Vinga, doncs, ara passant 4 minutets d'un quart de 12 del matí,
seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern,
el just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dijous 29 d'abril i ens toca fer ara mateix l'entrevista.
Tenim amb nosaltres els joves Sant Justens, Víctor Vallès i Jan Vallverdú,
membres del col·lectiu artístic Xeon Town Kids,
acabant d'inaugurar recentment l'exposició Sota Pont,
un mural d'art urbà a la galeria B. Morals dins la nau bòstic.
Ja els tinc aquí a l'estudi, doncs, aprofitem per saludar-los.
Bon dia, Víctor, bon dia, Jan.
Hola, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bé, el passat 17 d'abril vau inaugurar Sota Pont,
que és una exposició que pel que he llegit combina tècniques
com la instal·lació, l'escultura i el muralisme.
Considereu que és una exposició una mica experimental?
Com la definiríeu?
Sí, la idea principal de l'exposició era...
O sigui, nosaltres som un col·lectiu de quatre artistes d'aquí de Sant Just,
junt amb un noi del Masnou,
i res, sempre treballem al carrer
i de forma conjunta treballem els murals.
Llavors, cada cop...
És la segona exposició que hem fet, aquesta,
i res, com la idea que teníem era transportar la forma de treball
que tenim al carrer, que va ser bastant experimental
i com posar en conjunt totes les voluntats individuals
per acabar traient un únic resultat,
i transportar això en un espai totalment diferent
del que estem acostumats a treballar,
com seria un espai expositiu tancat, una galeria.
Llavors, clar, nosaltres juguem molt
amb els condicionants que tenim a l'entorn.
Llavors, al carrer pintem murals,
perquè és com un tipus de superfície i intervenció
que no necessitem permisos a la força per executar-ho,
i quan se'ns dona un lloc tancat,
llavors veiem com moltes altres possibilitats
que d'alguna manera s'allunyen del mural,
però transportem la mateixa metodologia de treball
com en aquest nou espai.
En aquest sentit, sí que és experimental.
D'acord.
I per vosaltres, el moralisme, què és?
Com el definiríeu?
Suposo que ho considereu més consimplar
que decorar una paret, no?
Entenc? Això seria una mica la definició simplista.
Bé, jo, bueno, per nosaltres jo crec que el moralisme
és com el nom que se li diu a l'acció,
és el meu punt de vista, també, o sigui,
és simplement, nosaltres fem els grans formats
perquè sempre hem buscat
per esforçament forma d'expressió,
però no tampoc que quedi aquesta forma al codre,
no? És perquè ens volem expressar,
però realment és, per fer grans formats,
provar noves formes de treballar la superfície plàstica
i també partint de què treballem també en l'estudi
i és una forma de veure com es treballa
d'haver vist com es treballa el grafiti
o com la gent treballa en aquesta idea de moralisme,
doncs provar noves formes de treballar el moralisme, no?
Però és que no...
No, o sigui, com per nosaltres, a veure,
sí que hi ha una voluntat estètica a l'hora de treballar el mural
com sí que d'alguna manera reflexem la nostra idea de bellesa
amb la forma com pintem.
D'acord.
Però per nosaltres no és simplement...
O sigui, no busquem simplement una decoració, realment,
i molts cops fem murals que són un tant barruers o agressius
que si a mi em preguntessis si jo me'l posaria a casa,
ràpidament et diria probablement que no.
Clar.
Perquè ja no busquem tant un tema de millorar l'espai,
tot i que crec que els millora,
perquè molts llocs on pintem al final són espais abandonats
o espais deixats que tinguin color
i que hi hagi com una personalitat allà enganxada al mur
ja li dóna com una força en el lloc.
No tenim com aquesta voluntat de simplement posar quatre colors
que quedin bé i ja està,
sinó com una mica jugar amb aquests quatre colors
i portar-los com al nostre terreny.
Això us anava a preguntar,
normalment on acostumeu a pintar?
