logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Un minut i arribem a un quart de dotze.
Aquesta hora parlem de la festa a la tarda, la plaça de la Pau.
A partir de dos quarts de sis hi ha un munt d'actes fins a la nit.
En parlem ara amb la regidora de Solidaritat, Quima Jiménez.
Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Què tal?
Molt bé. Vam parlar d'aquesta festa que fa ja molts anys.
17.
Exactament, 17 anys que la celebra.
Per tant, hi ha una d'aquestes festes arrelades del tot.
A Sant Just, a més a més, hi participen moltes entitats en diferents parts de la jornada.
Cosa que fa, suposo que quan són tantes entitats diferents que participen en una sola cosa,
alguna cosa vol dir, segurament.
I és molt més divertit, també, perquè veus que tots junts fem el mateix o volem el mateix, en aquest cas.
I la veritat és que jo m'ho he passat molt bé organitzant-la amb totes elles.
I la veritat és que, com podeu veure, la festa de la Pau és el dia 7,
però aquest any hem afegit dos dies més.
que comença endemà, que és dijous, amb una xerrada que el llibre té,
que ens el fa l'escriptor i l'antropòleg, el Jordi Tomàs,
que casualment els alumnes de l'institut s'han llegit un llibre d'ell.
Mira, veus.
Vull dir que, si volen demà, poden passar.
Poden passar també, no?
Exacte.
I el dia 6 de maig fem a les escoles una xerrada de refugiats.
Vull dir, enllaçant també que, com que la festa de la Pau va dels refugiats,
fem una xerrada amb diferent gent del poble que està treballant sobre el terreny
i amb organitzacions com Proactiva i Acció Solidària.
En fi, que tenim uns quants.
I, a més, està tot organitzat pels joves de Sant Jus Solidari i la Força de la Sonrisa,
que és una de les entitats també del poble.
Vull dir que està tothom molt il·lusionat.
Així que ho animo a tothom, sabent que sé que hi ha al poble del costat festes,
almenys que ens vinguin a veure una estoneta.
Almenys una estoneta.
Que ens deixin sols.
Com vau decidir d'ampliar una mica aquesta festa de la Pau, no?
De dir, mira, doncs també farem un parell d'actes més per anar a escalfant motors.
Com va anar?
Tot va anar perquè, com que el tema, com bé sabeu, no ens hauria agradat potser fer aquest tema, no?
Que seria dels refugiats, portem ja parlant molt de temps
i pensàvem que possiblement podíem donar bones notícies
o fins i tot que hauria pogut acabar el tema dels refugiats millor del que està, no?
I com veiem, doncs les coses no van per bon camí encara, no?
I llavors, bueno, anar parlant, anar parlant, vam pensar,
ostres, el tema dels refugiats hi ha molta cosa a fer, molta cosa a informar,
la gent vol saber moltes coses i a vegades la informació la sabem
però potser no la transmetim el suficient, no?
I a vegades parlem de refugiats però també podem parlar d'immigració.
És a dir, que és un cúmul de circumstàncies.
I vam dir, ostres, per què no fem, a part de la festa de la Pau,
que potser va més atreçada als nens,
perquè hi ha més activitats pensades amb nens,
per què no fem una cosa on tot el poble també hi vulgui i pugui participar?
Doncs una xerrada que el llibre té
és potser per un públic de joves cap amunt
i a més a més també teníem gent del poble que havia anat sobre el terreny
i vam pensar que era una ocasió perquè la gent pogués preguntar
i saber de primera mà el que està passant, que no veiem a la premsa, no?
I també és veritat que com que volíem que les noves entitats
o els joves que comencen a les entitats,
que ja fa temps que estan al poble arrelades,
ostres, forméssim part d'això, vam dir, bueno,
i si provem de fer-ho una mica més llarg?
També és veritat que tant els joves del Cau
com els joves de Sant Jusoleu
un estàix allà, no?
Llavors vam dir, ostres, és el moment d'implicar de tothom
i a veure què passa.
Bé, és el primer any que fem tres dies,
a veure què passa, vull dir, també és una mica de novetat.
Estem tots molt il·lusionats des del...
Jo crec que des de la idea fins que està aquí,
doncs estem tots molt contents de poder-ho fer
i sembla que...
Bé, no, estem molt il·lusionats.
La paraula és la il·lusió.
Esperem que la resposta sigui així.
I també és veritat que dèiem, no?
Quan passi tot això també ens farem l'autocrítica, no?
Per veure com ha anat.
Perquè et dic, com que sempre s'ha fet només una única tarda...
