i a l'informatiu
a la primera hora comentàvem amb la Lua López
que ha canviat l'hora de la projecció
del documental del mes a l'Ateneu de Sant Jus
serà demà a les 10 en comptes de les 8
com estava previst perquè solap amb un altre acte
però tot i això demà es projectarà
el documental Estimada Sara
de la directora Patrícia Franquesa
que la tenim precisament al telefon i la saludem
Patrícia, bon dia
Hola, bon dia
Gràcies per tenir-me
A tu, per atendre'ns i per explicar-nos una mica més
d'aquesta Sara
la protagonista, per ubicar-nos una mica
fem una molt breu sinopsi
la Sara va ser la primera dona taxista
a l'Afganistan, per tant
tenim una història de trencar barreres patriarcals
i tenim també una situació d'una dona
entre comentes poderosa per haver assolit
aquest càrrec que per nosaltres pot semblar
càrrec, professió
que per nosaltres pot semblar molt fàcil
molt accessible
però no ho és tant
què explica?
Què has volgut explicar amb aquesta estimada Sara?
Bé, l'estimada Sara
és el meu viatge a conèixer-la
va ser... jo vaig anar el 2016
de l'agost
dos... sí, vaig anar dues setmanes
allà, a Masarijarif
és del nord de l'Afganistan
per conèixer-la
perquè jo la...
si vaig... si el primer cop que vaig escoltar la Sara
va ser una notícia online
i llavors vaig pensar que era un...
bueno, a l'origen com de...
perquè volia entendre quin és l'origen
que la Sara hagi generat un canvi
i les altres dones no
volia entendre la família
la família estava...
la va ajudar, no la va ajudar
d'on ve el canvi, no?
perquè si no tothom estaria fent canvis
i no és així
i llavors vaig fer el meu procés d'escriptura
llavors vaig anar a l'Afganistan
i llavors el documental és una mica
aquesta primera toma de contacte
de dues persones que no es coneixen de res
i venim de mons totalment diferents
llavors és un viatge a observar la Sara
i veure com ella a poc a poc ens va...
ens va obrint les portes
i és entendre llavors a poc a poc
el relat es va teixint
amb informació i observació
Us va obrir les portes gairebé al 100%
perquè coneixéssiu la seva vida, professió
el seu dia a dia, no?
Vull dir, es puc entrar a la seva vida
en rutinària, per entendre'ns
Bé, clar, si pensa que la Sara, clar, era famosa
llavors en plan, havia anat al Jazeera
havia anat com a molts mitjans de comunicació coneguts
a conèixer-la
però el més maco de la peli
és que ella ens deixa entrar a casa seva
i que a casa seva és una cosa molt privada
llavors és com aquesta intimitat
que generem...
perquè en el fons és la meva primera pel·lícula
jo quan anava a ella tenia 26 anys
jo era molt jove
llavors hi havia aquest punt d'humil
de dir, jo soc una noia com jove
que et vinc observat tu, dona gran
llavors ella a poc a poc ens va...
que al final, si nosaltres l'anem seguint
i l'anem seguint
al final ens obren les portes de casa seva
i he de dir que a nivell...
jo amb la càmera
i jo fora
a l'espai públic
en el fons
el gran èxit de la Sara
és que ella
si conquista l'espai públic
perquè l'espai públic a l'Afganistan
per una dona
ja abans era molt difícil
era totalment esticcant
i llavors la Sara el conquista
però clar, al final és entendre
també quin és el seu paper
a l'espai privat
com la seva família
la veus
perquè també hi ha un gran punt
de por
i que la família no està contenta
d'aquí s'expositant
llavors a poc a poc
això a la pel·lícula
ho vaig mostrant
és en plan el camí
entre l'espai públic
i l'espai privat
Tens un fort lligam
podríem dir
amb aquesta cultura
perquè si no vaig mal encaminada
vas començar la carrera
a Tel Aviv, no?
