This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Anem a mirar, doncs, a veure ara si és possible contactar amb la Rocaia.
Rocaia, hola, ens sents ara?
Sí, sí, us assento perfectament.
Vale, molt bé.
Doncs ara em sembla que sí que podem començar l'entrevista amb la Rocaia.
Disculpa'ns, eh, per algun moment.
Molt bé, Rocaia, doncs, a veure, mira, comencem perquè, de fet,
sabem que tu ets la ponent encarregada de fer aquestes conferències
sobre l'auge de l'extrema dreta a Europa.
Com enfocaràs el tema perquè sigui comprensible el públic generalista d'Aquí Sant Just?
A veure, òbviament, com a historiadora que sóc, amb un no i posat al passat,
que és qui ens explica realment el present.
Veurem per què les idees totalitàries no van morir el 1945
i com ha anat evolucionant fins a l'actualitat.
I quins aspectes, per exemple, de l'extrema dreta tractaràs a cadascuna de les sessions?
Bé, la primera sessió, que és la d'avui, el que faré serà fer una visió històrica,
les causes que han generat o que han propiciat el sorgiment d'aquests nous grups,
les seves característiques i la evolució que han tingut en el temps.
La segona sessió, que serà la setmana que ve, parlaré específicament del cas d'Espanya,
amb l'Àngel, Força 9 i 2.
I la tercera sessió, que si no m'equivoco és el dia 12, de març,
parlaré dels reptes que té Europa davant d'això i la crisi que pateix en tant craca institució.
Parlaré una mica de la lluita antifeixista i també de què podem fer com a societat,
com a teixit social, juntament amb les administracions i els cossos de seguretat,
perquè està demostrat que quan treballem plegats aquests problemes de l'extrema dreta
es queden, com a mínim, neutralitzats.
I això ja és important posar-ho sobre la taula.
I tu creus, Rocaia, que a Espanya i a Catalunya estem vivint aquest fenomen?
Sí, i tant.
El que passa és que a cada moment no ho estem vivint de la forma en què s'està produint
en altres països com Alemanya i Grècia.
Per exemple, a Alemanya ens hem despertat aquest matí amb una notícia terrible
que els mitjans de moment l'estan tractant com un tiroteig,
però al darrere hi ha una motivació ideològica per part d'aquests grups.
Si hagués estat a l'inrevés, si hagués estat un atemptat de tipus jihadista,
de seguida hi hagués empenyat la tigueta.
Però m'està estranyant moltíssim la prudència amb la qual estan tractant aquesta notícia
i que és terrible perquè es produeix precisament en una setmana
en què la policia a Alemanya ha fet una redada i ha detingut
amb un munt de persones que tenien plans per atacar masquistes
i altres indrets de culte de musulmans i fins i tot jueus.
Per tant, sí, s'està produint aquí a casa nostra,
però no de la mateixa forma, gràcies a Déu, com està succeint a altres indrets.
El que passa és que el denominador comú arreu del món, inclòs a Espanya,
és el comportament de l'electorat que està desfagut a l'hora d'anar a votar.
I d'això parlarem en aquesta primera sessió.
Ara has parlat d'Alemanya, però en quins altres països també
i per què l'AUG de l'extrema dreta està passant?
A veure, pel que fa, el nombre de països gairebé a tota Europa,
i s'hauria de mirar cas per cas, si no tenim temps de fer-ho,
cada país hi ha països en què governa,
hi ha països en què forma coalició amb altres partits de la dreta tradicional,
però és que això no està passant només a Europa, sinó que està passant arreu del món.
Tenim a Trump, tenim a Bolsonaro, a Brasil, tenim a la Índia
i molts més altres països en què es dona aquest dir autoritari.
Les raons per les quals es produeix tot això són múltiples, moltíssimes.
Algunes són de tipus conjuntural i altres de tipus estructural.
Per fer-ho amb esplaner, aquests partits i aquestes opcions
han trobat un terreny abonat i, a més a més,
capitalitzen temes que els permet jugar amb la por i els sentiments dels ciutadans.
Per tant, això també ho tractarem en aquesta sessió.
I, per exemple, aquest fenomen de l'extrema dreta,
quines conseqüències o en quins àmbits ens pot afectar?
A veure, principalment jo penso que els immigrants són, per descomptat,
l'objecte a demonitzar i a explotar al màxim.
L'element de l'estranger, i més, si és de països musulmans, millor que millor.
Han posat aquest element al centre del discurs d'aquestes formacions
i, com que ja no poden exprimir el concepte de la raça,
perquè aquest tema va estar molt grapejat durant el segle XX
i ara ja no és possible,
ara es centren en posar l'accent en la incompatibilitat cultural
i religiosa de l'immigrant
i, per descomptat, el missatge clar de que venen a prendre-ho tot,
la feina, la sanitat, els recursos, les petes, etc.
