!
Tant ensabonament!
Tant ensabonament!
Però, Álbra, com cantaria aquel silberio?
La densa miel d'Itàlia con el limón nuestro iba en el ondo llanto del ciguillero!
Su grito fue terrible!
Los viejos dicen que se erizaban los cabellos y se abría el tono de los espejos!
És llançada!
És una manera de ser llançada!
Clar, clar!
No ho he entès, això!
Molt català!
És que és un fragment del poema del Cantejondo de Galdia Lorca!
Molt català!
Molt català!
Si no ho he entès!
Sí!
Bé, el Pere Olívia ha vingut avui per portar-nos una primícia...
La Lina en té una altra?
No, no, no!
Ah, d'acord!
Jo sí dir-los adeu!
Ja res més de moment!
No comencem dient adeu!
No!
Comencem dient hola!
Comencem amb la primícia del Cantejondo!
Vinga, com l'hem titulat, Joana?
Doncs mira, la teva participació...
Vinyetes meravelloses!
L'estiu és el millor temps per llegir TVOs!
I la narrativa gràfica la tenim d'enhorabona!
A les millores tendres de còmics teniu al vostre abast, com hi havia en los bolsillos de Quima Gobert, Premi Nacional d'Historieta, una visió impactant d'experiències viscudes i tot un homenatge a la generació espanyola que fugien de la pobresa i la persecució política, marxant a treballar a Alemanya.
Més aviat la generació dels espanyols, no? I la gent de tot arreu que havien d'anar a pencar allà.
La majoria d'aquestes persones no gastaven gairebé res i en 4 o 5 anys feien una petita fortuna per poder obrir un petit negoci o fer-se una caseta en retornar a Espanya.
En Quim ho va viure en primera persona i transforma els seus records en vinyetes plenes de sentit, fent servir tots els recursos narratius que són propis a un mitjà de comunicació tan atractiu com ho és l'ofici de crear historietes.
I ahir mateix a la sala d'actes del Museu Picasso de Barcelona va tenir lloc la presentació de la novel·la gràfica Picasso en la Guerra Civil de Daniel Torres, una divertida reflexió sobre l'art i la vida amb un dels genis més grans del segle XX com a protagonista.
Daniel Torres, un dels més destacats autors d'historietes al nostre país, ens ofereix en aquest còmic una brillant història sobre els límits de la ficció i el seu poder per transformar la realitat.
En vam poder gaudir un tast durant l'acte de presentació amb esplèndides projeccions elaborades per l'equip tècnic de Norma Editorial comentades per l'expert divulgador de TVEOS Antoni Guiral.
El mateix divulgador que pocs dies abans presentava, Coníben los bolsillos, a la sala d'actes del Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que avui compleix 125 anys.
Com que jo en soc soci des que tenia 15 anys, doncs he participat en un munt d'actes de la celebració dels 125 anys del Cercle Artístic de Sant Lluc, fundat pels germans Joan i Josep Llimona, fa només 125 anys.
Jovenets que som.
Això mateix. A Randa, jo també has fet unes tires molt xules, molt xules, i a més a més un còmic també que s'ha publicat. A València hi ha estat?
Sí, però això fa temps. Vaig publicar un còmic que seia Garrimanxos de l'Operot Corre Cuita, basat en les tires publicades a la revista La Vall de Verdes de Sant Just.
Però resulta que a València el tiratge va ser curt, es va exaurir, i aleshores a Barcelona l'hem tornat a fer, però sembla ser que Garrimanxos no enganxa perquè és una forma de dir garabatos, gargots, molt valenciana, no?
Sí. I ara m'ho han dit per presentar-lo a Madrid, però a Madrid haurà de ser un altre títol.
Un altre títol.
Un altre títol, sí. Jo el tinc pensat, però ara em fa molta mandra traduir-me, perquè jo penso, en castellà em tradueixo el català o el valencià i després torno a traduir el castellà.
I dic, oi, ara, quina mandra, garrimanxos.
No, però vull dir la paraula...
Garigots.
Gargots, gargots, clar.
No, garabatos.
Garabatos és castellà, no.
Sí, però garabatos ja està publicat, ja existe pel dibuixant de La Vanguardia, que fa la secció garabatos.
Garabatos, sí.
I és el cap, Jaume Capdevila, que firma el cap.
Sí, sí.
Allà, aleshores, podria posar trazos de perico correlimos, por ejemplo, en castellano de Castilla, trazos de perico correlimos.
Res de gargots de pelot correcuita, perquè en Madrid ha hablé una vez de la Vall d'Avers i no entenien què significava, què volia dir.
El Valle del...
El Valle del Bierzo.
Diuen que és la tradició etimològica, però clar.
Entonces, entonces, ¿vienes de León?
Dic, no, no, no, no, no.
Venim de Sant Just.
Venim de Sant Just, i el millor és que els noms catalans els deixem en català tal com estan, els valencians en valencià, i no l'emboliquem més, perquè darrerement hem vist coses, ja ho hem vist, amb Santa Esteve dels Roures i totes aquestes coses, hem vist els embolics que es fan, no?
O Sant Vicente de los Huertos.
O Sant Vicente de los Huertos.
Súpera d'on ets, originàriament.
Originàriament, la meva mare era valenciana i el meu pare català.
Doncs mira, l'arbre també és valencià.
Bueno, no, sí, del coi, del coi.
Del coi, del coi, sí, sí, sí.
El collà ens és dos, sí, sí.
Avui tenim una taula de tertúlies 50% valencià.
No, no, jo soc, jo soc, no, no, no, jo soc el meu pare valencià, la meva mare catalana.
Si tenim una taula 75% valencià.
Escolta, a partir d'aquest moment pot ser que parlem en valencià, què us sembla?