Sí, sí
sí que sí
sempre
m'han agradat una mica
les coses
les coses genyanes
sí
sí, vaig acabar la carrera
i vaig anar
bueno, vaig anar a Índia
bueno, perquè a mi
va ser una mica
una fugida
sí, una fugida endavant
perquè jo quan estava a estudiar
la meva mare es va morir
llavors tot es va
tot va canviar una miqueta
llavors vaig necessitar
com sortir de Barcelona
i just en plan
coneixies de la Tel Aviv
i em vaig animar
però òbviament no en tenia ni idea
de lo difícil que seria
però en plan
va ser preciós
i la història
a l'inici de la pel·li
va sorgir a Tel Aviv
jo he estat treballant
amb una directora de documentals
la Ila
i li vaig comentar la idea
i em va animar moltíssim
em va ajudar molt
i m'agraden aquests espais
una mica
amb tensió
i amb rugositat
i amb profunditat
a més
és el teu debut
no?
aquest documental
si jo
també produeixo
llavors
la meva segona pel·lícula
com a productora
i la meva primera
com a directora
és una gran exposició
i sempre dic
que és una pel·lícula
humil
però honesta
contenta
amb el resultat
del documental
amb la rebuda
també poder participar
al Docs Barcelona
sí
bueno
jo estic encantada
la pel·li ha fet
la seva trajectòria
a festivals
i encara segueix
estic super
super
super contenta
i agraïda
amb el Docs Barcelona
perquè ells han apostat
per la pel·li
per distribuir-la
per tot el país
i ara està
en més de 70 sales
si la veritat
és que no hagués
si és com el millor camí
que hagués pogut pensar
i a més
que perquè és molt important
de totes les flics que faig
és que hi hagi
un recorregut educacional
llavors la pel·lícula
té un tros de Noruega
ens fan donar a Noruega
una mica de diners
i el producte noruè
s'hi ha creat
un circuit educacional
a totes escoles
de Noruega
i escoles com molt petites
a mig de les muntanyes
i projecten la pel·li
i després en plan
després de la pel·li
amb totes estudiants
entre 15 i 18 anys
ens connectem
amb la Sara online
i ens fan preguntes
i això de dir que em fa molt feliç
veure com la pel·li
arriba a gent jove
i això genera
com petits canvis interns
dins de
de l'amient de la gent jove
que arribem jo crec
molt a la generació futura
necessitem com donar-los
i missatge
de poder
i d'esperança
és el que la Sara transmet
precisament
això que comentes
sí
el documental
és a dir
acabes empoderant-te
d'alguna manera
sí
bueno
el pòster
i al
a l'inici de la pel·li
comença com tot molt fosc
molt moviment
jo no sé on soc
la Sara no sap qui soc
i això és tot com fosc
i moviment
i l'últim plano és
tot de color
tot fixa
tot està totalment
al seu lloc
llavors la Sara
brilla
brilla fort
i el pòster és això
la Sara pintant de rosa
el futur fosc
del seu país
de l'Afganistan
i la Sara
inclús en plan
ara
bueno
clar
si la pel·li ha ajudat
a la Sara
a fugir
de l'Afganistan
no sé si
desgraciadament
o
sí
això és un
perquè en el fons
ningú vol marxar
de casa seva
però
encara que
ella està fora
ella està com
donant tot el
o sigui
dona un punt d'esperança
a les persones
que s'han quedat allà
i ella vol tornar
quan pugui
clar
perquè ella
és un cau de
és un cau de serps
ara mateix
l'Afganistan
sí
sí
això s'ha de recordar
Massa Mini
i entre altres dones
la Sara
és vocacional
el fet de ser taxista
és perquè
com a dona
vol fer
o vol accedir
a professions
que potser allà
no les contemplen
com a dones
o és
és a dir
és un acte
de rebel
de rebeldia
de trencar
amb estereotips
sí
jo crec que també
és un
o sigui
bueno
ja
el documental
la Sara
ens explica
aquella de petitona
per circumstàncies familiars
la vam vestir de noi
llavors clar
vestida de noi
va
va
va
va
tastar
la llibertat
que era un home
llavors al final
la Sara
a nivell com
mental
associat amb la llibertat
amb l'energia masculina
