Fins demà!
Aquí treballant, perquè en quin projecte estàs?
No, bueno, estic treballant, estic fent noves pintures en el taller i provant noves camins, que diguem.
Abans de res, perquè hi ha gent que potser s'està preguntant de què parlarem, o potser no ho han escoltat prèviament,
ets artista, vius aquí a Sant Lluís, no?
Sí.
Artista a Sant Lluís Teng, si més no, i has exposat recentment a una de les galeries de Barcelona,
que a més promou també l'art, diguéssim, emergent o nous artistes contemporanis, no?,
que és la galeria Malboro.
Malboro.
Malboro, de Barcelona.
Bé, de fet va ser a partir de...
Bé, això va ser dintre del circuit d'Art Nou, que és un, com el, diríem, el gremi de galeries de Barcelona,
fan una espècie de projecte o de circuit d'30 galeries, que es tracta que les galeries que vulguin participar dintre d'aquest gremi,
que són les diferents galeries de Barcelona, doncs cada una presenta, en principi, un artista menor de 30 o 35 anys,
i és una forma, com bé tu deies, de donar a conèixer, doncs, artistes emergents, que en diuen, o...
Bé, artistes joves de la ciutat, i és una oportunitat molt interessant.
I com van arribar a contacte amb tu, o tu amb ells, o com va ser aquest joc per acabar exposant a la galeria?
Bé, tot va venir una mica de... farà ja uns... dos anys, uns dos anys, més o menys,
d'un home que va... arrel d'una exposició que vaig fer a la Sagrera,
per casualitat, ell li va agradar i va portar un altre conegut,
si li va agradar l'obra que va veure que havia estava fent,
i va venir amb un altre home que... que aquest va em va dir,
hòstia, li parlaré de tu a una amiga que té una galeria,
i resultava que era aquesta, de la galeria Malboro,
i bé, al cap, fins... jo, doncs, pensava, dic, bueno, ja em diran alguna cosa,
no deien res, i fins al cap de això, uns sis mesos o així,
doncs ella es va posar en contacte amb mi, que havia vist el porfoli,
i que volia veure el taller, i arrel d'això, doncs vam estar en contacte,
bueno, veia una mica el procés, i... i això hi farà la cosa d'un any,
em va proposar, si volia, per l'estiu següent, és a dir, aquest estiu passat,
si volia exposar anar dintre del marc expositiu d'Art Nou.
I finalment ho has fet, des d'aquesta posició?
Al final va sortir, sí.
Com es diu l'obra? Té un nom en si?
És a dir, aquestes teles en pintura, que ara en parlarem, té un nom global?
No.
O és individual?
Sí, era més... el resum era més un recull d'una selecció,
un recull de les obres que havia estat realitzada en aquests últims dos anys,
dintre també, també, amb el procés aquest que havia agafat tot el Covid, tot aquest...
No era que les obres hi haguessin envoltant del confinament,
però sí que gran part havia estat realitzades en el confinament en si.
No parlàvem del confinament, però han estat fetes durant, no?
Correcte, correcte.
Seria una mica això?
Sí, sí, sí.
Que probablement algunes...
Algo sí que hi deu haver-hi, però no m'agradava tampoc
que fos el motiu central a la idea del confinament.
Sí, perquè les persones que ens escolten i no han vist potser les teves obres,
almenys aquestes que has presentat, no?
Són teles o llençols, no?
Sí, bé, amb pintura al damunt.
De fet, estem parlant...
Sí, jo faig pintura.
I sí, jo treballo normalment sobre llençols.
Bé, normalment des de farà un parell d'anys.
Arrel de què, doncs, normalment vinc de treballar en grans formats amb morals,
amb el col·lectiu Silent Town Kids.
i per poder treballar grans morals normalment necessites comprar teles, vestidors i tot això són uns diners que tampoc podria estar...
O sigui, per anar fent proves i tal, en gran format sempre és una mica...
A mi em dóna més respecte del rollo, hòstia, tinc la tela aquí enorme muntada,
heig de fer alguna cosa que valgui la pena.
En canvi, els llençols em permeten realitzar més lliure, sense tanta pressió.
Cap a mi mateix, al final, eh?
