Un minut i un quart de dotze.
Aquest era el que fem és parlar d'actualitat.
Ahir es va fer el ple municipal corresponent al mes d'abril, la Sant Just,
i ara en volem parlar amb el primer tenent d'alcalde, Sant Just,
Sergi Seguí, bon dia.
Bon dia.
Un ple en què es van tractar diferents qüestions.
Una d'aquestes qüestions va ser un tema que vam parlar ara fa poc,
que és sobre el pla d'acció municipal.
Era un punt que no es votava, no?, perquè es donava compte,
per tant no es va entrar en un debat al ple,
és aquest pla d'acció municipal preparat de 2015-2019,
i és un document del que havíem anat parlant en les últimes setmanes
que inclou 70 accions per desenvolupar, 20 objectius i 6 eixos estratègics de ciutat.
Exacte.
És un document que ahir es va explicar o es va donar compte d'aquest document al ple
i a més a més també es presentarà a la ciutadania
i es farà també un procés de participació en aquest pla d'acció.
Exacte.
Sí, és un full de ruta,
és un full de ruta que necessitem el govern precisament per això,
per veure en quins eixos estem treballant,
quins objectius ens marquem,
quines accions fem per arribar fins a aquests objectius.
Com bé dius, és un document que no es va debatre perquè és per decret,
però el que sí que es va fer va ser reunir l'oposició abans per explicar-los-hi,
fer-los veure que si se'l miren i tenen alguna proposta a fer,
doncs que ara s'obre un període participatiu en què podran fer-ho.
El 29 de juny està prevista una trobada amb la ciutadania
per explicar aquest document
i també per explicar de quina manera es pot participar,
es pot ajudar el govern a dur-lo a terme.
O sigui, aquesta sessió oberta del 29 de juny
no només es podrà participar aquell dia,
sinó aquell dia s'explicarà com es pot participar, eh?
Exacte, sí.
El que estem preveient és...
Falta molt pel 29 de juny per això.
Sí, però saps què passa?
És que hi ha eleccions,
o es preveu que hi hagi eleccions.
És un 99,9% bastant probable que el dilluns es convoquin eleccions
i, per tant, en període electoral no es podria fer aquesta reunió
perquè es podria entendre que d'alguna manera és un acte electoral, no?
I, per tant, ens hem d'esperar que s'hagin...
Primer, que s'hagin convocat, que el 99,9% es convocaran
i després que s'hagin efectuat aquestes eleccions el 26 de juny.
Per tant, ho hem de deixar tot per després del 26 de juny.
Però en qualsevol cas, efectivament, com bé deies,
no serà només explicar el document,
sinó també explicar quina manera es pot participar.
Nosaltres el que havíem pensat és demanar a la ciutadania
que ens ajudi a prioritzar algunes d'aquestes 70 accions
que hi ha incorporades.
És a dir, no només que ens pugui dir
trobem a faltar això, això i allò,
sinó que, a més a més, d'allò que hi ha,
que ens ajudi a prioritzar què és el que ells farien en primer lloc,
en segon lloc, en tercer lloc, etcètera, etcètera.
I un cop la ciutadania hagi dit que prefereix prioritzar,
en quin marge de...
Si se'ls farà prou cas o hi haurà d'haver un consens general,
ho dic perquè cadascú pot dir una prioritat diferent,
com està previst?
En principi el que faríem seria un procés participatiu,
diguem-ne, no?
Votaríem, no? Com aquell que diu.
Les més votades serien les que es prioritzarien.
Exacte, això mateix.
Bé, jo crec que això és el que s'està fent a diferents llocs
i també és el que volem fer nosaltres,
evidentment, donar veu a la ciutadania
i en aquelles que siguin les més votades,
doncs posar-les les primeres de la llista
per dur-les a terme.
El PAM ens permet, a més a més,
tenir una mena de full de comandament, no?
De fer un seguiment de totes aquelles accions
que volem fer i veure quines hem fet,
quines no, per què, en quina temporalitat, etcètera, etcètera.
