Un minut i un quart de dotze, que estarà parlem d'actualitat municipal,
perquè ahir dijous va tenir lloc el ple corresponent al mes d'octubre,
en què es van tractar diferents qüestions,
i avui en volem parlar amb el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just,
Lluís Monfort, que el tenim ja a punt a l'estudi. Bon dia.
Bon dia.
Per parlar dels diferents temes que van sortir en aquest ple,
un ple ser menys intens que l'últim en què s'havien abatut les ordenances,
però bé, diumido, van ser dues hores de ple,
amb diferents qüestions.
Entre altres punts, un dels que es va aprovar més per unanimitat
va ser l'aprovació inicial d'una norma urbanística
que forma part del Pla General Metropolità
i que fa referència a la supressió de barreres,
a l'accessibilitat d'edificis amb habitatges, de cases, per entendre'ns.
Exacte. Això fa referència a aquelles finques,
a aquells edificis que, bàsicament, per fer ascensors,
no hi ha possibilitat tècnica ni econòmica de poder-ho instal·lar dintre de la finca
i, per tant, s'obre una miqueta la via per facilitar els tràmits de la modificació del Pla General
per poder incorporar-ho fora de la finca i en algun terreny que no és ben bé via pública.
Es tracta de facilitar i no fer tan feixuga aquells elements que no tenen més remei que estar situats a la via pública
perquè, si no, no serien possibles.
Tot això és una tramitació molt ferragosa i el que fem aquí és una miqueta obrir la porta
per poder analitzar això, sempre i quan les alternatives inicials,
que és posar-la dintre de la finca i això, siguin descartades.
Imagino que l'important, per tant, arribar al consens, en aquest punt, suposo que ho facilita una mica també.
Exacte, doncs que sàpigues també a què s'atenen, als informes que s'han de presentar,
quins la tramitació per fer la modificació del planejament,
i és obrir la via al sentit comú en temes urbanístics.
Purnament és això.
Més qüestions, es va debatre també l'aprovació de modificar el Pla Estratègic de Subvencions.
En aquest cas, l'oposició es va abstenir i és una modificació referent al pla d'aquest 2016.
O sigui, el pla que s'havia aprovat per aquest 2016 es fan unes modificacions.
Clar, generalment les modificacions, les subvencions, el que fas és establir unes bases,
uns criteris pel qual tu vols promocionar o pots impulsar un tipus d'activitats,
un tipus d'elements en col·laboració amb les entitats que reben aquestes subvencions.
I després, anualment s'aprova un pla estratègic que incorpora modificacions en relació a subvencions nominatives
que per alguna cosa específica aquest any s'han d'incorporar.
Per exemple, aquest era el cas de subvenció a l'Institut per arreglar les pistes pels peixes olímpics.
Pel tema dels CARS, no? Pel 43.
Pel tema dels CARS.
Són elements que ens anem ajustant mica en mica al que cada any ens apareix.
La voluntat que es té bàsicament des de la persona i des de l'Ajuntament
és d'intentar col·laborar amb les entitats perquè desenvolupin la seva activitat.
Però també és veritat que ho has de fer col·laborant molt amb elles,
però també estimular-les a que puguin desenvolupar la seva activitat
amb un punt d'autonomia respecte a l'Ajuntament.
Per tant, el que estem aquí és per ajudar-los i no per restar fent que només tinguin l'ingrés d'Ajuntament.
També es parlava de, s'explicava ahir el Sergi Seguí al ple, de fer com una comissió de seguiment...
Existeix. Hi ha una comissió que avalua no només les sol·licituds,
sinó les justificacions que presenten respecte al projecte,
amb la qual es valoren les memòries que expliquen com s'ha dut a terme el projecte que s'ha dut a terme aquell any.
