I aquesta hora el que fem quan falta un minut per dos quarts d'una del migdia
és parlar de la nova conversa del món il·lustrat
que es farà demà a Sant Just en el marc de Can Ginestà.
Són aquests cicles que es fan convidant a diferents personatges santjustencs
per parlar una mica de la seva trajectòria.
En aquest cas el convidat és Joan Albert Amargós,
músic, compositor i director santjustenc,
que explicarà la seva experiència professional
i també la vinculació amb el nostre municipi.
Ara el tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per fer un petit tastet, un petit avançament
del que demà s'explicarà més àmpliament
perquè, bé, en tot cas serà demà dos quarts d'avui del vespre
a la salle del cònsul,
ho conduirà la partidista i músic santjustenca Clara Aguilar
i no sé si una mica t'has preparat
què és el que vols explicar en aquesta conferència,
si partiràs una mica de les preguntes de la Clara,
com ho has preparat?
Mira, la veritat és que no he preparat massa
perquè, en definitiva, parlar del que fas
tampoc és tan complicat.
El que passa és que, com que hi ha una moderació
per part de la Clara Aguilar,
que conduirà una mica les preguntes
i sobretot les intervencions, si és que n'hi ha,
perquè a vegades el que és interessant,
com que són un tipus de treballs
que a vegades la gent desconeix una mica,
suposo que la gent si està interessada preguntarà coses
al marge del que jo pugui explicar
el que faig en el món de la música,
que està molt vinculat per un cantó a la composició,
que seria el terreny més solitari, més íntim,
en el qual un desenvolupa la seva creativitat
d'una forma, podríem dir, més interioritzada.
Després, doncs, treballo també com a arrenjador,
que arrenjador vol dir, doncs,
endinsar-se en el món d'alguna cosa
que, per entendre'ns l'autor que te l'encarrega,
no la veu acabada
i necessita, doncs, un petit retoc final.
I aquesta és la part, doncs, també
que potser que més en coneix la gent, no?
Que hem col·laborat, doncs, amb molts artistes,
doncs, molt coneguts del món del pop,
del clement i de la música sinfònica, també.
I, una mica, parlar de tot això
i després, doncs, també, doncs,
de la, podríem dir,
de la, de lo que és la interpretació,
en el qual, doncs, jo com a pianista,
doncs, també, doncs,
amb la Miquel Poveda estic
com a pianista i director musical.
En fi, una miqueta, doncs, parlar,
del meu món, que, com a músic,
doncs, és bastant transversal
i, sobretot, que inclou, doncs,
moltes bastants diferents,
que potser la gent, a vegades, no ho coneix
i, en aquest cas, doncs,
les preguntes o la moderació de la Clara Aguilar
pot ajudar que la gent sàpiga una mica
quina és la teva postura i la teva trajectòria.
Clar, aquesta transversalitat, no?,
de vegades suposo que, almenys des de fora,
pot sorprendre, no?,
de dir com és que és algú que es dedica
a una part tan clàssica,
alhora, doncs, aquesta part, doncs,
més de col·laboració,
amb uns músics totalment diferents.
Tu t'hi has anat trobant
o, justament, busques aquesta varietat
o has estat fruit de l'atzar?
Clar, jo penso que l'atzar
hi té molt a veure,
però és evident que, per a mi,
doncs, el fet de ser, doncs,
un músic més global,
doncs, és una cosa que m'apassiona
i m'interessa,
perquè, en definitiva,
la teva creativitat
sempre la pots posar al servei del que sigui.
i, per tant, doncs, a mi,
tant...
Aviam, és evident
que de la música sinfònica
no em pots viure
i, per tant, necessites uns altres recursos, no?
Però que, ja que els necessites,
doncs, aleshores t'hi poses de ple
i no d'una forma,
podríem dir, superficial,
sinó que t'hi han dit-se's
i, bueno, a la llarga, doncs,
si hi ha artistes
que confien en la teva intervenció
en alguna obra que ells han fet
o en algun disc,
en alguna cançó
i necessiten aquest ajut final
per donar forma a alguna cosa,
doncs, també et sents molt reconfortat
i, bueno, és una cosa que,
a la llarga, com a artista,
doncs, el fet de sentir-te útil com a músic,
doncs, és una cosa que et fa feliç, no?
En quina faceta et sents més còmoda?
A veure, la faceta més còmoda
és la, podríem dir,
en la qual no hi interveni només que tu mateix.
Compositor.
En el sentit que tu, aleshores,
doncs, ets lliure de fer el que vulgui,
tot i que això també és una veritat a mitges,
perquè, en definitiva,
el que vols fer sempre, doncs,
és una cosa que pugui connectar amb el públic,
que pugui agradar,
que la gent pugui disfrutar d'allò que has fet.
Per tant, sempre aquesta connotació final
de voler fer alguna cosa
que pugui connectar,
doncs, no et deixa amb la llibertat total
que un sempre pensaria.
Però és evident que en aquest moment,
doncs, no tens a ningú que t'estigui dient a darrere
el que has de fer,
sinó que ets tu una mica que escuts la teva via al final, no?
I amb l'altre, evidentment,
estàs més lligat, doncs,
a unes certes convencions,
uns que és convencionalisme,
es repenent de si és un tipus de música o un altre.
És evident que si faig un arranjament
per un món del flamenc,
doncs, evidentment,
harmònicament,
doncs, no fas la mateixa,
no prens les mateixes solucions
que prendries alguna música,
diríem, més pop o més d'un altre estil.
Per tant,
que sempre estàs més lligat,
però que això també,
aquest lligament,
a vegades també t'esperona
i et dona força
perquè la teva creativitat
sigui més interessant, no?
Hi ha algun projecte d'aquests
del que dius que estàs, doncs,
mira,
evidentment entenc que són molts anys
i per tant n'hi ha molts,
però d'algun d'aquests que diguis
d'aquest n'estic especialment satisfet
d'això que vaig fer.
Mira,
tinc records molt macos de tot.
Mira,
jo hi vaig fer,
per exemple,
un disc amb el Serrat,
que és el dius Sardar Sinfònic,
que van ser, doncs,
16 cançons,
bueno,
a part de les que vam fer també
per ser un Palau Sant Jordi
ja fa uns 10 anys,
jo d'aquest disc
em sento orgullós
purament també
perquè és com intervenir
en un material
on la gent, doncs,
sent part de la seva vida
en aquelles cançons, no?
Les cançons del Serrat,
sobretot,
amb una generació,
doncs,
són com part de la seva vida.
Aleshores,
haver intervingut en aquest projecte
em fa feliç
perquè saps que,
en certa manera,
transcendeix
i que a la llarga,
doncs,
és un material
que ja queda
i que pel fet
que el Serrat
sigui un personatge
tan multitudinari,
doncs,
fa que aquell producte,
doncs,
tingui vigència sempre.
I després,
doncs,
també en el món del flamenc,
doncs,
tinc moltes col·laboracions
de les que vaig fer
amb el Paco de Lucía
quan vivia
cap als anys 90 i 2000,
que vaig fer,
vaig intervenir
en el disc del Ciriab,
després també
amb el Camarón de la Isla,
en fi,
amb l'Alfredo Kraus
també,
que vaig fer unes cançons
quan ell va fer 60 anys
que va fer un disc preciós.
En fi,
doncs,
hi ha molts records d'aquests
que, aviam,
no és que siguin més importants
uns que els altres,
però, evidentment,
treballar amb artistes
que són transcendents
en el sentit
que poden aguantar
el pas del temps
perquè el seu llegat,
doncs,
continua vigent,
doncs,
evidentment,
aquestes coses,
doncs,
a la llarga
et fan més feliç.
És una sort,
no?
No és el mateix
treballar amb una persona
que, desgraciadament,
no la coneix gaire gent
i, per tant,
la teva intervenció
queda més solapada
i més amagada.
