El cicle de Geografies Literàries
És una mica el que tindrem també el dijous.
És aquest cicle que uneix d'alguna manera paisatge i literatura
i en aquest cas amb un títol que hi ha prou explícit
que ens situa amb Maria Manent i el Montseny
que va ser un dels paisatges més destacats d'aquest poeta.
De fet, des que era jove, ell va tenir molta relació amb el Montseny,
tenia molts amics i havia passat estades,
però la més destacable de totes va ser la de la Guerra Civil.
Ell es va refugiar a Viladrau en una masia
i va estar allà fins que es va acabar la guerra
i des d'allà va escriure un dietari, va escriure i traduir molts poemes
i aquest paisatge està molt relacionat amb la seva obra poètica
i realment hi deixa una empremta molt interessant.
Per tant, sobretot se centra en aquesta època, en l'època de la Guerra Civil.
És el Montseny des de...
Sí, la meva xerrada tractarà d'aquesta època de la Guerra Civil
i com la va passar allà, què va veure, com va viure la guerra des d'allà,
què va escriure i, sobretot, com va portar el paisatge cap a la seva literatura,
que és el realment interessant.
I com ho fa? Com porta aquest paisatge del Montseny a la seva literatura?
Doncs ell, des de Can Rosquelles,
que és una masia que hi havia al veïnat de les Paitides, a Viladrau,
ell allà va estar refugiat amb la seva família,
era a la casa d'un amic seu, que era Jaume Bufilliferro,
i doncs va reprendre un dietari que ja havia escrit des de jove
i pràcticament, bueno, no pràcticament, el va escriure cada dia.
Déu-n'hi-do.
Llavors, ell allà anava registrant totes les notícies que li arribaven de la guerra,
però, sobretot, també registrava el paisatge,
registrava els canvis estacionals,
les seves visions de la muntanya,
dels animals, sobretot dels ocells.
Ell era un gran escoltador dels ocells
i també va fer molta poesia relacionada amb el Montseny.
Hi ha molts poemes que en parlen directament.
Per exemple, hi ha un que es diu Torveu Viladrau,
un altre que es diu Noia Rusa el Montseny,
i tots són molt interessants perquè realment surten d'anècdotes reals,
és a dir, de vivències que va tenir
i que, per altra banda, també estan registrades en el dietari.
És a dir, que ell va desenvolupar allà una literatura molt vivencial.
Clar.
Molt, sí.
Per tant, segurament, encara que hagin passat anys
i encara que hi hagués tot el context de la guerra,
si llegim, podem identificar parts del paisatge actual, no, el Montseny?
A més, ell va arribar a ser un gran coneixedor
de tota la topografia del Montseny,
sobretot al voltant de Viladrau.
Sempre està parlant de les masies,
les fondalades, els quintars...
Bé, va ser un gran coneixedor de la cartografia del Montseny,
dels boscos, tot, sí, sí.
I, a més, també era un gran excursionista
i es va relacionar molt amb la gent del Montseny,
amb els pagesos, la gent dels pobles,
i va registrar la seva llengua, la seva memòria...
Perquè, a més, és algú que no havia nascut allà directament, no?
Sinó que era de Barcelona i que s'hi trasllada.
Per tant, suposo que això també es pot notar, no?
Ell era de Premià de Mar.
Val, val.
Però sí que és veritat que des de Joga hi havia anat
i, sobretot, això que hi tenia amics,
que l'havien convidat a casa seva,
sobretot aquest amb Bofill i Ferro,
i, clar, és un paisatge molt conegut per ell des de jove.
Per tant, i té la part més, suposo,
la part més descriptiva, o la més de dietari, no?
Que suposo que és més descriptiva
i després, amb els poemes,
imagino que se'n va una mica més enllà, no?
O sigui que trasllada la part, doncs,
del paisatge més alabassant, més literària, potser.
O no? O també ho trobem als dietaris?
Sí, bé, ell, en realitat,
el seu dietari és un dietari molt poètic.
I el que, però sí, té una part descriptiva
i una altra molt poètica o lírica,
que podríem dir.
Els poemes, en canvi, són destil·lacions
de, a vegades, d'aquest dietari
que fa al cap del temps.
Per exemple, hi ha molts casos
que tal dia en el dietari
registra, jo què sé,
que una visió que ha tingut de la muntanya
o que ha anat a fer el que sigui,
i al cap dels anys, però al cap de molts anys,
trobem que en un llibre que publica
hi ha un poema que reprèn aquella nota.