Això, com dir, és un full de ruta,
que és necessari per a tots els governs.
El president Puigdemont el presentava fa poc
al pla de govern de la Generalitat
i hi ha molts ajuntaments del país
que o bé ara estan presentant el PAM,
o bé l'estan enllestint,
o bé estan mirant de quina manera presentar-lo,
vull dir, que estem tots més o menys en el mateix punt.
En aquesta reunió que has de fer amb l'oposició,
quina va ser la rebuta d'aquest PAM?
Jo no hi era en aquesta trobada,
però, vaja, en principi,
va ser ben rebut un document d'aquest tipus.
Amb el benentès,
que és un document que neix,
primer, dels programes electorals
dels partits que formem govern
i després del pacte de govern.
És a dir, tu tens un programa,
tens una taula amb gent que té altres programes
que en algunes coses són iguals,
en altres són diferents,
posem en comú tot allò que tenim
i fem el pacte de govern.
I a partir del pacte de govern,
amb l'ajut de la Diputació,
que ens ha anat guiant en tot aquest procés,
doncs hem elaborat aquest pla d'actuació municipal.
Jo crec que l'oposició entén perfectament
que això és, diguem-ne,
potestat del govern,
amb el benentès que s'ho poden mirar
i poden suggerir alguna cosa,
només faltaria,
per això es feia aquesta trobada.
Conec altres ajuntaments
que no fan aquest procés, eh?
Governats per tots els colors, eh?
Amb això sí que no hi entro,
però sí que hi ha governs que diuen
que l'actuació municipal és del govern
i informem a l'oposició el dia del ple
o el dia de la presentació a la ciutadania.
I home, nosaltres no ho hem volgut fer així
perquè tenim aquest tarannà
d'intentar compartir aquelles coses
que són més de poble.
Va ser un tema que es va tractar
d'alguna manera en aquest ple municipal d'abril.
També es va donar compte
de l'aprovació de la liquidació del pressupost
del consistori corresponent a l'any 2015,
l'actuació 2015,
i es va explicar que el resultat és positiu, no?
Sí.
Què implica que es tanquin positiu?
Moltes coses, moltes coses.
Implica que tens, bé, evidentment,
que no entres en plans de finançament, diguem-ne,
o plans per aixugar-te,
que és el que preveia la llei.
Implica, per exemple,
que tenim capacitat de finançament,
per exemple.
Implica que complim diferents objectius
que marques la llei, no?
Complim la regla de la despesa,
el nivell de deute, etcètera.
Tenim un ajuntament sa,
molt sa.
Això és el que implica, bàsicament.
Aquest tema tampoc hi vam entrar gaire en debat,
perquè com que s'ha de fer la Comissió Especial de Comptes,
que és la que realment acaba aprovant-ho definitivament,
doncs vam deixar el debat per més enllà.
Vull dir, simplement,
es va informar concretament d'aquest decret,
perquè, home, és prou important,
com per apuntar, evidentment.
Sí, sí, no s'havia de votar.
No s'havia de votar,
però sí que és veritat que,
després ja la Comissió Especial de Comptes,
on també hi som tots els representants del ple munició,
o els portaveus dels grups del ple municipal,
i en allà sí que podem entrar més en debat,
doncs surten per què,
de quina manera, etcètera.
Clar, aquest romanent que hi hagi positiu,
serveix per al pressupost llavors del 2016?
No es pot tocar o com funciona?
El romanent de tresoreria sí,
sí que hi pots imputar coses,
hi pots fer l'espesa.
Clar, en aquest cas no seria romanent de tresoreria.
No, en aquest cas és que tanques el pressupost en positiu,
i això et permet un seguit de coses.
No vol dir liquiditat.
Però després també tenim el romanent de tresoreria,
que aquest sí que és el de liquiditat,
que amb aquest sí que pots fer despesa.
El que passa és que també la despesa ve marcada per llei,
i et diu que primer has de reduir deute,
per tant has d'injectar diners al banc,
com aquell que diu,
que per això es va fer,
i després tens un,
si vols fer inversions ho has de fer,
en el que ells diuen inversions financerament sostenibles,
que vol dir unes inversions que en un termini de 4-5 anys
no necessitin un manteniment,
coses similars.
