Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Algunes referències que s'hi van fer.
Què et va semblar?
Bé, per les referències que jo vaig veure, doncs, res que no fos previst d'abans, eh?
És a dir, la Unió segueix en una tercera via i nosaltres, doncs, com a Convergència i com a Democràcia i Llibertat,
doncs creiem que aquesta via està esgotada i és una via morta, per tant, nosaltres creiem que hem d'anar més enllà
i, a més a més, el que creiem que també ens demana la major part de la societat.
El fet de presentar-vos per això amb el nom de Democràcia i Llibertat, us fa por, doncs, que sigui un nom, doncs, menys conegut
i que encara per molta gent, si més no, i que això es pugui jugar en contra, d'alguna manera?
Bé, de fet, nosaltres ens presentem com a Convergència.
El que parla és que fem una coalició política.
Però els cartells, no?
Sí, sí.
Democràcia i Llibertat.
Sí, però és una coalició, i les coalicions, doncs, sempre tenen el nom de la coalició, no dels partits polítics que formen la coalició.
Recordem que hi ha Demòcrates per Catalunya, Reagrupament i també Convergència.
Amb la qual cosa, doncs, la coalició es diu Democràcia i Llibertat.
Jo crec que tothom, avui, associa Convergència amb Democràcia i Llibertat, per tant, no crec que aquest efecte de confusió pugui ser-hi.
Jo crec que és ben clar.
A més a més, doncs, també hi ha la campanya per aclarir-ho, però, bàsicament, el que nosaltres hem volut fer és
concórrer a aquestes eleccions amb una llista transversal, on hi ha més d'una força política que concorre amb un únic objectiu,
que és defensar, com sempre, els interessos dels catalans a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les i allà on calgui.
Ara, aquesta vegada, incorporem, doncs, fruit dels darrers anys, doncs, un nou objectiu polític, que és la consecució d'un estat propi.
Són unes eleccions...
Perdona, i per què, fent referència també amb el que acabà abans del debat d'ahir del senyor Dolan i el senyor Ous, eh?
I per què? Perquè hem vist, doncs, que no hi ha altra manera d'aconseguir més drets per a la ciutadania que la consecució d'un estat.
Són unes eleccions, com dèiem, també molt marcades, doncs, com hem anat veient, doncs, justament per la relació entre Catalunya i Espanya,
un tema, doncs, que surt en debat, en discursos de campanya, sigui quin sigui el partit polític, pràcticament cada dia.
En funció dels resultats del 20 de desembre i del nou govern que es constitueixi l'estat espanyol,
des de Democràcia i Llibertat, què n'espereu?
Bé, n'esperem ben poca cosa.
Francament, creiem que mani qui mani a Madrid, i prova d'això és el debat que va haver-hi l'altre dia,
el cara a cara entre el senyor Sánchez i el senyor Rajoy.
De fet, vam dedicar un minut i mig a parlar de Catalunya.
I, a més a més, amb això, curiosament, és amb el que es van posar més ràpidament d'acord.
Amb la resta, no. Amb la resta, vam veure un debat, jo crec, a Gruller,
que tampoc estàvem habituats a veure un debat d'aquest tipus,
i més de dues persones que pretenen ser presidents del govern d'un estat gran com és l'estat espanyol.
Amb tot, van estar en desacord, excepte en Catalunya, que amb això s'hi posen molt de pressa d'acord.
Per tant, nosaltres creiem que hem d'anar allà a defensar els interessos de Catalunya
amb una força important, perquè la feina l'hem de fer des d'aquí.
L'hem de fer des del Parlament de Catalunya, que és on creiem nosaltres que res és la sobirania del poble català.
Per tant, no penseu que, en funció del resultat de les aliances, es pugui negociar amb Espanya?
No, evidentment s'ha de negociar. Tot s'haurà de negociar amb Espanya. Només faltaria.