És un canvi.
És un canvi diferent.
Bé, doncs provarem, a veure què passa.
Llavors, per això, animem al poble que ens faci costat, per favor.
Esperem que sí.
A més a més, el que comentaves,
cada any la Festa de la Pau es dedica a un tema diferent.
Aquest any, doncs, se centra en les persones refugiades
i el mateix dissabte, a banda de la xerrada que es farà divendres,
el mateix dissabte, per exemple,
una de les activitats que es farà serà crear un gran mural, no?,
per enviar justament el pas fronterit entre Grècia i Macedònia,
on hi posarà casa nostra és casa vostra.
Això es farà a partir de la mateixa tarda de dissabte, eh?
La mateixa tarda farem dues activitats.
Bé, faran diverses activitats, perquè, com sabeu,
el cau i l'esplai també formen part d'aquestes activitats.
Els nanos faran unes activitats amb el cau,
també molt divertides,
una activitat de com passar fronteres, no?
Si no ho han canviat,
hi ha una activitat de com passar fronteres
i veuran com, a mica en mica, aquesta frontera es va tancant, no?
I, a més a més, farem el que tu has dit, no?
Un mural on la gent podrà posar les seves mans
o el que vulgui, els nens,
i llavors el que farem serà enviar-ho.
Com que tenim gent que va i ve de voluntaris,
doncs els donarem i que ho pengin, no?
La gent gran del poble ens ha fet un llençol
amb les vetes i tot perquè es pugui lligar
i es pugui penjar directament allà.
És a dir, que està tot preparat.
I llavors farem una altra activitat,
que serà fer una joguina,
que els nens en podran endur a casa.
Llavors, bé, la joguina és perquè tots estem acostumats
a jugar amb els mòbils i les plays, no?
Doncs, bé, hi ha una altra manera de tenir jocs
sense necessitat de tenir tecnologia,
que és el que els està passant a molts nens
que estan refugiats, no?
Que no tenen les tecnologies, però també són nens
i no deixen de jugar, llavors.
S'inventen jocs amb el que tenen a prop.
Doncs farem alguna cosa similar
perquè sapiguem el que significa
poder jugar amb altres coses
que no cal que sigui una màquina, no?
Aquest missatge de casa vostra és casa nostra
és casa vostra,
que de tota manera,
fictes pràctics,
encara no ho estem veient aquí,
a casa nostra.
No, perquè no han arribat encara,
van arribar en el compte gotes.
Ara jo vaig anar el dilluns
a la Federació de Municipis de Catalunya,
que parlàvem d'aquest tema,
tots hi havia alcaldes i alcaldesses,
regidors i regidores i tècnics d'aquest tema,
estaven dient que, bueno,
el mes d'abril i el mes de maig,
perdoneu,
havien d'arribar 200 persones,
però que, clar,
arriben a nivell estatal.
Llavors no saps quanta gent ens arribaran, no?
I al mes de juny arribaven 385.
Tot això són les xifres que se saben.
Ara, on aniran?
No ho sabem,
perquè una vegada arriben aquí els aeroports,
que no sabem si arriben a l'aeroport de Barcelona
o no arribaran a l'aeroport de Madrid.
Llavors aquí els distribueixen.
Has de passar uns cells,
és a dir, els censen,
perquè tingui la targeta com a d'asil,
és a dir,
diverses coses.
I llavors,
a partir d'aquí és quan distribueixen.
Llavors,
no sabem si ens en tocaran o no.
Si ens en toquen,
doncs cap problema.
És a dir,
si tenim famílies que venen,
doncs cap problema.
Les acollirem
amb tot el protocol que ja hi ha establert,
que està establert des del setembre,
des del mateix moment que ens van dir
que podia ser que ens arribessin refugiats,
doncs, bueno,
ho tenim a despenses
que ens diguin si sí o si no.
Però i et dic que
ara per ara
tampoc ens saben dir
si serà una família
o no serà ningú
o si aquestes persones
ens tocaran a la municipi.
No ho sé.
Serà més lent del que imaginem
o del que voldríem, no?
Potser.
O del que es voldria.
Jo ho trobo que va tot molt lent.
Molt lent.
Perquè, clar,
arriben,
però com que hi ha uns protocols
que han activat,
però, clar,
aquests protocols estan activats
des del que deia,
en fa molt de temps.
Llavors, clar,
dius,
no entenc per què
no acaben d'arribar.
No sé si des d'allà,
des de Grècia
o des de Turquia,
no són capaços
de donar una llista
i de fer un cens
de la gent
que estan repartint
a les diferents països
de la Unió Europea.