I a partir d'aquí després et queden diners
de lliure disposició, diguem-ne.
Però vaja, això és un debat que ja hi entreguem més endavant.
El ple d'ahir també es van debatrar
diverses, tres mocions en concret, de fet,
que hi van generar cert debat,
com passa en la majoria de plens,
que són les mocions el que genera també més debat.
Una de les mocions que es va aprovar,
de fet se'n van aprovar dues,
de les tres que es presentaven,
i una era una moció contra l'acord
del govern de la Unió Europea amb Turquia,
en relació a tot el tema dels refugiats,
una moció que es va aprovar
amb tots els vots a favor,
excepte Convergència, en aquest cas.
I sobre aquest acord,
que ara hem sentit molt a parlar,
no recordo exactament,
però fa un mes o fa dos que es va aprovar.
El mes de març, a principis de març.
Sí, exacte, fa pràcticament dos mesos.
No sé si va sorprendre el vot en contra de Convergència.
A mi particularment sí,
la veritat,
no me l'esperava, eh, tampoc.
Com que tampoc parlem
dels vots a la Junta de Portaveus,
de fet no va votar en contra, eh,
es va abstenir.
L'abstenció, val.
L'abstenir.
Però sí que em va sorprendre,
la veritat, sincerament,
pensava que hi donarien suport
i que hi votarien a favor,
però bé,
ells van explicar els seus motius
i són perfectament comprensibles
i cadascú, doncs,
té la seva exposició de motius
i el que cregui en aquest sentit,
doncs, és ben respectable.
En aquest cas,
era una emoció per això
que presentàveu Esquerra, PSC i Movem,
no també s'hi va afegir.
Sí, Movem es va afegir
i van votar-hi a favor Ciutadans
i el Partit Popular,
el Partit Popular
amb un petit afegitor
que va demanar
que constés en acte, diguem-ne,
i, vaja, no sé si,
a mi em va sorprendre bastant,
primer,
el debat que va incitar,
de fet,
el debat que van incitar
les tres mocions,
però després també
aquesta abstenció,
que repeteixo,
és totalment respectable, eh,
cadascú té el posicionament que té,
però no sé per què em pensava
que sí que s'hi afegirien,
però bé,
no va ser així,
vaja,
ells deien que aquest acord
era bo
per,
ni per la Unió Europea
ni per Turquia,
ells creuen que és bo
per les persones
que estan passant
aquesta situació
perquè un dels temes
que tocava aquest acord
és el tema de les màfies,
no?
I ells defensaven
que amb aquest acord
doncs es reduirien les màfies.
Bé,
vaja,
nosaltres creiem que no,
però,
i per això ho fem,
i de fet també creiem
que és un acord
bastant diabòlic
en el sentit
que Turquia
ha posat a sobre la taula
unes condicions
bastant estranyes,
no?
Com podria ser
que vol diners
i a més a més
vol diners
a la Unió Europea
ja a canvi de
poder tenir refugiats
en el seu territori.
I la Unió Europea ho accepta.
I la Unió Europea ho accepta
i a més a més
quan el govern turc
doncs de bones a primeres
precisament no va muntar
ni campaments
ni els va facilitar
les condicions de vida
a tots els refugiats
sinó que al contrari
que gairebé
no els volia per res
i ara
quan hi poses diners
sobre la taula
i a més a més
acceleres l'ingrés
a la Unió Europea
que fa anys
que ho persegueixen
doncs ara resulta que sí.
