Per a l'entrevista que tenim, que us portem ara mateix,
hem volgut fusionar i portar, de fet, a les dues persones,
podíem dir protagonistes d'aquests dos aspectes
que tindrem a la sala CIMA, que en Ginastà.
Per un costat tenim amb nosaltres a Jordi Amigó,
arxiver municipal, i de l'altre també tenim amb nosaltres
a la Txell Ribas, il·lustradora Sant Justenca.
Bon dia els dos.
Hola, bon dia.
Sense por, sense por.
Que avui, a més, és el Dia Mundial de Barra.
Que no us faci por.
Txell, Jordi, gràcies per venir fins aquí.
Feia una mica una molt breu introducció,
i és que aquest dijous, 16 de febrer,
s'inaugurarà aquesta exposició Ibers a Can Ginastà,
a la sala CIMA, a la sala...
De fet, és el centre d'interpretació del municipi.
D'això ens en parlarà segurament més tu, Jordi.
I després també tenim la, diguéssim, la publicació d'un llibre,
que és el Conte de l'Arrel, que Txell molt bé has il·lustrat,
que és aquest gegant queer.
Recordem, dels gegants d'aquí de Sant Just.
Comencem, si et sembla, Jordi,
per parlar una mica d'aquesta exposició,
que, diguéssim, s'organitza amb vuit eixos,
vuit punts principals,
per entendre una mica qui van ser,
què van fer, què ens van deixar,
i podríem dir que és el que també...
encara ens connecta amb ells, si és que encara pot passar així.
Aquesta exposició suposa un canvi de plantejament
en el funcionament del centre d'interpretació del municipi.
És una sala que funciona des del 2008
amb exposicions petites, que duraven un mes, un mes i mig,
de coneixement del municipi.
Llavors, durant tots aquests anys hem fet aquestes petites exposicions,
i hem anat detectant unes necessitats
que tenen a veure amb tenir un espai
més relacionat amb una exposició més permanent,
més museística,
que tingués uns continguts una mica de llarga durada,
que poguéssim trobar, per exemple,
en un museu, en una sala d'exposicions temporals.
Llavors, aquesta exposició respon a aquesta nova necessitat,
hi ha una demanda de tenir un espai més adreçat
o que funcioni més amb projectes museístics,
amb línies museístiques.
Llavors, s'ha decidit començar pels Íbers,
perquè és el primer poble que va habitar aquí a Sant Just,
i llavors l'exposició està dedicada als Íbers,
que van viure a la penya d'on moro.
És un dels poblats ibèrics més antics de Catalunya,
és del segle VI abans, dels 550 abans de Cris,
és a dir, ficti-ficti, fa uns 2.500 anys
que hi ha veïns que viuen empoblats en cases,
no de forma itinerant o nòmeda.
Llavors, doncs, ho dediquem als Íbers,
de la penya d'on moro,
i a més a més, són una gent que coneixia en l'escriptura,
i a un dels pocs testimonis d'alfabet ibèric,
l'hem trobat aquí a Sant Just, a la penya d'on moro.
Llavors, en el CIM funcionarà donant un any,
perquè tots els veïns i veïnes de Sant Just
puguin venir tranquil·lament.
Les exposicions que duren un mes, un mes i mig,
moltes vegades la gent no les pot veure,
perquè un mes passa molt de pressa,
i llavors, doncs, bé, moltes vegades
la gent ve a Can Ginestà quan ve, no?
Llavors, les escoles també necessiten
la seva programació,
els grups per poder venir,
i llavors es fa un plantejament
de llarga estada.
Llavors, aquesta exposició permetrà
que tothom la pugui visitar
de forma tranquil·la
i de forma planificada.
I per donar suport a aquesta exposició
que inaugurem el dijous a la tarda,
a les set, que esteu tots convidats,
es va creure oportú
fer un conte
que, amb ulls
adreçat als infants,
expliqués
com vivia
aquests hiberts de fa 2.500 anys.
I aquí és on entra
la Txell Ribas,
que és una il·lustradora
amb la qual
se li ha fet l'encàrrec
d'aquesta publicació.
Txell, et toca.
A més, veig que tenim el llibre aquí,
el llibret.
L'he portat una mica,
però una mica d'orientació.
I tant.
Bé, se'm va fer l'encàrrec
d'aquest llibre,
vam fer una primera reunió
on va sorgir la idea
d'això que fos la...
l'eix del llibre fos l'arrel,
el gegant de Sant Jús,
que és iber.
I llavors, bueno,
es va estructurar
amb diferents temes
per entendre
com vivien els ibers.