Acostumeu a fer-ho al carrer,
en llocs concrets,
en ponts,
no sé, on acostumeu a fer-ho?
Nosaltres sempre hem buscat,
bueno, acabat fent-ho en llocs abandonats
o en llocs una mica que són...
no sot poder abandonats,
però tampoc no saps ben bé
d'aquí són aquelles zones com ara són,
per exemple, sota els ponts de l'Abevi,
no de tota la zona de la perifèria de Barcelona,
que sí que són espais públics,
però realment hi ha poc pas,
no hi ha...
I aquests llocs ens permeten treballar tranquil·lament
i provar i acabem en aquests llocs
perquè són llocs que podem treballar
i hi ha grans superfícies.
Però a vegades pintar en aquests llocs
que estan més abandonats,
clar, la gent tampoc ho té...
la gent tampoc ho pot veure a vegades, no?
És com...
Sí, sí, és que al final el que fem,
ens passem un, dos, els dies que sigui pintant
i el que ens enduem a casa és una foto.
O sigui, més enllà de fer alguna cosa per la gent,
ho fem per nosaltres
i després ho compartim
i depèn del...
amb els anys i haver practicat molt
ja tenim com un feedback
o hi ha certa gent que li agrada el que fem i ens segueix,
però és això, tampoc crec que el que fem
ho fem pels altres, sinó és una cosa més personal.
També en els tipus d'espais on pintem,
clar, nosaltres no anem com a...
o sigui, no juguem com al mateix terreny del grafiti, no?
que seria com invair l'espai públic
de la mateixa manera que ho pot fer la publicitat, no?
i amb lletres i com un missatge molt ràpid
que tu llegeixes i t'entra
i llavors veus llegeixes el mateix nom
un i diversos cops
i te'n recordes d'aquella persona,
sinó anem en aquests espais com migdeixats
que seguim tenint problemes
alguns cops amb la policia
perquè no està permès del tot
tot i que a ningú li molesta.
Vale.
Tallar una mica en el limbo, no?
Exacte.
Us han posat mai algun cop alguna multa?
Sí.
Sí.
Bueno, també ha sigut...
També, o sigui,
treballem des d'espais públics,
o sigui, espais abandonats,
algun cop també hem fet accions més a carretera,
més cosetes,
però bueno, també sempre és una idea
de treballar aquests espais públics
de diferents maneres
a les que s'han treballat
a nivell plàstic,
ja sigui grafiti, ja sigui mural,
busquem formes diferents,
llavors...
Sí que el problema és això,
com que el ser,
inclús, ens ha passat,
tant amb causa com a multa
o amb problemes a vegades
amb gent de peu
o inclús en moments
que si t'accepten per propostes de moral
en certs llocs,
molts cops passa que
l'està provant coses
que realment encara no estan
com acceptades dintre de la idea
de, dius, va,
el moralisme,
i la gent s'hi imagina,
doncs,
quatre flors amb molts colors,
una idea que encaixi,
i el problema és que aquesta acceptació social
també comporta que a vegades genera problemes
o de què fas,
o que la gent que potser ha proposat,
ha fet una open call per alguna proposta,
doncs,
no els hi cava i en caçar.
I reivindiqueu més espais
com galeries,
no sé si el...
perquè la vostra exposició
ara a Sotapont
està en una mena de galeria
de projecte
B.Murals.
Val a dir això,
que gràcies a B.Murals
per haver cregut una mica amb nosaltres,
la primera gent
sí que ens dona bastant suport,
a part de la Carme Malaret
també ens va creure amb nosaltres
fa un parell d'anys,
però està bé que B.Murals
és una galeria
que es dedica sobretot
a l'Estritart
i a l'escena de Barcelona,
que ha obert farà uns tres anys o així.
Realment és un centre d'art urbà,
o sigui,
s'encarreguen de dinamitzar activitats
i alhora tenen un espai expositiu.
Perdó.
