El món il·lustrat
Aquest vespre la sala Isidore Cónsul de Can Genestà
serà amb l'arquitecte i compositora Anna Bufill
i amb el compositor Gabriel Bernetschik
els tenim aquí avui a l'estudi, el Just a la Fusta
per sentir una mica què és el que explicaran aquest vespre
què és el que es farà avui
la sala Isidore Cónsul de Can Genestà
fent una mica un avançament
amb els mateixos protagonistes aquí a l'estudi
per això com dèiem els tenim ja a punt
per saludar-los
i per sentir també una mica el que ens explicaran avui
Per això els tenim aquí a l'estudi
molt bon dia a tots dos, què tal?
Hola, bon dia, molt bon dia
Per parlar del que es farà una mica aquest vespre
perquè és una d'aquestes converses del món il·lustrat
aquest cicle
per on passen cada mes aproximadament
dues persones amb una trajectòria important
per explicar o per conversar entre si
i tractar diferents qüestions
Com us plantegeu vosaltres la conversa d'aquest vespre?
Ah, ens la plantegem com un record dels vells temps
en què el Gabriel i jo treballàvem al Laboratori Fonos de Barcelona
ell com a mestre, jo com a alumne
en el primer intent de fer música electroacústica
en aquesta ciutat de Barcelona
que va tenir un gran mèrit
perquè eren moments molt difícils
i es va crear un laboratori molt interessant
en el qual van passar molts alumnes
i això ho podrà explicar molt bé
el Gabriel
que ha sigut un grandíssim professor
per Catalunya
Bé
va ser un honor
tenir un alumne
d'aquesta categoria
una gran cultura
i una capacitat de diàleg
molt important
i que ja
ja era una compositora
altres
eren
nens
que estudiaven la guitarra elèctrica
i eren
més difícils
això
és l'anècdota inicial
exacte
i després ja passarem
a explicar una mica
la nostra obra
no sé
podem parlar
dels punts
que tenim en comú
dels punts que ens diferencien
de com veiem la música
de com veiem
el futur
de la música
i una mica
de les nostres pròpies creacions
em sembla que anirà
o pot anar una mica
per aquí
la conversa
oi Gabriel?
de fet heu portat
podem sentir-vos
podem sentir
una mica
les vostres composicions
també
és clar
elför
el perc
el perc
es
el
el
exactamente
el
el
el
el
I tant. Expliqueu-nos.
Obras com aquestes mostren una evolució de la música,
no tan la típica música contemporània,
sinó un altre pas,
que és una teoria i una pràctica musical nova,
absolutament nova, està llegada molt al pensament
d'un gran compositor català, que és Josep Maria Mestre Quadrain,
d'un altre molt important, que és Lluís Callejo,
Lluís Callejo Creus,
i d'un altre que va fer molta música electrònica,
que és Andrés Levin Richter.
Tots tres van formar el laboratori fonos.
I aquesta música és producte d'una interacció d'idees
molt modernes,
més que la música contemporània dels anys 1920.
Sí, avui també sonarà.
Avui la conversa que fareu que ens n'està posarem,
podrem sentir-vos també, sentir composicions vostres.
Sí, alguna mostra d'alguna composició nostra també podran escoltar.
Sí, sí. Espero que sí.
Clar, perquè com ha canviat el context en què veu començar una mica a compondre
amb l'actualitat, amb el que es pot compondre en l'actualitat en el vostre camp també.
Ha canviat molt o s'ha seguit una línia?
Molt, molt, perquè la tecnologia s'ha fet una altra cosa totalment diferent.
A partir dels 90, el 2000, hi ha una tecnologia a l'abast de tot,
a través dels ordenadors i hi ha idees que eren utopies 20 anys abans
i en aquest moment estan informatitzades, programades, etcètera.
Sí, perquè hem de pensar que amb els ordenadors hem passat d'un món
en què la música orquestal només es podia fer amb les orquestres, amb instruments,
en un món en què la música orquestal es pot fer amb un ordinador.