Això és condició sine qua non. Sempre s'ha de negociar amb Espanya,
perquè per tenir una sortida de l'estat, doncs has de negociar amb l'estat que t'en surts.
I això ha passat sempre.
Ara, que vulguin negociar-ho, potser no ho voldran en els termes que nosaltres posem sobre la taula.
Però jo soc del secret que els catalans serem allò que volem ser.
I si des del Parlament de Catalunya decidim que hem de ser un estat lliure i independent,
i tenim la majoria social que ho avala, doncs al final ho serem.
Us fieu dels resultats de les enquestes?
Bé, les enquestes són unes enquestes que, francament, són diferents.
Les enquestes sempre marquen tendències, això és cert.
Però unes enquestes on diuen que hi ha un 20 i escaig per cent de persones que encara estan indecises,
doncs, clar, és molt important un 20 i escaig per cent de la gent.
Per tant, en funció de cap a on es decanti aquest percentatge important dels votants,
doncs podrà decantar i trencar les enquestes.
Jo, francament, en les enquestes, si em fio de les darrers comissis,
doncs no les enclaven gaire, la veritat.
Quin seria un bon resultat per democràcia i libertat?
Guanyar les eleccions a Catalunya.
Aquest seria un gran resultat.
De fet, nosaltres, amb una altra fórmula, que era Convergència i Unió,
vam quedar primers a Catalunya a les eleccions generals de fa quatre anys,
i, a més a més, ho vam fer, no les vam guanyar gaires vegades.
Recordem que, històricament, qui guanyava les eleccions a Catalunya era el Partit Socialista,
però fa quatre anys va guanyar Convergència i Unió
i nosaltres creiem que podem guanyar aquestes eleccions a Catalunya.
El fet que encara no hi hagi acord amb un nou govern a Catalunya
us perjudica de cara a les eleccions generals?
Sí, de ben segur.
Jo crec que el fet que no hi hagi un govern després de dos mesos i escaig en el Parlament,
tot i que Junts pel Sí ha tingut una majoria molt ampla,
és a dir, va quedar primer amb 62 escons
i la segona força crec que són ciutadans amb 25,
si no vaig xerrat, per tant la diferència és abismal,
més del doble d'escons i vots que la segona força política al Parlament de Catalunya
i, sorprenentment, encara no hi ha una investidura del president
i, per tant, no es pot configurar un govern.
Això el que fa és que molta gent pugui tenir un cert desànim
perquè una victòria com aquesta és inapel·lable
i que dos mesos i escaig després encara no tinguem govern,
doncs això no és una bona notícia.
Què és el que esteu rebent en aquest sentit durant aquesta campanya?
Reveu la reacció de la gent o la resposta de la gent en relació a aquest tema, també?
Sí.
Hi ha gent decebuda.
Hi ha gent decebuda amb el sistema.
No pas amb la força política ni amb les forces polítiques
que concorríem a les eleccions del 27 de setembre amb la fórmula de Junts pel Sí,
sinó amb el sistema.
No pot ser que 62 diputats, el segon en té 25 i encara no hi hagi una investidura.
Això és el que la gent et manifesta.
La gent està una mica desencantada.
Si, a més a més, li sumem allò que deia abans,
que hi ha tres eleccions en sis mesos,
doncs, home, hi ha un cert desencant.
Un cert desencant que jo crec que és l'adversari que en aquestes eleccions
totes les forces polítiques intentem combatre.
És a dir, que hi hagi mobilització,
que hi hagi una participació semblant a la que va haver-hi el 27 de setembre.
Això és el més democràtic del món, que hi hagi una gran participació.
Sembla ser que no serà igual.
I aquest és l'adversari més gran.
Una participació que va ser molt alta, exacte.
En aquestes eleccions del 27 de setembre,
diria que eren més o menys el 80%,
rondar el 80% a la mitjana de Catalunya.
A nivell, per tant, d'aquestes generals,
però aquí a Catalunya,
penseu que baixarà d'aquest 80% o que podria arribar?
