.
Passant tres minuts d'un quart de dotze,
a aquesta hora parlem de l'activitat que es fa avui a l'Ateneu,
és en el marc del cicle d'audiovisuals de muntanya,
avui es parlarà del canvi climàtic a les glàceres dels Pirineus
i serà amb Jordi Camins, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon,
molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia per a vosaltres i per a tots els oients.
Per parlar una mica, per fer un petit tastet del que es farà també aquest vespre,
que serà, com diu bé aquest títol,
parlar del canvi climàtic a les glàceres dels Pirineus.
Ens comentaves ara abans fora de micròfon
que s'explicarà evidentment en cicle d'audiovisuals a través de diferents imatges,
perquè a través d'aquestes imatges es fa molt evident aquest canvi climàtic, no?
Sí, les imatges són la millor forma per divulgar el canvi climàtic,
les imatges amb l'evolució de realment com s'està desenvolupant
el retrocés de les glàceres, en aquest cas dels Pirineus,
però també de la major part vindràs del món.
La xerrada d'avui vindrà totalment acompanyada d'imatges i lustrada
i parlarem fonamentalment d'això,
del canvi climàtic a les glàceres dels Pirineus, tal com diu el seu títol.
És molt evident aquest canvi climàtic?
O precisament perquè no és tan evident és difícil que tots agafem consciència?
No, no, el canvi climàtic és absolutament contundent sobre les glàceres.
Les glàceres, es diu sempre, i científicament és així,
són el millor indicador del canvi climàtic perquè, a diferència d'altres elements de la natura,
no tenen cap mitjà de defensa per front a l'increment de temperatures.
Realment, senzillament el que fa el gel és fondres.
Per tal, si nosaltres coneixem el gel a on tenen un moment determinat de la història
i on és ara, en aquest moment actual, doncs podem veure claríssimament l'evolució climàtica.
Els Pirineus estem, per qüestions senzillament d'alçada de la carena,
que no es ve dels 3.400 metres d'alçada i de la latitud on vivim nosaltres,
doncs és l'única carena de muntanyes en el món
on en una sola generació, la nostra, podrem veure la desaparició i l'extinció
de totes les glàceres que encara existeixen en aquesta carena de muntanyes.
Això, que com et comento, no passa en cap altre indret del planeta,
doncs ens ajudarà moltíssim a poder divulgar i explicar a tot el món
amb quina rapidesa es produeix aquest desgel i la desaparició de les glàceres.
Per tant, és excepcional aquest període en què estem vivint
o on, com et comentava, és absolutament contundent el retrocés del gel.
Les que amb una sola generació és poquíssim temps, no?
Sí, bé, realment el retrocés actual de les glàceres
s'inicia al voltant de l'any 1850,
quan va acabar el període que coneixem com a petita edat del gel,
des del 1550 al 1850.
Per tant, portem 160 anys on aquest retrocés ja és evident.
Però hi va haver un període entre l'any 1975 i 1985
on es va estabilitzar aquest retrocés
i inclús en alguns sectors, no dels Pirineus, però dels Alps,
hi va haver un petit avançament de les glàceres.
Doncs bé, des d'aquest any 1985 fins a l'extinció total,
amb una generació en serem testimonis.
Quant serà aquesta extinció total?
Bé, si les condicions climàtiques actuals es mantenen,
els meus càlculs és que l'any 2040
no hi haurà cap glacera activa als Pirineus
i en uns 10 anys més, el 2050,
hauran desaparegut totes les restes de gel glacial.
Això passarà tot de cop?
No, no passarà de cop.
Està passant des de l'any 1985.
Per exemple, la catalogació que hi vaig fer jo a l'inventari de glaceres dels Pirineus
entre el 1982 i el 1985, hi havia 93 aparells glacials.
En aquest moment en queden 54.
Vol dir que ja hem perdut un 42% de totes les glaceres que hi havia l'any 1982.
i aquesta és la progressió, doncs, que si les condicions climàtiques no varien,
continuarem fins a l'extinció total.
Déu-n'hi-do.
I no sembla que hagin de variar aquestes condicions climàtiques, no?
No, en principi hi ha algun estudi, doncs, d'alguns investigadors britànics
que es va publicar a l'estiu de l'any passat,
que comenten que sí, que a partir de l'any 2030
tindrem una nova disminució de l'activitat solar,
tal com hi va haver en aquest període de la petita edat del gel
que et comentava, del 1550 al 1850,
però bé, s'ha de corroborar, doncs, amb altres estudis.