O sigui,
donen espai a l'art urbà
i ho impulsen d'alguna manera
i ara mateix
a Sotapont també està
la Nau Bòstic,
o sigui...
L'espai galeria que té B.Murals
està dintre de la Nau Bòstic,
que la Nau Bòstic és tot un complex
que és autosostinat
on hi ha diverses associacions
i diversos grups
que fan co-workings,
fan ja des d'espais
per fer actuacions
i és una gestió com paral·lela
però ells estan dins
i ells a part gestionen com la part
de moral
i accions pictòriques
que hi ha a la Nau Bòstic.
i com contacteu vosaltres
amb B.Murals?
És a dir,
qui us obre la porta
que pugueu fer aquesta exposició?
Va ser una mica
arran d'una convocatòria
que vam fer d'intervenció
a la Nau Bòstic
per part de B.Murals
que vam presentar
el portfoli
i al final el portfoli
eren imatges
de les pintades
que havien fet
en fàbriques
en llocs més
que ens havien pogut treballar
durant més dies
i arran de l'acció
que vam fer allà
que els va agradar
va sortir la idea
de, hòstia,
doncs molaria
a veure si podeu
fer alguna exposició
i en van dir
poder,
no l'enfoqueu tampoc
cap a una idea
molt comercial
a nivell de,
potser si feu quadros
no sé si ens encaixava
o sigui que nosaltres
en casa
no sé si a la vostra línia
i realment
a la nostra línia
com a col·lectiu
no ens encaixava
com el
no treballem
un format petit
entre 3 o 5
és una mica estrany
i d'aquí va sortir
també
ja portàvem
en cap
de fer un temps
de fer
algun tipus
d'instal·lació
d'adaptació
de l'espai
una mica més enllà
del que ja havíem fet
amb l'espai
de la Carme
a l'Aret
perquè sota pont
què veiem?
Un mural?
Hi ha altres
elements?
No sé si hi ha sol
si hi ha
instal·lacions
o què hi ha?
de fet
a sota pont
no hi ha ningú mural
és tot instal·latiu
llavors
principalment
és
una instal·lació
que fa
de xopluc
o de paraigües
per unes escultures
llavors
ja
bueno
convido la gent
que vagi a veure
per ells mateixos
la nou bòstica
està a la Sagrera
i
res
la idea era
aplicar
la pintura
en altres
medis
que no fos
una superfície
2D
llavors
a partir d'aquí
pura divagació
nostra
i com
línies de treball
que ens interessen
com ara pot ser
l'escultura
i la instal·lació
i res
tot plegat
així una mica
improvisat
i
també va venir
una idea
com deia el Víctor
al principi
això
o sigui
la idea de mural
com a
era com
nosaltres treballem
un mural
entre diversos
llavors
la idea de dir
hoste
fem una gran cosa
més enllà de
només fer unes escultures
i les repartim
a l'espai
fem alguna cosa
que sigui
el que ho neixi
i va sortir
d'una aroma
que havíem estat
a l'estiu
vam estar a l'Empordà
pintant
diversos dies
per allà
dormint en tènes
i tal
i vam pintar
sota diversos ponts
i va sortir
l'a aroma
de
Under the Brook
així
a partir del moviment
expressionista
que hi havia
de
D-Bruck
que es deien
que són
el pont
i que partien
del pont
cap al
superhome
de nits
era una forma
i vam fer la broma
d'hòstia
Under the Brook
sota pont
ens posicionem
sota pont
i d'aquí va sortir
el concepte
no volíem estirar més
perquè tampoc
ens en volíem
anar
en aquesta conceptualització
però llavors
com al pont
i vam dir
hòstia
a veure si podíem
si treballem
l'estructura
del pont
com si treballéssim
el mural
com treballa
entre diversos
una gran estructura
una gran cosa
que faci
que ja
ens encaixi
o sigui
serveixi
