I a aquesta hora el que fem és parlar del documental del mes.
Aquest cop el documental arriba un dia abans a Sant Just.
Es podrà veure dijous, perquè el cap de setmana concideix
amb la festa major de l'Ateneu, per tant, és dijous el dia
en què es projectarà el documental del mes a l'Ateneu.
Això sí, com sempre, serà a les vuit del vespre també,
a la mateixa hora.
Es podrà veure, en aquest cas, el documental Venus.
Ara en parlem amb la Laia Òbia, de Paral·lel 40.
Molt bon dia, Laia.
Hola, bon dia.
Un documental que, al principi, posa sobre la taula
un tema que, de vegades, és una mica tabú, no?
Sí, és un documental sobre sexualitat femenina,
que és una cosa que potser està com molt de moda,
però que, de vegades, costa que la gent es presti
a parlar d'aspectes molt íntims de la seva vida
davant d'una càmera, i aquest documental ho aconsegueix.
Molt bé, per tant, exacte, perquè el que fa és retratar
o despullar, no directament, diferents dones
que expliquen una mica, per això dic, despullar,
també en aquest sentit figurat, no?
Sí, totalment.
Expliquen la seva experiència, no?, en relació, doncs, al sexe.
Sí, de fet, aquest documental neix com...
Les dues directores són dues directores d'eneses
i portaven temps pensant en la necessitat de fer una pel·lícula,
no documental, sinó una pel·lícula de ficció,
eròtica, pornogràfica, no et sabria dir quin és el qualificatiu
que fan servir elles, però per dones, dirigida per dones
i adreçada a dones.
I llavors, per fer aquesta pel·lícula,
que satisfés realment les fantasies femenines
en termes de sexualitat,
van decidir que farien una mica d'investigació.
I van convocar un càsting,
bueno, càsting o van fer una crida,
perquè vinguessin dones al seu apartament
a explicar-los-hi les seves pors, els seus desitjos,
les seves fantasies, les seves coses més inconfessables,
el que fos, no?
Una mica per crear després una història de ficció.
Però el que va passar és que van aparèixer al seu apartament
més de 100 dones
i que el que van aconseguir en aquells dies,
que era només part d'un procés de recerca,
era tan potent que van decidir que no farien una pel·lícula de ficció,
sinó que allò seria el resultat final i que seria un documental.
Per tant, exacte, o sigui,
teníem un punt d'avartida de ficció
i a partir del que es van trobar van decidir explicar-m'ho tal qual, no?
Suposo?
Sí, perquè jo crec que van aconseguir,
suposo que a partir de...
És difícil, no?
Posar una càmera i que davant de la càmera
t'expliquin coses,
però vas veient a la pel·lícula
com a poc a poc les noies van despullant-se,
com deies tu molt bé al principi,
no en el sentit literal de la paraula,
sinó en el sentit metafòric,
perquè a poc a poc comencen...
També les directores crec que tenen un ritme de preguntes progressiu, no?
Primer pregunten coses més senzilles
i després pregunten coses potser que demanen més de l'altra banda,
però crec que l'interessant és que no és tant
que posin contra la paret a les dones
perquè expliquin allò del qual mai hem volgut parlar,
sinó que una mica posen la càmera
i esperen que surtin coses
i en alguns casos les dones són més tímides
o són més tallades
i expliquen les coses d'una manera molt menys explícita,
malgrat la redundància,
i n'hi ha d'altres que no.
I això són maneres diferents de produir la sexualitat
i també s'han de respectar.
El que té molt bo aquest documental
és que no t'està dient de quina manera
les dones hem de viure la sexualitat,
sinó que és tan diversa
com diverses són les dones que hi ha al món.
Exacte, per tant, d'alguna manera
aquest és l'essència, segurament, del documental.
Sí, jo crec que ho parlàvem amb una sexòloga
quan vam fer la presentació,
el primer dia de la projecció
que teníem la Sala Tope,
que ha generat moltes expectatives aquest documental,
això deu voler dir que les dones necessitem sentir
com altres dones parlen d'això.
La sexòloga ens deia
que el que m'agrada més d'aquest documental
és això,
que es basa en la diversitat
com a cosa central, no?