El que en Sergi referia és una comissió que pugui avaluar si aquest impacte estratègic
que tu et marques per millorar diversos elements,
que som, per exemple, la cultura popular i tradicional,
veure com aquestes subvencions que hem pogut aportar les entitats i que les hem ajudat,
fins a quin punt això ha ajudat per consolidar o per potenciar aquella activitat que volíem fer.
És un mecanisme d'avaluació lògic que volem mirar d'institucionalitzar
més enllà de l'avaluació tècnica de les memòries.
Lligat també amb aquest tema de les memòries, de la justificació de subvencions
o de l'autonomia de les entitats que deies,
de vegades les entitats aquí a la ràdio s'han encaixat justament
que cada cop sembla que sigui més difícil tota la part aquesta més de papers,
de burocràtica fins i tot ara fa poc parlant amb la Teresa Cots
de l'Agrupació Socialista Sant Just deia que un dels temes
que també els havia anat cremant a la seva entitat era tota aquesta part
que sembla que en els últims anys costa més,
no sé si des de l'administració local,
i ja entenc que tot això ve també moltes vegades condicionat per altres administracions,
però si es planteja fer un servei més de suport per segons quines entitats,
potser més petites o amb gent menys abasada segons quins temes més de papers,
no sé si n'heu parlat.
Sí, o sigui, no totes les entitats les necessiten diners
i necessiten diners de la mateixa manera,
amb la qual cosa tot el que és la línia de suport a la seva gestió,
suport a les seves activitats, suport a la difusió,
suport a el foment del que estan fent o la formació fins i tot,
doncs són elements que hem anat treballant aquests darrers anys en l'Ajuntament.
Pel que fa al tema apunament econòmic,
és veritat que les condicions de justificació
i les condicions per sol·licitar projectes s'han endurit,
és una norma general, també és comprensible.
Jo crec que són diners públics i cal que hi hagi un control molt rigorós d'on van.
El que sí que també és veritat és que les condicions que s'han posat a les entitats
per s'envolupar les seves activitats han estat excessivament dures
i fins i tot les han volgut assimilar a empreses que tenen un caràcter purament lucratiu
quan no és així.
I a vegades sembla que la llei es preocupi més de segons quins tipus d'elements
i oblidin la feina que estan fent les entitats per dinamitzar la vida social del poble
i com a eina d'integració i de lleure, d'oci i de cultura.
Bé, doncs és un tema que també s'ha de debatre i anar en aquest...
Sí, intentem també facilitar la vida amb els formularis de subvencions,
els formularis de petició, els de justificació.
L'Ajuntament té cada un dels tècnics referents en funció del tema
al qual poden acudir i fer tota la sèrie de consultes que necessitin,
però tot i així es reconec que és un tema complex.
Fins i tot s'ha complicat les activitats que l'Ajuntament organitza
a nivell de seguretat, a nivell de permisos, a nivell d'assegurances,
doncs s'ha complicat molt en els darrers anys.
Altres temes que es van tractar en aquest ple,
en relació també a les mocions que sovint també generen debat,
n'hi havia dues ahir, una la presentava conjuntament Esquerra Republicana
i el Partit Demòcrata Català, que reivindicava el suport a la celebració
d'un referèndum vinculant sobre la independència
de cara al setembre del 2017,
de suport del referèndum i també del procés constituent.
Una moció que va tenir endavant amb el suport dels partits
que la presentaven, Demòcrata i Esquerra Republicana,
i també amb el de Movem.
La resta de partits, PSC, Ciutadans i Partit Popular,
van votar-hi en contra.
I justament en el debat que es va fer des de Movem,
en aquest cas avui t'enrevistem com a segon tinent d'alcalde,
però també ens reporteu de Movem,
no vau entrar en arguments tampoc amb aquesta moció concreta.
No, perquè nosaltres vàrem interpretar que...
En primer lloc m'agradaria agrair als companys d'Esquerra Republicana
el fet que ens facilitessin també el treballar un redactat comú
que se centrés en la celebració d'un referèndum
com a màxim exponent democràtic
d'autoterminació al prop de Catalunya,
quan nosaltres ens sentim absolutament compromesos i còmodes.