com diu el Víctor
de suplo
perquè passin
aquestes coses
i era una mica
la idea
de quan estem pintant
sota el pont
estan passant
coses sota el pont
i llavors estem
afegint
la pintura
fem
aquest sostre
aquest paraigües
i les escultures
i els 3Ds
que estem realitzant
són el que passa
sota aquesta
podria ser una mena
d'homenatge
als ponts
i a aquests espais
quant de temps
heu estat
fent l'exposició
la producció
com a tant
no no
sí
l'exposició
o sigui
sí
ens ho van proposar
vam guanyar la convocatòria
per fer el mural
allà a la bòstic
el vam fer
el gener
i a partir d'allà
vam començar
a donar-li voltes
ens van conèixer
els vam agradar
ens vam proposar
d'exposar
a l'interior
vam començar
a donar-li voltes
durant un mes
fins que vam dir
tirem per aquí
i fent-ho al taller
durant dos mesos
bastant intensos
i
l'exposició en total
és un mes i mig
ara estarà fins al 27 de maig
29
29
perquè
vosaltres
quin recorregut
Zee on town kids
quin recorregut
teniu
heu format
no sé
altres exposicions
o no sé si teniu
un segell molt marcat
si teniu murals
allò molt concrets
a veure
com he dit abans
és la segona exposició
que fem
la primera
la vam fer aquí a Sant Jus
a l'espai de la Carme Amalaret
fa un parell d'anys
fa un parell d'anys
i va ser com
la
o sigui
ens va ajudar molt
per veure errors
i coses que ens interessàvem
i alhora
coses que no volíem repetir
ojalà et pogués dir
que tenim murals
que són iconos
però no és així
sí que
bueno
hi ha alguns
en concret
que són més
que encara estan
has fet alguns
hi ha alguns
que ja no estan
realment
perquè ho han tirat
la fàbrica
o equits
i que sí que són
alguns
que potser
ens hem treballat més
però
no som
o sigui
de recorregut
doncs nosaltres
realment
com a recorregut
com a orígens
som un grup d'amics
d'aquí
al poble
que
vam començar
pintant
a la Riera
de Sant Just
i a mesura que també
anàvem veient
el programa
del graffiti
des del que hi havia
a Barcelona
i tal
doncs
cada cop
per una banda
el fet de ser
de fora de Barcelona
tampoc va fer
que entréssim molt
en l'escena
de graffiti
graffiti
com a tal
com a dir
va
anem a fer
bombing
per la ciutat
a pintar persianes
o anem a pintar metros
i vam agafar
una distància
de bueno
estem a Llobregat
tenim espais
podem anar
a buscar
llocs abandonats
i aquest ha sigut
com una mica
recorregut
sí que cada un
del grup
que sou cinc
no?
sí
hem tingut sempre
un interès
per la pintura
per
sí
sobretot
per la pintura
i a mesura
que hem anat
a mesura
amb els anys
també hem acabat
amb interessos
cap a l'escultura
cap a la instal·lació
cap al vídeo
i està bé
perquè cada un
aporta una mica
de la seva part
sempre hi ha potser
la línia més forta
de la pintura
però
tots aquests interessos
van sumant
no sé si vosaltres
us dediqueu a això
o teniu altres professions
ho veieu com un hobby
quina és la vostra posició
al respecte?
és una bona pregunta
a veure
el món de l'art
és bastant precari
aquí a Espanya
i a Catalunya
també
tots treballem
i a part
tenim aquesta ambició
de produir
com a inquietud
i seguim allà
lluitem
perquè un dia
puguem viure això
però
de moment
encara no ha sortit
jo també tinc una pregunta
i és
com localitzeu
les
les superfícies
o els espais
que estan
que estan
bueno
que estan lliures
per dir-ho així
d'alguna manera
com ho feu?