Però la Unió Europea
d'altra banda
també fa el mateix
d'alguna manera
doncs evita
augmentar aquests camps
etcètera
aquesta crisi
dels refugiats
a Europa
no és més
que la gota
que fa
passar el got
com aquell que diu
la Unió Europea
estava en crisi
el model
de la Unió Europea
estava en crisi
i això no ha fet més
que confirmar
i reformar-ho
i és una crisi
que ningú sap
com gestionar
ningú
ni els més potents
ni els menys potents
ningú sap com fer-ho
ningú
i a més a més
es veu
i es nota
que no hi ha una política
comuna
en aquest sentit
que cada estat
fa el que vol
o el que és millor
pels seus interessos
si no
no s'entén
que hi hagi estats
que aixequin
tanques
inhumanes
És una de les mocions
i per tant
un dels temes
que es va tractar
en aquest ple municipal
d'ahir
també
se'n van debatre
com dèiem
dues més
una altra
de les mocions
la presentaven
aquests ciutadans
era per instar
al govern
de la Generalitat
a garantir
el finançament mínim
de l'escola
Bressol Municipal Marrec
és una moció
que en aquest cas
es va provar
amb el vot
a favor
de les formes
del PSC
de Movem
del Partit Popular
i de Ciutadans
Convergència
va votar en contra
i Esquerra Republicana
els veu abstenir
perquè
veu dir
que
en aquest cas
que estàveu d'acord
amb la idea
d'aconseguir aquests diners
però no
acabeu de veure
al fons
o és una qüestió de fons
m'imagino
és que
sí
perquè
perquè és un tema
que quan n'hem parlat
també
amb l'equip de govern
si més no
d'aquest tema
de l'escola Bressol
és un tema
que fa anys
que parlem
en principi es posicioneu al costat
de govern
que l'educació pública
és important
i és una de les principals eines
de construcció d'un estat
és innegable
que a més a més
l'educació dels 0 als 3 anys
és important
també és innegable
que
l'educació pública
ha d'estar
molt ben finançada
també és innegable
ara bé
el que l'emoció obvia
és que
per exemple
el govern espanyol
doncs
no compleix
amb els seus
compromisos
fa anys
que no financia
el programa
educatiu
com és que tenim
duplicat
les competències
en educació
com és que
porta el Constitucional
totes les lleis
que està fent
el govern català
i el Parlament català
per intentar obtenir més finançament
però seria un tema diferent
sí
és un tema diferent
però
és molt fàcil
demanar a la Generalitat
que posi més calés
però
no exigir
a qui no t'està pagant
que et pagui
per tant
aquesta és la contradicció
que teníem nosaltres
perquè
aquestes raons
vam abstenir
no perquè no estiguem d'acord
en que
les escoles brassoles
estiguin ben finançades
només faltaria i tant que sí
però home
quan tots sabem
que la Generalitat
no té els diners
i que està fent tot el possible
per tenir-los
però que no li donen
home
doncs això és pervers
això és pervers
i és intentar
posar-nos en una tessitura
de contradiccions
però de tota manera
en el cas de l'escola Brassol
fa uns quants anys
també ja
que dura com aquest tema
vull dir que no
té només a veure
amb aquesta última frenada
del govern espanyol
per suposat que no
quan va arribar
el govern de Convergència
de la Generalitat
va prioritzar despesa
i va creure
que les escoles Brassol
es feien massa despesa
i la va retallar
de passar de 1.800 a 1.600
i de 1.600 a 1.800
i a més a més
després ho va passar
a pagar
a través de la Diputació
bé, potser és una solució
si la Generalitat no pot
doncs que ho assumeixin
les Diputacions
però és un tema
que s'ha de posar
sobre la taula
repeteixo
la política
de tenir un bon finançament
per l'educació pública
és innegable
i per les escoles Brassol
també
i que s'ha d'augmentar
també
però home
siguem seriosos
diguem-ne
no vindran
amb la cantarella
d'Espanya en roba
però home
sí que si sempre
estem exigint
a la Generalitat
que pagui els seus compromisos
doncs exigim
a aquells
que han de pagar
a la Generalitat
que també
assumeixin els seus compromisos
per tant
és com una cadena
però vaja
jo no li veig
més problema
que aquest
com aquell que diu