Tot això, amb estadístiques a la mà, queda absolutament desmuntat.
Per tant, insisteixo en aquest tema.
I tenim altres referències de populisme
al llarg de la història d'Europa semblants a l'actual en altres moments?
A veure, Europa sí,
però els que tenen molta més tradició de populisme és a l'Amèrica llatina.
De part, per tant, com que ens hem de centrar en Europa,
jo, per exemple, posaria l'èmfasi,
n'hi ha més, per posar en exemple,
l'UQI, el partit britànic que va promoure el Brexit.
és un clar exemple d'un partit populista.
Però el que sí que m'agradaria fer
és que cal diferenciar entre partits populistes,
que poden ser d'esquerres i de dreta,
i d'això ja ens ocuparem a la xerrada,
i també cal distingir entre partits d'extrema dreta populista
o de dreta radical.
Tots són molt diferents
i no es pot generalitzar
per bé que tots comparteixen conceptes com l'eurocepticisme,
el tema de l'euro, l'islam, la xenofòbia, etc.
El que passa és que no tots són al mateix grau.
Per això sempre dic i insisteixo
que s'ha de veure país per país
i cada partit polític les característiques que té.
Clar.
I per què creus que, per exemple,
a la ciutadania li pot interessar
el tema de l'AUG de l'extrema dreta?
Creus que pot causar preocupació, per exemple?
A veure, jo crec que en el nostre cas
és perquè fins ara creiem que Espanya
estava vacunada de tot això
i a les eleccions de 2019
hem vist com Vox ha entrat al Congrés dels Diputats
i la gent vol entendre per què i com.
I aquí tornem a recórrer la història.
La història és qui millor ens pot parlar d'aquest fenomen.
Durant anys s'ha cregut que Espanya
en excepció en forces d'aquest tipus,
però en sorgir de la forma com ho han fet,
a moltes persones els preocupa
que hagin arribat per cadascar.
Aleshores, també ens hem de centrar una mica
en intentar no donar-li més ressò del que ja tenen
perquè els mitjans de forma involuntària
i uns altres de forma voluntària
el que fan és sobredimensionar
tot aquest aspecte d'aquest partit.
i, per tant, això també és com un cercle viciós.
Creus que, per exemple, ja em va sortir un article
el diumenge al País que parlava sobre...
Per què voto a Vox?
No sé si...
Sí, sí, l'he donat una ullada aquest matí.
I, per exemple, què en penses de l'article?
A veure, l'article...
Jo el que penso és que, pel que fa a conceptes com el neofeixisme,
utilitzar-lo de forma incorrecta als mitjans...
Per la meva banda, jo trobo que se li està donant
massa rebombori aquest aspecte.
El que passa és que, clar, estem en un estat democràtic
que tothom té dret a dir la seva falsària més
i cada mitjà, en funció dels interessos
dels que posen els diners,
evidentment tenen el dret de fer les entrevistes que vulguin.
El que passa és que és això,
o que acostumem a etiquetar
totes aquestes formacions
com a neofeixistes.
De vegades, crec recordar
que Vox havia queixat amargament
que ells no eren un partit
d'extrema dreta,
havien posat sobre la taula aquest tema,
i els mitjans
contribueixen a generar
també aquesta confusió.
Igual que com en el populisme,
que jo vull dir, Terran,
és important diferenciar
tot si cadascun d'aquests partits
amb les seves característiques
per a que no perdin el seu veritable valor.
Estem en uns moments
en què les xarxes
ens empaiten a sintetitzar
sentiments i idees amb pocs caràcters.
I el més senzill
és etiquetar un problema tan complex com aquest
amb categories genèriques inapropiades.
que, a veure, una persona
que en un moment donat
va votar un partit
de centre
o un partit d'esquerres
que ara s'hagi optat
per votar
a un partit de l'extrema dreta
o un partit com a Vox,
és absolutament legítim
en el benentès
que si
els partits tradicionals
no li han donat resposta
a aquests ciutadans,
tenen tot el dret
d'escollir altres opcions.
Però el problema és
que aquests votants
no estan, diguéssim,
fidelitzats ideològicament
amb els continguts,
amb les premisses
d'aquest partit,
sinó que van donant toms.
Ara voto això,
d'aquí un temps
com que aquests no en donen resposta,
voto uns altres
i així ens hem de voler.
I això és un cercle vist.
Clar.
Doncs, Rocaia,
no ens queda més temps
per l'entrevista.
Una llàstima
perquè estava sent
tot molt interessant.
Abans d'acomiadar-nos,
però recorda'ns
les dates
que vindràs
a Can Ginestar,
veritat,
a fer
les exposicions
de l'auge
de l'extrema dreta?