Si això realment continua la progressió com en l'actualitat,
es produirà, doncs, aquesta extinció a les llaceres dels Pirineus
i no és alarmisme, és realisme.
Les imatges, veureu a la xavada d'aquest vespre,
que ho il·lustren perfectíssimament.
Déu-n'hi-do.
Aquestes coses, quan les veus a nivell visual,
et fas una idea molt ràpida, segurament, també, no?
Sí, realment, sí, sí, és claríssim, és contundent i evident.
Jo us convido a tots que, si voleu entrar, per exemple,
al Facebook amb el meu nom, Geodicamins,
o a la meva pàgina web, que és www.geliceyellow.com,
català, anglès i castellà,
podreu veure imatges, doncs, on claríssimament es veu.
Tinc un arxiu d'unes 71 imatges, doncs, de glaceres,
en la qual, doncs, hi ha les comparatives
i, doncs, les publicacions meves dels llibres que he fet
són sempre amb imatges,
perquè és la millor manera de divulgar i d'entendre
com s'està produint i les magnituds que té aquest canvi climàtic.
ens semblaria, potser, que passa una mica lluny d'on vivim nosaltres,
però no, realment ho tenim, també.
A tocar.
Són clars, són les nostres muntanyes.
I què implicaria la desaparició d'aquestes glaceres, o què implicarà?
Bé, els Pirineus, realment, té poca importància, entre cometes,
té una gran importància, doncs, paisatgística,
perquè les glaceres són un element fonamental de l'alta pantanya,
però, doncs, els Pirineus passaran a ser, per exemple,
com la Sierra de Gredos o Sierra Nevada, Granada,
doncs, que realment, pràcticament, no queda gel en aquest moment,
ha desaparegut les glaceres,
i amb aquest aspecte paisatgístic sí que té incidència,
però no, per exemple, en el tema, doncs, de l'aigua,
que és el que preocupa molta gent, no?
En aquests moments, per exemple, les glaceres dels Pirineus
són ja tan minces, amb el que és l'entorn de la muntanya
o on estan situades,
que, realment, l'aigua que ens aporten de més
té molt poca importància.
El realment important als Pirineus
és la inhibació a l'hivern,
la cobertura de neu que hi ha com més extensa
i amb més gruix millor a l'hivern
per l'aigua que nosaltres utilitzem l'estiu, no?
Però el fet de la desaparició de les glaceres en aquests moments
per les seves dimensions no tindria importància en aquest aspecte.
Per no deixar una mica, que sembla que jo estigui parlant,
tot i que soc molt realista de coses una mica alarmistes,
comentar-vos que en la resta de muntanyes del planeta
i en les zones àrtiques
està succeint el mateix.
El cistel de gel és d'unes magnituds molt semblants
a la que s'està produint els Pirineus.
Lògicament, amb muntanyes més altes i amb latituds més altes,
com els Alps,
és important, però el gel perdurarà per molt temps més.
En canvi, sí, una bona notícia és que el gel antàrtic,
i vaig estar en una expedició l'any passat a l'Antàrtida,
que és on tenim el 90% del gel glacial de tot el planeta,
doncs les condicions estan molt estables.
Vol dir que, a pesar que estem vivint aquest canvi climàtic,
que realment és real i contundent,
encara aquest refrigerador general, que és l'Antàrtida,
doncs d'alguna manera fa que aquest congelador
mantingui la temperatura global del planeta
sense que es dispari excessivament.
i potser ens dona una miqueta de temps
per continuar reaccionant,
evitant les emissions de gasos d'efecte hivernacle, no?
El desembre es va fer aquesta cimera pel canvi climàtic, no?,
a París, una cimera mundial.
No sé si, agarrant dels acords que van sortir,
acords molt de mínims,
si creus que servirà d'alguna cosa,
si és un petit pas,
o si realment caldria que aquesta implicació
no només fos dels governs,
sinó fos molt més general.
No, jo crec que la reunió de París va anar bé,
la cimera,
crec que les conclusions que es van treure
són molt interessants,
i crec que, diguem,
es traspassa, entre cometes,
una part d'aquesta responsabilitat important,
doncs, a les entitats locals,
als governs regionals,
per entendre'ns,
en el cas nostre,
les comunitats autònomes,
que és qui, doncs,
més poden,
en primer terme,
doncs,
legislar i actuar sobre aquests gasos,
la majoria d'aquests gasos d'efecte governacle.
