Són les 11 i 11 i ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia.
Avui tenim ara el telèfon amb Pau Fuster, que és divulgador de jazz
i, a més a més, és el conductor del cicle de jazz,
un cicle de tres sessions, que es fa a Can Ginestà.
Hola, Pau, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
T'estava presentant com a divulgador de jazz,
que, a més a més, estàs aquests dies fent un cicle,
com unes xerrades o unes activitats sobre aquest estil de música, com és el jazz.
En què consisteixen les sessions?
Bé, aquestes sessions ja venen de Tubi, podríem dir, no tampoc tant,
però ja vam fer el trimestre passat i aleshores vam fer els orígens del jazz,
els precursors fins i tot, és a dir, el que sonava abans que existís el jazz.
i ara, doncs, a les xerrades la setmana passada, no, la setmana passada, no, perdó,
el dimarts passat, vam fer el divop, que seria el naixement del jazz modern,
i ens en queden dues més, que són el proper dimarts i el dimarts següent,
que ja farem, parlem de Miles Davis i dels seus cuatanis, és a dir, en el moment en què el jazz s'obre al món,
ja hi ha molts tipus de música diferent, i després, l'última xerrada, serà més el jazz actual i el més modern, diguéssim.
Perquè del jazz es pot considerar com una música, com un estil de música, és molt influent, no?,
que a partir del jazz han sortit altres estils.
De fet, sí, de fet, podríem dir que el jazz, sense poc equivocar-nos,
és la música més important del segle XX, sobretot la més influent,
és a dir, podríem dir també, sense equivocar-nos, que els Beatles, Elvis Presley, Alejandro Sanz,
o qualsevol música occidental, no sonaria com ho fa si no fos la influència del jazz.
I, per exemple, a la darrera sessió, la d'aquesta setmana, la d'aquest dimarts,
has comentat que veu tractar el bebop.
Sí.
I ens podries fer, si pots, perquè, clar, suposo que deu haver-hi molta mar,
però exactament, per exemple, què vas explicar en aquesta sessió?
Bé, sí, com tu dius, són dues hores la sessió, per tant,
és temps de poder entendre-ho tot una mica bé,
per aquella gent que no en sàpiga gaire.
A veure, molt resumit, què vaig tractar, doncs...
O la dinàmica de la classe, o si poses exemples, o...
Sí, home, i tant.
Jo el que faig són audicions guiades, una de les coses que faig,
que això consisteix en que, mentre sona la música,
no la paro, però sí que jo vaig fent petites anotacions,
perquè així els que estem escoltant ens fixem en les coses que considero importants.
Penseu que, de vegades, les cançons...
De fet, jo no dic cançons, jo dic temes, perquè normalment no es canten.
Els temes que escoltem, de vegades, poden ser una mica llargs.
I passen moltes coses que, si no estem acostumats o acostumades a escoltar jazz,
doncs ens les perdem pel camí, no?
Aleshores, jo el que faig és que, mentre sona la música,
faig petites anotacions dient, ara escoltem el contrabaix,
fixeu-vos que ens en les trompetes, o no sé què.
Aleshores, així vaig com construint un mapa,
que som un mapa més visual del que sí que estem escoltant, no?
I és el que ho fa, jo trobo que molt interessant.
I a la classe, els alumnes o la gent interessada que ve,
és gent que ja té coneixements musicals,
o pot anar gent simplement que li cridi l'atenció
sense tenir massa coneixements?
Sí, de fet, l'audiència és variada.
Pots tenir persones que tinguin certs coneixements de la música,
és a dir, que ja tinguin interès per aquella música
i coneixin músics, i hagin escoltat jazz,
i pots tenir persones que senzillament
te'ls faci gràcia, digui,
ostres, a veure de què va això, perquè no en tinc ni idea, no?
Està enfocat perquè tant uns com altres n'aprenguin,
perquè fins i tot aquells que han escoltat jazz
segurament no saben les anècdotes que jo explico,
i segurament tampoc han escoltat el jazz com jo ho proposo.
amb aquesta tensió parlant de...