Mira,
la primera
serà aquest dijous
a les 6 i mitja
de la tarda,
la segona
serà el proper dijous
27
a la mateixa hora
i la següent
serà el 12 de març,
també dijous
a les 6 i mitja.
Molt bé.
Doncs,
després de fer aquest recordatori,
Rocaia,
només ens queda
que acomiadar-nos
i desitjar-te un bon dia
i que tot vagi molt bé
aquesta tarda,
d'acord?
Gràcies a vosaltres també
i que tingueu un bon dia.
Gràcies,
una abraçada.
A reveure'm.
Adéu.
Bé, doncs,
acabem d'escoltar
les paraules de la Rocaia
i ens ha animat
a participar
en temes molt interessants
sobre l'auge
de l'extrema dreta
a Europa.
Tractarà
temes,
a més a més,
també vinculats
amb l'actualitat.
Per tant,
seran
unes bones sessions
plenes de profit.
Ara passa un minut
de dos quarts
de dotze del matí.
Seguim el Just a la Fusta
i en breus
començarem
la tertúlia d'actualitat
que ja he vist
que estan per fora
els conttertulians.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Just a la Fusta.
Sant Jus en directe.
Sant Jus en directe.
No hay puerta
de atrás
ni salida.
Voy
escapando a escondidas
rompiendo el listón.
Nunca tuve
tanta expectativa.
Pero
hoy
quiero menos
por Dios.
Voy bajando
a menos.
escalón
escalón
escalón
escalón
escalón
a escalón
de arriba
abajo
de abajo
arriba
que todo
vuelva
a empezar
al
aquí al
Dejo atrás
Ciudad de las estrellas
Mil noches que olvidar
Y luces de aquel otro planeta
Traigo hoy
Una nueva canción
Que no habla de ti
Ni del arte de dulce piel
Traigo hoy una cosa mejor
Una nueva canción
Que no hable de amor
Y arriba abajo
Y abajo arriba
Que todo vuelva a empezar
A la barru de ella
A la barru de ella
A la barru de ella
A la barru de ella
A la barutella, a la barutella, a la barutella, a la barutella.
A la barutella, a la barutella, a la barutella.
Però sóc Montserrat.
Montserrat.
No falla.
Norieta, el monitor d'allò no va.
Correcte, Lina, correcte.
El que passa, ho sabem, eh?
Si tu ho saps, valent.
Ah, però escolten.
Sí, sí, sí.
Sí, si no es fa, si ens estàs escoltant.
Sí, però és veritat que el pivot vermell
que us indica que esteu en directe no funciona.
Ah, no funciona.
Però sí, el tato, el que diem.
Exacte, el tato.
Molt bé, com esteu?
Bon dia, bon dia, bon dia.
Bon dia.
Les avalies formen part de la vida, per tant.
Sí, exacte.
A vegades no funciona el pilot,
a vegades no funciona algun dels nostres pilots.
És pica quan no funciona l'ascensor.
Exacte.
I vius en una setena planta.
Comencem, si us sembla bé,
ja que tenim el Pere amb el tema que ens ha portat ell avui,
i després passem a un tema d'actualitat.
D'acord.
Vinga, doncs a veure, Pere, explica'ns.
El que dic ara també és d'actualitat,
perquè vull parlar de l'exposició que hi ha a l'espai Tecla Sala
a l'avinguda Josep Terradellas, 44 d'Hospitalet,
des de Sant Just, amb l'E30 i l'M12,
si arriba, tant per Maria Cristina com per Collblanc,
si és amb el 157 i l'M12.
Aquesta exposició a mi m'ha semblat que és un d'art
que va directe al cor i a la memòria,
perquè és un recull de tota l'obra d'aquest autor,
que va des del que van viure els seus avis, els seus besavis,
tot el que ha viscut ell,
i totes les historietes de Sangre de Barrio,
que molts de vostès la deuen conèixer,
perquè Jaime Martín va ser un dels autors
que va començar amb la revista El Víbora,
o sigui que porta una carrera professional.
Sí, El Víbora va sortir...
Ell dibuixava els logotips per El Víbora
quan el nostre fill, el Quim,
va fer el de Clàssicos Marvel.
I a més està en l'exposició Clàssicos Marvel,
dic, ostres, vaya record per la memòria,
d'un grafista que ha tingut una curta carrera de tres anys
i un altre que porta una llarga vida professional.
Ara Jaime Martín té la mateixa edat que tindria el nostre fill,
exactament la mateixa,
i dius, veure tota aquesta carrera t'arriba al cor,
per el que s'ho posa,
i a més per la ben muntada que està l'exposició.
Va amb ulleres d'aquestes que et posen ara,
de tres dimensions,
com el que hem vist aquí a l'arxiu de Can Ginestar,
i és un repàs per tota la seva obra.
Jo vaig sortir absolutament impressionat.
Jo recordo El Víbora pels meus fills,
que entrava a casa.