I amb l'ajuda de l'aula...
Escola Didàctica Activa.
Sí.
Escola Didàctica Activa.
Són unes persones que assessoren
i que fan monitoratges.
Són historiadors,
són arqueòlegs.
I llavors ells ens han donat
d'alguna manera
la rigorositat científica,
les pautes.
El contingut informatiu.
Sí, sí.
Doncs no fer cap...
És a dir,
treballàvem...
Quins elements hi havia a casa,
quins no, no?
És a dir,
tot això que pot aparèixer
a la il·lustració.
Sí, sí.
No, no,
ha sigut una feina
ben elaborada,
molt comentada,
amb la Marta i la Isabel,
que són les que portaven a l'escola.
I el Jordi.
A poc a poc hi va una lletra,
no?
Sí, sí, sí.
Molts mails.
Sí?
Molts mails, sí.
Sí, no?
Allò, preguntant...
Quinze dibuixos,
em sembla?
O quins de làmines?
Sí, els de làmines.
Però calcular potser
hi ha 20 mails per dibuix.
Sí, per cada dibuix.
Sí, sí, sí.
Clar, com funcionava això?
Ells t'informaven del que hi havia?
Sí, sí.
Ella feia una proposta
d'escena,
de dibuix,
per exemple,
al comerç, no?
Llavors,
doncs,
al comerç,
potser posava
una nansa
a l'àmfora
que era més gran
de l'humà.
Ostres, aquest detall, eh?
Llavors,
els supervisors
científics
li deien,
escolta,
aquesta nansa
hauria de ser més petita.
Llavors, la Txell...
Sí, sí,
anava per això, no?
Que era...
La curiositat
aquesta històrica,
jo vaig aprendre moltíssim,
m'ha agradat moltíssim,
perquè realment era...
Anar treballant
cada dibuix,
i a més,
quan dibuixes,
amb la Isabel i la Marta,
també ho dèiem,
trobes...
Veus més
el que li falta,
el que...
Elles mateixes,
dins de l'explicació,
per exemple,
t'anaven la casa
de tenir un sostre
i, bueno,
i et deien quatre coses
i un cop et poses a dibuixar
veus que realment...
Però com era ben bé, no?
Com anaven les vigues?
Cap aquí?
O transversals?
Clar, clar, clar.
De fusta?
De quin material?
Quin color?
Llavors, clar,
tot això es anaven sortint
molts dubtes,
que era molt divertit,
perquè tots, clar,
anàvem aportant la nostra,
no?
I el Jordi també,
elles...
Bueno,
ha estat molt,
molt...
molt activa,
no?
la feina,
molt, molt xula.
Ara estic veient aquest del comerç,
que, per exemple,
aquest del comerç,
doncs,
apareix al Baix Llobregat
i apareix al Delta del Llobregat,
però és que en l'època hi hagi
que el Delta del Llobregat
no existia
i el Prat era mar.
És clar,
la Txell havia de dibuixar
uns estuaris
on hi ha l'aeroport del Prat
i, aleshores,
ella ho ha dibuixat
amb uns llacs
i, clar,
ho dibuixa molt bé
i, aleshores,
tot això permet explicar als nens
que el Prat no existia,
que era mar,
que eren uns estanys
i que, per això,
els vaixells grecs
paraven aquí
per fer aigua dolça
i això sempre ho explicàvem,
però no ho havíem dibuixat mai.
I el moment que et poses a dibuixar-ho
és quan...
quan ho veus.
Per realitat, no?
Quan va sortint, sí, no?
Més la realitat, no?
És més fàcil, també,
d'explicar i de veure.
I tant.
Sí, sí.
És la primera vegada,
podríem dir,
que tenim aquestes parts de Sant Jus
voltants, diguéssim,
orígens dels Ibers,
com van arribar,
què feien aquí,
aviatats.
Sí, dibuixats, imaginats,
perquè sempre...
Tenim en paper.
Sempre dèiem a la gent
que s'ho imaginessin,
però, a veure...
Bueno, cadascú pot imaginar
la roba que sigui,
el sostre que sigui
i les nances que siguin
de l'avant fora.
Sí, sí.
Clar, clar,
s'ha de ser curós
amb aquest tipus d'informació.
Incluso amb els noms, eh?
Vull dir que com es deia a la gent.
Sí?
Llavors, fins i tot,
tots vam tenir algun problema
de dir, bueno,
i com anomenarem
els personatges
que surten al llibre?
Clar.
Com els anomenes?
Clar, tenim l'Arrel,
que entenc que és la...
Que també són noms
que costen de...
Bartas Toló.