Ningú me la posa la pressió, sóc aquí la mateixa que me la he de posar.
Sí, et sents com més tranquil a l'hora de treballar sobre una tela que no pas aquest vestidor ja fet, no?
Bé, i també la part de l'emmagatzematge, quan tens un vestidor de 2x2, es vol dir el vestidor amb la fusta, tal, muntat...
Clar, jo tinc el problema, el meu taller tampoc és tan gran com per poder estar emmagatzemant tots aquests grans formats,
i en canvi, amb els llençols els puc enrotllar, que ho podria fer també amb una tela normal de quadre,
però bé, els llençols els rebo d'una empresa de bogaderia d'hospitals,
que els sobrans que tenen, doncs, me'ls donen.
Ah, és una segona vida, no?
Correcte.
Aquestes teles, molt bé, molt bé.
Sí, sí, és això, la gràcia aquesta, doncs...
I també et vas trobant diferents formats que et donen, d'alguns són més de llit de matrimoni, alguns llavors...
Estàs fent especialista en formats de llençols, no?
Correcte.
De tamans i...
Bé, ara, de fet, inclús estic...
Alguns estem amb la màquina de cosir, doncs, cogeu dos llençols i estic fent, doncs, grans teles.
I aquestes són les que es van poder veure aquesta galeria a Malburuc.
Malburuc.
Clar, no sé si tenen... Comentaves que les havies fet durant el confinament, tot i que no parlen exactament del confinament,
però estic veient unes quantes i, clar, no tenen, diguéssim, una... Tenen una connexió entre elles?
O hi ha alguna temàtica que les ajunti d'alguna manera? O són obres totalment independents?
Per tant, cadascuna té un missatge o tens una intencionalitat diferent?
Sí que jo podríem dir que hi ha una línia representativa, però jo normalment no penso molt...
O sigui, no tinc una intenció del que vull dir amb el que vaig representar.
Normalment la representació gràfica que hi ha o la figuració que hi ha és més una excusa per poder treballar la part plàstica de la pintura, no?
Sí que tinc aquest imaginari d'aquestes figures una mica carnavalesques, una mica...
Bueno, com una mica com personatge sense sombra, podríem dir, no?
Però no van... O sigui, en una primera instància no tinc una intenció de dir...
Vaig a parlar sobre... O vaig a parlar sobre la crítica de... O equits, no?
Però sí que poden haver-hi segones lectures i després jo després me les miro i sí que puc anar llegint coses, però no...
No està pensat prèviament, no?
Correcte. O no hi havia una idea en l'exposició que totes tinguessin un significat que les connectés.
Era més potser la part plàstica i aquest procés d'experimentació que tenien, que les connectava, podríem dir, sí.
Hi ha alguns, deies així una mica carnavalesques, com un punt així... Hi ha alguns que tenen molt color.
Em recorda una mica el jardí de les delícies de Bosco, no?
Sí.
Amb aquest aspecte de... Molt fantasiós, no?
Sí. De fet...
Molt imaginari.
Sí. Bueno, i també hi ha una mica, no, aquest... Com una mica... Són una mica figures una mica satíriques també, no?
O les situacions que estan representades.
Sí que podríem dir que... Potser sí que hi ha enrere fons. Al final jo pinto o aquestes figures venen del que puc acabar percebent jo del nostre entorn, de la nostra petita societat, no?
Però... I sí que podrien ser una certa metàfora o de l'acció o de situacions de la meva generació i tal.
Llavors sí que pot haver-hi una certa relació amb el que dius d'aquest jardí de les delícies i aquestes, com es diuen, escenes una mica...
Com oníriques, no?
Sí. Exacte. Té un punt oníric.
Únic.
Entre elles, no només hi ha teles i hi ha una escultura. Aquesta crec que també va estar exposada a la Galeria Malbrook.
Sí, aquesta de fet, però aquesta va estar exposada, però aquesta va estar realitzada en primera instància, va ser per la...
Bueno, van venir aquí al seu dia amb el col·lectiu Zayontown Kids i va ser...
Aquesta es va realitzar en primera instància per una instal·lació que vam fer i després la vam reutilitzar per l'exposició aquesta de la Malbro.
Com tenia una línia de dibuix al final semblant a... Bueno, la línia era molt semblant a la mateixa obra que hi havia i vam parlar amb el col·lectiu.
Vaig dir, tu la puc posar? Dèiem, sí, sí, no passa res.
Així que no coneix el col·lectiu. A més, és una peça força alta. Molt gran, no?
Sí, sí.
Per un, per dos, deu. Estic llegint?
Sí, sí. Era, sí, sí. Uns bons plafons.
És metall?
No, no. És DM, arrebussat, o sigui, està tallat amb una caladora, són dues planxes de DM,
i estan arrebussades amb un tipus de massilla i pintura que li dóna textura
i després estan pintades amb laca negra, que dóna aquest acabat com, bueno, brillant, satinat, que pot semblar metall.
Sembla coure o ferro, sí, algun tipus de metall.
Sembla que és una persona com mitja jupida amb una altra, sentada sobre seu
i sembla que té com un animaló, que no sé què és, eh, aquesta forma que té...
I tot com arrepenjat amb una espècie de bastó, això que estigui llegint tal qual, eh, de l'escultura.
No sé quin missatge té, o volia, o...
Bueno, al final era més... O sigui, a mi, quan vaig fer el disseny d'aquesta escultura,
bueno, o sigui, a mi m'atrauen les siluetes de les figures humanes, per dir-ho.
O sigui, les composicions i les formes que fan una mica, i va, d'anar fent dibuixos,
va sortir que m'agradava la composició i d'aquí, doncs, després pintada negra,
amb aquestes formes, amb aquestes formes més punxagós, o sigui, que pot tenir algun tipus de connotacions
i inclús hi ha hagut gent que es pensava que era alguna cosa com de sadomasoquisme o coses així.
Clar, es pot donar a entendre, sí, pot ser, si pots interpretar-ho.
Però, bueno, després d'interpretacions, doncs, ja no tot i plen, no, podríem dir.
Però no hi havia tampoc una...
És això, al final són més... És per l'atracció, o sigui, per treballar més la forma,
que no tant, potser, el que representa.
O que deu estar inconscientment, eh, probablement.
Clar, si ho has plasmat, d'alguna manera ho tenies dins, no?
Correcte.
Segurament.
A nivell, diguéssim, de formació professional, formació artística,
has passat per diferents llocs, has fet diferents, com es diuen, residències, no?,
que s'anomenen?
Sí.
O almenys una, a Dinamarca, potser?
Sí, bueno, va ser arrel d'una associació d'art que es diu El Corralito de Terrassa,
que, bueno, van obrir una convocatòria per fer una residència que eren 15 dies a Art House.
En què consisteix una residència, exactament?
Bueno, suposo que hi ha diferents tipus, en aquest cas...
O sigui, una residència és on està de...
Jo conec des de fins a 3 mesos a una setmana, o en aquest cas eren dues,
i normalment estàs en un... vas a un lloc on tens, per dormir, hi ha unes certes dietes cobertes
i llavors tu tens un... o treballes en un projecte col·lectiu
o treballaves individualment per realitzar un projecte in situ en relació amb el lloc on estàs.
És a dir, si en aquest cas a Art House havíem de treballar en torn una mica a la situació que hi havia
com a Dinamarca, amb la immigració i fer un projecte art en plàstic
i llavors ens vam dividir... érem gent, érem com 4 espanyols...
Bueno, de fet, érem 4 catalans...
Hi havia també 4 o 6 grecs, 4 persones també de Dinamarca i d'Hongria també hi havia.
I d'aquí va sorgir el projecte col·lectiu, en aquest cas, o eren peces individuals?
Bé, no, llavors hi havia dues persones que fem una mica com de moderadors o coordinadors
que érem també de la mateixa edat que nosaltres, més o menys, i ens vam dividir en grups
i cada grup treballava sobre un tema o una temàtica que ens havíem presentat
i es realitzava un projecte.
Era més... va ser com... bueno, era més com a experiència.
O sigui, no era tant treballar alguna cosa dintre del meu camp,
no vam fer un mural amb els que pintàvem, deia, però a fora d'un altre lloc...
És una experiència que volies viure, no?
Sí, va estar bé, sobretot perquè no havia estat mai a Dinamarca
i després també vaig tenir 4 dies per estar per Copenhague i va estar molt bé.
Va estar ben gaudit.
Ets un jove artista, no sé en quin moment, diguéssim, et planteges
o tens la intencionalitat també de dedicar-t'hi plenament a l'art o d'intentar...
Encara hi dubt i tot, eh?
Sí, però és l'altre objectiu, entenc.
Sí, sí, sí, m'agradaria.
Treballar i viure i d'això, no?
Correcte, correcte.
Complicat, difícil?
Sí, bueno, ara podríem dir que amb aquesta exposició puc dir,
bueno, doncs ara tinc per tirar un temps i seguir treballant en el meu,
però he tingut bastants mal de cap amb...
Doncs això, nostres, a mi m'agrada fer això, però tampoc veig...
Clar, però el que estàs veient, aquests grans formats o aquestes teles,
si no tenen una sortida, no tothom es pot...
O sigui, no tothom s'ho pot posar a casa o en llocs que...
O, jo què sé, o alguna fundació que estigui interessat.
També és un espai, no?
Clar, la sortida tampoc no és tan fàcil,
però, sí, bueno, jo sempre m'ha agradat pintar
i molts professors, sobretot una professora que vaig tenir
a la història de la pintura a grau superior d'arts aplicades al mur,
sempre insistia que als primers anys,
o sigui, que ens menjaríem els mocs,
que havíem de picar pedra i al final jo veig com amb tots els...
Tenia raó, no?
Sí, bueno, i encara em queda per picar pedra,
jo crec que és amb tots els camps de la cultura,
s'ha de picar pedra per posicionar-se
i per aconseguir el que on busca,
tant amb la música, el teatre...
Jo penso que al final és constància
i anar buscant formes de sobreviure, no?
És una...
Ai.
T'han dit que t'apropes una mica al micrófone, no?
Sí, disculpeu.
No, no passa res, t'anava pujant el volum.
Clar, amb la Covid, això també s'agreuja,
es complica més, no?
Sí.
És a dir, entre el confinament
i el fet de potser no poder-te moure tant,
o presentar-te o...
De fet va passar,
o sigui, tenia un parell d'exposicions amb el Covid,
una...
participar en una col·lectiva prèvia també
amb la galeria aquesta, la Malboro,
i també en un centre,
un que està paral·lel,
un centre com d'art,
de fer una petita exposició també
i es va anul·lar.
I, bueno, coses que...
O sigui, per sort vaig poder seguir fent
i jo podia anar al taller una mica
escorridissament,
però bé, sí, sí, tampoc.
Sí, sí, va ser una mica complicat.
I per tot el camp de la cultura
va ser un xasco, realment.
És a dir, la projecció futura,
com la veus, la teva, dins l'art?
Com t'hi veus d'aquí uns anys?
Bueno, on t'agradaria veure't?
Bueno, com deies,
doncs poder anar tirant
amb la pintura
i projectes que m'interessin,
també.
També m'agrada molt treballar
en gran forma del moralisme
i instal·lar-se fins que m'atrau bastant, també.
Que també has col·laborat amb
vi moral, no?
Crec que es deia, no?
Sí, amb vi...
Vi moral.
Vi moral.
Sí.
Ara, bueno, aquest estiu passat
vaig anar a fer un mural a Viena
en relació...
Bueno, era un festival d'arts,
tant arts escèniques
com arts plàstiques.
S'entrava també en el que passés en el carrer.
I, bueno,
que era un mural que havia de parlar,
van demanar que parlés sobre...
sobre la Barcelona dels anys 20.
I, bueno, vaig informar una mica
i vaig fer una petita escena
com més del Charleston, dels cabarets,
una mica amb el meu llenguatge plàstic.
però en relació amb el que comentaves
de com em veig en el futur...
Més pròxim, eh, no?
D'aquí...
Ah, vale.
Doncs jo espero que...
Bueno, o sigui, jo la meva intenció
és ara després de l'exposició
seguir treballant,
que tampoc és pas...
Bueno, em pensava que seria...
Potser més fàcil,
però que ha sigut...
Ostres, pues, exposar o veure
o passen coses...