És a dir, en un ordinador tenim tot, o sigui, es poden imitar, per dir-ho d'alguna manera,
instruments acústics, que a més ara ja han aconseguit tenir una gran categoria de sonora,
a fer instruments nous.
O sigui, que per mi el gran pas, el que a mi em va excitar de començar a estudiar música electroacústica
i després música per computadora, per ordinador, que és tota una altra matèria que podem dir informàtica musical,
que també es va crear a Barcelona un màster, un laboratori on es podia estudiar i es pot estudiar informàtica musical.
Jo també me vaig matricular en aquest tipus d'estudis perquè era un món apassionant,
en un món en què el so, el que és la matèria del so, es desintegrava, es desintegraven els seves components completament
i es tornava a refer, és a dir, cada persona, a més van sortir els ordinadors personals,
perquè van fer unes màquines enormes que ocupaven tota una habitació,
quan va sortir l'ordinador personal un podia fer-se el seu propi so, fer-se el seu propi instrument.
I, clar, això és un món infinit, un món apassionant, un món infinit.
És com si els pintors poguessin fer-se els seus propis colors, que ja se'ls poden fer, barrejant colors, no?
Clar, de manera més automàtica, no?
És més complexa, clar, és més complexa perquè mitjançant elements tècnics pots descomposar un so
i composar-lo d'una altra manera, o sigui, fer-ti el teu propi so.
Això té un poder creatiu extraordinari.
Està clar. Heu portat també, podem sentir també, doncs, una altra de les vostres composicions.
Sí, això mostra una mica dels components més usuals i els components històrics.
Hi ha un so d'un clarinet baix que dialoga amb una espècie de percussió que està molt tractada, etc.
És un ocean drum, que és un tambor amb petites peces dins, que sembla el so del mar.
Bé, hem de dir que la primera peça era per a dos pianos i era de l'Anna Bofill,
i la segona peça que està explicant el Gabriel és del Gabriel Brensic.
Sí, i aquesta normalment és per a clarinet baix, però aquesta és una versió en violoncel.
Aquí entra, no?
Sí, sí, sí.
Tot això, com dèiem, ho podrem sentir també aquest vespre, i dèieu al principi que també parlaríeu una mica
de què tenen algunes característiques que tenen en comú la vostra manera de compondre, no?
Què és el que us uneix, o què és el que més compartiu l'un i l'altre en les vostres composicions?
Bé, jo crec que el que compartim és la passió per el so, és a dir, la passió per la búsqueda de la textura,
per la búsqueda dels matisos, per la búsqueda d'aquesta creativitat que dona treballar amb la matèria sonora, no?
A mitjançant les noves tecnologies.
Jo crec que això, i després cada un té les seves dèries, les seves influències,
els seves punts d'inspiració, els seus viatges personals, i clar, es produeixen obres de caràcter diferent, no?
El que ens pot unir una mica seria la tècnica, diria jo, no?
El tipus de tècnica autotitzada...
Però també hi ha un pensament d'època, que és que la música ja té altres bases de formació estructural,
i en això l'arquitectura t'ha donat a tu moltes maneres de veure-lo.
Sí.
I jo crec que el compositor ha evolucionat d'unes maneres que eren composar la música sobre la música que ja hi era,
que és el neoclassicisme i tot això, i aquí es tracta de fer una visió global de l'obra
pervers la informàtica, a través de la programació, i es pot programar tant l'estructura de la peça com el so.
Exacte, sí, sí, tens raó.
És una altra visió, és una visió de l'obra com un objecte, no tant com una explicació, com un conte, com un recorregut literari,
sinó que és la visió més plàstica, és una visió molt més plàstica del so i de la música en general i de la composició,
i que es planifica, com diu ell, perquè es pot dibuixar, inclús es pot dibuixar, no?,
es pot planificar i es pot inclús arribar a fer un dibuix de la imatge mental que tens d'aquella obra,
de com vols que sigui aquella obra.