Mira,
si em permets,
amb una notícia,
amb unes notícies molt recents
que hem tingut,
i no gaire agradables,
que són les dels papers de PAN,
per exemple,
doncs,
ens trobem que,
segurament,
a moltes persones,
doncs,
a les que estan sortint,
que tenen aquestes empreses a PANAM,
els serà un perjudici més important,
per exemple,
artist,
o per exemple,
actors,
els és un perjudici més important
de cara a la seva imatge
que no probablement
la sanció econòmica
que podran tenir
en el moment
en què, doncs,
Isenda,
d'alguna manera,
actui sobre ells,
no?
Sí, és veritat.
Jo faria una comparativa,
doncs,
en aquesta cimera.
En aquesta cimera
de París
no s'han establert
obligacions
que s'han sancionen
per ningú,
sinó que el que s'ha establert
és que cada un
marqui el seu ritme
de disminució d'emissions
i,
lògicament,
amb un control posterior
sobre el que cada un
es comprometi.
Doncs,
passarà una mica el mateix.
En el futur,
aquells estats
que s'hagin compromès
a fer unes reduccions
i realment
no les compleixin,
doncs,
davant de la comunitat internacional
no quedaran bé,
com tampoc queden bé
aquestes persones
que han sortit ara,
doncs,
documentades
amb aquests papers
de PANAM.
Per tant,
serà una mica més
perjudicial
el fet
que ningú vulgui
comercialitzar
o tenir tractes
de comerç
en un estat
que realment
sigui un estat brut
amb emissions
que no pas
les pròpies sancions
que s'hi podrien posar.
Jo crec que és un bon camí
el que s'ha iniciat a París
i crec que molts indrets
s'està posant fil a l'agulla
i que en pocs anys
irem veient un progrés
important,
diferent del que hem vist
en anys anteriors.
Doncs,
amb aquest últim apunt
acabem aquesta entrevista
i recordem que aquest vespre,
avui a partir de les 8,
en el marc del cicle
de visuals de muntanya
se'n parlarà de tot plegat
i s'il·lustrarà
amb fotografies
com ens deia ara en Jordi Camins
sobre el canvi climàtic
de les sèries dels Pirineus.
Serà a les 8
a la sala Piquet
de l'Ateneu.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Esteu tots convidats
pel com tu deies
i segur, segur
que compartirem
una estona molt agradable
amb la xerrada,
amb les imatges
i lògicament
amb el torn de preguntes
i el col·logui
que s'estableixi després.
Segur que sí.
Que vagi molt bé.
Fins aviat.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Una abraçada per tots.
Igualment.
Els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
just a la fusta.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
Club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
de 4 a 5 de la tarda.
De hill of the leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Sperm radio.
They talk about
all the important things
in life
as good news,
good people
and good writing.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand
nothing,
but don't worry,
the radio show
is in Catalan.
Bet aquí
una vegada.
Un programa
de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'Associació
de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Els matins
de 10 a 1,
Sant Jus
a la ràdio,
just a la fusta.
Passant dos minuts
de dos quarts
de dotze,
és hora
de fer tartúlia.
Ara sí.
I ho fem saludant
en Jordi
a Gulló,
la Joana
Algarra,
la Línia
de Santa Bàrbara
i la Montse
Larrea.
Molt bon dia
a tots quatre.
Bon dia.
Bon dia.
Ai, falta un micròfon?
Ara sí, bon dia.
La Joana
no l'hem sentida abans.
Ui!
Ara sí, ara sí.
No em facis,
boicota.
No, no la dones.
No la feies cridar,
que...
Ara que criden,
potser,
segons diuen a casa meva,
ens en tenia tothom.
Podem parlar
d'una foto icònica
que he vist
en els periòdics d'avui,
d'una senyora
en Suècia,
que s'encara
en una manifestació
d'extrema dreta
i es planta davant,
davant del dia,
mig metro d'ells,
dient el puny en el,
dient-los,
aquí estem.
Sí, sí,
una foto que ha fet ja
la Volta al Món,
jo crec, eh?
Sí, no l'he vista.
No, però bueno,
aquesta és una cosa
que va nou.
És una foto icònica,
sí,
que recorda la rosa
que es va plantar
també en els busos.
Sí, sí.
I a l'extrema, sí.
Home, sí, sí,
són coses que,
quan apareixen,
jo he pensat justament
que molt bé el periòdic
per haver-la posat en portada,
perquè de vegades
passen coses així,
entre cometes,
bones notícies, no?,
perquè sé que seria
una bona notícia
algú que planta cara,
doncs,
perquè l'extrema de dret
està avançant
de manera desconsiderada, eh?