Per tant, és cert que hi havia un redactat inicial
que nosaltres teníem algunes objeccions,
per tant agrair-los i la capacitat que vam tenir també
de poder sumar a la sensibilitat de Movem.
Per altra banda, ens trobem que moltes vegades
en els plens repetim constantment consignes i consignes,
que moltes vegades sembla que sigui més un joc
i una dialèctica de fer floritures
que creiem que no ens hi sentíem còmodes
i ahir no ens vam sentir còmodes per parlar
i entrar en tot això i vam preferir no abordar el tema.
Crec que tothom sap perfectament el que pensa Movem.
Movem pensa que aquest problema existeix,
que és un tema que s'ha de solucionar
mitjançant la democràcia
i constatem un bloqueig.
Constatem un bloqueig.
Per una banda, constatem un bloqueig de la via unilateral.
La via unilateral,
siguem pràctics,
difícilment farà que la gent que estigui en contra
del dret a tot el termini de sople de Catalunya
s'afegeixi a un referèndum.
Difícilment cridarà aquella gent
que no votaria sí a la independència
a participar en un referèndum, per tant, es convertirà en un 9-N.
Per tant, la via unilateral
és una via que algú finalment haurà de tenir la valentia
de dir que és una via que no porta enlloc.
I això m'agradaria que alguna vegada
desitzen d'enganyar la gent
i els diguessin clarament.
I per altra banda, constatar
que la via de la negociació pactada
d'un referèndum,
com a mínim a mig termini,
està absolutament bloquejada.
Llavors, pregunta,
i ara què fem?
Davant d'aquest bloquejament institucional
hi ha dues maneres de fer.
Una seria no fer res
i assumir amb impotència
la incapacitat de poder tirar endavant.
En aquest cas no hi és.
Per tant, encara que sembli naïf
i la gent se'ns enrigui a la cara
a vegades quan presentem,
l'única via és poder
començar a fer unes mobilitzacions
en favor del referèndum.
Jo no recordo cap lluita
d'aquesta magnitud
que no s'hagi aconseguit lluitar en el carrer.
Per tant, si portem al carrer
a tota la gent exigint un referèndum...
Però la gent ja fa temps
que està sortint al carrer
en aquest sentit, justament, no?
Està sortint...
Ara demanant independència, però...
Està sortint al carrer
demanant independència.
Quina pressió té l'estat espanyol,
ara com ara?
Però quan es va fer el 9N
d'alguna manera
no era una manifestació
en format convencional,
però era una manera de demanar-lo, també, no?
Un referèndum,
de manera directa.
Exactament.
I ho vam fer,
llavors ens vam anar a casa
i ja està.
Llavors vam esperar
ja en què passava, no?
Doncs aquella llavor...
S'agui matí, no?
Doncs aquella llavor no ha florit.
Segurament les mobilitzacions,
quan demanes alguna cosa grossa,
no és sortir un dia
i fer fotos
i que ompli una setmana els diaris,
sinó que és una mobilització constant,
una mobilització que sigui
prou àmplia
com perquè agregui
a sectors amplis de la societat
i només així es pot tirar endavant.
I el que t'estic comentant,
tampoc estic gaire convençut
que sigui una solució
100% fiable i efectiva,
però com és l'única manera
que se m'acudeix d'anar avançant.
Però en qualsevol cas,
quan aquests temes apareixen
en els plens,
automàticament,
tothom aprofita
per marcar els seus grans perfils ideològics
i la veritat és que
ahir no ens ha venit de gust intervenir.
Doncs bé, en tot cas,
la moció, com dèiem,
va tirar endavant
amb el vot d'aquests tres partits.
L'altra moció que es va aprovar,
en aquest cas,
la presentava l'equip de govern,
en senyora que proposta
justament de Movem Sant Just,
una proposta conjunta
per ser dels tres partits de govern,
que era en contra del TTIP,
CETA i TISA.
