Oh, my baby, oh, my baby.
Doncs bé, entrem en aquesta segona hora del programa,
ara que ha marcat rellotge precisament 15 minuts que passen de les 11 a un quart de 12, per tant,
i anem a parlar d'exposicions d'art,
perquè precisament ahir al seier de Can Xina estava a acollir una nova exposició
que estarà fins al pròxim 26 de novembre sota el nom de Mediterrani
i a càrrec de Fina Soler i Sandra Molina.
Avui tenim una entrevista de nou híbrida perquè tenim amb nosaltres a la Fina Soler a l'estudi,
que la saludem, Fina, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia, gràcies per venir fins aquí, fins l'emissora.
I tenim el telèfon a la Sandra Molina. Sandra, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Bon dia, Sandra.
Us tenim a les dues en format híbrid, però gràcies també per participar i per passar per aquí, per l'emissora.
Enhorabona també per l'exposició a les dues, Sandra i Fina.
Moltes gràcies.
Una exposició molt delicada, amb uns colors molt macos, amb uns elements vegetals també molt delicats.
I no sé per qui començar de les dues, per preguntar-vos què és el que la gent trobarà en aquesta exposició,
què és el missatge que vosaltres voleu enviar a l'hora de presentar aquest Mediterrani.
No sé si Fina t'ho pregunto a tu o a Sandra, qui vulgui, primera.
Quan vulguis, quan vulgueu.
M'és igual.
Vinga, va.
Bé, on li hem posat Mediterrani, vull dir, perquè la nostra obra, vull dir, dona molta serenor, tranquil·litat.
També, vull dir, pots gaudir dels colors que pots veure, per exemple, la mar.
Les figures de la Sandra són també figures que, vull dir, podries veure moltes noies ajegudes a la sorra.
Vull dir, és un ambient molt plàcid que possiblement tothom, quan treballa, és el que vol buscar, no?
Aleshores, no és exactament el que hem pretès que fos, però sí que la nostra obra coincideix amb un ambient que s'ha produït això.
Aleshores, aquesta exposició, bueno, ja podreu veure jo amb pintura acrílica sobre fusta i els gravats que tant poden ser geomètrics com poden ser, vull dir, amb la natura.
La natura és un dels punts que a mi m'acrida més l'atenció i poder-la agafar i prasmar-la en paper és una sensació molt bonica i que la gent també pugui gaudir d'aquesta natura impresa d'aquesta manera.
I, bueno, i la Sandra, no sé, ara parlarà potser, no?
Sí, l'explicant, Sandra, també.
Sí, doncs podeu veure, a més dels gravats de cine, com m'està explicant, podeu veure escultures.
Majoritàriament treballo amb models semenins.
No sempre han de ser presencials al model, sinó que moltes vegades s'ha imaginat.
O sigui, són figures semenines que a vegades són en model, però a vegades són imaginades.
I les poses són poses tranquil·les, normalment són coses que no estan en moviment, estan com en repòs.
Hi ha figures recolzades, estirades, com a llegudes.
També podem veure escultures de maternitat, on es veu tendresa.
doncs una mica aquí aquesta suavitat, no?, de les formes.
També hi ha escultures de parella.
I hi ha figures en petit i mig format, com en diferents situacions, diferents moments,
però la majoria tenen un punt en comú, que és com transmetre calma i tranquil·litat,
com explicava Fina, que li vam donar el nom de Mediterrani a l'exposició,
perquè, a part que les dues som dones que vivim a prop del Mediterrani,
ha estat com tot relacionat i envolta també la nostra obra.
Pel que fa a mi amb la figura, jo segueixo una mica la tradició,
aquesta escultura catalana, Mediterrània,
que fa dones així una mica arrodomides,
amb formes suaus i que normalment les trobem a indrets amb vistes al mar,
tant a l'exterior com a l'interior.
I doncs, bueno, era una mica la manera d'englobar aquest títol de Mediterrani,
amb el que treballem amb Fina,
i ella, doncs, així ho plasma a les seves obres,
a les noves obres que es poden veure,
que les ha fet inèdites per aquesta exposició,
que també es veuen ones de mar,
amb blau, diferents tonalitats,
i tot en conjunt, doncs, queda molt...