No sé on...
No acabem d'entendre,
per l'altre dia
ho dèiem en aquesta reunió,
on està el TAP.
Perquè, bueno,
la gent si la tenen localitzada
és tan senzill com dir,
bueno,
doncs fleto un avió
i el trasllado a tantes persones
i més o menys
engegurà la cadena.
No ho sabem.
Ah,
és un tema
que s'anirà aclarint
en principi
de cara als propers mesos.
En la Festa de la Pau
que es fa dissabte
també es llegirà
un manifest relacionat
amb tot plegat.
Mira,
jo us puc dir
que aquest matí
me l'han passat.
És molt emotiu.
Jo me l'he llegit
i la veritat és que...
Que s'ha emocionat, eh?
Sí,
perquè a més
ho han fet nens.
Llavors,
la visió d'un nen
i la manera
que escriu la carta,
perquè és una carta,
no?,
que els escriuen
els nens
i nenes de Síria,
no?
I la veritat és que
és el que segurament
tots ens passa pel cap
i potser no ho dius,
no?
Doncs els nens
els hi pregunten
la cosa tan bàsica
que d'on treuen
una de les preguntes,
eh?
No vull...
Desvetllar-ho,
no?
Però els hi fan una pregunta,
no?,
que d'on treuen
les forces.
I clar,
i dius,
ostres,
és a dir,
tu ho veus
amb els adults
i els nens
també ho veuen
amb els nens,
no?
Entre ells,
aquella connexió,
jo sempre ho dic,
els nens tenen
una connexió
entre ells
que és brutal.
O sigui,
tu poses dos nens
i en un segon
la química
connecta,
no?
La veritat és que
la carta,
jo us asseguré,
l'he llegit
a les vuit i mig
de nou
i m'he quedat tocada.
Tot s'ha de dir,
tot s'ha de dir,
és a dir,
que no desvetllaré res més
i us convido
a que l'escolteu
i a més la llegiran
els nens,
vull dir,
aquesta part dels adults
intentarem ser
el menys visibles.
Jo crec que la festa
en si
ha de ser
pels joves
i pels nens,
perquè són el nostre futur,
és el que feix
i el que pujarà
en aquest país,
sigui quin sigui,
tot i que pobres
tenen molta feina a fer,
però jo crec que és una festa
on els nens
i precisament
aquest any
volem que siguin ells
els partícips
i que facin
els que ells creguin.
Realment que el manifest,
insisteixo,
és molt, molt marxat.
A quina hora
s'ha de la lectura
del manifest?
La lectura del manifest
és a les 19.30,
dos quarts de vuit.
El que sí que farem,
i això sí que ho dic,
és que operarem.
Si us en recordeu altres anys,
mentre es llegien
els manifest,
passaven coses,
o compraves els tíquets
a la Potifarrada, etcètera.
I aquest any no,
és a dir,
pararem perquè siguem capaços
tots d'escoltar-ho.
Molt bé.
Llavors a veure si ens surt bé.
Una festa que,
com comentaves ara,
és una festa de la pau
per tots,
però d'alguna manera
la importància
segurament reuen
promoure la cultura
de la pau
entre els infants, no?
Sí,
perquè,
a veure,
els nens per si sols,
actualment,
el que veuen molt a la tele,
si posem les notícies,
tot és violència.
Tot.
És a dir,
no hi ha cap notícia
que no vagi relacionada
amb una violència,
no?
Jo crec que
la vida
no és tot violència,
és a dir,
també passen coses bones,
no?
I la innocència dels nens
et fa veure
que a vegades
les coses
es poden fer
de diferents maneres.
Llavors,
jo crec que
els nens,
sempre diem,
els nens
els hem d'ensenyar,
però ells ens ensenyen
a nosaltres,
també.
I aquesta és una,
no?
la innocència
i el fet de,
bueno,
passen coses
però les podem veure
de diferents maneres,
doncs és això,
no?
I que els nens vegin
que la pau és possible
i la pau la podem fer
amb el veí del costat,
és a dir,
si anem a classe
i tenim el dia
de riure'ns de l'altre,
doncs una manera
de fer pau
és no riure't
del teu company,
per exemple,
no?
De fet,
fa poc,
o farà d'un parell de mesos,
potser vam entrevistar
una de les activistes
o una de les membres
que forma part,
doncs,
que treballa per les Nacions Unides,
que va fer una xerrada
aquí també sobre refugiats,
aquí a Sant Just,
i quan li preguntàvem
qui es podia fer des d'aquí,
la resposta una mica
era aquesta,
eh?