En aquest cas,
PP i Ciutadans es van abstenir
mentre que el partit demòcrata català
va votar-hi en contra.
Va tirar endavant,
això ja sabia des del principi
perquè el govern la presentava,
no sé si esperàveu per això
també el suport de l'oposició,
si s'ha intentat buscar
i no s'ha aconseguit
o què ha passat en aquest temps?
Jo m'esperava el suport
de Convergència,
entre altres coses,
perquè la mateixa moció
s'ha presentat a Sant Vicenç dels Horts,
els companys de Sant Vicenç dels Horts
també la van presentar
i Convergència hi ha hagut a favor.
O sigui,
no només ha hagut a favor,
sinó que es va adherir,
reduint aquells estàndards,
reduint aquella normativa
regional, local o estatal
que regula d'una manera
més intensa
aspectes com salut,
relacions laborals,
mediambientals, etcètera,
i que s'entengués
que això no és una cosa
que no ens afecta a Sant Jus,
sinó que realment
aquesta capacitat
que sempre estem demanant
als ajuntaments,
als municipis
i als consells comarcals
i als diputacions
de poder treballar
colze a colze
amb el territori,
desenvolupar solucions
econòmiques, locals,
quilòmetre zero,
adaptades a la realitat,
amb economia petita,
diversa, cooperativa,
etcètera, etcètera,
aquest tractat
va directament a dinamitar
tot això,
establint normatives
laborals
que ens van tirar
enrere moltíssims anys,
ja no us dic
normatives
de sobretat alimentària,
per exemple,
en relació
amb els productes
que vinen als Estats Units,
productes de mediambientals
amb el tema
dels transgènics
i l'ús de pesticides,
etcètera, etcètera, etcètera.
Imagineu-vos tot aquell...
No ens podem omplir
la boca
d'aquella cultura
quilòmetre zero
i treball
amb petites cooperatives
i reestructurar
i ajudar
el camp català
i les petites empreses
i les pymes
que estan adequades
a l'entorn més immediat
i votar en contra,
vull dir,
votar en contra
d'aquesta moció
que acabi a la fi
que volgués
afavorir tot això,
no?
I també, doncs,
l'hem presentat
perquè creiem...
Surpresos en aquest sentit
que Partit Popular
s'abstingués
en contra de votar en contra?
Perquè potser són dels
que més s'ha posicionat
a nivell general, no?
No,
a favor.
No,
conecem l'Enrique
no em sorprèn
específicament, no?
Perquè l'Enrique és una persona
que quan analitza una cosa
i veu que no ho té gaire clar,
doncs, bueno,
ho expressa
i expressa els seus dubtes
i sempre, doncs,
té una posició molt honesta, no?
En aquest sentit,
no em sorprèn específicament.
Però sí que és un tema
que el tindrem sobre la taula
i més és un tema molt nostre,
un tema molt de transformació social
i que hem contentíssim
d'haver-lo pogut consensuar
amb els equips de govern
que per això som un govern d'esquerres.
Ahir, el ple,
d'altra banda,
a banda d'aquests temes més generals,
també veu anunciar
que es farà el dia 10 de novembre,
si no m'equivoco,
el Fòrum de Residus.
Sí.
Es farà aquí a Sant Just.
Es farà a Sant Just,
la segona edició,
es farà a la sala de plens
el dia 10 a dos quarts de set de la tarda.
És obert a tothom?
És obert a tothom.
No és que sigui obert,
és que és especialment indicat
que tothom vingui i digui la seva, no?
Jo crec que tenim un repte endavant,
doncs,
en majúscul,
un repte que és estratègic
i que, per tant,
hem d'abordar aquest repte
de la gestió dels nostres residus
d'una manera serena,
amb les dades sobre la taula
i lliure de tacticismes
de curt termini,
doncs,
a nivell electoralista,
etcètera, etcètera.
Llavors,
pràcticament,
és el que vaig dir,
no?