És que el còmic underground formava part,
paral·lelament va fer la seva carrera
amb el que era el còmic de superherois,
amb el que era el...
Després va venir el manga,
el manga va venir posteriorment,
i amb tot era el còmic espanyol d'una època determinada.
Però això ja seria molt llarg d'explicar,
perquè és tota una història de la història d'un temps d'un país.
I l'altre que jo volia recomanar
és l'arxiu històric de la ciutat de Barcelona,
Casa de l'Ardiaca,
carrer de Santa Llúcia número 1 darrere de la catedral,
el dia 25 de febrer a dos quarts de set de la tarda,
presentació del llibre
Un abric verd penicil·lina,
de Jaume Perich.
Anirà a càrrec de Jaume Capdevila,
que és el que signa Cap,
un dels dos dibuixants que publica habitualment a La Vanguardia,
i que ha tingut cura de l'edició d'aquest recull inèdit.
I també,
i seran naturalment representants d'Angla Editorial,
i de la Raquel Perich,
que és filla del dibuixant.
Més informació a elnacional.cat
Però explica'ls l'acudit aquell que m'has dit abans,
que això és tan impactant i tan d'actualitat...
El que he dit abans formarà part d'una exposició
que tindrà lloc al Born el dia 5 de març,
també dedicada a Jaume Perich.
Recull una de les frases,
que és dels seus aforismes,
que en va escriure molts,
que diu textualment,
«Me tocó vivir la España franquista,
desolada, sucia, gris,
hambrienta, triste,
católica, apostólica,
burra, cruel, imbécil,
una y grande.
Què seria de nosaltres sense el sentit de l'humor?»
Un textual de Jaume Perich,
que era una persona més que tenia una tendresa
i una humanitat extraordinària.
Jo sempre parlo de persones que he conegut personalment.
M'agrada molt perquè hi ha gent que des de fora
deia «Ostres, que bèsties aquest tio»,
perquè veien només una petita part del seu sarcasme.
Altres deien «Ostres, això ho fan un tres i no res».
I clar, quan tu els has vist treballar
i has vist tota la feina que hi ha al darrere,
tot l'esforç d'un...
Era molt tímid en Perich,
es veu que era un jove molt tímid.
Però l'expressava d'una altra manera.
I el van portar a una escola d'aquelles...
els que vam viure a l'Espanya franquista,
que ens ensenyaven
«Prietas las filas recias marciales»,
era l'ensenyament.
O sigui, hi havia inclús curcets de natació a les piscines
que es feien el mes de febrer amb aigua gelada.
Perquè les sombres sombres i el trigo trigo,
i així aprendran a nedar i es faran forts.
I a més, bé, el senyor que entrenava
anava tot vestit de blau, d'uniforme, no?
Deu-n'hi-do.
Dicto marcial.
Exacte, sí, sí.
De manera marcial, sí.
Aquests senyors, després, amb el temps,
uns s'han fet de convergències,
altres s'han fet d'un altre partit,
però llavors...
I alguna vegada molts he dit
«Ah, jo recordo vostè quan entrenava».
Diu «Ah, allò és que no s'havia inventat el xandall».
No s'havia inventat el xandall,
anaven vestits d'aquesta manera.
A la cabardina.
Clar, i és que la gent que tenim una edat
i tenim unes vivències negatives,
també n'hi ha de positives,
perquè en tots els col·lectius hi ha de tot.
Busquem alguna positiva.
I tant, que n'hi ha de tot.
O sigui, entre aquests capellans amb sotana,
que deia el peric,
diu «És com una immensa bregueta de dalt a baix
i dels plens de caspa»,
hi havia que tenien també humanitat.
Sí, molta.
Jo recordo un sacerdot cel·lecià
que concentrava tot el seu esforç en la geometria
i va ensenyar geometria
com no he vist ningú que l'ensenyés.
O sigui, ensenyava la geometria tan bé
que jo no crec que a ningú se n'hi ha oblidat.
Que la circunferència era un quadrat.
Mira que et dic.
No, no, exacte.
És que t'ensenyava la circunferència
des del quadrat
i t'ensenyava a traçar les paràboles,
les hipèrgoles.
Vull dir, era una lliçó.
Era una lliçó.
Una lliçó magistral.
D'allà podies passar ja
a l'Institut del Teatre
o a l'Escola del Treball.
Tenies el doctorat.
No, tenies una base.
Exacte.
Porta'ns, Arbre,
que has portat aquí un tema també molt interessant.
Vinga, Arbre.
I l'oblidat, espera.
Quin tema?
Sí.
Ah, bueno, això.
El torrent de Can Cortés.
No, per sort,
jo he tingut un programa
els dimarts cada dues setmanes.
i aquest tema entrarà dintre
del proper programa.
Sí.
I al final...