Sí, sí.
De fet, les pròpies enquestes, el que ens diuen,
i amb això sí que normalment són bastant fiables,
és que hi haurà bastanta menys participació de la del 27 de setembre.
I això no és una bona notícia.
No és una bona notícia per a la democràcia en general.
És a dir, el que volem és que la gent es mobilitzi
i exercir el dret al vot en democràcia
és el més gran que pots fer.
Per tant, nosaltres, com a democràcia i llibertat,
però no només com a democràcia i llibertat,
sinó com a una força política que concorrem en aquestes eleccions,
dient, escolta, si volem defensar els postulats,
que cadascú creu que han de ser els que els representen,
doncs hem d'exercir el dret al vot
i, per tant, hem de lluitar contra l'abstenció
i hem de lluitar contra la no mobilització.
Per tant, hem d'intentar mobilitzar a tothom perquè vagi a votar.
A qui diu que no votaran aquestes eleccions
perquè ja s'ha desconnectat d'Espanya,
què els diríeu des de la democràcia i llibertat?
Bé, que no és cert.
Hem iniciat un procés, un procés històric,
un procés molt important, però l'hem iniciat.
És a dir, les coses no es poden deixar mitges,
s'han de fer fins al final.
Si volem aconseguir la llibertat nacional d'aquest país,
hem d'anar a votar,
i hem d'anar a votar en aquest cas democràcia i llibertat,
que és qui recupera o té encara l'esperit de Junts pel Sí.
Recordem que Junts pel Sí és democràcia i llibertat
i Esquerra Republicana de Catalunya.
Per qüestions que Esquerra tampoc no ha explicat massa,
no hem repetit la fórmula.
Però sap greu que no s'hagin sumat a...
Sí, a mi francament em sap greu,
perquè jo crec que el que vam despertar amb Junts pel Sí
va ser un objectiu prioritari
i que a més a més és molt transversal,
on hi havia l'ANC, on hi havia Òmnium,
on hi havia demòcrates per Catalunya,
on hi havia reagrupament,
on hi havia convergència, on hi havia Esquerra.
És a dir, era un moviment molt ampli i transversal.
També es va fer l'oferiment a l'ESCUP en el seu moment,
que ells van declinar,
però en el seu moment el que es volia era fer una candidatura de país.
Per tant, si l'hem fet el 27 de setembre,
costa explicar que no la fem el 20 de desembre,
dos mesos i escaig després.
I té a veure que encara no hi hagi govern?
O són motius que van a part d'això?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Perquè també li diré que el grup Parlament d'Area Junts pel Sí,
els 62 diputats,
i aquí pensem que també hi ha independents,
a banda de totes aquestes forces polítiques,
doncs van a la una.
I per tant això funciona molt bé des d'un punt de vista parlamentari.
La llàstima és que no haguem pogut repetir aquesta fórmula,
perquè a més a més,
jo soc dels que crec,
i és una opinió molt personal,
que les dues forces per separat
no sumarem els mateixos escons
que si anéssim amb una fórmula conjunta.
Un altre dels factors que marquen aquestes eleccions
és també la irrupció de Ciutadans i de Podemos,
que fins ara són partits que no tenen representació
al Congrés dels Diputats.
Això tot fa pensar que es trencarà amb el bipartidisme a Espanya.
Creu que això canviarà l'estructura actual,
la manera de funcionar que hi ha hagut fins ara a l'estat espanyol?
Bé, jo crec que evidentment el bipartidisme es trencarà,
però també crec que és collontural.
És a dir, Podemos i Ciutadans tenen una crescuda
com els països emergents, en aquest cas.
Doncs això és exactament igual.
Són partits emergents.
O és el que ha passat amb la CUP també aquí a Catalunya,
en potser a menor mesura.
I recordem que són,
o almenys així ho veig jo de manera molt personal,
són producte de la crisi.