La merda no té color,
no té fronteres,
no té ideologia.
és un compromís mediambiental
que hem de mirar
com anem avançant.
Anem malament,
anem malament.
A Sant Just,
en general?
En general.
I a Sant Just?
A Sant Just,
som dels dolents,
som dels que ho fem millor,
dels dolents, no?
No sé si vau estar a Sant Just
al carrer l'altre dia,
vam fer una dissecció
d'un contenidor,
vam agafar un contenidor gris
a l'atzar,
el vam posar allà al mig
i el vam buidar.
Doncs,
dels 35 quilos
que hi havia
en el contenidor gris
de xalles,
que corresponguessin al gris
hi havia només un 15%.
Tota la resta
haguessin sigut materials
que es podien reaprofitar,
no només tenen un valor econòmic,
sinó que tenen un cost
mediambiental.
Si multipliquem això
per tots els contenidors gris
que aquell dia
hi havia a Sant Just,
Sant Just va malbaratar
sense cap mena de motiu,
perquè és molt fàcil
separar amb una bosseta,
l'equivalent
a la climatització
de dues cases
durant tot un any.
només el dia 23
d'octubre.
Són pràcticament
300 tones
de CO2 anuals,
és més
del que estem
estalviant
amb eficiència energètica,
són prop de 300.000 euros
que l'Ajuntament
deixa d'ingressar,
tenint en compte
que les beques menjadors
tenen molt tant
dels 70.000 euros,
que les subvencions
a les entitats
són 100 i pico mil euros,
que l'escola
Bressol ens costa...
Mira,
podríem pràcticament
pagar l'escola Bressol
a l'aportació municipal
amb el que la gent
llença
de manera deliberada
en els containers.
Per tant,
això no pot ser,
hem de prendre consciència
que no n'hi ha prou
de ser els millors
dels dolents,
que ho estem fent malament,
que la gent llença
el 62%
dels seus quilos
els llença malament
i que la política
dels seus residus
és la més participativa
que que hi ha,
comença a cada casa,
a cada família,
cada dia i sempre.
I també és difícil,
segurament?
Arribar dintre de les cases?
No,
tinc intenció
d'arribar dintre de les cases.
Però clar que...
Però ho feia
en casa meva
de renyar els meus fills
quan posen una cosa
on no toca.
Però sí que hem de veure
com podem revertir això.
És un tema
de model de recollida selectiva?
És un tema
de model de fiscalitat?
És un tema
de règim sancionador
i ordenances?
És un tema
de més campanyes
de sensibilització?
N'hi ha prou
amb els que fem?
N'hem de fer més?
Fins quan?
Això és el que es debatrà
en aquest fòrum?
Exactament.
I ens acompanyarem
de gent amb bones pràctiques.
De recollida selectiva,
de gestió
de fiscalitat,
de gent
que ha fet campanyes potents
i està tota una miqueta
de fer bullir l'olla
per acabar prenent una decisió.
Això ha d'acabar
amb un referèndum ciutadà.
Serà el dia 10 de novembre,
al segon fòrum de residu.
D'aquí dues setmanes.
Sí, sí, sí.
Sala de plens.
Doncs un altre dels temes
que es va anunciar
ahir en aquest cas,
en aquest plen.
Justament ara que parlaves
d'aquest diumenge
al Sant Jus del carrer
s'han acabat les festes de tardor,
es van acabar aquest cap de setmana,
després de dues setmanes intenses
i sobretot
amb l'últim cap de setmana.
Com ho valoreu
des de l'Ajuntament?
Com ha anat aquest any?
Jo crec que ha anat bé.
Jo crec que hem tingut
algun, especialment
al cap de setmana
al Sant Jus del carrer,
una miqueta de nervis
per la pluja,
però jo crec que s'han preparat
les coses amb temps,
han anat bé,
em comenten que també
les activitats
que s'han acabat de fer
i que no vaig poder assistir
a algunes d'elles
han anat bé
i molts objectius
que ens hem marcat
com intentar reduir residus
a moltes festes
han anat endavant,
l'influència de públic
ha sigut molt gran
i hi ha coses a millorar
sens dubte
però per això
es fan les reunions tècniques.
