Un quart tocat de 12 del matí, continuem aquí a l'Ajusta, segona hora de programa.
Avui amb nosaltres, Jus Fosalva, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Jus, bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia a totes i tots.
Com estem?
Bé, molt bé, després del ple del mes de maig i encarant ja el començament d'Ajuntament d'aquí poquet.
Sí, sí, de fet, abans ho comentàvem a l'inici del programa, sembla que no, però el curs està...
Comencem a veure'l al final.
De fet, el curs escolar, el mes que ve, ja tenim la jornada intensiva i això ja és un avís de que s'acaba.
Estem baixant el tobogany ja a punt d'arribar a baix de tot.
Bé, després d'un any complicat, tothom en té una mica de ganes, eh?
Aquí acabem sempre amb la festa major, que és una manera d'acabar una mica alegre, però tenim ganes d'arribar a aquest punt.
Oh, i tant que sí, la veritat és que ens ho mereixem una mica tots.
Sí, i tant, i tant.
Un destacarem, vaja, repassarem una mica el que va ser el ple d'ahir, però un dels temes destacats va ser l'aprovació del Pla Local de Salut.
Aquest pla, exactament, què és i quin objectiu té?
El Pla Local de Salut, bé, jo crec que destacaria que a l'Ajuntament també intentem elaborar plans, fer polítiques planificades.
Al final, quan un fa política al territori, al seu municipi, crec que és bo analitzar bé les situacions.
A partir d'aquesta anàlisi de la situació, poder fer polítiques d'intervenció i d'acció que corresponguin a aquesta anàlisi de situacions
i no fer polítiques, precisament, no?, el tuntun i avui m'aixeco i penso que has de fer una cosa i si no l'altra.
Per tant, les polítiques planificades tenen molt de sentit, no?, i a més...
Els plans acostumen a ser a quatre anys vista.
A quatre anys vista, depenent del pla, però tenim plans de joventut, tenim plans d'infància, tenim plans de salut mental, tenim plans d'ara de salut, tenim plans de serveis socials.
Bé, jo crec que la planificació en el municipalisme o en les polítiques en general és necessària, és molt necessària.
Jo crec que aquest pla una mica reivindica aquesta idea que cal planificar les polítiques perquè surtin bé.
A més, és un pla que s'ha fet de forma participada, han participat més de 60 persones en l'elaboració del pla,
gent de partits polítics, gent professionals de les diferents àrees, des de la farmàcia, passant pel CAP, passant per la gent que està al món de l'educació...
Aquest seria un punt clau, no? És a dir, que els que fan el ple no són uns tècnics i uns polítics que s'asseuen a la taula,
sinó que s'intenta implicar de forma directa a la ciutadania.
I en aquest cas ha estat així, és a dir, gent del municipi implicat en l'àmbit de la salut.
Totalment, aquest cas ha sigut, ja et dic, s'han fet unes entrevistes, s'han fet espais de debat,
evidentment amb una professional darrera que anava dinamitzant els espais per arribar a conclusions i a llocs concrets, no?, per no divagar,
i és un pla que, a més, respon d'una forma molt transversal al que entenem com a salut, no?
Al final, l'objectiu del pla és millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania
i entén la salut no només com assistir a l'hospital o al CAP, per tant, un punt de vista com a assistencialista del que és la salut,
sinó des de molts punts de vista, des del punt de vista de la prevenció, des del punt de vista dels bons hàbits,
des del punt de vista també del medi ambient, de l'habitatge i de les condicions vitals,
de la configuració del propi municipi a nivell d'espais públics, carrers i, a més, per tant,
una visió molt àmplia del que és la salut. La salut pot ser poder apuntar el teu fill a fer esport un cop a la setmana
perquè faci activitat esportiva, cosa que és saludable, ajudar-te a mantenir una dieta mediterrània saludable i de més,
assegurar que la teva casa està ben aïllada i, per tant, no passaràs feta a l'hivern i, per tant,
tindràs menys probabilitat de patir segons quines malalties. Per tant, jo crec que és un pla de salut
que el que vol és intentar impregnar a l'Ajuntament més que d'unes accions concretes, que també, evidentment,
sinó d'una visió concreta a l'hora de dissenyar projectes.