De tot arreu, eh?
Que no ens passi
com a principi dels 30,
eh?,
del segle passat.
Un quart de reig.
Un quart de reig.
Un quart de reig.
Un quart de reig.
Aquí en el país
no avança
perquè ja està
tota ficada
dintre el paper.
Sí, perquè l'aglutina
i mira...
Per haver-hi per mal, eh?
Això no és molt millor.
Sí, això és un mur
de contenció també.
Per haver-hi per mal,
ja hi ha un 20%
que estan ja hi fixos
en el PP,
que ho tenen clar,
que s'ha d'anar entre ells,
però ho tenen clar,
que sempre votaran.
Que és el que jo dic
de la gran debilitat
de la dreta.
La gran debilitat
de l'esquerra és aquesta.
Home, que cadascú
té la seva llibertat.
Que hi ha pinça,
no es posen una pinça,
però van a votar.
Si no diuen,
no votarem,
s'estendrem,
i diuen,
si per si eres tu
que t'has tirat pedres
a sobre.
Clar.
Ara la propera,
com si es produeixi
que van a fer estallar
les pensions,
que fins ara
no els han volgut tocar gaire.
Va tocar el zapatero
un 5%
i això li va costar.
Però això
el voldran tapar-lo
i el estaria d'Europa.
Amb l'escusa d'Europa,
eh?
Amb l'escusa d'Europa.
Sí, sí, un 10 o un 20%.
Sí, com si el primer any.
Jo diria
que Espanya és de nombre one,
que diuen els americans.
O no,
el quart poder
dintre d'Europa.
Quina vergonya.
La quarta economia,
no ho entenc?
No ho entenc.
No, jo tampoc.
No ho fan números
sortir l'assumpte
de l'atur
i tota la cosa.
No ho entenc.
Des del 2008
han marxat a Espanya
400.000 joves.
Sí.
400.000.
I els...
Expulsats.
I amb persones...
Expulsats.
Després tens
els que parlen
de demografia
que el diuen
és que l'expressió
no es poden pagar
perquè no hi ha gent.
Si se'n van
perquè no us doneu feina.
Si se'n van.
Com està la meva
neboda sevillana
en un muntó
de màsters
anglès, francès...
El que vulgui.
I està
en un contrat
de 20 hores
en un supermercat
de caixera.
I sembla que no
ho tenia en Sevilla, això.
Clar.
Però, a més a més,
la feina que hi ha
és de tan baixa qualitat
que no fa remuntar
la caixa, tampoc.
No, no, res.
Ja t'he dit
que de 20 hores
en un supermercat.
Clar,
l'ingrés a la caixa
impossible
perquè la gent
que guanya un bon sou
cotitza
amb una quantitat
apreciable,
però si no fan cap contrat
que guanyin
i a més hores partides.
Sí.
I moltes vegades
és una mentida,
és una fal·làcia.
Els únics que mantenen
salaris alts
són els que,
clar,
entren a llocs
que són fixes,
com el TMB,
mestres,
i mantenen encara...
Però els altres joves
estan en 800 euros.
Aquests estan treballant,
però aquests també
estan fent anys, eh?
800 euros mil
no poden emancipar-se.
Què pots fer?
Ni tenir fills.
Com no va estar Espanya
en 1,1 de reproducció?
Quan és necessari
per la reproducció
del nombre
que existeix,
2,1.
2,1.
2,1 necessari.
I estem en 1,1.
A Alemanya li passa igual,
però a Alemanya
van entrar gent
que els interessa.
Clar, clar.
Agafen el que els interessa.
I això d'aquest repart
que han fet
sobre aquesta fugida
d'aquests països
com a Turquia,
com a Iran,
bueno,
i Síria.
I llavors,
vull dir,
per què no els...
Hi ha un reparto
equitatiu
que tocaria
a la Unió Europea
tants aquí...
No, diu que si no hi ha sancions,
de fet,
en teoria els països
que no m'hagin fet.
Sí, clar.
Però segur que hi ha països
que prefereixen pagar.
Unos per persona
no recorda, eh?
El PP et sembla
que entre setge, no?
O quan eren setge?
No recordo el número exacte.
18.
18, alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Però és que hi ha una burocràcia
perquè el Sant Pare,
aquelles tres famílies
que s'han portat cap a Roma,
ja feien mesos...
Que anaven perduts.
No, no,
ja feia mesos
que estava fent els d'això,
els papers,
els tràmits.
Els tràmits.
Mesos.