Bueno, ens agrada molt com queda.
I tant, és per anar-la a veure.
Tinc apuntat per aquí, ho m'han comentat, que us vau conèixer,
ara em corregireu, en una mostra col·lectiva
i que a partir d'aquí heu intentat fer exposicions juntes?
Sí, sí, vam començar així.
Sí, sí, sí.
Estic ben informada.
Aleshores, vam començar en un grup,
aleshores cadascú tenia, vull dir, altres exposicions,
i la Sandra i jo ens vam quedar,
però la veritat és que no hi ha hagut cap impediment per continuar-hi,
vull dir, la nostra obra encaixa molt bé,
tant una com l'altra.
I, bueno, jo espero que vinguin a veure,
perquè, per el que m'han comentat,
la gent quan entra, vull dir,
es troba molt còmode dintre de l'exposició.
I, bueno, sí, ens vam...
Després a Sitges també vam fer una part d'aquesta exposició de Mediterrani.
Sí, que aquesta ja està exposada a altres llocs.
No la mateixa, en diferent nom.
O sigui, va ser Dona i Mediterrani.
I, aleshores, el vam fer allà a Sitges,
a l'estudi Vidal,
també va tindre molt bona acollida,
i vam pensar que aquí, vull dir,
gràcies que ens veu acollit a la vostra casa,
hem volgut fer no la mateixa,
sinó part de l'obra i obra en obra
per portar-la aquí a Sant Jús.
Per tant, hi ha peces que no s'havien vist.
Era exposició de Sitges?
Sí, sí, hi ha peces noves.
Moltíssimes peces noves.
Per part de les dues, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sempre fem obra nova.
Quants anys fa que treballeu conjuntament
o que d'alguna manera compartiu exposicions?
Doncs, ja, potser, set anys o així.
Set anys?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, set anys, sí, sí.
Set anys, eh?
Diu, Sandra?
Sí, vam començar...
Sí, potser sí.
Sí, ens vam conèixer a Barcelona.
A Sant Feliu de Guíxols.
A Sant Feliu.
No, i a Sant Feliu.
Ah, sí, sí, molt més abans.
Ell, tant ella com jo,
doncs estem a Sant Feliu de Guíxols
i allí també m'ha exposat, vull dir, a Sant Feliu,
quasi cada estiu, ja hi anàvem.
Sempre, per això el Mar sempre està una mica connectat.
Molt present, no?
A Sant Feliu de Guíxols, a Sant Feliu.
Sí, és que sempre, per això al final,
volíem donar-li aquest toque, no?
El tema del mar.
Sí.
Hi ha una part de l'exposició que està en la petita sala,
fora, diguéssim, la petita, la que està contigua, no?
Sí.
Al celler, que s'hi veuen molts elements naturals,
tals com, diré, fulles,
que sembla que hagin estat impreses.
Sí, sí.
O de quina manera, quina tècnica s'ha utilitzat?
Perquè ho trobo molt curiós.
Mira, en gravat, jo vaig estudiar totes les tècniques
a l'escola industrial.
Aquestes són peces teves.
Sí, sí.
A l'escola d'arts i oficis.
Aleshores, la tècnica que més m'ha cridat l'atenció,
més que res,
per l'impacte visual que tu tens
amb la vegetació de fora
i poder-la transmetre en una obra.
i també perquè, vull dir,
gaudir del color,
perquè amb el gravat, vull dir,
amb el color, o sigui, amb el gravat antic
es té que fer amb moltes peces, no?
Vull dir, tens que tindre moltes peces
i sobreposar-les per obtindre bastants colors.
I amb la monotípia, que és la tècnica...
Monotípia.
Monotípia, que és la tècnica que he utilitzat
i que ara...
És una tècnica molt ràpida.
A la vegada tu tens la...
O sigui, tens la solució feta molt ràpidament
i també, vull dir, amb els colors,
perquè tu pots escollir els colors
que tu vols oferir a l'obra, no?