insisteixo
jo crec que Ciutadans
presenta emocions
per intentar buscar
contradiccions
dins de l'equip de govern
el que passa
que no crec
que les acabi trobant
home en aquest cas
per això
veu votar diferent
Sí, és que sí
nosaltres ja vam
posar sobre la taula
sempre al principi
de mandat
que amb aquest tipus
de temes
cadascú votaria
el que creu
com a partit
Sí, és el que va passar
amb el cas de l'AMI
per aquí sempre
també
Sí, sí, i tant
i no passa res
On sí que va votar
ja igual l'equip de govern
va ser l'altra moció
que es va tombar
és una moció
que presentava
que presentava Ciutadans
en defensa
de la cooficialitat
de les llengües
a Catalunya
i del reconeixement
de la seva prioritat lingüística
i en concret
algunes coses
de les que es demanaven
era que s'enviesin
les comunicacions oficials
de l'Ajuntament
en les dues llengües
adaptar el bolletí
perquè es fessin servir
les dues llengües
de manera equilibrada
i també
per exemple
preparar els programes
de les festes municipals
en català i en castellà
una moció
que va rebre
només els vots
a favor
del Partit Popular
i Ciutadans
la resta
veu votar en contra
Sí
és que també
és una moció trampa
perquè el títol
no té absolutament
res a veure
amb el que demana després
a més a més
jo diria
que el porteur de Ciutadans
en aquest cas
no es va llegir
el reglament
de l'ús de la llengua catalana
que existeix a l'Ajuntament
des de l'època
de l'alcalde Segura
si tenim un reglament
des de fa 30 anys
que funciona
i aquí a Sant Just
no tenim cap mena
de problema
en aquest sentit
no ho entenc
per què ve a buscar
les pessigolles
bé, sí que ho entenc
però
vaja
que no ho aconseguirà
diguem-ne
el reglament
de l'ús de la llengua catalana
de l'Ajuntament
preveu
que qualsevol persona
que demani
un model d'instància
qualsevol document
qualsevol paper
si ho vol en llengua castellana
se li dona
si té el model d'instància
en català
i el vol ampliar
en castellà
no passa absolutament res
és que només faltaria
només faltaria
jo crec
que el
el debat
és molt més profund
i és molt més de base
eh
i crec que en això
partim
partim d'una
de posicions
totalment
separades
ciutadans
i en aquest cas
es va evidenciar
que
que tot el govern
més convergència
no?
i és el fet que
l'ús social
del català
està disminuint
ho diuen
les estadístiques
l'any 2003
era el 46%
i l'any 2016
és el 30%
és a dir
al carrer
es parla més castellà
que català
d'acord?
què crec que han de fer
les administracions
en aquest sentit?
posar-hi remei
posar-hi remei
per tant
quin és el remei
que pot posar
l'administració?
home
doncs que la llengua
vehicular
de l'administració
sigui el català
això vol dir
que totes les més
queden discriminades
i el català
queda imposat?
no
vol dir que el català
és la llengua
d'ús habitual
a l'administració
això vol dir
que si ve algun ciutadà
i necessita un document
en castellà
no se li donarà?
no
al revés
se li donarà?
només faltaria
això vol dir
que si ve un ciutadà
i es dirigeix
a nosaltres en castellà
haguem de fer la pregunta
de
disculpi
puc continuar en català?
vostè m'entendrà?
sí, sí
l'entiendo perfectament
i el que passa
és que no m'atreu a parlar-lo
continuant en català
només faltaria
però
jo crec que busquen
el conflicte
on no existeix
i no entenen
aquest concepte
d'ús vehicular
i ús social
jo crec que si l'ús social
està disminuint
no els pot permetre
cap de les maneres
i menys
des d'en aquest cas
les administracions
ja sigui la municipal
l'autonòmica
o la que sigui
de fet
també és cert
que posats a ser cooficials
a Espanya
també
les llengües
catalana
gallega
i basca
també són cooficials
i si jo
me'n vaig
a un ministeri
de Madrid
i demano
un formulari
en català
prefereixo
no fer-ho
per la meva integritat
diguem-ne
doncs és un dels debats
que es va tenir
també ahir
en aquest ple municipal
abans de marxar
volia fer també
l'última pregunta
la sonada
en l'actualitat
és que vulguis
en parlàvem ara
al principi
no?
aquestes eleccions
que bé
en principi
no s'han pogut proclamar
perquè oficialment
no es pot fer fins al dia 2 de maig
però
m'estranyaria moltíssim
però exageradament
no és com quan
es va fer
quan el cap de setmana anterior
que hi hagués govern a Catalunya
crec que era una mica
diferent
tot i que ningú hi confiava
però en el fons
em sembla que ara està bastant més clar
perquè els mateixos partits
ja ho diuen
posem 99,9%
per si un cas
exacte
si no ja
ens ho menjarem
però bé
en tot cas
en principi
el 26 de juny
noves eleccions
generals
què et sembla
que s'hagi de tornar
a l'eleccions?
doncs que tocarà
treballar aquests mesos
aquestes setmanes
i que el 26 de juny
haurem d'estar allà
a peu de carrer
diguem
et sembla
creus que és la millor alternativa?
o la millor solució?
per qui?
per Esquerra
per exemple?
bé
nosaltres sempre hem dit
que
el que facin allà al costat
diguem
doncs
mira
si no s'han pogut posar d'acord
doncs no s'han posat d'acord
ara
que s'ho facin mirar
tots plegats
i per la ciutadania en general
unes noves eleccions?
no
no és bo
no és bo
no és bo per ningú
ni pels partits
ni per la ciutadania
la ciutadania no ho entenc
de fet
ara m'aventuro
és com si hagués agafat
la bola de vidre
jo crec que baixarà la participació
perquè la gent
està fastiguejada
diguem-ne
i a més a més
els resultats
no crec que canvien gaire
és a dir
és bastant probable
que a principis de juliol
ens trobem
amb el mateix panorama
que ens hem trobat ara
pot ser que
potser llavors
es buscarà més el pacte
no ho sé
veurem
perquè
tampoc ajuda
l'actitud
dels líders
dels quatre partits
estatals
de retrets
entre ells
encara ara
encara l'altre dia
en Pedro Sánchez
li retreia coses
a en Pablo Iglesias
i penses
home
però
si sou el més semblant
diguem-ne
i Ciutadans
també li retreia coses
a Podem
i el PP
i el partit
si penses
home
però
vaja
no ho sé
jo no m'ajuntaria
amb algú
que durant dues campanyes
i durant unes negociacions
m'ha estat dient de tot
vull dir
que no estan creant
el clima adequat
perquè a principis de juliol
puguin arribar
a alguna entesa
jo continuo
deient el mateix
nosaltres hem de fer
el nostre camí
i el nostre camí
és claríssim
que és
dur a terme
el mandat
del poble de Catalunya
ja sigui des del Parlament
ja sigui des del Congrés
i en aquest sentit
jo crec que el grup d'esquerra
es va plantar
bé
o hi ha un referèndum
o no ens asseiem ni a la taula
Ahir Turmes deia
que si hi havia llista unitària
entre Esquerra Republicana
i Convergència
o Democràcia i Llibertat
si se li demanava
ell
hauria de ser el número 1
jo diria que Esquerra
no estem
per anar
en una llista unitària
i ho hem dit ben clar
que ens agradi repetir
la mateixa fórmula
que vam repetir
el 20 de desembre
que és en Gabriel Rufián
i en Joan Tardà
aquest tàndem
diguem-ne
que ha funcionat bé
que jo crec que
en aquests pocs mesos
han fet molta feina
i que en poden fer moltíssima més
evidentment en Joan Tardà
amb tots els anys que porta
ha fet moltíssima feina
i molt bona
llista unitària o no
és igual
és que això no ha de canviar
el vot dels catalans
diguem
els catalans saben
que les seves opcions
per anar a Madrid
a defensar
a defensar
la llibertat
diguem-ne
o el camí
cap a la independència
les tenen allà
tant és que vagin junts
com separats
ho hem de deixar aquí
moltes gràcies
Sergi Segui
primer tinent d'alcalde
que vagi bé
gràcies a vosaltres
adeu bon dia
i connectem tots
seguit amb l'institut de Sant Just