Bartas seria un Bernat
o un Bartolomeu?
D'ara.
No, es veu que són noms
que han aparegut
en alguns documents
i que són pocs noms
que es coneixen dels hívers.
Llavors, aquests noms
els han aportat
aquests assessors científics, no?
A l'Escola Directica Activa, també.
Sí.
Sí, sí,
per això que són molt reals, no?
Molt curosos, també.
el Nakeltyr
i el Bodestart.
Uau.
Que el Bodestart, no?,
que ve d'Eivisa,
llavors els noms, no?,
és més d'aquella...
Perquè es veu que han trobat
pocs noms
i llavors, doncs,
aquests pocs noms,
doncs, fa que a vegades...
Es repeteixi.
Es repeteixi.
Amb algú llegis de dir
és la mare i punt.
Ah, val.
Perquè potser no hi ha tanta...
No tenen tanta informació
de noms de dona, no?,
de gent.
Sí.
De dona, eh?, en concret.
Sí.
Més d'home, potser,
sí que en tenien o...
hi ha tres noms, no?,
que són el Bartestolor,
el Nakeltyr
i el Bodestart,
que són homes, no?
Sí.
Llavors, a partir d'aquí, doncs...
Bé, vull dir...
S'ha anat tramant la...
És a dir, s'ha anat creant
l'entramat,
la historieta,
perquè en si la història
és una invenció,
és a dir, és una...
Us heu inventat potser una història
a partir de situacions
que heu anat seguint
dels Ibers, no?
Més o menys seria així.
Bé, les situacions són
que hi ha l'Arrel
que explica
com era el seu poble.
No és que es creïn
en unes situacions,
no és ben bé una novel·la, no?
No, no,
és una explicació
que va...
O sigui, fa de guia.
Fa de guia.
Arrel fa de guia.
És un guia, sí.
Una mica com el cuerpo humano,
que t'anaven ensenyant
per on passaven,
no?
Una mica, sí.
Que d'exemple.
És veritat.
O sigui, fa de guia.
Llavors et va passant
per tots aquests punts
per connectar-te amb els Ibers, no?
Sí, diferents...
Bueno, això, no?
Comès, la casa, l'alimentació,
els vestits...
I et va ensenyant...
Bueno, li ensenyen el Buydestart,
que ve d'Evisa,
i llavors representa
que li ensenya
com viuen...
És un hiber visitant.
Com és el seu poblat.
Val.
D'aquí de la Penya del Moro.
No sé si són els...
No sé si són també
vuit punts igual
que els vuit punts
de l'exposició.
És a dir,
no sé si va igual
a la part,
digueu-sit?
No, aquí són quinze.
Aquí són quinze situacions
i l'exposició
té vuit àmbits.
Té vuit àmbits.
Llavors, molts d'aquests àmbits
estan recollits
en el llibre de la Txell,
per exemple.
Els vestits estan recollits
dintre del tèxtil.
Dintre del plafó del tèxtil
hi ha recollits els vestits.
Val.
Llavors,
el llibre ens dirà bé
perquè dintre del...
Dintre dels dibuixos
que ha fet la Txell,
per exemple,
l'elaboració dels teixits,
que és el set,
i el vuit,
els vestits,
estan dintre d'un plafó.
És a dir,
els dibuixos set i vuit
estan dintre del plafó.
S'enclopan
amb aquesta temàtica tèxtil, no?
Sí, de la temàtica tèxtil.
El que té la Txell
és que ens presenta un taler
que això ens permetrà
explicar als nens
com funcionava el taler
i com feien els vestits,
que això fins ara
no ho podíem fer.
Val.
Havíem de demanar als nens
molta imaginació.
Clar.
I esclar,
això no funciona.
No, no és el mateix.
No, no és igual.
Perquè aquesta exposició,
Jordi,
està pensada,
deies,
amb aquesta,
diguéssim,
amb aquesta connexió educativa
de les escoles.
No sé si els nens també rebran
o les escoles rebran el llibre
i després visitarà l'exposició.
Serà una mica
el PAC?
Sí.
O és la idea?
Sí, sí, sí.
La voluntat?
Els nens,
quan venen a fer la visita
de l'exposició,
en aquell mateix moment,
rebran el llibre.
Rebran el llibre.
Un per escola
o és un per cada nen?
No, no.
És un per nen.
Ah, val.
És un per nen.
Llavors,
els nens s'enduraran el llibre a casa,
l'ensenyar als seus pares
i els seus pares,
d'alguna manera,
tindran la repte
d'explicar-los-hi també, no?
Que està enfocat,
a mi m'han dit,
des de l'Ajuntament,
cap als nens de cinquè.