I sí, són fulles naturals, impreses,
algunes no estan tintades,
que fan la reserva i queden blanques,
i les altres, vull dir, que estan tintades
i tu li dones el color que vols.
A part d'això,
aquesta vegetació també dona un relleu al paper
quan l'impressiones,
que dona tota l'estructura de cada cosa que tu hi poses.
Sí, cal apropar-se una mica per notar aquest relleu,
però val la pena també fixar-nos.
I això es diu gofrat.
Gofrat.
Gofrat.
Queda gofrat dintre del paper.
Aquesta una mica, una de les parts una mica més tècniques,
fina de la teva obra.
Sandra, parla'ns també una mica de les teves escultures,
els materials, de quina manera moldeges,
eines, manualitat...
A veure, jo realitzo totes les obres al meu taller
i la forma que, de la manera que les faig,
és amb la tècnica del modelar.
Ho faig tot a mà, amb unes eines que són com...
Bé, estan realitzades també manualment.
no són les típiques que es poden anar a comprar,
sinó que s'han fet expressament per escultura
i són unes eines que a vegades són úniques
perquè estan tallades expressament.
I jo, bueno, doncs...
M'odulo amb aquestes eines.
Treballo principalment amb terra cuita,
que és la matèria més noble,
que és la terra,
i d'aquí poden sortir figures en bronza,
poden passar amb altres materials,
a racina acrílica...
Es poden fer més coses.
Però la primera obra que es treballa,
que és la que està en contacte amb l'escultor,
és la peça en terra cuita.
Després ja, com et comento,
es poden passar a bronza,
amb altres materials a guix...
I bé, el que m'agrada és això,
la sensació que et deixa poder treballar una obra...
No sé com dir-ho...
A mi em queda com una pau interior
després de treballar a escultura.
Sí, sí, jo quedo molt satisfeta de l'obra
i tracto d'impregnar-li d'aquestes emocions neves.
perquè...
Sí, sí, sí.
També et passa, Fina?
Sí, sí, sí.
Us compartiu sensacions?
Sí, sí, exactament això.
No sé si compartiu estudi també,
a l'hora de treballar.
En aquest aspecte, no sé si treballeu juntes?
No, tenim estudis independents.
Perquè llavors ja sí que ja culminaria amb una pau...
És a dir, una obra...
Sí, però a vegades l'artista també necessita el seu espai
perquè no hi hagi interrupcions, com si diguéssim.
Clar, clar.
Però sí, a mi em passa exactament el mateix.
Vull dir, quan faig impressions amb el gravat,
vull dir, el moment d'aixecar el paper
i veure la impressió que ha quedat amb el paper
és potser el més bonic.
És gratificant, no?
Moltíssim.
T'omple moltíssim.
Que a vegades, vull dir, també no queda gaire bé, no?
No és el que tu portaves en ment.
Però sí que, vull dir, quan tu no ho...
O sigui, queda fantàstic.
Hi ha moltíssimes coses que tu no les havies pensat
ni les havies observat a l'hora de posar coses
o fer el gravat.
I aleshores sí que t'emociona molt.
Cobre sentit, no?
Sí, sí.
I la veritat és que són coses úniques.
Vull dir, tant ella com mai podrem reproduir el mateix.
Clar, dues peces exactes.
No, no.
No, no, la mateixa obra no.
Ni la posició, ni...
O sigui, és molt diferent.
I fins i tot en el moment que tu ho estàs produint, no?
Personal, eh?
Sí, sí, sí.
Personalment.
Sí.
És el teu moment.
Les mans et van per una banda en un dia
i l'altre dia et van per una altra banda.
Sí, sí, sí.
És molta satisfacció de...
Sí, molta, molta.
I quan tens un projecte, doncs és molt emocionant
perquè estàs en aquell projecte, tant si és de petita escultura
com si és de gran format.
Sí.
i llavors estàs disfrutant d'aquella peça i és una satisfacció de veure-la.
molt orgullosa, no?
Sí, sí, sí.
I l'undemà...
És com un orgull.
No sé, tu mires i dius, això no ho he fet jo.
Sí?