Però, en tot cas, dius més que unes accions concretes, però...
Hi ha línies d'intervenció i hi ha accions, eh? Si tu vas al pla, evidentment...
Exactament. No és un pla eteri de filosofia cap a on es vol anar, sinó que hi ha accions...
Concretes i...
En el moment que dius, vull que un nano pugui fer esport. Doncs bé, li has de donar unes eines
perquè aquest nen o aquesta nena pugui fer esport. Quan parles de salut mental, que és un tema delicat,
perquè hem sortit tots una mica tocats de la pandèmia. Ja sé que és una cosa que ha quedat com un mantra
i que ho diem molt sovint, però sí, és cert. És a dir, la Gina...
És molt cert. Les dades, precisament, que la Gina X posava, demostren que, precisament,
aquí l'adolescència de Sant Júr està una mica per sobre amb problemes de salut mental
que a la mitja de Catalunya, per exemple. Vull dir que jo crec que el document reflexa molt la realitat
i aborda amb propostes concretes, però jo crec que recull una visió molt necessària,
que és que la salut no només es pot tractar des de l'àmbit del Departament de Salut...
No és sociosanitari, és a dir, no és només anar al metge, anar a l'hospital.
La salut també és cultura, també és esport, també és educació, també és habitatge,
també és medi ambient, volem respirar aire net, doncs potser el cotxe i la mobilitat
també afecten la salut. Al final no és només veure la salut de dir com està el cap,
quants metges tinc i la gent com està atesa, que també és molt important això, evidentment,
sinó com puc, tots els vectors que ens afecten i impliquen variables en la nostra salut,
que són moltíssims, doncs com es tenen tots en compte. Jo crec que aquesta visió és molt important.
Més enllà de les accions, que estic d'acord que un pla sense accions no té sentit,
però que el pla reculli aquesta visió i aquesta visió la puguem integrar en el CIDA a l'hora
d'elaborar des d'un nou equipament fins a un nou carrer o a una acció que puguem fer a Coixerola
o les accions de les entitats esportives o de les d'educació, doncs crec que és molt interessant
i molt important.
S'aprova aquest pla, per tant, podríem dir que a partir d'avui es comença a treballar amb aquest pla.
A partir d'avui es comença a treballar, és un pla que durarà fins al 2024,
per tant és un pla que és ambiciós, que s'haurà d'anar desplegant conforme les accions es vagin produint
i que apuntar a alguns dels temes que tu ja has apuntat, apuntar a una sèrie de reptes
com poden ser el tema d'hàbits de consum i dieta alimentària, el tema d'incorporar la salut
en el CIDA del propi Ajuntament, aquesta idea també de la salut mental com tu has apuntat.
Per tant, jo crec que hi ha una sèrie de línies que des de l'Ajuntament i des de la Regidoria de Salut
tenen molt clar que han de començar a treballar des d'allà.
Ens deies que el procediment d'elaboració d'aquest pla i d'alguna manera de búsqueda d'objectius
es fa amb agents implicats, m'imagino que també l'execució d'aquest pla també va de la mà d'aquesta gent,
perquè si no, és a dir, d'agents de les mateixes escoles, del municipi,
les mateixes farmàcies que tu apuntaves que han participat en l'elaboració d'aquest pla,
també hi participaran. I també, al fil del que estic comentant-te,
implicar la ciutadania d'alguna manera, és a dir,
que això no quedi només en un punt més aviat dents d'un ple municipal
i quatre explicacions, sinó que la gent s'impliqui, perquè si no, no té molt de sentit.
Totalment, estic d'acord amb l'afirmació.