llavors hi ha un
jo crec que el cotxe
és com
és un pas més
poder conquerir
la dona
aquest espai públic
i aquest espai
com de l'home
i
sí
la Sara
és extremament
sí
la Sara
no
té una energia
molt
molt màgica
molt bosa
i molt rebel
la Sara lluita
pel que vol
això és preciós
ja ho diu
el documental
jo no em canso
jo lluito
fins que
faci falta
i no sé si
la seva
és a dir
la seva voluntat
era realment
esdevenir una persona
pública
una persona famosa
o això
li va venir
i doncs
ho ha acollit
i ho està portant
el dimarts
el dimarts
vam projectar
la peli a Madrid
a Cineteca
i va ser molt divertit
perquè la gent
reia molt
perquè
durant
el documental
t'ho vas veient
que la Sara
i d'això
a mi se'm dona molt bé
això
jo també faig
això
i a poc a poc
es va com
notes la necessitat
que té
que la delidin
clar
perquè
porta tota la vida
lluitant
i allà la mira malament
llavors
i a poc a poc
han anat com
assolint
aquests graus
de validació
externa
i internacional
o sigui
és com les dues coses
també
si hi ha una gran necessitat
de la fara
de reconeixement
de reconeixement
perquè ja no la reconeixen
al revés
si vas cap a la dona
et tiren cap a baix
o et fan sentir vergonya
o et fan sentir por
llavors
té que amb aquest aspecte
de reconeixement
jo crec
i va provocar realment
un petit canvi
doncs
en aquesta part més
al nord
d'Afganistan
que comentaves
va provocar realment
un canvi
entre les seves
les seves
iguals
entre altres dones
no sé si
del mateix poble
la ciutat
les seves
més properes
sí
sí
molt sí
jo recordo
amb la Sara
al cotxe
i la gent
la saludava
en plan
super
si la Sara
si va generar
un canvi
el que ella
deia
a l'inici
era en plan
la Sara
era una dona
dolenta
perquè fa algú
que és dolent
la Sara
és una dona
brillant
i l'hem de
respectar
llavors
les dones
veuen
la Sara
diuen
la Sara ha aconseguit això
el mort és el poder
llavors
al doc
hi ha una petita escena
de com la Sara
ajuda
altres dones
a conduir
i a més
la Sara
si recordo
que tenia
un ajudant
de taxista
tenia una altra dona
que també
era com la seva
segona
de taxista
llavors
sí
sí
vaig anar
a una petita
revolució
a la seva
com al nord
del país
perquè
les dones
quan algú
fa un canvi
fa por
com reaccionarà
però quan ell
ha fet la transformació
la segona
és més fàcil
que pugi
és com el toro
de davant
que va
rebentant
murs
i llavors la gent
del darrere
s'hi va agafant espai
planant el camí
per les següents
jo sempre dic
que tinc un germà gran
i llavors
amb un germà gran
s'enfadava
amb els meus pares
per coses
llavors
quan obria una porta
i ja la tenia oberta
i jo com a segona germana
em deus les coses
més fàcils
en aquest sentit
és el mateix
i a més
suma-li
la Sara
com a dona
podíem dir pionera
primera taxista
d'Afganistan
i a més
tu també
com a dona
gravant
això
què suposava
pels carrers
bueno
sí
pels carrers
era horrible
jo vaig passar-ho fatal
sempre dic
aquest viatge
m'ha restat com 3 anys
de la meva vida
després
però he de dir
que gràcies a això
la Sara
ens va acceptar
perquè si jo
hagués sigut un home
aquesta pel·li
no hagués sigut així
hagués sigut una altra cosa
molt diferent
llavors
si fora
recordo les mirades
dels homes
mirant-me
i eren
esgarrifoses
o sigui
jo també
anava amb molta por
d'occidental
de dir
ai ai ai
jo aquí no hi pertany
si la Sara
no hi pertany
jo encara menys
però va ser exactament això
el que la Sara
ens va
ser la raó
perquè la Sara
ens va acollir
al seu cor
i a casa seva
perquè érem
érem dones
i també ens deia
you're good girls
you're good girls
ens veien
bona gent
llavors
poc a poc
es va generar
un vincle
de confiança
què et quedes
de la Sara
és a dir
l'has coneguda
doncs molt directament
nosaltres podrem
veure el documental