Des d'aquí,
doncs mira,
ser bo amb el teu veí
de Sant Just.
Jo l'altre dia
vam fer una entrevista
i comentava
que aquí a Sant Just
hi ha molta gent
que fa solidaritat
amb silenci,
que és la que no veiem,
però la que es fa.
I aquesta jo crec
que és la,
per mi és
la del dia a dia,
no?
La gent fa moltes
petites coses
que no són ni notícia,
ni surten,
ni se'ls hi pregunta
i fan
una gran solidaritat
amb el veí del costat
que té, no?
De fet,
la festa de la Pau
ara fa,
és la 17a edició
d'aquesta festa,
per tant,
segurament la cultura de la Pau
està força integrada
també a Sant Just,
no?
Hi ha, doncs,
tot un seguit
d'infants
o d'adolescents
ja que han vist sempre
aquesta festa de la Pau,
no?
Que es fa a la plaça
de la Pau,
precisament,
per tant,
són conceptes
que segurament
podrien agradar més,
però que d'alguna manera
o altra
m'imagino que
es tenen en compte,
no?
Jo crec que és un poble
que té molt clar
el que significa
la paraula Pau
i el que significa
la paraula Solidaritat,
no?
I ho han demostrat
en molts actes
que s'han fet
des de fa molts anys,
qualsevol cosa
que vulné,
de sempre,
en casa dels drets humans,
sigui el dels infants,
sigui el del treball just,
qualsevol dels drets,
és un poble
que les entitats
ho tenen molt clar
i salten a la que poden,
no?
i es manifesten
en contra de...
Vosaltres mateixos
que esteu a la ràdio
hi ha hagut moltes entitats
que venen a parlar
moltes vegades
d'aquests temes,
no?
I ho veus.
I tant.
De fet, exacte,
aquesta festa també
hi participen moltes entitats
i a banda del manifest,
totes aquestes activitats
concretes,
fins i tot,
doncs,
la botifarrada,
també els diners
que recullin
també seran
per una entitat
que treballa amb refugiats,
no?
Sí,
el que passa
que tothom em preguntava
i l'altre dia dèiem
que quina entitat,
com que les entitats
no sabem encara quina,
és a dir,
quan tapinguem els diners
llavors el que sí que fem
és parlar directament
sobre el terreny
i preguntar quina.
Jo no voldria dir
quina en concret,
perquè això ho decidiran
totes les,
en el Consell Municipal
de Solidaritat i Cooperació,
que ho decideixin
les entitats
que col·laboren
i que decideixin,
no?
Perquè,
a veure,
hi ha una entitat
que,
a part de la Creu Roja
i demés,
però Metges Sense Fronteres
està fent una tasca brutal.
Tenim gent que hi ha anat
i que, bueno,
els ha hagut d'ajudar
a anar a comprar medicaments,
perquè hi havia nens
que els faltava l'insulina,
hi havia gent
que faltava sueros,
bueno,
en fi,
llavors,
quan ho tinguem tot,
doncs,
decidiran les entitats
on creguin que és més
o ho repartirem,
vull dir que tampoc
no hi ha cap problema
que es facin
amb diferents ONGs
que diguin,
doncs,
bueno,
els reparteixen.
Tot plegat,
com dèiem,
començar a dos quarts de sis,
a dos quarts de vuit
ja era l'altre del manifest
i hi haurà activitats
durant tota la tarda
i al vespre
fins a quina hora durarà?
A dos quarts de deu
acabem amb els diablets,
els diables i el drac.
Com sabeu,
aquí a Sant Jus,
jo crec que totes les festes
les acabem sempre
amb una miqueta de foc.
Una miqueta.
Exacte,
que sigui la traca final,
no?,
d'alguna manera.
Doncs serà aquest dissabte,
sembla que de moment
no pinta malament el temps,
ahir i dilluns
pintava malament,
avui sembla que la cosa
pinta millor,
no sé si és per què venies tu,
Quima,
però el Carles
ens ha fet una previsió
positiva.
A veure si s'aguanta,
perquè si no,
entenc que algunes coses
podríem fer casal de joves,
no?
Sí,
el que passa és que jo sempre ho dic,
dient,
totes les activitats
quan es fan en aire lliure
són molt,
molt,
molt millor per tothom,
perquè pots moure't,
no et sents agobiat,
no tens aquella sensació
d'apretat,
de calor,
de no calor,
els nens es poden moure
amb més llibertat,
tenen més espai,
i clar,
té més força.
Per exemple,
la botifarra,
imagineu-la on la cous,
no?
Menjar-la,
mira,
encara te la pots endur casa
i te la menges,
no?
Aquest no és el problema,
però per exemple,
coure-la amb una altra
que fer-la al mig del carrer,
o si no,
jo preferiria més
que el temps ens retés
una miqueta i ens deixés res.
Jo a partir de la tarda vespre,
ai, al vespre,
a partir de les 11,
ja està.
Doncs esperem que vagi
a favor també el temps,
avui hem volgut parlar
de la festa de la Pau
que es fa aquest dissabte
i ho hem parlat,
doncs,
amb la regidora de Solidaritat,
Quima Jiménez.
Moltes gràcies,
Quima.
A vosaltres,
per convidar-me.
Que vagi molt bé
i fins aviat,
bon dia.
Bon dia a tothom.
Just a la Fusta
Smooth jazz
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
Hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa
1.700 de la penya
del morro
a ràdio d'Esvern.
Després de nou temporades,
no sé si podré
continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso,
va Jordi,
va,
vés l'últim,
i deixa-ho,
però és que no puc,
no puc,
oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure olivètica
m'està taladrant
al cervell.
Oh,
Déu meu!
La penya del morro,
cada tarda de 5 a 7,
tot és un drama
a ràdio d'Esvern.
Veus de la parròquia,
aprofundiment de l'espiritualitat,
una mirada a l'Evangeli,
notícies i activitats d'Església,
Audició i comentari
de música
i cants religiosos.
Els dimecres
a dos quarts de vuit del vespre
i els dissabtes
han diferit
a dos quarts d'onze del matí.
Seixanta i més.
El magacín fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia,
divulgació de temes interessants,
entrevistes,
tot allò que paga la pena
de ser comentat
tots els dimecres
a les vuit del vespre
i, en segona audició,
els dissabtes
a les onze en punt del matí.
Recordeu,
seixanta i més.
Ara bé,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Primer van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
i jun kau.
pxt.
Ràdio si опять deDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDeDePul!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, va haver-hi una final...
Barça-Madrid-Lisboa, crec que va ser.
Dic Barça-Madrid-Real Madrid-Lisboa, el 2012, crec.
Fosa.
Ara t'ho miro.
Doncs ara dic a veure quina és la dada que posen,
perquè ho posa a la portada de l'As,
i ho havia llegit en aquests dies,
diu...
Sí, el gol de Griezmann enterra un trauma que va durar 42 anys.
Un trauma que va durar 42 anys.
Igual fa 42 anys van anar a enfrontar-se al Bayern.
Ah, sí, sí.
Potser és això.
Ostres, que gran, aquest tema de l'estadística esportiva.
pocs colxoneros o matalassers
estàvem pensant en el partit de fa 40 anys.
Sí, exacte.
En fi, veu veure el partit, no?
Sí.
Jo vaig veure també l'última mitja hora.
Està bé aquests partits quan tampoc tens...
No t'hi jugo, pots tenir ni bé.
Pots preferir qui guanya, no?
Però quan no tens com aquesta sensació tan directa
que és el teu equip,
perquè és emocionant de veure'ls també així, no?
És divertit?
Bueno.
No es va divertit.
Aquell moment de cara parant un penal...
Sí, no, no, no.
Jo trobo interessant.
Va ser emocionant, sí.
Va ser un bon partit.
O sigui, hi havia moments
que al propi de TV3
li costava seguir els noms dels jugadors
amb lo ràpid que s'estava movent la pilota.
Es veia toc de bola,
es veia un Barça amb una intensitat brutal.
Exacte.
O sigui, que potser el que li ha faltat al Barça
al final de temporada d'arribar...
El tenia el Bayern ahir.
El tenia el Bayern ahir.
tenia el control de la pilota, el domini.
La primera part va ser 68 a molt poquet,
a 20 i 30 i escaig.
O sigui, que realment la possessió...
Però tampoc li va servir de res al Bayern.
No, no, no.
Aviam, l'Atlètic de Madrid,
a part de trobar-se amb el golet,
que és el que van buscar,
o sigui, van regalar una miqueta el partit,
el Bayern va sortir a totes-totes.
Tots dos van tenir l'opció
de poder marcar més gols amb dos penals.
Però vaja, que al final, doncs...
Final que, curiosament,
és a dir que el de favor de l'Atlètic de Madrid
era fora de l'àrea.
Sí, però...