És a dir, la crisi ha deixat ferides molt greus,
ha deixat des d'un punt de vista social
conseqüències socials molt fatídiques,
i això el que fa és que hi hagi partits nous que surten
i quan la gent té un punt de desesperació
s'agafa un ferro calent.
I això és el que ha fet que creixés.
De fet, també, fixem-nos que a mesura que ens anem allunyant
de l'ull de l'huracà de la crisi,
doncs aquests partits van perdent força.
Podemos fa un any ens deien que el Pablo Iglesias,
les enquestes el donaven com a president del govern
i avui el donen com a quarta força política.
Per tant, tot això, a mesura que es vagi a recuperar la normalitat,
que és bo pel país,
que hi hagi una certa estabilitat econòmica,
política i social,
doncs aquests partits aniran perdent gas.
Sí, com sigui, tot fa pensar que s'obligarà a pactar
d'alguna manera o altra,
o sigui, el resultat que surti aquest diumenge.
Hi ha algun pacte entre partits
que us començaria més que un altre?
O hi ha algun que no el voldríeu de totes totes?
Francament, des del nostre punt de vista,
és el que dèiem abans,
i em remeto al cara a cara del senyor Rajoy
i del senyor Sánchez.
A Catalunya els importa ben poc,
van destinar-hi un minut en el seu debat,
i aquest minut va ser per posar-se d'acord ràpidament
en que no habilitaran ni facilitaran
la convocatòria d'un referèndum
perquè la gent, de manera lliure i voluntària i pacífica,
pugui triar el futur polític col·lectiu d'aquest país.
I, per tant, la veritat és que sigui el senyor Sánchez,
sigui el senyor Rajoy,
o sigui el senyor Rivera,
que ja ens han donat moltes mostres aquí a casa nostra,
doncs creiem que el futur de Catalunya
l'haurem d'acabar decidint els catalans.
I la proposta de referèndum de Podemos,
com la veieu?
Com la valoreu?
Bé, jo la valoro exactament igual que un senyor
que un dia va dir
aprovaré l'Estatut o...
se'n recorda d'això?
Doncs exactament el mateix.
Després, quan va tenir les regnes i va governar,
no només no va...
no l'aprovaré,
no l'apoyaré, perdó,
l'apoyaré,
doncs només no va apoyar,
sinó que el va retallar,
recordem,
el cepillo del senyor Guerra,
que era el president de la Comissió Constitucional
del Congrés de los Diputados,
va retallar-lo,
es va passar per un referèndum a aquell estatut,
amb l'aprovació,
tot i que ja estava molt més aprimat
del 80% de la població d'aquest país,
i després el Tribunal Constitucional
amb membres del Partit Socialista,
en aquell moment,
doncs el van declarar inconstitucional,
amb la qual cosa,
doncs aquell gran esforç
perquè Catalunya tingués un encaix
dins l'estat espanyol,
a més a més,
amb el refrencament de la majoria
del poble català,
doncs el van tombar.
Per tant, no hi tenim gaire confiança
en senyors que ens diuen
jo haré,
perquè em recorda molt,
a l'apoyaré del senyor Zapatero.
Abans he dit que
la democràcia i llibertat
aniria els pacients d'aquestes eleccions
i anirà al Congrés dels Diputats
a defensar els interessos dels catalans.
A nivell, doncs,
de propostes, doncs,
vinculades amb qüestions econòmiques
o socials,
quin paper pot jugar
o quin paper jugarà
la democràcia i llibertat
des dels diputats?
La democràcia i llibertat
sempre t'han dit,
i Convergència,
sempre han dit
que hi hagi una estabilitat econòmica
i social.
Per tant,
en aquests moments
on encara tenim una fractura social
important com a conseqüència
de la crisi,
el que hem de fer
és incrementar les polítiques socials.
Des del govern,
malauradament,
des del govern de l'estat,
encara hi ha moltes competències
que depenen d'ells,
però el que farem
serà demanar
que hi hagi
unes polítiques socials
més idònies
als temps que estem vivint,
que malgrat
hi ha una certa recuperació econòmica,
encara les ferides socials
d'aquesta crisi
són profundes
i hem d'atendre
des de les administracions,
des de les diferents administracions.
I també tendirem
a que hi hagi
una estabilitat econòmica.
Nosaltres hem de recolzar
els autònoms,
la petita i mitjana empresa,
que és la que genera
més ocupació
en el nostre país.
Recordem que el 80%
de l'ocupació
que genera en aquest país
no són grans empreses
de l'IBEX
ni empreses multinacionals,
sinó que són
petites i mitjanes empreses,
empreses de menys
de 25 treballadors
i els autònoms.
Aquí els hem d'ajudar,
els hem de recolzar
perquè generin
activitat econòmica,
per tant,
generin ocupació.
Aquesta és la nostra política
i aquesta és la nostra
manera d'entendre aquest país.
En educació,
calen canviar coses
de l'actual model educatiu
o del que s'ha anat fent
durant els últims 4 anys,
per exemple?
Bé, el que hem de fer
és una norma
que habiliti
un sistema educatiu
que hi hagi
sobretot,
sobretot,
sobretot consens.
El que no pot ser
és que,
a mesura que es vagin
alternant els governs
a Madrid,
doncs,
el Partit Socialista
porti la seva llei
i canviïn tot el sistema
quan governen
i quan entra el Partit Popular
doncs,
facin una nova llei
i canviïn el sistema.
Això,
a banda de crear
una inestabilitat
enorme
en tota la comunitat educativa,
doncs,
a més a més,
no ajuda
el resultat final.
És a dir,
l'estat espanyol
és un dels que té
un abandonament
i un fracàs escolar
més gran
de la Unió Europea
i això,
doncs,
probablement sigui
entre altres raons
perquè cada dos
per tres anys
van canviant
el sistema educatiu.
El que hauríem de fer
és un gran pacte
per tenir
una única norma
que garantís
que el sistema educatiu
que s'implantés
durés uns quants anys
i, per tant,
doncs,
donés els seus fruits.
Veu possible?
Perquè aquests dies
amb les diferents forces
encara no hem entrevistat
ningú del Partit Popular
i Partit Socialista
ho fem demà i divendres
però, a més,
la gran majoria de partits
tots anaven en aquesta línia.
Llavors,
si hi ha tot aquest consens
per la resta,
creieu que des dels grans partits
doncs
es canviarà una mica
la mentalitat
que hi ha hagut fins ara?
La veritat,
jo crec que
estem en una
en una coyuntura
i, a més a més,
està veient en campanya
que és difícil
arribar a consensos
sobre alguna cosa
i això és trist
perquè això no és bo
això no és bo
per l'estabilitat
i un poble
i un país
progressa
quan hi ha estabilitat
econòmica
però sobretot política
perquè una va lligada
amb l'altra.
Per tant,
a mi m'agradaria creure
que es pot arribar a consensos
perquè la política,
entre altres coses,
és l'art d'arribar
als acords
des de la diferència
i per fer això
calen persones
i calen forces polítiques
que estiguin disposades
a seure's a una taula
i arribar a acords.
democràcia i llibertat
és una força
i ho estem demostrant
i convergència
és una força
que és d'aquest tipus,
és pactista,
és de consens,
és d'arribar a acords
des de la diferència.
Imagini's,
si fem esforços
que ens asseiem a taula
diàriament
al Parlament de Catalunya
per intentar arribar a acords
amb gent
que ideològicament
està a les antípodes
de convergència
com són les CUP.
En àmbit cultural,
quines polítiques
es poden defensar
des del Congrés dels Diputats
també tenint en compte
que la representació
també és menor
a la resta de grups?
Home,
des del Congrés dels Diputats
el que demanarem
i hem demanat sempre
és que es dissolgui
el Ministeri de Cultura.
El Ministeri de Cultura
no té absolutament
cap mena de sentit
quan totes,
el 100% de les competències
estan transferides
a les comunitats autònomes.
Per tant,
el que hem de fer
és dissoldre
al Ministeri de Cultura
i que totes les competències
absolutament totes
i els recursos
que s'hi destinen
que són molt importants
es destinin
a la Conselleria de Cultura
de la Generalitat
en el cas de Catalunya.
Per tant,
això és el que defensarem.
Però li vull reiterar
que aquest mandat
té quelcom de diferent
amb els altres.
És a dir,
aquest és el mandat
de la desconexió.
Aquest és el mandat
que si a Catalunya
hi ha una gran majoria social
que s'ha demostrat
que hi és
que vol separar-se
de l'estat espanyol
el que hem de fer
és deixar de fer
més polítiques autonòmiques
per fer polítiques
encarades
des de Catalunya
amb els 18 mesos
que durarà el procés
a preparar la desconexió.
I des de Madrid
el que haurem de fer
és intentar
asseure'ns a la taula
per veure
en quins termes
hem de fer
aquesta desconexió.
Abans parlàvem
de la participació
que es preveu
menor,
si més no,
a Catalunya
en comparació
a les últimes eleccions
les del 27 de setembre
a nivell general
crec que a Catalunya
la participació
per això serà
més alta
que en altres punts
d'Espanya
serà una qüestió
que anirà lligada
no sé si teniu
alguna sensació.
No sé com pot anar
comparant-ho
amb altres indrets
de l'Estat
el que
sembla ser
és que serà menor
malauradament
serà menor
de la que va ser
el 27 de setembre
per tant
nosaltres
a tot arreu
on tenim
el que fem
és una crida
perquè la gent
vagi a votar
vagi a exercir
el seu dret al vot
entenem
que
3 eleccions
en 6 mesos
cansen
entenem
que
tota
la
coyuntura
i el context
polític
avui
és enrabassat
és complex
però
el que no podem fer
és quedar-nos a casa
si els ciutadans
tenim
algun
arma
és
el dret
al vot
poder exercir
el dret
al vot
i per tant
i repeteixo
de manera molt transversal
cadascú
amb els seus postulats
però
és important
que es vagi a votar
doncs
moltes gràcies
avui hem parlat
amb Xavier Fonollosa
número 11
a les llistes de Barcelona
per Democràcia i Llibertat
moltes gràcies
de res a vosaltres
que vagi bé
fins aviat
bon dia
just a la fusta
de totes les llistes de l'esquid de la Tornada
de la Tornada
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tard
l'esmood jazz club
i esperem
estimat diari
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro
a ràdio d'Esvern
després de nou temporades
no sé si podré continuar fent el programa
és un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més
sempre penso
va Jordi
va ves l'últim
deixa-ho
però és que no puc
no puc oh senyor
haig de ser fort
haig de ser fort
fort com aquesta màquina
d'escriure olivètica
m'està taladrant el cervell
oh Déu meu
la penya del morró
cada tarda de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio d'Esvern
veus de la parròquia
aprofundiment de l'espiritualitat
una mirada a l'evangeli
notícies i activitats d'església
audició i comentari
de música i cants religiosos
els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes han diferit a dos quarts d'11 del matí
60 i més
el magazín
fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar
actualitat
cinema
art
teatre
poesia
divulgació de temes interessants
entrevistes
tot allò
que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i
en segona audició
els dissabtes
a les onze
en punt del matí
recordeu
60
i més
cara a bé
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música sense etiquetes
ni dates de caducitat
per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
notícies
entrevistes
reportatges
agenda
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant
ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob
informatiucomarcal.com
Despertant-te
corrent
esmorzant
comprant
passejant
quedant
treballant
celebrant
sortint
conduint
salut
víus
víus connectat
els
és
just a la ràdio
just要
la fusta
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!