Creieu que la feina de compositors com vosaltres es reconeix poc aquí a casa nostra,
hi ha més tradició potser en altres països, o quina sensació teniu, doncs, de cara al públic,
que la crítica a les institucions, no sé com ho sentiu.
Una sensació molt... no massa bona, clar, no massa bona, perquè sí, ens sentim molt incompresos
i que hi ha molta manca de sensibilitat cap a la música, jo no diria cap a la música conservadora,
la música enllaunada, però sí cap a la música nova o cap a la música nova, que ja té un segle,
però bé, cap a la música dita, dita nova, que ja té un segle, com dic,
i el públic és bastant reaci, i a més hi ha hagut molta propaganda en contra
per part d'alguns compositors molt coneguts, hi ha hagut molta propaganda en contra
que han fet molt mal.
El mal està a casa.
Sí, sí, sí.
És un que la passa, no, també?
Sí, sí, sí, sí.
I en altres països creieu que és diferent?
O és una cosa bastant comuna, també, amb aquest tipus de...
No, no, en Alemanya, Inglaterra, França, Itàlia, inclús.
Aquesta música té història, ja té un lloc a la societat i té un equipament tècnic de primera qualitat.
Creu que això pot canviar o que va canviar a poder-se canviar aquí a casa nostra?
Ha canviat, ha canviat molt.
Hi ha, actualment, hi ha una...
Un disceble que va fer un acusmonium,
que és una orquestra d'altaveus,
que sona perfecte.
i ho va fer el sol,
a poc a poc.
I els concerts que s'ofereixen a aquest mitjà,
són molt...
exitós.
Molta gent.
Sí, sobretot gent jove.
O sigui, jo crec que hi ha un salt generacional.
Jo crec que la gent de la generació posterior a la nostra
no s'ha obert tant,
però els que són ja més posteriors, inclús,
sí, ja tenen una actitud molt més oberta
i, a més,
interessada, apassionada
i molt encuriosida
per tots aquests elements nous
que es volen manipular.
Sí, volen aprendre aquestes tècniques.
I un altre factor importantíssim,
veus com toca aquest xelista,
un xelista típic d'orquestra,
o antic,
mai arribaria a fer
aquesta...
amb aquesta qualitat.
hi ha aquest entendiment,
entendiment.
Enteniment.
La relació amb el so electrònic.
Els instrumentistes han col·laborat molt.
Alguns.
Clar.
En quin moment disfruteu més fent la vostra feina?
El moment, doncs, ara en què podeu sentir com sona tot,
el moment, doncs, de provar i de crear?
Sí, de fer, de fer.
El moment de fer,
el moment d'experimentar,
el moment de provar.
Sí, sí.
Després,
assaixos i concerts...
Es pateix molt, no?
És més dur, no?
Segurament.
Es pateix molt.
Sí.
Doncs, aquest vespre, com dèiem,
podrem sentir també...
No sé com ho heu organitzat,
però en principi explicareu una mica
la vostra trajectòria,
la vostra relació, també.
però també podrem sentir música, no?
Com estem sentint ara.
Sí, sí, exactament.
Pots posar una altra peça de l'Anna?
I tant.
Sisplau.
Aquesta és meva,
però tens que usar l'altra.
L'altra carpeta.
Sí.
Has de posar l'altra carpeta.
Has de passar la carpeta...
Bueno, ho sento.
Dos.
A veure, si és aquesta?
Tampoc.
No, és que has de canviar de carpeta.
A veure, canviem de carpeta.
La carpeta dos.
Tornem a la inicial,
si ni que sigui,
per sentir el que toca.
Tornem enrere.
Bueno,
és com un recull.
A veure si ho aconseguim.
Aquesta veça es diu
Concert Gòtic.
Que va fer
a prop de la Catedral de Bourges
en França.
Simulant un orga
que fa coses
que els orgues no fan.
de la carpeta dos.
¿Voleu dir el nom
d'alguna peça?
A veure si ho trobo.
Posa la carpeta...
És igual,
obreu qualsevol carpeta.