O sigui,
molt abans
de tota aquesta avalanxa
de gent.
Representa
que era el 5%
de la població
de 800 i pico
que té el Vaticà.
Com ha estat?
Com ha estat?
El 5%.
Si fos així,
en Europa
en cabrien 6 milions i pico.
Quants en pertanyen a nosaltres?
No me'n recordo.
Aquí havien dit
que 7 o 56,
no ho sé ara,
ara no ho sé.
No ho sé.
No tinc la...
No ho recordo.
No ho recordo.
També és el que diu
el govern espanyol
i l'altre el que diu
la Unió Europea.
I un altre el que diu
cada una de les...
La qüestió és que no hi ha...
No, ja sé.
Sí.
O sigui,
no, no.
Els que ens tocaven,
però els que han agafat
són això,
són 18, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno,
però el gran problema
segueix sent humanitari.
Si aquests 400.000 joves
que han marxat d'Espanya
els haguessin tratat
igual com a estos immigrants
a base de trets,
en Xile,
en Uruguai,
que sé què n'hi ha,
en Anglaterra,
els haguessin tratat també
a base de trets,
com estan fent,
què diríem?
Aquí els pares i tal,
què diríem?
Imagina't,
la gent que venen
són classes mitges també,
són gent molt preparada.
L'excusa és que dintre
d'aquesta gent
s'infiltren
persones no desitjables,
però bé,
això en totes les comunitats
n'hi ha,
no es pot negar
que sempre n'hi ha
algú que s'infiltra
o alguna cosa,
el paper,
per això tenim policies
i serveis secrets,
perquè per això
estan lamentablement,
que tant de bo
que no fessin falta.
Bueno,
perquè almenys
que fan aquesta tasca
que no la fessin bé,
però que estan per això
per saber que no...
Sí, sí.
A veure,
doncs és una mica
el tema
amb què hem començat.
Abans també,
fora de Miquelòfon,
em comentava
o parlàvem d'eleccions,
no tant en el sentit polític,
sinó en el sentit de despesa,
no?,
que és el que...
Ah, econòmic,
el que implica.
Sí, jo ho he sentit avui.
I d'avorriment,
i d'avorriment,
eh?
Sí, sí,
però aquest és el tema
que deia el Jordi,
que hi ha una part de la...
Sí, sí,
hi haurà més abstenció
segurament en aquestes eleccions,
però serà en l'extensió
que procedirà possiblement
de l'esquerra,
més que de la dret.
Desgraciadament.
La dreta ho té clar
que torna a casa.
Vosaltres anireu a votar?
Oh, i tant.
Sí.
Jo tota la vida.
Perquè en alguna altra tertulia,
crec que ja us vaig comentar
la setmana passada,
però hi havia...
Tu també, oi?
Perquè hi havia...
Alguns tertulians
aquí a la ràdio
m'han comentat
que havien votat
el 20 de desembre,
però que ara no saben
si aniran a votar.
No, no, no.
I a casa meva,
la persona que estava
més retraiguda,
que estava molt enfadada,
també diu
que anirà a votar.
Jo és igual,
vota qui vulguis,
però vota.
El meu vot
és la desconexió,
com diuen els de la CUP
i tal,
però jo aniré a votar.
No escoltar-ho.
Jo aniré a votar
perquè...
El que sortirà a Catalunya
segurament serà bastant important.
Perquè no...
Perquè no tinguin
el vot en negatiu,
si m'estigui
tinguin el vot en negatiu...
No, per la llei
doncs sortiria guanyant
qui no vols.
El PP mai tindrà
20% de vot.
Com deien,
que l'extrema dreta
també està
el franquisme sociològic,
la dreta liberal...
Ara tenia un problema
de crisi
en aquests de Ciutadans
que són com ells,
que són també liberals
en pla bèstia.
Jo sé que ara
estava dient
l'ESTE
que una proposta
del de Ciutadans
de que els treballadors
que acomiaden
que tornen els diners
del que han cobrat.
Unes barbaritats...
Què en dius ara?
Sí, sí.
El de Ciutadans.
avui et diuen al diari.
El liberal?
Sí.
El liberal?
Sí, sí.
Sí, en pla liberal
són molt bèstis.
Però això del liberalisme
d'importat està bé.
L'arrimada
sempre ho està dient.
L'arrimada sempre
no toca ni parli hores.
Hi ha que facilitar
les coses als empresaris
perquè s'invertiran
i llavors n'hi haurà treball.
i llavors
s'invertir
de ciutadans
en pelvisa
que no