Val.
De cinquè de primària?
Sí.
Sí, bé, això és perquè
en el currículum educatiu
els nens de cinquè
toquen el tema dels IVAs.
El que, bé, vull dir,
qualsevol nen de Sant Jús
pot venir i es pot interessar
pel tema.
Clar, clar.
A nivell pedagògic,
els currículums estan fixats
que a cinquè
aquest tema es toca.
Clar.
Després es torna a tocar
a l'ESO.
Per tant,
un llibre cada nen, eh?
Txell, cada...
Això són molts nens
que tenen aquest llibre
i aquestes il·lustracions
a les seves mans
i a les seves cases
i amb els seus pares i famílies
que segurament ho explicaran, no?
Mira què ha fet l'Arrel,
mira què ens ho explica l'Arrel.
Bueno, jo crec que és molt interessant
i poder-ho tenir.
A mi m'agradaria
que els meus fills ho tinguessin.
Sí, oi?
O ja en tiren un?
Clar, clar, imagino que sí.
Ja l'hi has explicat?
Sí, sí, sí.
I què diuen els nens
quan us ho expliquen?
De fet,
els meus fills,
que ja comencen a ser sisè
i institut,
ja són més grans, eh?
Però, clar,
ja coneixen
perquè amb què jo ho feia a casa,
ho miraven res.
Ah, mira, aquest nens ho vas fer.
Ah, sí, aquest no en recordo.
Vull dir que ja estaven.
I sí, clar,
és com la història nostra, no?
Home, sí.
I aquí,
el Penya del Moro, no?
Que està molt pròxima.
I tant.
Això sí,
jo crec que és molt interessant.
Jo hi he disfrutat molt.
Sí.
I coneixent coses, no?
Des de les fuselloles.
A veure què són les fuselloles.
És que el Jordi estava molt...
Sí.
Les fuselloles són
són unes peces
que es posaven
amb un pal
per fer el teixit.
Llavors la fusellola
feia de peix.
És això d'aquí.
És això d'aquí baix.
Ah, val.
Que això ha arribat.
Ha arribat fins ara.
Sí, no?
És el fús del fil
i la fusellola
era la peça aquesta d'aquí.
És que és com una pedra?
Com un pes?
Sí.
No?
És com un pes.
És com un pes.
I això què era?
Per...
Per...
Per sistema de teixir.
Ah, per fer el fil.
Per fer el fil.
Per fer el fil.
I el fil després anava al taler,
que és el que està amb aquesta senyora.
Val.
Llavors aquí hi ha una senyora
que té una fusellola
que està fent el fil
i quan el fil està fet
el posa en el taler.
Val.
Perquè el taler el que fa
és que trama
el fil horitzontal
amb el vertical.
Mhm.
I d'aquí surt un teixit
i d'aquí amb aquest teixit
es farà un vestit.
O sigui que els vestits
no són això que trobem
a les botigues ara
que està tot fet, no?
No, ara sí.
Abans s'ha d'haver fet el teixit.
S'ha de fer.
I abans del teixit
s'ha de fer el fil.
Però esclar, tot això
ja queda molt lluny.
Clar, clar.
Quina estima li teniu
a les fuselloles?
És que heu gastat moltes hores
debatent.
És això que dèiem
que treballàvem amb collons
i amb molts mails
i hi havia molta...
I llavors estàvem...
El Jordi era...
Estàvem molt interessats
en fer fuselloles
perquè se n'han trobat.
Se n'han trobat moltes
i llavors ens plantegem
que potser aquí a la penya
d'Amora
era un centre productor
de teixits
Ah, pot ser.
de teles
i que les teles
doncs les intercanviaven
amb els grecs
per ceràmica
per productes d'importació
i que potser
doncs tenim
jo no sé
el primer centre
de productes
de teixits
aquí la veia
Ah mira, tenim el primer Sara
el primer Sara, eh?
Perquè clar
hi ha masses fuselloles
pel consum particular
no?
És allò que diuen ara
del consum
Potser hi havia moltes dones
que es dedicaven
no?
És a dir, no sé
quina proporció de població
teníem entre dones i homes
No, inquieta
però hi ha masses fuselloles
per ser un consum domèstic
per entendre'n
Veig que és el tema
les fuselloles
El consum propi o
El portmaior o no?
Això era
més el portmaior
Hi havia molta producció
Hi havia molta producció
de teixit
i ara pensem això
que...
Perquè una fusellola
no es trenca
vull dir
quan s'han trobat
les excavacions
estan senceres
per tant com pot ser
que n'hi hagin tantes?