Això vol dir que ell havia anat rellegint
aquest dietari i havia acabat
convertint notes que eren això que dius
més descriptives o més quotidianes,
les acaba convertint en poemes.
I això, doncs, és una cosa de poeta de debò, no?
de persona que ha meditat la seva vida
des d'aquesta perspectiva de la literatura.
I tant.
La xerrada que faràs aquest dijous,
no sé si també llegireu algun fragment
doncs del dietari o d'algun poema seu.
Sí, sí, sí.
A veure, serà una xerrada que explicaré
els llocs on ell va estar
i sobretot les coses,
bueno, la vida que ell va tenir allà.
i llavors ho aniré, doncs, això amplificant
amb textos que parlin dels llocs,
poemes que hagués escrit
i això també, no sé si ho sabeu,
que anirà complementat amb una ruta literària
que farem aquest diumenge.
Exacte, és veritat.
I també llegirem molts textos
en els llocs, no?,
que és el més interessant,
que és portar la literatura
en el seu lloc d'origen.
Home, i tant.
Exacte, ho fa més especial, no?, segurament.
I tant, i tant, sí,
perquè, clar, estem acostumats
a llegir a casa, asseguts, amb el paper,
i tot i que no és del tot directe, no?,
anant al lloc on va ser escrit,
veus, amb els teus propis ulls,
sents, no?, amb els teus sentits
aquell text i adquireix un significat
totalment renovador.
Sí.
A més a més, no sé si exacte.
O sigui, suposo que serà més,
la part aquesta més especial,
o aquesta part més d'entendre-ho,
possiblement sigui més el diumenge, no?,
directament en essència.
Sí, bé, tot és complementari.
Sí, sí, tot és recomanable.
Sí, sí, exacte.
Home, no dic que no hi aneu dijous, eh?
Sí, a veure, dijous serà més allò,
en diferit, no?, que diu...
O per contextualitzar-se una mica
i dir, val, doncs, diumenge...
Sí, dijous serà una introducció, no?,
on coneixerem una mica,
i llavors diumenge anirem a fer la pràctica.
Mm-hm, clar.
Perquè ens enteniem.
Estem parlant de Maria Amanent, no?,
d'aquest...
que va ser poeta,
però va ser amb moltes més coses, no?,
també vinculades amb el món, doncs,
de la llengua i la literatura catalana.
No sé si creus que és una figura, doncs,
que s'ha de reivindicar una mica més,
que no se li dóna prou importància, Arnau.
Bé, a veure,
Maria Amanent va ser un dels grans poetes que hem tingut.
Ell normalment se'l situa en el nou santisme,
però va desenvolupar la seva poètica
al llarg de tota la seva vida
i en el que se'n diu el post-simbolisme.
Bé, i va ser una figura molt important
durant la clandestinitat,
aquesta del franquisme,
i després en la represa
i en el canvi cap a la democràcia.
Jo crec que és de les figures
realment importants que tenim
i més que haver-lo de reivindicar a ell,
el que hauríem de fer és reivindicar
la presència de la literatura
en la nostra societat, no?
Més que figures en particular,
el que hauríem de trobar són
noves maneres
de portar la literatura
a la vida quotidiana,
que sembla que a vegades no hi sigui, no?
Exacte.
De fet, actes com aquest, no?
Justament, tant la xerrada
que faràs aquest dijous,
aquesta conferència sobre el Montseny
de Maria Manent,
com també el de diumenge,
van una mica en aquesta línia, no?
Sí, sí, i tant.
És una gran notícia.
Tant de bo, bueno,
és que és de celebrar.
Són uns actes molt interessants
perquè, a més a més,
no és un d'aïllat.
És un cicle de conferències
que s'anirà fent.
Penso que és una al mes
i, vaja, és que realment
és molt interessant
i m'han dit que hi va bastanta gent,
així que sembla que és un èxit.
Exacte.
Serà aquest mes d'un novembre,
serà aquest dijous,
a les vuit del vespre,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
aquesta conferència
al Montseny de Maria Manent,
amb el filòleg Arnau Vives,
amb qui hem pogut parlar avui
i també diumenge,
amb aquesta sortida
que es farà, doncs,
per complementar també
aquesta proposta.
Sortirà, en aquest cas,
a les set des del Parador
per anar cap a Bússies.
Moltes gràcies, Arnau.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Encantat.
Que vagi molt bé.
Fins aviat.
Una abraçada.
Bon dia.
Adéu-me.
Adéu-me.