i a través de la pantalla
podrem conèixer la Sara
però tu has estat
amb ella
has estat convivint
has estat gravant
i has estat parlant
i coneixent-la
en primera persona
què t'ha portat
a tu també
com a dona
bueno
sí
bueno
la Sara
som molt bones amigues
ara estic com
gravant la seva vida
fora del país
i
bueno
he de dir
si he de dir
que
vaig veure
en plan
que necessites
un punt de bogeria
per fer canvis
importants
perquè si no
si penses
la Sara
la veig
una tia com
molt valenta
i té un punt
com de
de bogeria
de no tenir por
saps
llavors
sí
m'agrada aquest punt
de
per trencar una mica
el sistema
has de
has de tirar-te
una miqueta
el buit
no sé si és
un molt bon missatge
per la ràdio
però
sí
per un punt de
sí
de tirar
de tirar
de tirar
de tirar
endavant
home
si és el que et va transmetre
i el que
no
el que
has notat més
de la seva
de la seva fortalesa
doncs sí
si és això
sí
perquè una dona
saps
en plan
sí
és molt difícil
fer el que va fer la Sara
és molt difícil
si no qualsevol ho fa
jo crec que hi ha algun percentatge
d'inconsciència
que l'ha fet
com brillar
i gràcies a això
també ha pogut
si va poder fugir
abans que
l'Ibans la trobessin
sí
i Patrícia
per anar acabant
per què l'haurien mitjà
què t'atrau
d'aquesta cultura
d'aquests països
per anar a gravar
no sé si és més qüestió
de drets humans
o ja directament
per les dones
què és el que més t'atrau
bueno
jo crec que
deig tenir
algú dins de la sang
que deu ser
algú
o tens alguna
avantpassat
jo crec
m'agradaria
saps que
hi ha aquests
testos d'ADN
que es diuen
un percentatge
jo en plan
crec que tinc
algú
ara
m'agrada molt
com la cultura
ara
m'agrada com la bellesa
com ara
també el desert
m'agrada molt
és algú que em sento
com molt a casa
recordo quan vaig anar a Israel
el primer cop
vaig anar
perquè una amiga mia
volia anar
i jo recordo
que no volia anar
per res
perquè em sap
quin horror
israel, si jo soc pro-Palestina
i recordo plantar-me a Israel
i sentir-me a casa
vaig dir
ua això
i veia la gent
i la gent és com jo
i llavors
hi ha com algú
com algú dins meu
que m'atrau moltíssim
a nivell físic
i bueno
i a més a mi m'agrada
crec que la pèrdua
de la meva mare
m'ha fet com aquesta
tenir aquesta com
aquesta cerca
a la dona
per admirar
sempre he buscat
les dones
m'agrada molt admirar
la dona
la dona la trobo
com l'aleix
de la societat
Sí
clar
amb aquesta vivència
vas perdre la mare
fa uns anys
i imagino que això
també t'ha marcat
una mica
la visió
com deies
la visió
i la manera
com perceps
aquestes dones
o el seu poder
Sí
fa bastants anys
fa bastants anys
era bastant jove
i la dona
a més a casa meva
era molt matriarcal
la dona
la dona era la poderosa
la mancada
em fa com
buscar
aquesta admiració
fora
quan entro
a un grup
de gent nova
sempre
les que miro abans
i les que vull
com entrar abans
són les dones
perquè crec que
són les que tenen
el foc
tenen el poder
portant la batuta
Sí
si ens l'han intentat
treure els homes
però sí
sí
la dona
jo crec que és la que té
el foc
I tant
estic molt convençuda
també
doncs Patrícia
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
per explicar-nos una miqueta més
i conèixer la Sara
a través teu
que recordem
demà a les 10 de la nit
no a les 8
sinó que serà a les 10
perquè solapam
una altra activitat
es projectarà
la Taneu de Sant Just
així que serà el moment
de gaudir
d'aquest primer debut
d'aquest documental
del mes
que enhorabona
per aquesta part
i també
doncs
en demanen tota la feina
que hagis de fer
t'anirem seguint
la pista
Patrícia
moltíssimes gràcies
gràcies
gaudir-la moltíssim
a la Sara
i al seu viatge
i tant
això ho farem
una abraçada
adeu
bon dia
gràcies
adeu
gràcies
gràcies
Fins demà!
Fins demà!