I els premis,
perquè n'has rebut també,
doncs,
uns quants,
són importants?
Quin valor els dones?
Bé,
el valor del premi
és,
bé,
el reconeixement
de la professió.
Jo sempre dic
que qui més il·lusió
et fa que et reconegui
la feina
és la pròpia professió,
evidentment,
el públic també,
però com que,
en el fons,
els premis de la música,
els que hi voten
són els músics,
doncs,
és doblement gratificant,
no?
Aleshores,
doncs,
quan has fet,
el que et deia abans,
quan has fet treballs
per gent més o menys
coneguda,
doncs,
és evident que ajuda
moltíssim
i potser hi ha una persona,
una arranjadora
també molt bo,
tant o més que jo,
però, en canvi,
la gent,
no,
no el coneix tant
perquè el seu treball
no l'ha fet
amb algun artista
rellevant
i, aleshores,
doncs,
queda una mica en el oblit
o que queda més amagat,
no?
Clar, clar, clar.
Hi ha algun projecte
d'aquests que et quedi ara
pendent
o d'aquests que diguis
mira,
ara m'agradaria
o una cosa
que no he fet mai
i voldria fer
és aquesta?
La veritat és que no,
jo em sento feliç
amb el que he fet
i amb el que estic fent,
no, no,
home,
evidentment,
a vegades hi ha algun artista,
per exemple,
jo què sé,
quan vaig sentir
la Dulce Pontes
vaig pensar,
ostres,
quin bo seria
algun dia
poder fer alguna cosa
amb ella
o la Maritza,
que és aquesta cantant
també portuguesa,
o sigui,
que hi ha gent
que et fascina
i que dius,
potser algun dia
tens l'oportunitat
de fer-ho,
però vull dir
que no deixa
de ser una anècdota,
no?
Perquè em sento
molt ben amb el que faig,
ara estem començant
un tercer disc
amb el Miguel Poveda,
que també m'il·luciona
i també el Manu Guís
està fent un disc
de cançons catalanes
precioses
que era composat,
que em va passar
per posar-hi unes cordes,
o sigui,
que sempre són projectes
que t'il·lusionen
i sobretot
quan treballes
amb gent més jove
també et fa sentir
la il·lusió
de pensar
que fins i tot
gent més jove
vol que col·laboris
amb ells,
i això també és una cosa
que fa tenir
l'esperit
més jove
i sobretot
en aquest sentit
que veus
que la gent jove
se'n recorda de tu,
que això és molt important,
no?
Clar,
exacte,
aquesta idea
també transgeneracional,
no?
Una mica?
Sí,
perquè clar,
tu pots haver sigut
una persona
que has treballat
els anys 90
i ara dir,
bueno,
la gent ja,
com que no...
No,
i veus que en el fons,
doncs jo què sé,
vaig fer un disc
amb l'Axam Busto,
que m'ho vaig passar
fantàstic amb ells
i tu canto en directe,
en fi,
vull dir que
aquestes coses
ens fan il·lusió,
fan il·lusió veure
que o també
amb l'Alena Gadel,
que vaig fer ara
quart i menys arranjament,
que són coses
que t'omplen
perquè dius,
bueno,
doncs encara estàs aquí
amb actiu,
no?
I això et fa feliç.
Clar.
La xerrada serà demà
és una xerrada,
una conversa
amb un il·lustrat
que, com dèiem,
doncs convida
a diferents representants
de la cultura actual.
No sé si creus
que tu que portes
tant de temps
també vinculat
amb la música
i amb diferents
estils diferents
i amb àmbits diferents,
creus que és
un bon moment
per la música
a casa nostra?
Sí,
jo penso
que l'únic problema
que hi ha
és que potser
doncs
hi ha tanta gent
molt ben preparada
que espanta
pensar
que aquesta gent,
doncs això
que tenen
aquesta preparació
a nivell
acadèmic
tan increïble
i realment
hi ha músics
tan fantàstics
i que toquen
a un nivell
internacional,
doncs que puguin
tenir la feina
que es mereixen.
Això és l'únic
que preocupa,
no?
Vull dir,
veure que les escoles
de música,
les escoles
de jazz,
totes les que
realment
s'han posat les piles
en aquests últims
25 anys
ja han donat
un fruit extraordinari
i han sortit
músics
d'una talla
d'una talla
d'una talla
i un nivell
altíssim
tan important
com els que jo pensava
quan era jove
els estrangers
que pensaves
que tenien
molt més nivell
que la gent
d'aquí
del nostre país
doncs aquesta gent
el que et preocupa
és que tinguin
la resposta
adequada
amb la feina
o sigui que realment
la feina
correspongui
al nivell
que tenen
i es mereixen.
Sí,
s'ha avançat molt
en nivell de formació
potser
en els últims anys.
però que a nivell
de creació
jo penso que sempre
tota la vida
hi haurà gent
que la creació
forma part
del seu ADN
i que constantment
tenen aquesta inquietud
per anar fent coses
però sobretot
insisteixo
si donar
feina
a tota aquesta
pleia tremenda
de nous intèrprets
i compositors
i artistes
doncs igual
és difícil
perquè
costa més
obrir-se
que una paraula
o sigui
potser nosaltres
desgraciadament
érem menys
i vam tenir
menys dificultats
en poder
sortir endavant
és l'únic
que em preocupa
però
a l'altra banda
també
és il·lusionant
veure que hi ha
un futur
de músics
i un planter
que tens molta gent
per triar
a l'hora de fer
qualsevol cosa
perquè antigament
era molt personalitzat
quan havies de fer
una gravació
doncs com qui diu
els podies comptar
amb els dins de la mà
la gent que tenia
el nivell
per fer-ho
a un nivell
internacional
perquè querés
una gravació
d'una producció
de gran nivell
ara actualment
tens molta gent
que ho pot fer
i això
també per altra banda
és molt bo
que la música
està viva
i que la formació
té més projecció
que mai
estem parlant
amb Joan
d'Albert
Amargós
que demà
a dos quarts
de vuit
del vespre
farà
aquesta xerrada
del món il·lustrat
tu vius a Sant Just
no?
jo visc a Sant Just
no sóc Sant Just
tenc
però visc a Sant Just
des de fa 25 anys
la meva filla petita
va néixer ja aquí
o sigui que
per mi
és com
el meu
hàbit
natural
i tens una relació
t'hi mous sovint
et mous
per Sant Just
sí, sí
jo visc a Sant Just
ara mateix
estic anant cap a Sant Just
vaig fer una
vam fer una obra
molt bonica
pel centenari
no, pel mil·lenari
de Sant Just
amb el Margarit
que és una cantata
de Sant Just
que ell va fer uns poemes
molt bonics
en els quals
posava en valor
doncs tot
el que és el poble
la seva vida
la seva antiguetat
i aquestes coses
i vam fer aquesta peça
fa 25 anys
precisament
quan vaig venint aquí
o sigui que
li tinc un cariny
molt especial
clar
creus que hi ha moviment
també aquí
Sant Just
musical i cultural
com ho veus?
suposo que sí
la veritat
però tampoc
t'ho puc dir
amb coneixement de causa
la veritat
no ho sé
però
sí
penso que
si es fan aquestes converses
vol dir que és que
hi ha artistes
i gent creativa
que estan aquí
i que donen peu
a que es puguin fer
aquestes
aquestes trobades
no?
demà doncs
a dos quarts de vuit del vespre
aquest dimecres
ens farà
aquesta conversa
del món il·lustrat
amb el músic
compositor i director
Joan Alberto Margosa
com dèiem
fa 25 anys
que viu a Sant Just
per tant
podem dir
ja aquest Sant Just
tanque
ja podem fer servir
l'adjectiu
molt bé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
per trucar
que vagi molt bé
i fins aviat
una abraçada
gràcies
adieu
bon dia