Parlem en valencià.
Sí.
Vaig que diguem un poema de Vicente Andrés Estellers, que ho dic molt jo.
A mi em deixeu a banda, eh?
Sí, no, no, no.
No, no, la, mira, la d'allò, la Joana de Gràcia i s'ha acabat, tu.
Ah, això mateix.
A veure, que no és d'Esplugues, la Joana.
No.
Ah, no?
No, circumstancialment vaig obrir els ulls a Esplugues, però jo soc de Gràcia.
Jo vaig obrir els ulls a Sants, Barcelona.
Jo, Gràcia.
Però de xiquet passàvem molts, molts mesos al País Valencià.
Sí, que l'únic que es va a ser de veritat és l'arbre.
L'arbre, l'arbre sí.
L'arbre sí, l'arbre és un valencià de Socarrel.
De pare i mare, clar.
De mare i mare, sí.
O sigui, els ancestros, els ancestros.
I és exiliat pel col·lament del franquisme i, te ho dic, bueno, vale.
També exiliat, no?
Sí, i ara volen, allà en el coll, em volen treure fora, perquè m'he canviat el nom
i perquè lluita contra el racisme i que les festes de moros i cristians canvien el sant.
No, perquè va contra la festa de moros i cristians.
No, no, no, no, no vaig contra la festa.
Contra la festa, no.
Vaig contra la idea.
Ah, això.
Ara mateix, en Lleida, han tornat a revitalitzar la festa de moros i cristians i està molt bé.
però un any guanyen els moros i ja t'hi guanyen els cristians.
Ah, ah.
Sí, perquè els moros van estar molts segles.
I tant.
Formen part de la cultura, també.
Vull ser clar, mira.
Després, segona cosa, les filades les fan homes i dones, que és d'igualtat.
En el coll, això, no pots parlar ni d'homes i dones.
Jo pensava que aquest any havien aconseguit introduir-se.
El centre ho deixen, però l'afilada no.
Però el que és el central, això que els tios sarden, l'afilada, ahir, no.
O sigui, que la fardada la fan els homes.
I després segueix dient-se Sant Jordi Matamoros, que perquè és el desencadenant, perquè em vas canviar el nom.
I segueixen parlant la làpida en el senyor.
quan aquella figura hauria d'estar en el Museu dels Errors, igual com les màquines de la Inquisició.
Clar que sí, molt bé.
No destruïla, sinó en el Museu dels Errors.
Dels errors.
Tenia que ser aquella màquina que té els senyors en les plaigues destacades,
doncs continuen reivindicant Sant Jordi Matamoros.
És que ara, si em permés...
I això, se'n fa les reflexions en web, i em diuen si estic pirat, si estic de no sé què.
Els pots dir, però perdona, que cada un, per internet, el diuen el nom del porc.
El que diu el nom del porc, a la paperera.
Però etimològicament els hi pots dir que Sant Jordi no és Sant Jordi Matamoros.
Sant Jordi en la seva etimologia no Matamoros.
És el llibre de l'Aureli Campany, i després analitzat per la seva filla Maria Aurelia Campany,
i que em penso que es diu Quima,
parla d'aquesta visió que un cavaller que lluitava va tenir una visió,
un cavaller antic, i va veure un Sant Jordi que l'animava a ser millor persona.
I com que ell era un cavaller, ell es va atribuir al Sant Jordi, em motiva a mi,
que sigui jo el cavaller i que vagi aquí a matar el que sigui.
No era allò de les santes creuades, però en el seu origen,
Sant Jordi és com aquells que han tingut la visió d'un àngel,
o la visió d'un cercle, o d'un atani.
Diu que no està demostrat històricament.
En Palestina també, anterior, en el segle IV o V, també estava una figura.
A veure, un moment, perdó.
El Coy és de València o és d'Alacant?
Està en la línia d'Alacant.
Acaba València-Província i comença Alacant.
Per cert, Alicantí, borratxo i fill.
A mi de xiqueta me deien Valencià i Home de B, no pot ser.
I quan arribava allà em deien Català rebut, fill de Barcelona,
que no té diners per fer ballar la mona.
Sempre hem sigut molt amics.
Molt amics, molt amics, molt amics.
Però ara el que es diu més és catalans i valencians cosint germans.
I això queda molt millor.
Sí, sí, sí, queda més maco.
Per cert, l'Alacantí volia parlar d'un tema avui,
perquè hi vas assistir a una manifestació.
Sí, ahir ja va convocada pel moviment gitano, les organitzacions.
Els gitanos, per sort, ara tenen associacions culturals i tota mena,
i estan organitzats i n'hi ha, com en tota la societat,
els que estan establerts ja des de fa molts anys en Gràcia,
perquè venen flor i tal, i els fills són pràcticament licenciats.
I les filles, eh, i les filles.
És més rar perquè sempre tenen en el permís dels pares.
A la universitat.
Tenen la seva cultura, 600 anys de persecució,
i ara es troben de cop i volta que el ministre de l'Interior d'Itàlia,
d'Itàlia, eh, la Itàlia que va derrotar el feixisme i el nazisme,
se li ocorre dir que vol fer uns 100 de gitanos.
I els gitanos d'italians, doncs, se'ls tragarà perquè tenen el carnet d'Itàlia,
perquè els altres es volen expulsar d'Itàlia.
I això vol dir gitanos francesos, espanyols i tal,
que va contra els records europeus, que no se li ho permiten.
Però per aquí va començar Hitler i el nazisme.
Sí, amb els jueus, sí.
Per aquestes coses va començar el nazisme.
Digue, això no podem fer broma,
i estàvem allí, eh, eren 150, 200,
i el sol racisme que jo pertany,
doncs també vam anar un útil grup donant solidari.