Posa la peça
que trobis allà.
A veure si ho enganxem.
No, ja la té,
ja la té.
Pregunta,
què peça?
No, ja,
és igual.
És que estan,
sembla que estan
embarrajades,
per això,
per això comento.
Per no tornar-me,
a veure si aquí ho enganxem.
Bueno, és igual,
si és massa complicat,
deixeu.
No,
només és com que n'hi ha tantes
per saber si...
Ja ho posarem a la tarda.
Aquesta.
Aquesta.
Aquesta,
molt bonica.
I els...
el plenatista
és excepcional.
Com es diu
aquesta peça?
Aquesta peça.
Materia Nua,
es diu Materia Nua,
és un homenatge
a l'escultura
de la Camille Clodel,
la germana del Pol Clodel
i alumna del Rodeng.
Sí.
Per fer-li un homenatge
a aquesta gran,
gran artista.
És un diàleg
entre un clarinet
i la percussió.
Mhm.
Aquest grau
de perfecció
en la interpretació
fa 10 anys
no hi era.
No?
O sigui,
que és una...
Hi ha una evolució també,
per tant.
Sí, sí.
Molt gran.
Hi ha una voluntat
dels joves intèrprets
impressionant
d'entendre
aquest tipus de música
i a més ho fan amb gust,
amb il·lusió,
fa molts anys
a vegades
inclús s'havien negat
els conjunts
o les orquestres
s'havien negat
a tocar aquest tipus
de música.
i ara no,
ara hi ha un munt
de joves
intèrprets
que els interessa moltíssim
i els interessa moltíssim
i els encanta
tot el tipus de música.
doncs esperem que continuï així
i avui ho hem de deixar...
Bueno, avui no,
perquè avui al vespre
n'hi ha més.
Avui a ràdio
sí que ho hem de deixar aquí.
Ha estat un plaer.
Moltes gràcies
a l'Anna Bufill
i a Gabriel Brenxich.
Aquest vespre,
a les 8 del vespre,
a la sèrie
i del cònsul
de Can Genestà
més en aquestes converses
del món il·lustrat.
Moltes gràcies
a tots dos,
que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el Chill Out,
l'Smooth Jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves the sunshine.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va, Jordi,
va,
vés l'últim,
deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
oh, senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama
a ràdio d'Esvern.
Jo soc de bàsquet.
Jo soc de futbol.
Jo soc de handball.
Jo soc de vòlei.
Jo soc de hockey.
I tots som del Juguem a casa.
Tota l'actualitat esportiva
de Sant Just d'Esvern
el Juguem a casa
cada dilluns
de dos quarts de vuit
i fins les vuit del vespre
a Ràdio d'Esvern.
No t'ho perdis,
som el millor
i únic programa d'esports
de la ràdio.
Amigues, amics,
Ràdio d'Esvern us ofereix
el programa a l'audició
amb nous continguts
i amb més temps.
Totes aquelles persones
que sou amants
del món de la sardana,
la música de coble
o també les danses tradicionals,
el podreu escoltar
els dilluns
de vuit o nou del vespre
o els dissabtes
a les nou del matí.
Us esperem.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
de crec.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llegeixo
Els rius no llencen l'aigua al mar.
Cert ministre, que fou d'un dels governs del PP, per justificar el seu pla hidrològic,
va manifestar que l'Ebre llençava molts actòlitres d'aigua al mar, però el seu pla aleshores fou rebutjat.
Malgrat això, el govern pretén tirar endavant aquest pla per arrec de terres, segons diuen, necessitades d'aigua.
El cert és que cap riu llença les seves aigües al mar.
No és el verb llençar l'adequat, sinó el de desembocar, tal com ens ensenyaven des de pàrvuls quan ens referíem als rius i llocs per on passava fins a arribar al mar.
Dic això en relació a la manifestació que tenia lloc ahir, a Posta, que a plegar a més de 50.000 persones a les que personalment m'hi afegeixo.
Ens queixem del canvi climàtic a l'emissió del...