Home, jo crec que
hem de millorar
l'influència
de gent
en el mercat.
S'han en unes cues
que fan
que segurament
gent
que està interessada
en assistir-hi
desisteixi.
A la dissabte a la nit, eh?
A la dissabte a la nit
i amb capacitat
per poder
gestionar-ho millor.
Però tot així
he de dir
que hi havia més gent que mai
i de manera més esponjada que mai
i més tranquil·la que mai.
Jo crec que ha sigut una...
Ha sigut...
L'any passat
va ser l'any de la sorpresa,
no?
Aquest any
ha estat l'any
de la consolidació
i la bona feina.
Si mireu enrere
en temes com la Festa Major
també veureu
que totes les millores
són acumulatives
i després d'una...
d'una reflexió.
Per tant, jo crec que això
va...
Cap endavant, no?
Va millor.
Va millor, segurament.
Doncs això pel que fa
a l'actualitat
Sant Justenca
abans de marxar
també volíem parlar...
Hem parlat una mica
en relació
doncs a aquesta música
que es va aprovar
sobre el procés constituent
i el procés de referèndum
però justament
doncs estem en uns dies intensos
a nivell de política general
i ahir doncs
va haver-hi aquest debat
al Congrés del Diputat.
Dissabte n'hi haurà una altra.
En principi, doncs
a partir de dissabte
hi haurà nou govern.
No sé si va seguir
en algun moment
el Congrés ahir,
el que va passar al Congrés.
Ho he seguit després
amb talls
en el Facebook,
en el Twitter.
estava a la feina
i no...
i allà a la universitat
no podia seguir-ho.
Però sí que ho he anat veient
als notícies,
als talls dels telenotícies
i a les xarxes
el que apareixia.
I què t'ha semblat?
Bé, aviam,
sincerament,
jo crec que...
ells sabran què fan,
però el PSOE, doncs,
abstenint-se,
fent president en Rajoy,
doncs,
acaba, doncs,
de confirmar, doncs,
a on es situa, no?
Es situa, doncs,
en aquest eix
que sembla que ha renunciat
a la lluita
que la gent d'estes esquerres
intenta tirar endavant
perquè era un model de societat
una mica diferent, no?
És una acceptació abnegada
de les realitats
i de les possibilitats
i que, per tant,
doncs,
no hi ha massa diferència
entre votar una cosa
a l'altra, no?
També em sap greu constatar,
doncs,
que quan la gent es presenta
en unes eleccions
es fa alguna cosa
i després, doncs,
canvien el discurs.
Però, vaja,
les coses són així,
no sé què dir-te,
doncs,
a aguantar
i a fer d'oposició
i intentar demostrar
com a mínim
des del grup
d'en Comú Podem
que és la part
que en aquest cas
com a representant
d'iniciativa
és el que més ens interessa
a intentar demostrar
que som una oposició
constructiva,
una oposició
amb eines
i una oposició
que no només es queixa
sinó que proposa.
Et va agradar això,
i Domènech,
si és que has sentit
alguna cosa?
Molt.
Em va agradar molt.
Em va agradar molt
les referències
que els va fer
en relació a l'OTAN
si d'entrada no
pot llavors sí,
la forma laboral
d'entrada no pot llavors sí,
com a modificació
de la Constitució
no pot llavors sí,
que la gent al final
acabarà veient
que si realment
vol utilitzar
les eleccions
per canviar coses,
que això també
s'hauria de discutir
per què vota la gent,
doncs,
hi ha opcions
que s'esgoten.
I Pablo Iglesias
et va agradar?