Clar
Potser
fer una mica
aquest petit compte
una mica d'imaginació
Això són hipòtesis
que ja fem nosaltres
no és perquè
potser us ho hagin passat
també els companys
de l'escola didàctica
Procurem posar una mica
d'imaginació
També, no?
És necessari
Per anar acabant
i imagino que
és a dir
tens un coneixement
de tot aquest aspecte
històric de Sant Jusca
doncs fins ara
potser no tenies
amb tanta exactitud
a més
i amb tant de detall
aquestes formes
m'ha servit
per aprendre
jo
per mi
vull dir que
ho he disfrutat molt
perquè
he après molt
amb ells
recordem que ara
la inauguració
d'aquesta exposició
serà dijous
dijous a les 7 de la tarda
és la presentació del llibre
i després passarem
a obrir l'exposició
crec que la inauguració
es fa des de dalt
és a dir
la sala
es fa com la presentació
i després ja es baixa
i es fa la visita
es fa d'aquí Can Genestà
a les 7
estem convocats
a Can Genestà
i estem acabant
d'ultimar
exactament
si ho farem
tot el cim
o pujarem a dalt
si ho farem a fora
és una sala petitona
el cim
sí
depèn de la temperatura
a vegades s'ha fet a fora
s'ha fet a fora
llavors la gent
entra dintre del cim
si fa molt de fred
potser s'ha de fer a dintre
estem mirant
també en funció
de l'aforament
però
com que aquests dies
fa aquest temps
estan canviant
també
sí
sembla que de moment
aquesta setmana
en respecte
ens sembla que hi hagi pluja
sí
l'espai del temps
la pluja ho has de fer dintre
llavors a dintre
això sí
i quan dèiem un any
això vol dir fins al febrer del 2024
no?
sí
el 16 de febrer del 2024
la idea és ja
inaugurar-nos l'exposició
que estarà dedicada als romans
sobre la qual
ja hem començat
a buscar proveïdors
i a fer
el que seria
el disseny
d'aquesta exposició de romans
però en vincle amb Sant Jús
en concret?
sí, sí
els romans a Sant Jús
sempre és en vincle a Sant Jús
per exemple
la Júlia Quieta
serà una de les protagonistes
d'aquesta nova exposició
dels romans
m'agrada que sigui
gairebé tot en clau femenina
la real
tot i que la real és queer
que és aquest sexe no definit
podríem dir
però mira
la Júlia Quieta era una nena
la Júlia Quieta
és la primera persona
que tenim documentada
a Sant Jús
que va ser enterrada
aquí a Sant Jús
que hi ha una làpida
que està dedicada
a la Júlia Quieta
que és una nena petita
que va morir jove
llavors és la primera
Sant Jus tenca
que tenim documentada
perquè dels llibres
no tenim cap nom real
el primer nom real
que tenim
d'una persona
enterrada a Sant Jús
és d'època romana
i és una nena
que és la Júlia Quieta
i llavors
posarem en aquesta exposició
com eren els romans
aquí a Sant Jús
on estaven
quines restes
ens han deixat
i això serà
a partir del 16 de febrer
del 2004
l'any vinent
l'any vinent
doncs en parlarem també
veurem si també
heu acompanyat
amb alguna il·lustració
llibre
Txell
igualment
no et perdem la pista
com sempre diem
així que no ja
em segui una mica
la història
s'enjustenca
a partir de
en fi
dels nostres orígens
comencem pels Íbers
seguim pels romans
però de moment
ens quedem amb els Íbers
a inauguració
aquest dijous
ja ho saben
aquí a Canjín
i durant un any
tenen temps suficient
per anar
i després no dir
és que no he pogut anar
no és una excusa
que no ens serveixi
ja ho sabeu
que moltes vegades
hi ha gent
que a Canjín
està
potser només ve
per Festa de Tardor
o per Sant Jordi
o al bar
només
hi ha més coses
a part del bar
i la terrassa
sí però tot i així
no és allò
pot haver-hi gent
que en un any
vinga a Canjín
estar dos cops
o un
o no vinguin
em sembla molt poc això
esclar
hem de mirar
d'allargar les exposicions
una mica més
i tant
Txell Jordi
Txell Ribas i Jordi Amigo
moltes gràcies
per venir fins aquí
deixem aquí l'entrevista
tot just dos quarts en punt
Txell
va bé
d'horari
gràcies
gràcies els dos
per venir
explicant-nos una mica
sobre aquestes
fugalloles
i altres elements
dels ibers
moltes gràcies
fins aviat
adeu
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gr elders
Fins demà!
Fins demà!