Perquè sempre parlem
que la pornografia
o que els discursos sobre la sexualitat
estan molt dominats pel masclisme
i pels valors masculins,
però correm el risc,
si de cop i volta ens posem a l'altra banda,
de simplificar-ho també, no?
De la sexualitat femenina
i precisament la gràcia
és que cadascú la visqui
com vulgui,
com pugui,
però que no la visqui
aplaçadament,
que jo crec que és la gran història.
Exacte,
per tant,
un documental molt interessant
està funcionant,
aquí se'n veu que a Sant Jus
sempre arriba a finals de mes,
per tant,
sempre us ho preguntem,
com està funcionant de moment
en la resta de sales?
Superbé,
t'he de dir que hi ha més dones
que mai a les sales,
com era l'espera.
Jo crec que
en la major part de les sales
hi ha un 80% de dones,
com a mínim,
i també està bé
perquè està portant
molta gent a veure un documental
que potser no havia trepitjat mai
les sessions al doc del mes,
i a veure si
les aconseguim retenir,
aquestes dones.
Però està,
jo crec que
evidencia
que hi ha una necessitat
de parlar d'això,
i això és molt important.
Exacte,
doncs el documental
es podrà veure aquest dijous,
a les 8 del vespre,
a l'Ateneu,
són 80 minuts,
i en tot cas,
doncs,
en versió d'anès,
exacte,
aquest cop subtitulada
en català.
Per cert,
que ara m'endem
deies com està funcionant aquí,
el que sí que puc dir,
com hi ha de dades certificades,
és que això es va estrenar
Dinamarca el mes passat,
i que només amb el mes
d'estrena que portava
havia fet més taquillatge
que tots els documentals
de mesos estrenats
l'any anterior.
Ostres,
Dinamarca ha sigut
un superbum.
Déu-n'hi-do.
A veure si aquí
també acaba sent
tan bum.
Perquè les directores
són conegudes
o no?
Estan realment pel tema?
Ara no sé dir...
No és la seva primera obra,
tot i que
tot i que no són
molt joves,
per tant,
probablement,
tampoc no tenen
una carrera
molt sòlida darrere.
Sí que és veritat
que la pel·lícula
ha passat per molts festivals,
i que a més a més
com a projecte
també ha passat
per molts espais
de desenvolupament
de projectes.
Vull dir que
que hi ha un
xup-xup darrere
que no és una cosa
fruit de la casualitat
i prou, no?
Cada vegada
d'aquests documentals
sembla que
oh, volíem fer
una pel·lícula de ficció
i ens ha sortit
un superdocumental.
Sí,
però també hi ha
un procés darrere
de com explicar-ho,
de com presentar-ho,
etcètera.
Doncs aquest documental
que arriba aquest dijous
a Sant Just
i a més a més
tot plegat en una setmana
en què imagino
que esteu
estàvem feinats,
no, Laia?
Perquè estem en plena...
estem en mig,
ara del Docs Barcelona
com està anant,
com ha anat
el primer cap de setmana?
Bé, molt bé.
De fet, aquest any
és el primer any
que el festival
dura dues setmanes,
sempre durava una setmana.
Ara entrarem
a la segona,
que és la forta
perquè també és quan
s'acumulen
totes les activitats
professionals,
és a dir,
a part del festival
pel públic
també hi ha tota una sèrie
de trobades
i activitats
per gent
del sector documental
per afavorir
que es facin
més documentals,
etcètera.
I just ara
iniciem.
De moment
estem vius,
això és molt important.
i el tret de sortida
va ser immillorable,
que va ser
la inauguració
amb una pel·lícula
que es diu
Amazona,
que espero
que puguem portar
el Docs del mes
ben aviat,
que va omplir
la sala més gran
de cine
que jo crec
que queda a Barcelona,
que són 1.200 butaques.
Déu-n'hi-do.
molt bé,
el tret d'inici
molt bé,
ara haurem d'anar
veient
les tardes
a mesura que arribin.
Molt bé,
doncs ho anirem
seguint també,
recordeu que aquest dijous
també hi ha
aquesta sessió
aquí a Sant Just
a l'Ateneu,
el del Docs Barcelona
del mes.
Moltes gràcies,
Laia.
Gràcies a vosaltres.
Ens retrobem
el mes que ve,
que vagi molt bé.
Fantàstic.
Adéu, bon dia,
igualment.