Jo crec que el que cal és implicar a tots aquests agents, i no només aquests agents,
sinó a la ciutadania en general i les entitats organitzades,
per tal que també recullin part d'aquestes accions, d'aquestes línies estratègiques,
i les incorporin també al seu cid, en el seu dia a dia, i en el seu anar fent.
Al final no és fer accions puntuals, sinó canviar la manera de fer les coses
per incorporar tota aquesta visió, i jo crec que és un pas important.
Vaja, és un pas molt important.
Bé, en tot cas, avui estem amb en Jus Fosalba,
que és segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Jus,
repassant el que és, de forma genèrica i general, el ple municipal,
però penso que l'aprovació d'aquest pla local de salut és prou important,
perquè un dia d'aquests convidem aquí a la regidora de Salut, la Gina Pol,
perquè ens detalli gairebé punt per punt què consisteix aquest pla
i quin és el seu ordre d'aplicació.
En Jus Fosalba, a part de ser segon tinent d'edat de l'alcaldia,
doncs és regidor d'educació, i aquests dies està tenint força feina.
Estem...
És que sí.
Sí, és un moment de...
Bé, hi ha municipis que encara ho tenen més...
No sé si han dit a parlar de la problemàtica que tenen a Sant Joan d'Espí
amb el tema del brot, que és un tema a part que no t'hi posaré,
perquè no tené...
Sí, sí, el conec més o menys de passada, però sí, s'han hagut de tancar el centre.
Sí, sí, sembla que la fundació que gestionava el brot
ha demanat la Generalitat del tancament del centre.
Però és un altre tema.
Nosaltres parlem de l'Escola Bressol Municipal,
que ofereix 30 places noves.
Recordem que hi ha hagut un anunci de la Generalitat
que un dels cursos, els de dos anys, queden 100% subvencionats,
i això ha provocat un efecte crida.
És a dir, si ja teníem habitualment més demanda que oferta,
en guany encara més, no?
Sí. A veure, nosaltres normalment, l'escola té 107 places actualment.
Penseu que cada any se n'oferten, doncs, unes,
si no recordo malament, 55-56 places perquè gent que no està a l'escola
pugui entrar a l'Escola Bressol Marrex.
Normalment, les peticions sempre superaven el nombre de places disponibles.
disponibles. Ho estic dient de memòria, però l'ordre de la magnitud era, doncs,
si ofertaven 56 places, doncs, sempre hi havia entre 95 i 105 sol·licituds,
110, depenent de l'any. Per tant, sempre estàvem pràcticament doplant.
Si no arribaves a doblar, pràcticament doplaves el número de sol·licituds
respecte al número de places disponibles.
És veritat que l'efecte crida que ha generat la gratuïtat de l'I2
ens ha accentuat el número de peticions.
I és veritat que també aquest any, precisament,
bueno, l'any, els fills nascuts en aquests anys que toca Escola Bressol,
doncs, també tenim una pujada en els cents.
L'efecte ha esdevingut al qual de que, en comptes de tenir
cent i poques sol·licituds, en tenim 133.
Per tant, era bé una trentena de sol·licituds més
respecte al que podria ser una mitja de les sol·licituds
que tenim en els últims anys.
Com sabeu, aquest Ajuntament, i espero que d'aquí molt poc
comencin les obres, a mitjans del mes de juny,
construïm una segona Escola Bressol,
una segona Escola Bressol que tindrà 107 places noves,
que esperem que comenci a funcionar, al curs 23-24.
Per tant, aquest setembre que ve no, el següent.
Durant aquest setembre que ve, que és aquesta preinscripció
que ens toca ara, ja estem valorant des de l'equip de govern
quines accions podem fer, que tampoc no ho enganyarem,
no són...
No n'hi ha cap de miraculosa.
No n'hi ha cap de miraculosa per acceptar totes les sol·licituds,
això està clar, però mirarem de poder ampliar una mica
el número de persones que puguin entrar a l'escola Bressol.
També dic que estem estudiant el nombre de places
que hi ha al municipi en general,
perquè tenim l'escola Bressol municipal,
però també hi ha oferta d'altres escoles Bressol,
i estem adonant que encara hi ha places disponibles al municipi,
que, per tant, les persones que pels sortets
no quedessin dins de l'escola Bressol municipal,
que no pateixin que tindran plaça a les escoles Bressol del municipi,
perquè n'hi ha suficientes places al municipi.
Si no recordo malament, fa un parell de cursos es va iniciar
el que es va anomenar d'alguna manera tarificació social,
és a dir, que no tots els alumnes paguen el mateix,
depenent molt de les seves circumstàncies familiars,
nombre de germans, ingressos a la família...
Correcte.
Això es manté en guany?
Això es manté, la tarificació social va ser una aposta del mandat,
del començament del mandat,
i el que, com bé tu has dit,
el que vol és que cada persona pagui un preu just,
segons les seves condicions vitals, per l'escola Bressol.
Per tant, hi haurà gent que pagarà la tarifa base,
que és la tarifa màxima,
perquè tens un nivell de renda i un nucli familiar
suficientment alt com perquè no et faci falta la tarifació,
i les famílies que, principalment per qüestió de renda
i de nucli familiar,
doncs tinguin uns ingressos més baixos,
tenen dret a tarifar.
I la tarifa pot...
És única, o sigui, no hi ha trams,
no hi ha gent que estigui en un tram,
no, no, la tarifa...
Cadascú tindrà un preu únic i específic
al cèntim, segons la seva situació.
I pot anar des dels 10 euros,
que és el mínim per les persones que tinguin un ingrés mínim o zero,
als 215 euros, que val ara actualment
tot el cost de l'escola Bressol.
I amb el preu del menjador, exactament el mateix.
I aquests diners els aporta l'Ajuntament?
La diferència de cost entre el que ingressaríem,
si haguessis de pagar la totalitat,
al que deixem d'ingressar,
sí, ho aporta l'Ajuntament.
I només s'aplica amb arrecs o també...?
No, només s'aplica amb arrecs.
El que ens passarà aquest any,
com que el Departament ha anunciat la gratuïtat dels dos anys,
nosaltres no podrem aplicar la tarifació,
cosa que genera algunes situacions una mica excepcionals
en els dos anys, perquè l'escolarització,
que no el menjador, l'escolarització és gratuïta.
I dic situacions excepcionals i m'explicaré, eh?
Imaginem-nos una família que té uns ingressos molt elevats,
m'invento...
I té un fill de 12 anys o filla, no pagarà res.
No pagarà.
Potser té ingressos a 150.000 euros,
cosa que és un molt bon ingrés.
No crec que n'hi hagi molts, però n'hi pot haver.
Més dels que ens pot semblar.
És un número exagerat, però pot haver-n'hi.
Aquesta persona no tindria dret de tarifació,
hauria de pagar la quota màxima,
i ara tindrà gratuïtat en els dos anys.
En canvi, tindrem famílies que potser tenen 20.000 euros d'ingrés anual brut,
que tindrien, evidentment, dret de tarifació,
una tarifació que reduiria molt el cost de l'escolarització del menjador,
però que acabarien pagant.
Llavors tindrem famílies que no pagaran,
tenen una renda molt, molt alta,
i famílies que acabaran pagant encara que sigui poquet
i tindran una renda molt baixa.
Això és una situació molt paradoxal
i que trenca amb la dinàmica que havíem implantat de la tarifació,
però que se'ns donarà de forma obligada,
que veiem bé la gratuïtat de l'I2,
però de forma obligada per aquesta condició
que la Generalitat ens imposa a tots els ajuntaments.
També una altra de les paradoxes d'aquesta situació
és que només es pot donar l'ajuda
a la gent que va a Marrex, ens deia.
És a dir, no es podria, d'alguna manera,
donar aquest suport també a privades?
O sigui, d'un punt de vista legal és complicat.
Nosaltres tenim una línia d'ajudes a famílies
que vulguin escolaritzar en escoles privades,
sí que la tenim, sí, sí.
I que es correspon amb la tarifació social.
També, és a dir, no és directe, però seria...
S'aplica la mateixa norma més o menys que la tarifació
i el que diu és, si tu vinguessis a l'escola
per a Sol Marrex i tarifessis,
tindries aquest descompte.
Et dono aquest descompte com a subvenció
perquè puguis anar a una escola per a Sol
que tu triïs del municipi.
És el que m'havia arribat.
Per això m'ha soblat quan en deies que només...
Clar, la tarifació només l'aplico aquí,
el que faig és una subvenció
que no és tarifació.
Però efectes pràctics per a l'usuari
acaba sent similar, diguem-ho d'aquesta manera.
Sí.
Similar.
Similar, d'acord.
No, perquè una és un preu directe que tu pagues
i l'altra tu pagaràs la totalitat
i rebràs una subvenció que t'ajudarà
a pagar aquella totalitat.
Sí.
Bé, en tot cas...
El procediment és diferent però existeix aquesta ajuda.
Que es pot sol·licitar, es pot demanar i estudiar.
Sí, existeix i es pot demanar.
Escolta, ja que parlem de places, de prescripcions,
evidentment les escoles no afecta
on no és competència directa de l'Ajuntament
però tenim un problema ahir
on nou famílies de Sant Just
tenen un problema relatiu
han demanat entrar en algunes escoles del municipi
no han entrat
i se'ls ha ofert com a alternativa Montserrat
si no tinc mal entès
però no acaben d'estar-hi d'acord
en aquest cas què es pot fer
perquè ampliar ràtios és complicat
i sobretot també hi ha places
en una altra escola pública del municipi.
Clar, aquest és un problema
que com tu us ben dit
doncs per tocar l'Ajuntament
és una competència exclusiva
de la sanitat de Catalunya
la creació de places
i on ubicar les necessitats de places
al municipi
nosaltres sabem
quan acaba el procés de prescripció
que hi ha gent
que, bueno, hi ha sobre demanda
el Canigó i el Montseny
el departament
ens acaba explicant
que la seva opció
a l'hora de poder encabir
tota la gent
en una plaça pública
és obrir el Montserrat
i ens ho explica dient
perquè tant el Montseny
com el Canigó
ja tenen grups desdoblats
i per tant
no veuen tornar a desdoblar
un altre grup
ni el Canigó ni el Montseny
i que l'única escola
que encara no té cap grup desdoblat
és el Montserrat
i que per això
posen el Montserrat
a pesar de que és veritat
que cap de les famílies
en primera opció
havia posat
l'escola Montserrat
sí en segona opció
i sí en tercera
recordar també
pels oients
és que
el departament
en aquest cas
té l'obligació
d'oferir-te
una plaça pública
al municipi
no de garantir-te
la primera opció
per tant
no estarien incomplint
en cap cas
la normativa
no, no, no
els drets
d'aquestes persones
estan garantits
i això també
ahir ple
ho vaig deixar ben clar
escolteu
els vostres drets
estan garantits
vosaltres
anireu a una escola pública
el que passa
és que no aneu
a la primera opció
de la vostra escola pública
jo crec que el que cal dir
és que qualsevol
de les tres
i això per totes les famílies
que m'escoltin
qualsevol de les tres escoles
és una bona escola
s'han justit
per la sort
de tenir
tres centres
molt potents
amb uns molt bons
projectes educatius
cada centre
amb les seves diferències
evidentment
perquè cada centre
aposta per un model
segurament diferent
jo crec que
no és el mateix
el Montseny
que el Canigo
que el Montserrat
és veritat
no s'assemblen
però els tres
tenen un molt bon nivell
els tres
quan se'ls hi fan
les proves
bàsiques
treuen un rendiment
molt per sobre
de la mitja de Catalunya
els tres
omplen en preinscripció
tenen projectes
interdisciplinars
tenen projectes
de treball
entre diferents centres
en anglès
bé
jo crec que
són centres
que els tres
inverteixen moltes
a tenir un projecte
de centre xulo
i jo crec que
això cal
defensar-ho
i cal dir-ho
cal dir-ho
que qualsevol
de les tres opcions
les famílies
encara que no siguin la primera
no han de patir
perquè els seus fills
estan molt ben atesos
i ja que
m'has mentat a l'escola
a Montserrat
canviant absolutament
i radicalment de tema
només com a situació geogràfica
per tancar ja
i un apunt molt ràpid
com tenim el tema
de la fotolinera?
bé, bé
el tenim
jo crec que bé
jo crec que encara
no s'ha pogut posar en marxa
per un tema
de l'àrea metropolitana
però sí que
vaja
al final vam aconseguir
arribar a un intent
amb la direcció
a l'hora de moure
una mica
la fotolinera
per tal
que no es col·loqués
en la primera ubicació
jo crec que la gent
també ha d'entendre
que la ubicació
aquella estava
molt pensada
i molt buscada
perquè necessitava
un equipament proper
on no hi hagués ombres
on hi hagués capacitat
de generació
per tant
jo crec que
després de totes les
de totes les vicissituds
i de tota l'anàlisi
de la situació
doncs aquest era
el millor lloc
on ubicar-ho
de fet ara
en podrem ubicar
d'altres
que per sort
són menys restrictives
a les condicions
que es posa
l'àrea metropolitana
per instal·lar-les
i tindrem més capacitat
per decidir
on poden anar
cada d'aquestes
anava molt lligada
que havia de ser
un equipament públic
on es pogués consumir
l'energia que sobrava
tenim projectades
noves fotolineres
l'àrea metropolitana
que és qui
ens subvenciona
la instal·lació
d'aquestes
no la instal·lació
no
ens subvenciona
la fotolinera
i nosaltres
paguem la instal·lació
ens ha comunicat
això us ho puc explicar
millor
el regidor de mobilitat
però ens ha comunicat
que ens donaran
una altra
possible instal·lació
fotolinera
i estem acabant
de veure la ubicació
però aquesta vegada
per exemple
no hi ha el condicionant
que ens condiciona molt
d'haver de connectar
un equipament
això dona molt més marge
de col·locar-ho
per exemple
en una zona industrial
que pot ser
per les persones treballadors
que vinguin allà
o en una zona d'oficines
o en altres zones
on no tens un equipament a prop
però evidentment
la mobilitat sostenible
pot ser un bon incentiu
tenir allà
un punt de recàrrega
de vehicles
és evident que
cap aquí anem
i que és indispensable
tenir accés
a aquest tipus
d'equipaments
perquè si no
el cotxe elèctric
no acabarà d'arrencar
és a dir
si no tens manera
de carregar-ho
doncs no acabarà d'arrencar
Just Fosalva
segon tinent d'alcaldia
de l'Ajuntament de Sant Just
també
regidor d'educació
infància
acompanyament a l'escolaritat
entre d'altres
t'agraïm
no t'ho agraïm tot
perquè és que
t'agraïm moltíssim
la presència aquí
a la Justa
que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
i que vagi molt bé
tot
Continuem
i ho fem
amb propostes musicals
com sempre
aquí a la Justa
de seguida
parlem amb la Teresa Cots
perquè la Teresa
doncs
té ganes
d'explicar-nos
una proposta
molt interessant
en referència
a un taller
adreçat
al públic infantil
i juvenil
de Sardanes
us ho expliquem
de seguida
aquí
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la justa
a la Justa
a la Justa
a la Justa
a la justa
a la Justa
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!