És a dir, jo, per exemple, parlo de colors,
dels colors d'aquest músic o de l'altre,
o de la calidesa o de la suavitat,
és a dir, les textures que té la música.
Això és bastant curiós,
i sobretot si ho fem mentre escoltem,
doncs ho fa molt divertit per a tothom.
Tu has comentat que ja el trimestre passat
vas fer ja un cicle,
ara n'estàs fent un altre,
i tens intenció d'en un futur fer-ne més?
Bé, crec que ja ho puc dir,
sí, el proper trimestre,
que seria el de...
Després de Nadal.
Clar, exacte.
El de després de Nadal,
doncs faré tres sessions,
però especialitzat en jazz i dones,
perquè, bé, és un tema que a mi m'interessa molt,
més últimament, no,
que es parla de visibilitzar les dones en el món laboral,
per exemple,
doncs el món laboral també és el musical.
I aleshores jo el que faig és...
Farem, farem,
bé, faré, perquè és tot jo sol.
El proper trimestre són tres sessions,
dues sessions,
parlaré de dones instrumentistes,
és a dir, dones que hagin trompetistes,
saxofonistes, pianistes,
arpistes, fins i tot.
I una tercera session
que hi haurà les dones cantants,
les grans, les jazz,
perquè si per alguna cosa són conegudes les dones
dins del món del jazz,
normalment és el món de la veu.
Billie Holiday, Ella Fitzgerald,
potser la bolissona, no?
Déu-n'hi-do.
I després aquí també tinc
que, a més a més de ser divulgador de jazz,
ets director i presentador de Ganes de Jazz.
Jo volia saber què és això de Ganes de Jazz,
si és un projecte teu,
és un programa o un blog...
Ganes de Jazz és un programa
de ràdio.
És un programa de ràdio
que el faig a la ràdio lliure
R-S-K,
és una ràdio de Nou Barris,
del distrito de Nou Barris,
perquè jo sóc de Nou Barris,
de Barcelona,
i és un programa de ràdio.
El tinc una mica abandonat
perquè ara estic en classes
i moltes xerrades
i últimament no puc.
I és una cosa que ho faig absolutament
de manera, com ho dirien,
per amor a l'art,
i aleshores,
últimament ho tinc una mica abandonat
perquè no puc.
Però sí, he fet...
Ja fa uns quants anys
que he fet aquest programa
que el porto fent
sobre...
i res, som a sotis,
que ja ho diu la paraula
no canes de jazz,
doncs perquè no tinc ganes.
Tu ets...
No sé si tens la carrera,
es pot dir,
o si tens estudis,
o simplement...
Sí, jo tinc estudis musicals,
no sóc músic,
però he estat músic aficionat,
fins i tot he fet concerts,
o sigui, jo he cantat
amb bandes de jazz professionals,
i també he tocat la bateria
amb quartets i quintets de jazz,
però no m'hi he dedicat.
Al final,
m'he dedicat a altres tasques
que també inclouen la música,
fer música amb nens i això,
per exemple,
que és el que faig ara,
però i al mateix temps,
doncs,
fer programes de ràdio
o difondre
el món del jazz
a través de la divulgació,
com pot ser,
fer xerrades,
com aquesta que estem comentant avui.
Sí.
Jo em ve al cap
quan parlem de jazz,
em ve...
Bueno,
darrerament,
he vist una pel·lícula
on...
Potser s'exagera tot,
no?
Però de lo difícil
que és realment
aquest gènere,
perquè surto un baterista,
bueno,
és una pel·lícula
que es diu
Ui, Plaix,
no sé si l'hauràs vist.
Sí.
Sí.
Doncs em va agradar molt,
però la veritat és que
durant la pel·lícula
vaig estar patint bastant,
eh?
Sí.
No sé si es pot
extrapolar,
vull dir,
el nivell d'exigència
del jazz,
o és que és tan meticulós,
o...?
és un tema molt interessant
i molt apassionant,
l'exigència.
És a dir,
jo que tinc amics i amigues
que són músics d'aquesta música
i que són intérprets
que són molt bons,
doncs és molt xulo
poder parlar d'això amb ells,
perquè, i clar,
hi ha una exigència extraordinària
per part seva,
no?
Aleshores, tu, per exemple,
com a oient dius,
ostres, ha anat molt bé,
no, el concert,
i fins i tot jo considero
que més o menys
tinc una orella força educada
com per tenir un criteri,
no?
Sí.
Doncs, i aleshores et diuen
sí, sí, però, no?
Sempre hi ha un però
i sempre hi ha un punt d'exigència
que, i estem parlant
que és una exigència
que gairebé és només personal,
és a dir, gairebé ningú més
s'adona
que alguna cosa no ha funcionat,
no?
S'ha adonat ell
i els músics
amb els quals estava tocant,
no?
I aquesta exigència
és una cosa molt...
Bé, jo trobo que està molt bé
d'entendre-la
o d'empatitzar una mica
els que l'escoltem,
perquè aleshores
també valorarem molt
aquella música, no?
Quan coneixem l'exigència
que què vol dir
tocar un swing
o sense swing
i quan algú té un swing fluix
o té un swing dur
totes aquestes coses, no?
Si les podem,
ni que sigui entendre una mica
de cop diem
mare meva, vale, vale,
això té molta feina darrere, no?
Sí, sí.
Doncs no sé si vols afegir
alguna cosa més, Pau,
però
molta sort
no sé.
No ho fem.
Amb els
amb els
amb els propers cicles
que vagin molt bé
i...
Això espero, sí,
espero que vagi molt bé,
que vingui qui vulgui,
només dir-vos això,
que vingui qui vulgui,
tothom és benvingut.
Falten dues sessions
que són
els dos propers dimarts
i encara
hi ha places,
érem força gent,
però hi ha places.
La gent va acabar
molt, molt, molt contenta,
em consta,
de com va anar la sessió,
així que pot venir
qui vulgui.
I l'altra cosa és que
si no poden venir
aquest trimestre
perquè ja no poden,
jo recomano molt
el de jazz i dones
perquè és...
poques...
Sembla interessant.
poques xerrades es fan així,
poques xerrades es fan
sobre el món del jazz,
a més a més
de dones desconegudes
que ningú sap qui són
i que eren grans intèrprets,
no?
I val la pena.
Doncs moltes gràcies, Pau.
A vosaltres.
I ja si tenim
qualsevol altra ocasió
per parlar
sobre els cicles
o sobre el jazz,
ja sabem el teu contacte.
Jo estaré encantat.
Gràcies, adeu, bon dia.
A vosaltres.
Bona abraçada.
Adéciao.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
No obstant,
tal com està la tecnologia,
molt aviat tindrem
els hologrames
de la gent
que no pot estar present,
no?
Exacte.
Home, sí, sí,
això és el que a vegades...
I podrà ser des de cap.
Bé, no,
això ja ho fan
al matí allà
a l'hospital
on treballa el meu fill.
Són dos centres diferents
i al matí,
i al matí,
i al matí,
i al matí,
i al matí,
i al matí,
s'intercanvien les idees
i els comunicats,
i els comunicats per videoconferències,
per videoconferències,
i al japó,
un senyor fa poc s'ha casat amb un holograma.
Un holograma forma de dona
i així...
Si es conforma,
ja està bé.
Si es conforma,
mira,
no tindran baralles
ni discussions.
No, no, clar.
No ho sé,
arribarà un moment...
Sí,
perquè els hologrames,
igual que els robots...
També arribarà un moment
que hi haurà una revolució
de robots,
hologrames
i figures especials
que no vulgui saber.
I es rebel·laran
contra els seus creadors
si la rebel·lió a la granja
va ser la rebel·lió
dels animalons
contra els humans.
Els robots,
el dia que s'esbalotin,
no ho vegis.
El dia que tinguin
d'això,
decisió pròpia,
ja veurem què passa.
Bé,
jo que procedeixo
d'un món
al qual hi he treballat
molts anys,
que és el món del còmic
i el del manga,
on la imaginació
és portantosa,
precisament els robots
tenen ja un protagonisme
extraordinari
en moltíssimes històries.
I no,
tenim més a veure
els Massingers
i tenim...
No,
i aquell anunci,
allò és un robot,
no?
L'anunci del BMW,
BMW?
Sí.
Que hi ha la noia
que està fent
piruetes
i figures
amb un...
Allò és un robot?
Sí, sí,
i a més hi ha robots
ja que fan la neteja
de casa,
robots que fan
les feines
en el treball.
Us sona aquesta música?
No,
aquesta no,
perdó,
m'he equivocat.
És que volia ficar
la música de Marvel,
de Spiderman.
Ah!
Sí,
perquè avui tenim
el Pere Oliver...
Per explicar-nos.
Sí.
Sí,
li podem fer
un petit homenatge
a la memòria
d'Estan Lee,
que ha mort
als 95 anys
i que va revolucionar
els còmics
de superherois.
com em deia la Joana,
no els va inventar,
però els va millorar
i els va fer
populars
arreu del món.
Sí, sí.
El Pere Oliver,
bé,
jo crec que
de Sant Just és una
de les persones,
si no la que més
ens pot parlar
sobre el tema
dels còmics,
de...
bé,
doncs tot el món
també de Marvel...
Sí,
això no ho sé,
però evidentment
deu haver persones
que sempre hi ha
qui en sap més,
però el que sí que és cert
és que vaig treballar
en el món
de l'edició de còmics
gairebé tots els anys
de la meva vida laboral,
que ha estat bastant intensa,
no?
Molt tant.
Només en el grup Planeta,
34 anys,
i editant els còmics
de Marvel
entre 20 i 22 anys.
Doncs imagina't.
Mentre es ho feia
a Còmics Fòrum
al grup Planeta
i actualment
els segueix editant
Panini Còmics,
o sigui que segueixen vius
i segueixen vigents
amb quantitat
de dibuixants espanyols
que dibuixen personatges Marvel.
Ha mort amb 95 anys.
95 anys, sí.
Sí, sí.
95 anys.
Jo no sé si últimament
estava molt actiu...
Estava bastant actiu
en les pel·lícules,
com que, a més,
com a guionista,
va ser guionista de còmics,
guionista de cine,
escrit,
ha treballat en ràdio,
avui dia ha sigut
un gran comunicador
i un gran creador
i un gran empresari.
I, a més,
quan ha passat
el món del cine,
l'hem vist fent cameos
a gairebé
totes les pel·lícules Marvel.
Sí, sí, sí.
I ell ha estat actiu
sempre.
Ha estat actiu
sempre
perquè ha treballat...
Es treballa en equip.
Marvel sempre ha treballat
en equip.
El procés
de la indústria Marvel
és el plot,
és la idea.
Després de la idea
venen els guions.
Després dels guions
ve la planificació.
els storyboards.
Sobre els storyboards
es dibuixa la historieta
i aleshores la historieta
després ve la rotulació
del guió
que es fa dins dels globus.
La creació dels logotips
i les portadetes
de totes les pàgines
i les onomatopeies
que tenen un equip especial.
I tot això es treballa
en equip.
Ja, ja, ja.
I aquest treballa en equip
a més de...
Les onomatopeies, també?
Sí, les onomatopeies...
També hi ha un equip especialitzat
en...
De grafistes, clar.
Sí, sí, sí.
Bueno, normalment...
Hi ha algú que s'encarrega
d'aficals.
Ah, uu!
Això, les onomatopeies.
Sí, sí, sí.
Crac, catacroc,
dels colts.
Que a més,
hi ha un diccionari
universal
de les onomatopeies
que és extraordinari
perquè hi ha un onomatopeies
per les relliscades,
pel soroll de les gotes
de la pluja,
pel soroll que fa un paper,
pel soroll que fa cada ocell,
pel soroll que fa cada animaló
que pot sortir d'una vinyeta,
el graf...
Com es diu en català,
el graf nido de una ave,
com es diu el graf nido,
el arbre...
Ostres, no ho sé.
El que fa...
El soroll que fa qualsevol ésser
humà o qualsevol animal
o qualsevol soroll material,
una cosa que cau a terra.
O sigui, hi ha quantitat
d'onomatopeies.
Algunes d'elles són universals.
ja valen gairebé
per tots els idiomes occidentals.
Després,
el manga té unes altres onomatopeies
perquè són...
Ah, clar, perquè és diferent.
Perquè són idiomes orientals.
El manua,
que és el còmic xinès,
té unes onomatopeies.
El manga,
que és japonès,
té unes altres.
Ara està també
el còmic dels països àrabs.
Jo no sé si...
Jo no sé si l'arbre
i la Joana saben...
Estem parlant del...
Bueno, la Joana sí,
perquè estava a dins,
però l'arbre estem parlant del...
Mira, tenim la Montse.
Acaba de fer entrada
a l'estudi de l'enxiu.
Sí, sí, sí.
Fa uns segons.
L'arbre...
Ara li he atreviu la cadira.
No passa res, no passa res.
Ja està.
Ja està.
Farà falta...
El que no tindrà ser auriculars.
El que no tindrà ser auriculars.
Bé, ara, d'aquí una estona,
ara mateix vaig a veure si en trobo uns.
Molt bé.
Però deixa'm que digui un moment
que això que estàvem comentant...
Sí.
Bon dia.
Perdonada, tranquil·la.
Ja ens ho havia explicat a fora,
ja una mica.
Sí, era per saber si sabíeu...
Per mi, el gran invent d'Estan-lí i aquí...
Marvel, còmic.
Sí, exacte.
Bueno, m'acorda, sí.
Ha estat creada la Marvel
i sobretot que els personatges
va saber combinar d'una manera meravellosa
els superpoders d'uns sers extraordinaris
agafant històries de contes de fades antics
i de mites,
perquè hi ha la mitologia grega, la romana,
totes les mitologies estan traspassades
als seus personatges
i va combinar aquests poders màgics
amb febleses humanes.
Llavors, tots els seus personatges,
per exemple, si un personatge és tímid i apocat
i no té èxit amb les noies,
com el cas de Spider-Man,
li dóna uns determinats poders
perquè creixi i perquè es faci valent.
Per sobreposar-se.
Sí, exacte.
Si existeixen negres amb problemes,
doncs crea un Black Panther.
Si existeixen, per exemple...
Sí, o no el periodista de Superman.
Els moteros tenen el Ghost Rider,
el motorista fantasma.
Podríem repassar quins personatges,
mentre vaig a buscar els auriculars,
quins personatges han sortit
o han estat ideats una mica
per aquesta figura d'Stanley?
Sí.
Perquè, per exemple,
jo sí que sé segur Spiderman.
El primer de tots va ser
els quatre fantàstics el 1961
i Spiderman el 1963.
I Hulk també és costa seu, no?
Posteriorment és Hulk.
Després de Hulk és Daredevil,
que aquí es va dir Dan Defensor.
Ara ja pràcticament tots tenen noms anglesos.
Però el Dan Defensor era un dibuix molt normal, no?
Perquè jo quan era joveneta
tenia historietes del Dan Defensor.
Si entrem en què és normal i què no és normal...
Bueno, vull dir que no tenia molts poders supernaturals.
Era molt valent,
tenia uns punys molt forts i molt intel·ligents.
Però quan el va agafar a Stanley,
li va crear superpoders.
Ah, li va crear...
És que a partir de que...
Sí, que ell va millorar el personatge.
Clar, clar.
Hi ha personatges que els crea completament,
hi ha altres que els recrea.
Què els recrea?
I els que els recrea els dona
més febleses humanes i més poders màgics.
Ah, més, sobretot.
Era un noi guapo.
I aleshores els millora...
Perquè no m'agradava.
Tots els super...
Gairebé tots els protagonistes,
aquí sí que manté el mite dels contes clàssics,
són guapos.
Els protagonistes són guapos
i les protagonistes femenines també són maques.
I, en canvi, els supervillanos,
perquè no hi ha superherois
sense que hi hagi el malo de la pel·lícula,
els supervillanos,
el doctor Octopus és terrible,
el buitre, el voltor, no?
Seria...
En català és que no tinc...
Em costa traduir-los en català
perquè, curiosament, mai en tots els anys
que vam treballar amb superherois
s'ha de publicar mai res en català
perquè les enquestes
no donaven prou públic català
i, en canvi, sí que n'hi havia molt
quan era la suba de la resta
de tot l'estat espanyol i Amèrica Llatina.
Al revés del fenomen manga,
que el fenomen manga, curiosament,
ara hi ha hagut...
Fa poc hi ha hagut al Salon...
Sí, home, si et anava a preguntar això,
com que et sembla l'èxit del manga?
Molt, molt, perquè des de l'any 92
que vam començar a publicar,
si ho tinc aquí apuntat,
els que porten ja més de 20 anys publicant-se,
com són Bola de Drac,
Dragon Quest, Boruto,
el detectiu Conan,
Rosagi Jojimbo d'Estan Sakai,
vull dir, una sèrie de personages
que ja fa 20 anys que rutllen
i han anat a més
i ja hi ha renovació generacional.
El manga té una cosa curiosa
que és que s'hi ha enganxat també
a moltíssim públic femení.
Sí, també, també.
Un públic no tan jove.
Ah, això en tenen tots els còmics.
Perquè a mi han passat una cosa aquests dies
que vaig a rehabilitació
per el que va passar al genoll
i resulta que ahir se'm va ocórrer
comentar-ho d'Estan Lee
i resulta que de les 3 o 4 persones
que hi havia allà
d'entre 40 i 42 anys
tots havien llegit de jovenets còmics Marvel
i el que no ens va posar...
Jo era molt apassionada
a l'Hombre enmascarador, també.
Sí, el Phantom.
Sí, el Phantom.
El Phantom americà.
Sí, el Phantom americà.
Aquest no és de Marvel, el Phantom.
Ja, és un altre tipus de dibuix.
Però és que, a més de la Marvel,
hi ha la DC Comics,
que també és molt important,
la que va crear Superman,
i moltes altres.
Hi ha companyies petites, americanes,
que moltes han creat també els seus superherois.
I el Flash Gordon.
El Flash Gordon és més antic.
Jo tinc el Flash Gordon.
El Flash Gordon,
si Spider-Man ja és dels anys 60,
el Flash Gordon és dels anys 30.
El Flash Gordon és de l'Alex Raymond.
o sigui...
Clar, a més en relació amb la meva edat,
jo era el Flash Gordon.
Sí, sí, el Flash Gordon, sí.
Sí, de la nostra infància.
I era l'Ale,
el doctor...
El còmic americà era l'Alex Raymond,
el Burner Hoggart,
el...
No, jo no recordo els noms, veus?
El nom dels autors.
Recordo el personatge.
Bé, perquè el personatge
sempre et queda més gravat.
I també hi havia unes publicacions
que era el Mago Merlín,
que també era en el mateix format
que el Flash Gordon.
Mandrei,
Mandrei,
que era en la versió original.
Jo que soc una mi...
Les galàxies...
Digues, digues, Maria.
Dic que jo que soc una mica més jove,
a mi tot això...
Em sona xino.
Em sona antic, no?
En xino mandarino.
Sí, però en canvi
els personatges manga
sí que et deuen sonar, no?
Home, sí.
El detectiu Conan,
el Goku...
Sí, no, sí, sí.
El que passa és que mai...
El manga mai m'ha...
No t'ha cridat.
Només l'única sèrie
que m'ha cridat
ha estat la del detectiu Conan.
Ah, sí.
Que la trobava com...
No, i encara la...
Sí, la meten, sí.
El detectiu Conan
té unes dosis de tendresa
i de picardia
molt curioses.
Sí, sí, sí.
El detectiu Conan
sí que l'hem editat
en català i en castellà
i crec que se segueix editant
a les dues llengües.
I a la televisió
surt en català.
O sigui, què?
Jo era de paper,
perquè, clar,
de la meva edat
no hi havia aquesta facilitat.
No, però jo era de paper, també.
Però jo era de paper.
El manga ha aconseguit
allò que deia
un amuno
que escutxa Espanya
en les distintes hables
dels pobles, no?
Perquè en manga
hi ha manga
que s'ha dit en eusquera,
s'ha dit en galèc,
s'ha dit en català
la manera del valencià,
o sigui, el manga...
Sí, de totes maneres.
El manga ha trobat públic
amb totes les llengües
que es parlen a Espanya,
cosa que amb els superherois...
No n'hi ha cap més, crec que no.
No s'ha atrevit ningú,
almenys, a fer-ho,
a dir, a veure si fem la...
Si hi havia un company
que em deia
per què no editem
l'espasa salvatgina
de Conan el bàrbar?
D'aquí, no, perquè...
I a tu no t'agraden
els seus còmics?
A veure...
Vas passar la fase
de lectura
dels 10 als 14 anys
i ets en còmics.
El meu heroi
era el Capitán Torano
i el Jabató.
Ah, també.
Sí, perquè eren molt guapos,
molt forts
i no mataven mai.
sempre l'enemic
que hi ha.
Bueno...
Que hi ha, sí, sí.
Que hi ha del castell,
que hi ha del...
Bé, aquí hi ha...
Que hi ha el mar...
Bé, i el...
Ja que cites això,
el Chris Claremont,
guionista de la Marvel,
que a més era...
El Chris Claremont
va estar bo i escaut
i era un cristià
de base convençut,
no volia matar mai a ningú.
Tots els personatges
havien de redimir
els guions que ell feia
del Ghost Rider.
El Ghost Rider,
fantasma,
anava desesperat
per confessionaris
que trobava sempre moïs
perquè era un fantasma
i ell volia demanar
perdó per les seves culpes
i s'havia de redimir
i salvant els altres.
Llavors,
hi havia una projecció
a dins del personatge
del seu ideari,
una cosa tremenda.
I ja que parlem
de guionistes
i de dibuixants
i de creadors,
jo reivindicaria
la figura
de Jack Kirby
i Estiu Ditko
que junt amb Stan Lee
van crear els personatges
i aleshores
l'Stan Lee,
a més de ser molt savi
i era bastant pillo,
els que eren socis
els va convertir
una mica en empleats,
no?
Va formar una gran empresa
i llavors...
Es va portar
al 51%.
I sempre,
des de sempre,
tots els còmics de Marvel
posen
Stan Lee presenta.
Ell sempre
va davant de tot.
Sí,
perquè aquest és el teu món.
Sí,
és el teu món.
I hi ha gent,
vull dir,
molta gent
ara diu
i ara seguirà la Marvel
sense Stan Lee
i clar,
que seguirà
sense Stan Lee
igual que segueix
la Disney Corporation
sense Walt Disney
i que segueixen
tots els grans creadors
el que hem tingut
és gent al seu costat
de tanta o més valua
que els mateixos.
Home,
igual que segueix Apple
sense el seu...
Clar,
igual,
sí,
sí,
sí.
Perquè...
Quants dibuixants
hi ha tot el món ara
dibuixant Marvel
i quants guionistes
i dibuixant Disney?
Mots.
Hi ha més recreatius
que creatius
jo sempre ho dic
i que en el nostre ofici
de dibuixants
i de guionistes
i de gent del món del còmic
hi ha més gent
que han fet personatges
ajenos,
personatges d'altres
que no pas personatges noltres
perquè per fer personatges
d'altres
fas un examen,
fas una prova,
firmes un contracte
i estàs,
per exemple,
20 anys
dibuixant cobertes
de Losoyogi
o dibuixant cobertes
de Doraemon
del personatge que sigui
i en canvi
per fer un personatge
propi
has de tenir un èxit
espaterran
com un mortadelo
o una cosa així.
Jo confesso
que no he fet mai
un personatge propi
fins que m'he jubilat
a la Vall d'Avers.
a la Vall d'Avers.
A la Vall d'Avers.