Pablo Iglesias
he vist talls,
he vist,
si és com en Xavier
me'n vaig passar sencer,
en Pablo Iglesias
l'he vist
he vist
de talls,
tenia una feina
difícil
perquè jo també
crec que ell
se sol utilitzar
un to crispat
quan apareixen allà,
no m'estranya,
amb aquella banqueta
allà davant
de gent que et va
dient coses
que per al micro
no se senten
però que tu la sents,
però bueno,
jo crec que va
intentar amb una estratègia
de quedar ell
com el cap de l'oposició,
jo crec que ho va
aconseguir
no només per mèrits seus
sinó perquè la situació
d'altra banda
és palmària
i evident,
no?
Però bueno,
a mi,
solament m'agrada més
la manera de fer
d'en Xavier Domènech
una manera que té
un punt acadèmica,
un punt contundent
i una persona
que ha mamat
moviments socials
des de la base,
des de,
bueno,
de fet,
ara m'estudia junts
allà jo història,
o sigui que també
el conec de company
de curs
i ha estat sempre
una persona
doncs exemplar
en aquest sentit.
Doncs,
això és el que va passar
ahir al Congrés dels Diputats,
com dèiem,
demà dissabte
en principi
hauria de sortir
ja aquest nou govern,
govern,
què n'esperes
del govern
que surti dissabte?
M'agradablement
me n'espero
una cosa
que acabarà arribant aviat
que és una carta
o un fax
o un post-it
o un tuit
que ens dirà
quan anem de retallar
d'aquí poc
des de la Unió Europea
i apel·lant
doncs a l'ordre,
al mal menor,
a la responsabilitat,
a la necessitat
de confluir,
no sé què,
doncs arribarem
doncs a retallades
amb els serveis bàsics
de les persones,
que és el que
sembla que està de moda
últimament.
A més a més,
amb una
capacitat
d'articular
una oposició
a tot això
doncs
francament
complicada.
Bé,
anirem seguint
tot plegat,
avui n'hem volgut parlar
amb el segon tinent
d'alcalde Sant Just
Lluís Montfort,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi bé
i fins aviat,
bon dia.
Fins aviat.
Just a la fusta,
Sant Just en directe.
Passen un minuts
de dos quarts de dotze,
de seguida
ens anem cap al cementiri
perquè estem a punt
d'entrar
en el cap de setmana
previa a Tots Sants,
dimarts és Tots Sants
i aquest cap de setmana
llarg
molta gent aprofitarà
per anar al cementiri.
Sabrem
com s'està preparant
tot plegat
i com ho estan vivint
al cementiri de Sant Just.
Serà de seguida
després de la publicitat.
Estimat diari,
avui hem fet
el programa 1700
de la penya
del morro
a ràdio d'Esvern
i després de nou temporades
no sé si podré
continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso
va Jordi,
va, ves l'últim
i deixa-ho
però és que no puc,
no puc, oh senyor.
Haig de ser fort,
haig de ser fort,
fort com aquesta màquina
d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant
el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morró.
Cada tarda
de 5 a 7
tot és un drama
a ràdio d'Esvern.
Tots sabem que hi ha grans equips
en el món de l'esport,
però ningun
com el del juguem a casa.
El millor equip d'esports
de la ràdio
és
a Ràdio d'Esvern.
Ara
amb més força,
ara
amb més esports,
ara
amb més juguem a casa.
Dilluns
i divendres
de dos quarts de vuit
a vuit de l'espre
no et perdis
tota l'actualitat
de l'esport local.
Les últimes enquestes
de mitjans de comunicació
certifiquen
que el 0,1%
de la població
de Centjust
escolta
la desvernada
i tu
t'apuntes?
No et quedis
fora de joc.
Escolta
la desvernada
divendres
a les vuit del vespre
i dissabtes
a les dotze
del migdia.
aquí
a Ràdio d'Esvern.
Bits
Molt més
que nits d'electrònica.
Bits
Ara divendres
dissabtes
i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
A Ràdio d'Esvern.