Dos minuts i un quart de dotze. Aquesta hora parlem del Casal de Joves,
que celebra aquest any el seu 20è aniversari.
L'equip juvenil ho celebra en concret aquest divendres amb un sopar
que reunirà les diferents generacions que han passat per les seves instal·lacions.
I ara en parlem amb la directora del Casal, la Montse Martín,
que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Montse.
Hola, molt bon dia. Què tal?
I felicitats també per la part que et toca, perquè a més a més portes 13 anys ja
al capdavant del Casal de Joves, eh?
Déu-n'hi-do.
No, sí, sí, sí. Molts anys i la veritat que molt contenta
que es pugui fer aquesta celebració, eh? La veritat.
Demà feu aquest sopar, no? Que d'alguna manera, dèiem això, no?
Que la idea és aplegar aquestes diferents generacions, perquè, clar, amb 20 anys
i ser en un equipament adreçat al públic jove n'han passat unes quantes, no?,
de generacions. N'heu vist unes quantes?
Doncs sí, sí. De fet, se'ns ha superat totes les previsions que teníem de gent que
podria venir. És un sopar enfocat, sí, enfocat, com bé dius, als joves i les entitats
juvenils que han passat per aquí. És un dels primers actes que tenim pensat fer de cara
a aquest any que celebrarem els 20 anys al llarg de tot l'any, perquè realment, realment,
l'obertura va ser a l'octubre del 97. Nosaltres hem volgut començar amb aquest sopar
per reunir a tots els joves i entitats, que ens fa molta il·lusió, perquè, com tu dius,
és que han passat moltíssimes generacions i començàvem a recordar i era com bastant
gratificant veure la quantitat de gent i de coses que s'han arribat a fer, no?
Clar.
Un projecte molt viu i molt ple de gent, que és el que tocava, no? I el que val.
Quanta gent vindrà demà? Quanta gent sereu al sopar?
Doncs mira, estem bordejant els 160.
Déu-n'hi-do! Ostres!
Sí, sí, sí. Per això et dic que realment la resposta de la gent és genial i molt content
que tothom tingui ganes de venir a compartir aquesta estoneta, no?
Clar. De fet, al sopar feu el mateix casal, no?
El sopar fa el casal i això és... Bueno, és tot una mica sorpresa, fins i tot el menú,
no ho diré, però... Però, bueno, que es tracta d'una bona estona, de passar-s'ho bé,
de retrobar-nos, de recordar temps de quan estava la gent aquí i de riure i compartir
aquest moment. És del que es tracta, eh?
Exacte. De fet, és com una mica el que deies, no? Un tret de sortida, el que es farà
durant tot aquest any, no? Durant tot aquest 2017, lligat amb aquest 20è aniversari,
ara farà 20 anys a l'octubre, però per tant, doncs, durant tot l'any fareu coses, no?
Sí, sí, perquè a més, ajuntar realment a tothom, tothom en un mateix acte, és molt...
se'ns va en un acte molt gran, perquè, per exemple, la idea que tenim a jo pensada,
que la gent dels grups de música, grups de música que han passat per aquí,
tota aquesta gent no estan convocats al sopar, perquè ja es preveu fer un acte amb tot de músics,
al mes de mà, a juny, segurament, intentarem muntar una cosa pels músics,
perquè si convidem els músics és que no acabem a la sala d'autopí, ni trobada,
ni... no tenim espai per tanta gent, no?
Clar, passa amb moltíssima gent, no? Realment, a diferents àmbits durant tots aquests anys al Casal.
Sí, sí, sí, sí.
Digues, digues.
Dic que fa unes setmanes, o fa unes setmanes, o quan vau parlar justament amb el Jordi de la Penya del Morro,
deia justament que l'equipament, no?, el Casal, doncs, ha sabut adaptar-se als nous temps,
que això suposo que és el que fa que en alguns municipis potser no té la força que té un Casal de Joves com aquí Sant Jús, no?,
que és com un... és un lloc de referència per molta gent.
Sí. Ara parlant tots aquests dies amb la gent, que, clar, arrel del sopar hem parlat amb molta gent,
que feia temps que no parlàvem. Tothom ho té molt... és el lloc aquell que, ostres, jo anava i jo d'aquí vaig sortir
i vaig aprendre a fer això i vaig agafar el gust per la música, per no sé què, com que... jo crec que, a més a més,
és un lloc on la gent ha valorat molt que el tenia, no? El valor li han donat la gent que venia.
Clar. I això és el que ha fet que sigui tan... tan significatiu per a alguns grups de joves, no?,
perquè ells mateixos venien aquí a fer els concerts, els primers concerts que havíem fet amb la seva vida, no?
No havíem tocat mai en un escenari i aquí era la primera vegada.
Clar, se'l feien seu, no?
I això feia que sigués...
Sí, la veritat... què t'haig de dir jo, no?
És un projecte molt bonic i molt viu i jo crec que en tota l'èxit del Casal ho hem gaudit moltíssim.
Hi ha hagut alguna època que hagi estat més dura?
És a dir, que heu patit una mica més perquè hi hagués menys públic
o que hagi estat més difícil, doncs, reencaminar una mica el camí del Casal?
Doncs les èpoques de canvis sempre han sigut més complicades d'adaptació a aquests canvis que tu deies, no?
Sempre han sigut èpoques on hem estat una miqueta més com en Tierra de Nadio, una mica, no?
Fins que tornàvem a adaptar-nos.
Dures, així dures, no recordo allò, una època que diguis, ostres, ho vam passar fatal.
Però sí que hi ha hagut èpoques més conflictives o més, jo què sé, més allò...
Clar.
Més per adaptar-te a les realitats.
Clar, de canvi.
De reptes.
Una mica de transició, no?
Sí, nous reptes, noves situacions, no sé, nous canvis de legislatura o gaire de legislació,
de lleis que havien fet segons què, com consums d'alcohol o...
Que t'has hagut de reinventar, no?
I, bueno, ha sigut sempre...
Sempre ha sigut...
El resultat sempre ha anat cap a bé,
però, bueno, sí que hem passat èpoques d'allò d'ostres, com ho farem, no?
Clar, però sempre ho heu acabat remuntant, eh?
Vull dir que en realitat no...
Gràcies.
Ara mateix en quin moment està el casal?
Doncs, en un moment molt veterà, coses que estan molt consolidades, i també jo diria que som un altre moment de canvi, de models de participació que entren amb força una altra vegada, que sí que es notava potser que havia baixat una miqueta el nivell d'associacions entre els joves,
i ara, en processos de participació que s'han obert, s'ha tornat a activar una miqueta, o bastant, la sensació aquesta que ells formen part de tot això, de què poden...
I, bueno, jo crec que també és un moment de canvi.
Està en un moment dolç, està ple de gent, nanos molt jovenets que venen, de 12 anys, que és a partir de l'edat que poden venir, doncs ara tenim un grup molt important,
i, bueno, la veritat és que fa goig veure'ls d'aquí, no?
Clar.
Però, bueno, sí que és un moment també, potser ara és un moment també de transició cap a un model que els joves estan més presents, no?, a tota la vida del casal a nivell participatiu, més actius, no?
I, bueno, està bé, vull dir, tot està bé, jo crec que tot va bé.
Cada època pot...
Exacte, cada època té el seu moment, segurament.
Exacte, sí, sí.
I, de fet, suposo que el fet que sigui un any de celebració potser també convida més, no?, a gent a apropar-se al casal, a joves d'ara, no?
Clar, clar, clar, jo no ho veig des de fora, jo des de dins, la meva sensació, no?, des de fora m'arriba el que la gent comenta i tal, però...
Sí, jo crec que sentir-se el seu és una cosa que és bàsica, no?, i ara hi ha molta gent que torna a sentir-se el com a seu en un moment,
potser que hi ha hagut més baix d'entitats, que les entitats, la gent creixia i desapareixien i no hi havia relleu, no?, com un llenar nacional.
Ara torna a haver-hi un moviment de gent jove, molt joveneta, que potser sí que seran els que facin les futures entitats.
Clar, clar, per tant, doncs, exactament, ho anirem veient, no?, però sí que pot ser que hi hagi, doncs, una mica aquesta sensació.
Alguna altra, a banda d'aquest sopar d'aquest divendres, algun altre acte que teniu programat ja, doncs, així, més o menys aviat, Montse, alguna altra cosa que puguem avançar?
Sí, en línies generals hi ha un previst fer alguna cosa al juny amb músics, hi ha previst que ja veurem com acabar de quadrar-se que els grafitis de la façana en algun tros de la façana pugui fer alguna coseta,
no tota, però sí que potser es renova algun trosset de la façana, que això potser seria cap a l'abril o també cap al març,
i després que del mes d'octubre, que en el mes d'octubre sí que tenim previst també fer una història ja més dirigida de tothom,
més oberta a la població en general i, bé, més representació de tothom que ha passat per aquí també a nivell institucional, a nivell de treballadors, més obert,
bé, no ho sé, és que no està cap a l'abril, eh, no et vull tampoc donar més pistes perquè també serà una cosa que...
S'ha d'anar veient, no?
Que encara no està dalt tot de si vida, però sí que ara es vol fer alguna cosa en el mes d'octubre, que és quan realment es fa els 20 anys,
fer una altra història. I si hi ha alguna entitat que ens proposa alguna cosa al llarg d'aquest any, també l'acolliríem, o sigui, també...
s'ha pensat perquè tothom pugui aportar, no?
I si debat no estàs, ens agradaria tornar a fer, doncs, passar els curs de l'associació de l'òbul quan feien el concurs d'actometratges.
Doncs, bé, fem un pas un dia i els passem, no?
Clar.
Bé, tot això està obert.
Exacte, esteu oberts a això, no? A propostes d'altres entitats.
Però s'ha d'acabar d'omplir tot.
Perfecte.
Molt bé.
Estarem en contacte, no?
Exacte, ho anirem explicant també aquí a la ràdio, ho anirem seguint.
De moment, doncs, recordem que demà hi ha aquest sopar de comemoració dels 20 anys del Casal de Joves.
Aquest divendres, Déu-n'hi-do, 160 persones, és tot un èxit.
Sí, sí, sí.
Esperem que vagi molt bé i...
Tindrem aquí el Jordi, que també pot fer el testimoni.
Sí, sí, home, sí, també és un representant important de...
Ha viscut algunes èpoques al Casal de Joves, també.
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Doncs, Montse Martín, director del Casal de Joves, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
I que vagi molt bé, bon dia.
Vinga, igualment.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I després de parlar del Casal de Joves, d'aquí a res, comencem Tertúlia amb Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra i Nena Santa Bàrbara.
Ho farem després de la publicitat.
Just a la Fusta, el magazín del matí.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense números.
Et poso lluç? El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciidats per arrebussar
i quart i meitat per llançar les escompraries.
Cada any malbaratem el 35% del peix que capturem.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides, recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets? Truca al 900 811 888.
Et fa mandra reciclar, oi?
Tant et costa?
Tant lluny estan els contenidors?
Dius que no tens temps per reciclar,
però la veritat és que ja no ens queda temps per no reciclar.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix, reutilitza, recicla, reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio, Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil.
Informatiucomarcal.com
Dos minuts i arribem a dos quarts de dotze.
És moment de fer tertúlia.
I per això saludem en Jordi Agullor, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse Larrea.
Molt bon dia, què tal?
Bon dia, senyoreta.
Per parlar de diferents qüestions, com sempre l'Alina ja amb el diari obert del damunt de la taula.
El Jordi avui que també ens porta un jersei que també diu coses.
És a dir, que us veig...
Tu, Montse, de moment no sé cap on vols anar, però...
Va, per negre.
Però bé, per on voleu començar.
Alina, què tens obert?
No, tinc obert una cosa que no sé fins a quin punt.
Potser que comenceu una altra cosa, perquè no sé fins a quin punt va bé de llançar-ho les ondes.
radiofòniques, que ahir em va fer molta gràcia, a La Vanguardia, només que diré el titular.
Diu Les britàniques i l'exhibicionisme.
És un article que està firmat per el Joaquín Luna, a La Vanguardia, una d'aquelles columnes que n'hi ha.
Sí.
I que, amb la fina ironia que té, fa molta gràcia que parla de l'exhibició de les tetes de les persones.
I aleshores, doncs, fa gràcia.
I avui resulta que en el diari, mirant així per sobre, estan aquestes noies a Argentina, que van també mig despullades, destapades.
També amb l'exhibició de les glàndules mamàries.
I també per una cosa de rei de Middicà.
Jo no sé...
El fèment, el fèment, no?
Què?
El fèment, és el que diu en el grup, no?
Ah, no ho sé. No, no, no. El fèment és aquestes altres russes que van fer.
No, no, aquestes russes. Jo estic parlant d'aquí, de l'Argentina.
que fa gràcia que estem aquí.
Perquè les van multar, no? Per fer tobles.
Ah, això mateix.
A la platja.
Això ja ho heu llegit.
Resulta que les multen i diu, caramba, nosaltres només que podem ensenyar les tetes.
Diu, sobretot, si un home paga.
Clar.
Vull dir que, com diu, aleshores, diu, no ho troben pas, que estigués bé.
Aquest altre, d'allò, té més ironia.
Jo crec que n'hi ha temes més importants, els passeu.
I si no, doncs, per acabar, farem això perquè fa una certa gràcia.
Això és el tercer tema del feminisme, que és bàsic en l'estructura de la societat humana.
Sí.
Bàsic.
I que s'ha d'estar contínuament insistint.
Sí.
I després hi ha, perdó, després hi ha una altra cosa que també he tret d'aquí, de la política extrema.