per sentir una setmana més
el posem-li veu
avui ho fem tot seguit
perquè anem una mica més tard de temps
que no ens acaba d'arrencar aquesta connexió
com el posem-li veu
com sabeu cada divendres
cap a aquesta hora
cap a dos quarts de tots
el connectem
amb l'institut de Sant Just
per sentir la secció
que fan els alumnes
del taller de ràdio
i benvinguts al posem-li veu
a la secció de ciència i tecnologia
ens parlaran
sobre els 30 anys
de l'accident de Txernovi
i sobre els viatges
en el planeta de mar
a la secció de cultura i moda
ens parlaran
sobre avui
sobre que avui us porten
una notícia
que sembla una broma
però que és 100% real
a la secció d'esports i salut
ens parlaran
de quina hora
és millor per fer exercici
i alguns consells més
a la secció de pàgines web
de la setmana
ens parlaran
sobre unes quantes pàgines web
molt interessants
i molt útils
que podeu utilitzar
i per últim
a la secció de música
us parlaran
sobre el nou àlbum
molt esperat
que sortirà a la venda
aquesta propera setmana
i també
ens portaran
les 5 cançons
de la setmana
més escoltades
més escoltades
espero que el programa
d'avui us agradi
i comencem a posar amb l'hibeu
bon dia
i benvinguts
un altre divendres
a la secció
de ciència i tecnologia
aquesta setmana
s'han fet 30 anys
de l'accident
de Txernobyl
aquest accident
va succeir
el dissabte
26 d'abril
de 1986
a la central nuclear
Vladimir Ilyich Lenin
propera
a la població
de Prypiat
des del primer moment
les autoritats soviètiques
van tractar
la tapar
i ocultar l'accident
cosa bastant habitual
no tan sols
a l'Unió Soviètica
sinó a tots els llocs
del món
on hi ha hagut
accidents nuclears
en el cas de Txernobyl
cal destacar
la gran quantitat
de gent
molts d'ells
obligats a la força
que van haver de treballar
per tal de pal·liar
els efectes
d'explosió
i posterior
fusió del nucli
de la central nuclear
molta d'aquesta gent
ha mort
ja
o bé
està malalta
sense que reconegui
la seva feina
són els herois invisibles
en molts casos
que com a Fukushima
treballen i moren
perquè els altres
puguin viure
assaltant de Txernobyl
van participar
unes 600.000 persones
en les tasques
de segellat
i neteja
de la central
en total
el nombre d'afectats
van ser
a la banda dels
600.000
de la neteja
5 milions
de persones
que vivien
en àrees contaminades
i 400.000
en àrees
greument contaminades
les conseqüències
d'aquest accident
nuclear
encara són incalculables
segon algunes
organitzacions
medioambientals
gairebé mig milió
de persones
podrien morir
a Ucraïna
en els propers anys
com a conseqüència
del nucli
que en valia
protecció d'aquest
la ciutat més propera
a l'accident
Priyat
és una ciutat fantasma
a dia d'avui
i així continuarà sent
durant els 600 anys
que necessita
el X913
alliberat
l'accident
perquè desaparegui
fa unes setmanes
us vam parlar
d'Espai6
una companyia
aeroespacial
que està sorprenent
a propis i estranys
pels seus innovadors
dissents i creacions
pel que fa
a coets espacials
es refereix
aquest cop
ho han aconseguit
amb el seu
últim anunci
el primer viatge
a mar
es durà a terme
el 2018
això suposa
un avançament
de 4 anys
en el seu
plan anterior
encara que no
es tenen
més detalls
és d'esperar
que l'empresa
nord-americana
compleixi
amb els tèrmins
proposats
i arribi
finalment
a complir
el seu objectiu
en la data prevista
per fi
arribarà a mar
moltes gràcies
per escoltar-nos
i
continuem
amb la secció
de cultura i moda
opció
Fins demà!