això és una altra feina
realment
ara per exemple
tenim ganes de pintar
però
no sabem
ningun lloc
així
que sigui potencialment bo
res
és
fixar-te molt
al final
jo ja tinc la mania
de quan vaig amb el cotxe
si no condueixo
estic tota l'estona
mirant què passa a fora
fixant-te
exacte
i inclús
si condueixo
em vaig enterant
i si tinc algú al costat
li dic que s'ho guardi
al Google Maps
o alguna cosa així
exacte
si no fem això
a vegades
quan anem a algun lloc
veiem punts
doncs ens els anem guardant
en el Maps
i un dia diem
va tu anem a fer ronda
per tots aquests jocs
potser si està entre aquí
i Taragoza
doncs ja el posem
per algun dia
que fem alguna ruta
per allà d'alces
però més o menys
també de veu
a vegades
algun amic
del rotllo
ei tu
aquí hi ha una fàbrica
que és tot gran
perquè no anem
i coses així
també anant amb el tren
vull dir
no sé
al final
és fixar-te
en el paisatge urbà
i
en particular
a nosaltres
és el que deia el Jan
ens interessa molt
tot el tema
de la perifèria
per
més que res
per la tranquil·litat
que et dona
com
nosaltres podem estar pintant
en un lloc
que no és legal
pintar allà
però com que no hi passa a ningú
o els pocs que passen
estan passejant
i tampoc els importa
que tu estiguis allà
si estiguessis pintant
casa seva
no tindrien el mateix
però com que estàs
com pintant
una paret
de contenció
d'una autopista
o el que sigui
hi ha com aquest
buit legal
que li diem nosaltres
on
es permeten aquestes coses
tot i que legalment
no siguin
no estiguin aprovades
perquè vosaltres
què en penseu
de
no sé
de vegades
quan diem
la paraula grafiti
no està ben vist
és una cosa
que normalment
la gent té en ment
que molesta
que està en una paret
que fa lleig
que fa brut
vosaltres considereu
que el grafiti
és això
teniu una altra concepció
del grafiti
no pinteu grafitis
vosaltres
a veure
jo personalment
adoro el grafiti
i crec
que
és més fàcil
per la gent
que està dintre
apreciar-lo
de forma real
o sigui
realment
tenia una sensibilitat
pel grafiti
jo crec que és qüestió
d'opinions
al final
per mi
concretament
jo crec que
d'acord
al paisatge urbà
trobo que hi ha
un afredor
en el ciment cru
que el grafiti
la trenca bastant
després
a partir d'aquí
és
algo totalment
personal
i al final
com ho veig jo
és
que la gent
que practica
el grafiti
ho fa des dels seus
propis medis
llavors
com dir-ho
es prenen
aquesta llibertat
que tenim
per actuar
al carrer
de forma il·legal
i
al final
bueno
no ho sé
són
sí
sí
no de pena
a veure
el grafiti
té
o sigui
hi ha aquesta part invasiva
que pot embrutar
pot haver-hi realment
gent molt puntera
fent coses interessants
com innovant
dintre del grafiti
perquè el grafiti
no només és
un tipus de lletres
o un tipus de coses
hi ha moltes variants
estilístiques
dintre del grafiti
hi ha moltes formes
també de treballar
el que també
igual que
clar
a vegades
és legítima
la idea
d'estritart
perquè és estritart
però a vegades
potser
aquest estritart
pot tenir
molta menys força
que el que pot tenir
el grafiti
en si mateix
també és una forma
d'estigmatitzar
molt les coses
perquè dir grafiti
perquè no sigui
perquè és il·legal
però potser
l'acció val la pena
hi ha potser
una acció
que és
és legal
i se li diu
estritart
perquè és legal
perd
llavors
bueno
és
és difícil
bueno
és difícil
entenc
que hi hagi cert
que hi hagi
punts de vista
que s'embruta
i tal
però
bueno
és difícil
recordeu-nos una mica
per anar tancant