Sí, perquè dius, mare meva, està bé.
És a dir, endavant, no?
Vull dir, és allò que dius.
Tens aquell punt de dir, perfecte, endavant.
I a més després veure-ho exposat, és a dir, en una sala com en Can Ginestà
o a Sitges, que no la conec, però vaja, veure exposat el treball també és un orgull.
Sí, sí, vull dir, sí.
Això és...
Individual i conjunt, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, ha sigut una...
O sigui, bé, vull dir que la gent no ens obri les portes
que de moment estem molt contentes.
Vull dir, és un al·licient perquè, clar, l'artista necessita d'aquest punt
perquè avui en dia hi ha molt pocs llocs que t'incitin a exposar, no?
I aleshores això és una manera de tu poder, vull dir, tornar a desenvolupar, vull dir,
unes noves coses i, bueno, molt bé.
Una pregunta una mica més tècnica.
A l'hora d'entrar al celler de Can Ginestà, jo vaig poder entrar ahir una mica abans
que féssiu la inauguració, per tant, vaig poder estar sola també amb les peces,
que és un moment de gaudir diferent.
Sí, sí, sí.
Quina...
Hi ha alguna ruta marcada o hi ha alguna guia que donaríeu a les persones
a l'hora d'entrar a l'espai i ubicar-se entre les peces?
O és estil...
És a dir, llibertat per moure's entre quadres, escultures...
Bueno, ho vam fer...
No, ho vam fer entre les dues, entre les dues, perquè jo vaig optar perquè m'era
una mica complicat posar el gravat junt amb la pintura, perquè la meva pintura és
cubista i és constructivista i és molt diferent del del gravat.
I l'obra de la Sandra també és una obra molt dolça i dintre de les meves escubistes
doncs potser no en cabiria, però amb els colors vam... jo vaig optar pels colors.
Aleshores, i amb les... vull dir, escultura de la Sandra també té color, hi ha moltes d'elles.
I es van englobar també amb el que és els colors de les obres en aquell moment.
Vull dir, hi ha les escultures, no, Sandra?
Vull dir de...
Sí, són estils diferents, però conjuntament per les tonalitats també.
No, perquè en conjunt tu ho veuries a casa teva i tindries un quadre de fina i una escultura meva
i són estils diferents, però combinen.
Sí, vull dir...
No són obres que només puguin combinar clàssic amb clàssic.
No.
No, perquè hi ha molta obra que a vegades la tens que deixar sola perquè ell mateix necessita el seu espai.
Sí, però poden conviure bé les vostres peces.
Sí, sí, sí, sí, no?
Sí, sí, sí, sí.
Tenen alguna convivència, podríem dir.
Sí, sí, sí, això mateix.
Sí, sí, sí.
I artísticament us dediqueu plenament a poder fer exposicions?
És difícil poder-se dedicar realment i viure, entre cometes, de l'art?
No.
Bé, bé, de vegades, a temporades, sí.
Sí.
Sí.
Si tens encàrrecs importants, sí.
Sí, encàrrecs...
És que, clar, tot va depenent del moment de la peça que estiguis fent.
Sí.
Però sí que hi ha, en general, sí que hi ha interès.
Sí, sí, sí.
Un moviment, vull dir, esteu en el circuit, diguéssim, artístic...
Sí, sí, sí, sí.
Sí.
El que passa que, clar, les dues treballem, jo ara ja m'hi he retirat una mica també de la meva feina
i, clar, tens que tindre les teues estones per fer-ho, no?
Però, bueno, jo, per part meva, ara ja m'hi podré dedicar quasi bé...
A temps complet, no?
Sí.
Vine bé.
Sí, perquè...
També és un gaudi per tu.
De l'altra manera, et limita una mica les teves ganes de fer les coses, vull dir,
perquè són horaris que tens fixes amb la feina i després tens uns horaris que són horetes,
com si diguéssim, per poder fer la teva obra, no?
Del temps que pots treure, no?
Sí, això mateix.
De la resta.
Sí, sí.
Però jo, per part meva, vull dir, ara ja potser ja tindré un horari més ampli.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Bé per tu, també.
Sí, sí, sí.
Sandra, no sé si també és el teu cas, de tenir una mica més temps.
Sí, jo ara mateix també...
Bueno, podria tenir més temps, però per circumstàncies familiars...
Es fa difícil.
Doncs no.
Quan tens més temps, tens altres circumstàncies, però s'intenta fer tot.
i s'intenta combinar tot.
Sí, sí.
Teniu...
És a dir, es pot veure l'exposició fins al 20...
A veure que no ho digui bé.
26 de novembre.
Sí, 26.
26 de novembre.
No sé si fareu vosaltres també, o hi sereu per aquí algun dia per explicar part de l'obra
a les persones que vinguin a visitar-ho.
No sé si fareu visites guiades, comentades.
Sí, sí.
O sigui, hi ha el nostre telèfono, tant la Sandra com jo, vull dir...
I aleshores ens podeu trucar, vull dir, per nosaltres fer una explicació del que hi ha dintre
de l'exposició o i també de les tècniques que utilitzem i vull dir, i contestar totes les preguntes
de moltíssima gent que possiblement hi haurà molta gent que vindrà i són grans artistes
que hi ha aquesta gent ja potser ja sabran el que fem, no?
Però hi ha molta gent que té molta curiositat i la veritat és que sí.
Fem visites guiades, si es forma, vull dir, un grup, vull dir, hi ha el nostre telèfono
i per part d'aquí de Can Ginestà ja hi ha algun taller que, vull dir, hi ha, per
exemple, el taller de gravat que ja fa...
Sí, el dilluns.
El dilluns, sí.
Faran també una visita.
Ja tenim una visita programada i suposo jo que hi haurà alguna cosa més que s'hi
apuntarà, que sembla ser que sí, que està molt interessat.
Clar, que millor que els propis alumnes de gravat per veure, no?, una exposició.
I després per les obres de la Sandra, que, bueno, jo estava aquí i m'han comentat
també que hi haurà nanos que baixaran a fer apunts, o sigui...
Ah, que bé, de dibuix.
Sí, sí, de dibuix, de les seves obres, o sigui que, a la vegada, doncs, serà una
interacció entre, vull dir, Can Ginestà i nosaltres.
Clar, clar, i alumnes d'aquestes disciplines.
Sí, sí, d'alumnes d'aquí, d'aquí.
Carai, és tot un honor, no?, que vinguin a prendre apuntar les nostres obres.
Sí, sí, sí.
I a nosaltres ens fa molta...
És una satisfacció, no?, vull dir, que hagi aquest orgull.
Que vinguin a veure'ns els més petits serà molt emocionant, perquè s'ha de fomentar
la cultura ja des de ben petits.
Han de venir a veure les exposicions i les sales, sí, sí, clar.
I tant, i tant.
I han de venir a fer la ruta cultural i veure el que és el gravat, la tècnica i l'escultura,
perquè l'escultura molt, a vegades, és una mica desconeguda.
Perquè identifiquem veure un museu i majoritàriament pensem en quadres, en pintures, però l'escultura
últimament està agafant molta tendència i hi ha museus molt importants a Barcelona d'escultura figurativa
i cada vegada la gent té més interès.
Per això, des de molt petit, s'ha d'anar fomentant.
S'ha d'incloure, no?, l'art també és cultura.
És una part de l'escultura, no?
I és una expressió personal, intel·lectual, de tu mateix.
I tant. Històrica, no?, perquè marca també èpoques, moments, moviments.
Sí, sí, sí.
I tant.
Sandra Molina, que tenim al telèfon, i Fina Soler, que tenim aquí en persona.
Moltes gràcies a les dues per passar per aquí, per la millora.
Moltes gràcies.
Expliquem-nos una miqueta més sobre la vostra obra, el vostre art, la vostra metodologia a l'hora de treballar.
Us desitgem molts èxits a les dues i que tinguem molt èxit també amb aquesta exposició aquí a Can Gina Està.
I moltes gràcies a vosaltres.
Això mateix, una abraçada a les dues.
Gràcies per acollir-nos.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit