This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Doncs bé, queden uns 5 minutets per dos quarts de 12 del migdia,
ja gairebé ens anem apropant a aquestes altes i tòrrides temperatures
que ens estan començant a apretar,
i entrem en aquesta segona hora parlant amb la Marie Foyette
del capdavant de l'Aipica Sol Solet,
i també tenim la Marina Solet, una jove noia que també treballa a l'Aipica.
Bon dia, Marina també.
Bon dia, benvingudes a les dues.
Escolteu, teniu preparada una espècie de, no sé com dir-ho,
és un màrquet, però hi ha música, hi ha ropa, hi ha moltes coses.
Què organitzà a l'Aipica, Marie?
Mira, l'hem organitzat amb Sara Jacas de Mobile Lab
i Mari Ángeles Rodríguez de Marie Foyette.
I hem montat un petit mercat artisanal esta noix a partir de les 7,
de 7 a 12 de la noix.
son 10 artesans de Saint-Just de los alrededores que solo fabrican ellos.
no es ropa que venden de chinos ni nada, es fabricación manual y artesanal.
Y esto empieza a las 7 de la tarde, ¿no?, hasta las 12 de la noche.
12 de la noche, sí, sí.
Entonces ahí imagino que también hay, bueno imagino, tengo un cartel por aquí
que me va chivando que hay gin tonics, hay servicio de bar, ¿no?,
hay música en directo, dj.
Concierto en directo, sí.
¿Hay concierto en directo? ¿Quién toca?
Un grupito que conocen unos amigos de Sara, etc., que tocan toda la noche.
¿Y de dónde viene esta idea?
No sé si Marina también quiere explicar o no sé si tú también has estado en la organización
o cómo... ¿Dónde surge esta idea?
Bueno, a Xusur de la Marie, que es una empresaria y está muntando a tope de cosas a la Ípica
i el que toca aquest divendres és com una mena de market, com has dit,
amb productes artesanals, des de quadros, mobles, roba, que tot està fet aquí a Sant Just o als voltants.
I a més a més, amb un caliu de festa, hi haurà un moment on hi haurà un artista
que pintarà un moble a la seva manera, en moda d'espectacle,
i més tard el moble el subestarem.
Ah, uau!
Sí. Després, des que comença fins que acaba, hi haurà servei de bar, música,
i està adreçat a tots els públics.
Aprofitant que demà és dissabte, que alguns tenen festa, nosaltres treballem,
però també ens hi sumarem.
i això en un ambient superproper, de poble, i donant a conèixer artistes de la ciutat.
Perquè em consta, Marí, que ja, no sé si s'ha fet una primera edició,
o hi vais a fer una primera, no?
Hubo com una, se intentó, però no sé si hubo lluvia, o no sé.
Sí, exacte.
Recuerdo, sí, no?
Sí, quería hacer, mira, la idea es que la gente del pueblo,
y de los alrededores, no vean la Ípica como algo muy elitista, muy arriba.
Y acercar un poco la Ípica, porque tengo un sitio muy chulo, con un bar, con un...
Entonces, acercar un poco la gente, a ver la Ípica, que no somos solo gente elitista,
y que podemos hacer cosas diversas.
Y como con Sara nos conocemos desde hace muchos años,
y que teníamos algunos proyectos, teníamos este proyecto.
El primero que quería hacer era como un baile con Marina,
una salsa, no una salsa, una...
¿Com ho dius tu, Marina?
Era como unas jornadas esportivas, también,
obertas a todo, a més a dir, no només hacer un fútbol, un bàsquet,
sinó, si venen nens, pues hacer esports, como matar, bàsquet, el que sigui,
pero después unas activitats dirigidas, como una mena de zumba,
como la que faríamos al gimnás, pero en comptes de ir al gimnás,
haguéssim vingut aquí a la Ípica, a la muntanya,
haguéssim tingut ponis al voltant, hagués sigut...
Uau!
De manera diferent.
Intentar que la gent aquell dia fes una miqueta, ni que sigui d'esport,
i després, pues, si es volien prendre alguna cosa,
o simplement fer una passejada per la nostra Ípica,
o pels voltants, que estem allà a Coixarola,
i això, donar-nos a conèixer a tothom.
Això va quedar allà, o ho fareu en algun moment, aquesta...
Ens agradaria fer-ho, no? Jo crec que sí.
Sí, el que passa que, bueno, estem a tope,
jo crec que és el primer cop que la Maria i jo estem sentades
tanta estona en una cadira.
Ah, sí? Estàs, que luxe.
I aleshores, pues, això sí que ens agradaria fer,
però anem pas a pas.
Sí que la vam plantejar per un diumenge,
però just van haver-hi avisos de mal temps, vent,
llavors sí que depenem sempre del clima.
Clar, perquè és tot a l'aire lliure, eh?
Sí, sempre.
A l'àpica, però vull dir, no sé què és, la zona de dalt, no?,
pujant, no sé, per aquella gent que hi ha estat,
potser s'ubica més, però dintre de l'àpica...
Sí, dintre de l'àpica, sí.
Dónde s'ubicàis per fer aquest market?
O sigui, on està, diguem, emplaçat?
Al lado de la dergileria?
Vale. No, sí, l'àpica, sí.
Ah, vale, vale, vale.
En la pista d'arriba, és molt fàcil.
Nada más entrar, hay un parquing bastante grande,
y nada más de salir del parquing,
hay una puerta d'entrada, subes una escalera...
I ahí està el market...
El paraíso, sí.
El paraíso. Sí, és així, Marina.
És el paradís, allò?
Ah, per mi sí.
Des dels set anys que estic allà,
en tinc 27, llavors...
Uau.
Per mi és el nostre petit paradís.
Home, sí, i a més l'entorn,
és com que es presta.
No sé si tindrem mucho calor a esa hora,
però bueno...
No, a partir de las seis y media ayer
ya está súper bien ahí arriba, sí, sí.
Home, esteu a dins del Parc de Collserola,
però no sé si allà la calor
apreta una mica, no?
Sí, pero ahí arriba siempre
hay un poco de corriente de aire,
está fenomenal.
Y imagino que tanto Sara Jackas
como, ¿cómo se llama?
María Ángeles, de Mariposas,
también estarán...
Sí, sí, claro.
Ellas también participan en estos...
Sí, sí, sí, tienen cada uno una.
Hay diez carpas de diez artesanos.
Vale.
Y estarán todos ahí,
estamos esperando a todo el mundo ahí.
Vale, ¿y qué más habrá,
así por saber de estas diez carpas?
Hay una chica que hace joyas,
que es de Senjus,
que hace joyas ella misma,
la Sofía,
y hay una que hace también bolsos muy chulo,
la Esther,
y bueno, muchos.
Creo que muchas mujeres también.
Sí, ¿no?
Creo que no has dicho ningún nombre,
de momento.
Sí, hay uno.
Sí, me parece que hay uno, sí, sí.
Sí?
Lo tenéis escondido, ¿no?
Por si acaso.
Y en, digamos,
comentaba la Marina
que es para todos los públicos, ¿no?
Sí, sí.
Entiendo que familia,
no sé,
llames patitas,
nens, nenas, ¿no?
Sí, sí, todo el mundo, claro.
O sea, quien quiera venir,
se lo tiene que subir.
Que no es reservado,
por eso, insisto en esto,
no estamos...
Somos una épica,
pero una épica familia,
y venir a descubrir la épica,
lo que es la gente que hay,
la gente familiar.
Y decías que querías como romper
este estereotipo
de que las épicas
son como un sector más elitista, ¿no?
Exacto.
Que igual la gente
sin conocerlo puede pensar.
Bueno, sencillamente
porque a mí me gustaría
democratizar la equitación.
Siempre habrá gente elitista,
y lo necesitamos,
porque son gente
que tienen sus caballos,
que compiten, etc.
Pero 87% de mi público
es gente normal y corriente
que vienen una vez por semana a montar,
y quiero tener la épica más cercana.
Sí?
Sí.
La Marina que porta tants anys
treballant,
com ho veus?
Vull dir,
com veus aquesta situació
que la gent ho vegi
més elitista
o que sigui algú
menys a la base de tothom?
Per exemple,
jo soc gens elitista,
jo vinc de família humil
amb els diners
que té la majoria,
i la veritat que,
jolín,
he tingut
les mateixes oportunitats
que tothom
allà dintre la épica.
la Marí sempre ha posat
tots els seus ponis
i cavalls
a disposició de tothom
i dona igual
si ets ric,
si ets pobre,
si ets alt,
si ets baixet,
si ets petit,
si ets gran,
allà tothom
pot triomfar
a la seva manera.
Llavors,
els objectius,
entre cada professor,
els nanos,
potser uns tindran objectius
a competir,
uns altres simplement
venen a aprendre
com els que van al futbol,
com els que van al bàsquet,
fan els seus partits.
Nosaltres organitzem
les pròpies competicions
a casa
perquè sí que potser
marxar fora a competir
costa una mica més
i llavors nosaltres
organitzem
les nostres pròpies
per donar
aquesta possibilitat
a tothom.
I des dels petitons
fins als adults,
tu mateixa,
si algun dia
vols venir a muntar...
Sí,
no,
hauria de...
El que passa és que fa molts anys
que no trepitjo
una épica,
però bueno...
És com anar amb bicició.
Diuen que no es oblida.
Sí?
Doncs ja vos ho provaré.
No sé,
Mari,
me tendrás que acoger un día
i tener paciencia conmigo.
Cuando quieras.
Tenía que solo añadir una cosa
y estoy súper agradecida
que el Joan Vasagana
nos ayudó mucho.
Sí?
Del Galda, eh?
Sí.
Y un abrazo también a Godolfo
que ya...
Él se reconoce.
Él ya sabe...
Sí?
Ya sabe por qué, no?
Sí.
Pues fem el recordatorio
i demà a partir...
No, demà, no, perdó.
Avui a partir de les 7 de la tarda
fins medianoche
en plan cenicienta, no?
Más 12.
Sí,
Fins Carruaje se van.
Total, total.
Como lo de hasta que el cuerpo aguante.
Exacte.
Fins tots amb aquest Arts and Crafts Market
a l'hípica amb sol solet
que és Calle Cambiosca sense número.
Exacte.
No?
Al costat de la deixalleria
que comentaves, Mari.
Sí, sí.
Doncs moltes gràcies a les dues,
Marina, Mari.
Gràcies a ti.
Gràcies per venir.
A vosaltres.
I protegeu-vos con un gorro o algo
que també el sol...
Ah, mira, ja el porta.
Ah, sí, sí.
A veure si porteu gorros, maradeu.
Sí, sí.
Aneu preparades.
Gràcies a les dues.
Que vagin molt bé.
Bon dia.
Muchas gracias.
Adiós.
Adiós.
Me prueba de mi boca
para ver cómo te sabe.
Quiero, quiero, quiero ver
cuánto amor a ti te acabe.
Yo no tengo prisa,
yo me quiero dar el viaje.
Empezamos lento,
después salvaje.
Pasito a pasito,
suave, suavecito,
nos vamos pegando
poquito a poquito.
Cuando tú me besas
con esa destreza,
veo que eres malicia
con delicadeza.
Pasito a pasito,
suave, suavecito,
nos vamos pegando
poquito a poquito.
Y es que esa belleza
es un rompecabezas,
pero pa montarlo aquí
tengo la pieza.
Oye.
Despacito,
quiero respirar tu cuello
despacito.
Deja que te diga
cosas al oído
para que te acuerdes
si no estás conmigo.
Despacito,
quiero desnudarte
a besos despacito.
Firmo en las paredes
de tu laberinto
y hacer de tu cuerpo
todo un manuscrito.
Quiero ver bailar tu pelo,
quiero ser tu ritmo,
que le enseñes a mi boca
tus lugares favoritos.
favoritos,
favoritos,
favoritos,
favoritos,
favoritos.
Déjame sobrepasar
tus olas de peligro
hasta provocar
tus gritos
y que olvides
tu apellido.
Despacito,
vamos a hacerlo
en una playa
en Puerto Rico
hasta que las olas
griten,
ay,
bendito,
para que mi sello
se quede contigo.
Pasito a pasito,
suave,
suavecito,
lo vamos pegando
poquito a poquito
hasta provocar
tus gritos
y que olvides
tu apellido.
Despacito.
repete
de peintre
la pa o
toda
a
mala
la
la
la
en