l'entrevista
a Sotapont
fins quan està visible
quins horaris
té la nau
Sotapont
està visible
fins al 29 de maig
a la nau
Gòstic
i dintre estrà-hi
a la B Mural
concretament
de dimecres a dissabte
d'onze
set de la tarda
d'onze al matí
a set de la tarda
molt bé
i
i bé
bueno
esperem que
que us agradi
exacte
també la gent us pot seguir
no a les xarxes socials
com a
correcte
com a col·lectiu
una curiositat
d'on va sortir el nom
Zhiyontown Kids
com a curiositat
mira
com a curiositat
és curiositat
simplement era perquè
com que fèiem
algunes accions
una mica
en algun
en el seu moment
més atrevides
per dir d'alguna forma
perquè
no fos
el típic
de
veus allò
ah pues
que han ha sigut
pues voy a buscar
estos de Sion
doncs ho vam
ho posàvem
amb
no pregunta l'origen
del nom
l'origen del nom
o l'origen de
com està escrit
no no no
l'origen del nom
l'origen del nom
jo pensava que ho deies
de l'Instagram
perquè estàvem números
ah no
i era una forma
que no fos
dic el nom
el nom
doncs mira
el nom va sortir
realment
de
el grup d'amics
de 16 anys
o 15 anys
no sé què
i es va quedar així
Zhiyontown Kids
i sempre
doncs
ja no l'hem canviat
una mica
ah molt bé
o sigui
realment
va ser més
era un grup d'amics
i després
ens vam anar
ajuntant més
a alguns
que tenien més interès
en pintar
i va venir
algun de
com el diu el Víctor
de
el nivell d'Almas Nou
i tal
perquè el vaig conèixer
a la Jotza
a l'escola d'art
i
llavors
ja ens hem quedat
una mica
del nom
sempre hem estat
divagant
en canviar el nom
però bueno
això ja
al final
el nom va ser
el primer
que teníem
i ja fa
com 6 o 7 anys
d'això
i al final
no sé
de dir-li a la gent
t'acaben coneixent per aquest nom
i canviar-te'l és com
una mica raro
exacte
bueno doncs
Jan
Víctor
moltíssimes gràcies
per estar aquí
aquests minuts amb nosaltres
al Just a la Fusta
ha estat un plaer
que tingueu molta sort
i molts encerts
també
amb aquesta exposició
i amb futurs treballs
que feu
d'acord?
moltes gràcies
que vagi bé
moltes gràcies a vosaltres
adéu

Don Micilio, dígame.
Te lo juro, Don Micilio, los clientes me la lían,
el trabajo es un delirio y pasan cosas surrealistas.
No recibo, solo reparto, noche y día dulce y salado,
la avaricia rompe el taco, sin propinas no hay salario.
Don Micilio, Don Micilio, Don Micilio, Don Micilio, dígame.
Vicio a domicilio, el alivio de los vagos,
en mi casa es un servicio, lo barato sale caro.
Vicio a domicilio, paraíso de los vagos,
en mi casa es un servicio, traigo sueños catinados.
Llama, llama, llama ya, llama, llama ya.
Vicio a domicilio, se lo juro, Don Micilio,
la gente ya no cocina, y pedido tras pedido se los come la rutina.
Yo sé que usted es el jefe, pero no es casualidad,
si la razón es del cliente, nunca me podré quejar.
Vicio a domicilio, el alivio de los vagos,
en mi casa es un servicio, lo barato sale caro.
Vicio a domicilio, paraíso de los vagos,
en mi casa es un servicio, traigo sueños catinados.
Llama, llama, llama ya, llama ya.
Llama, llama ya, vicio a domicilio.
Llama, llama, llama, llama, llama, llama, llama, llama, llama, vicio, vicio a domicilio.
Tengo sushi, ramen, tumus, chimichurri, txuches, uvus.
Tengo tofu, indúichu, cruz, sumum, con tiramitzu.
Xos tolates sin cortar, healthy balls opción de gara.
Tengo crex con masa, pare, que va a tener cosas raras.
Dos por uno en pollo asado, seis por cuatro, veinticuatro, porquerías con cilantro.
La varicia rompe el taco.