Ara seguir...
Clar, per una banda
hi havia com el segueixo fent
el que he estat fent fins ara,
que és el que a nivell natural
em surt seguir fent això,
em surt provar noves coses
i estic una mica ara
doncs en les dues.
En tant, provant noves llenguatges
o noves coses
que podria...
No estic molt segur
del que em pot sortir
i treballant més
o experiment més
hi ha una part que tenia més
per la mà
a nivell plàstic.
Però...
No sé...
A mi...
Com em veig, no ho sé
com m'agradaria...
Potser...
Doncs...
M'agradaria mirar de...
projectar cap a fora.
És una mica com...
Doncs fora...
Internacional, vols dir?
o fora de...
Sí, bueno...
Internacional,
fora de...
Europeu o...
Sí, fora d'Espanya,
podríem dir.
O sigui,
això és diferent.
Bueno, no ho sé.
M'agradaria
poder-ho moure cap a fora,
però bueno,
això no...
Això és...
Sí, sí,
és per seguir-ho, eh,
també.
Sí.
Això és plantejar-s'ho.
Perquè el fet d'exposar,
per exemple,
la Galeria Malboro
t'ha obert
o notes que t'ha obert les portes
o que hi ha persones
que potser han contactat amb tu.
És a dir,
d'alguna manera
t'han presentat,
entre cometes,
en societat,
com a artista
en una galeria de Barcelona?
Sí, o sigui,
hi ha hagut gent...
O sigui,
han vingut...
Hi ha hagut...
De fet,
hi ha un projecte potser obert
amb Suïssa,
amb una història
d'una gent de Suïssa,
d'un mural,
o...
Bueno,
s'ha quedat una mica obert,
no m'han acabat de confirmar,
i...
I també s'han posat en contacte
de cara a això
a intentar com
moure una mica l'obra
cap a fora,
i ara estem a veure
què...
A veure què passa.
Però jo crec que...
Ara, doncs,
estic tranquil,
ara és el que dèiem,
saps?
Ara,
per un temps
puc estar treballant,
llavors,
fer les coses tranquil·lament,
sense precipitar-se,
perquè a vegades
també,
doncs,
tant un...
Pots posar molt ràpid,
però avui també és difícil,
doncs,
mantenir-se,
no,
amb això,
i...
i, bueno,
és que no sé com...
no sé com dir-ho,
però...
no sé,
jo estic content,
estic tranquil,
estic tranquil,
perquè la vida,
podríem dir,
per un artista,
amb això anem acabant,
és, diguéssim,
poc estable en l'aspecte de feina,
projectes,
de plantejament d'obres,
de l'avena artística,
inestable en el seu bon sentit,
de la paraula.
Sí.
És a dir,
que no és lineal,
no?
No és un procés lineal.
No,
no és lineal.
Jo crec que no.
Bueno,
bé,
de saber altra gent com ho gestiona.
A mi,
o sigui,
el fet de tenir tot el temps per tu,
bueno,
jo fins ara estava fent altres feines també,
però com gestió,
l'autogestió del temps,
i aquesta certa autodisciplina,
i saber en quins moments
rendesses més per algunes coses,
i quins moments,
doncs,
és millor de dir,
doncs,
això,
potser a intentar-ho moure,
a mirar beques,
a millorar,
convocatòries,
doncs,
és una mica,
doncs,
sí,
l'està,
bueno,
una mica sube-baja,
no?,
i depenent de com surt,
potser,
doncs,
ara ha sortit l'exposició
i sembla com,
ostres,
ha anat molt bé tot,
i dius,
bueno,
ara,
fa un mes ha anat bé,
i a veure ara com va,
i seguir treballant,
no saps bé,
com tu deies,
el futur així pròxim
tampoc se veu molt bé,
no el visualitzo molt,
o sigui,
és més anar fent el moment,
i bé.
Bueno,
intenta visualitzar que sigui positiu,
i que hi hagi més exposicions
de les teves obres.
Exacte.
Com a mínim.
Molt bé, sí, sí.
Jan Vallvardó,
com deia,
artista Sant Justen,
gràcies per passar per aquí,
que vagi molt bé,
molts èxits amb les teves obres.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit