Passen 12 minuts de les 12 del migdia.
Aquesta setmana continua la segona edició de la Universitat Sant Justenca d'estiu
que el llibre té.
Dijos passat es va inaugurar aquest cicle de xerrades literàries.
Va ser un acte amb Jaume Pons a l'hora d'Ill Eduard Márquez.
I avui, a les 8 del vespre, serà el Sant Justenca, Josep Maria Majoan,
qui presentarà el seu llibre La sociologia després de Darwin,
Materials per repensar la sociologia a partir de Darwin.
Aquest és el títol de l'editorial Octaedro,
un llibre que, com dèiem, es presentarà aquest vespre
i avui hem convidat també aquí a la ràdio a Josep Maria Majoan.
Molt bon dia.
Espera, ara sí que tenim el micròfon obert.
Bon dia.
Ah, ara sí.
Bon dia, doncs i gràcies també d'haver-me convidat.
Exacte, de fet, ja ho hem dit a primera hora,
tenim sentit de les tertulies polítiques,
però avui et tenim com a convidat i autor d'aquest llibre.
Un llibre que, com dèiem, es presenta aquest vespre.
Com has plantejat la xerrada d'aquest vespre?
Mira, l'he plantejat escolint dos temes.
Primer, explicant una mica el per què d'aquest llibre.
I després, m'ha semblat que, com que era un tot xur,
parlant clar, tot menys literari, com deies.
Sí, però com que és una universitat, no?
Sí, sí, sí, per això.
Hi ha llibre, sí.
I llavors, he pensat que triant dos temes
podria explicar una mica el que pretenen en aquell llibre.
Un tema és la família.
O sigui, he agafat grups socials perquè la sociologia es cuida d'això.
I, per tant, he agafat la família
per veure com es genera i quins conflictes es pot tenir.
I després, els grups grans.
Els grups grans que tenen una característica diferent
del que té la família,
encara que poden tenir algunes arrels també.
I això.
I llavors, a dintre la família hi ha un tema de violència de gènere,
que és una mica morbós, per entendre's, en aquest moment.
I dintre la societat hi ha un tema que per mi té interès,
que és veure com, més enllà del conflicte aquest de classes socials,
i així també hi ha un tema molt interessant
que en biologia també passa, que són els aprofitats.
La gent s'aprofita dels altres.
És a dir, que fa el que no contribueix amb la seva aportació
i, en canvi, s'aprofita dels beneficis.
Per tant, aquests són els dos temes
en què basaràs una mica la presentació, eh?
Perquè, exacte, de fet, és un llibre
que és un assaig de dents, no?
Dents no ho dic en un sentit negatiu.
No, no, molt dents.
És un llibre d'estudi, no?, d'alguna manera.
Sí, perquè, de fet, està pensat realment
com un llibre d'estudi, com dius tu.
Llavors, per vendre alguna cosa, jo...
Per entendre's, no?,
perquè surti una mica el llibre,
també en el pròleg que explico això,
doncs penso que hi ha persones interessades
per aquests temes, no?
I, per tant, també pot ser un llibre,
encara que sigui dents i una mica pesat,
jo crec que és així,
té un cert punt, jo defensaria, de claretat,
és a dir, amb la seva redacció
i amb la seva...
amb un glosàric i al final,
i que permet, doncs,
que les paraules rares, doncs,
que a vegades s'utilitzen en qualsevol ciència,
doncs, tinguin una explicació,
i sense que jo hagi posat de paraules rares
dintre del possible.
Bé, jo diria que per això
penso que val la pena presentar-lo avui
i qualsevol altre lloc que vulguis,
perquè em sembla que alguna gent,
jo no crec que sigui un llibre,
perquè això mateix, mira,
el diari d'avui, per dir-te alguna cosa,
hi ha dos articles que formen part
com del diari d'avui.
El diari d'avui, per mi, és l'ara.
Hi ha un article d'en Bosch,
mira, el sé...
Sí, els tens marcats, eh?
Sí, els tinc marcats, els tinc aquí.
D'en Bosch, que es diu Els Homes.
Llavors, fa una reflexió sobre com som els homes
i com la gent, d'alguna manera,
es pensa que són d'una determinada manera,
perquè comença l'entrevista,
comença l'article,
vaig per aquí o més vegades que vagi pel llibre?
Bueno.
No, no, està bé, està bé.
Aquest senyor, un dia,
té un contacte voluntari de la persona
que va veure-ho,
que li pregunta,
tu ets marxista?
Som a Nord-Amèrica, eh?
Sí.
I ell, en lloc de contestar-li,
li rebota.
Diu, tu ets marxista?
I ell diu, sí, jo del tot.
Llavors, ell fa tota una reflexió
dient que s'ha de veure tot.
I el veure tot vol dir, doncs,
que potser postures
tan oposades unes amb els altres
deixen de fer veure, per exemple,
el pensament de la gent
que no és revolucionària,
la gent que considera
que els seres humans
són també codiciosos
i també desitgen l'èxit
i ho són per alguna raó
i, per tant,
tampoc els has de proscriure, no?
De la mateixa manera
que no volem proscriure
els homosexuals
o qualsevol altra manera
de desprezar l'espècie humana, no?
I, doncs,
mira que bé,
quasi bé sembla
que amb això ja faríem la conferència.
Fa una prèvia, no?
Una mica de la conferència.
Bueno, està bé.
Per tant, doncs,
algú que tingui avui el diari
que sàpiga que si llegeix aquesta...
Sí, sí.
No, i al costat d'això,
perquè ja seguint la casualitat del dia,
hi ha un tema d'una dona,
dic una dona perquè ja només d'una jove,
una dona nord-americana
de negre, diem,
de color negre,
i que és tan sexual.
Llavors,
ell explica la seva experiència
i la seva manera de viure emocionalment
en aquest tema, no?
Que també,
no sé si l'has vist, aquest, també.
No l'he llegit, no l'he llegit.
És igual,
però val la pena llegir-lo, eh?
Bé, no ho sé.
Sí, sí.
Cadascú que ho llegeix.
No, no, queda dita la recomanació.
No, no, no.
Vull dir que a mi m'ha agradat
perquè he pensat,
mira, són dues coses que tractem avui
i, esclar, no puc deixar de llegir-les.
I així és el fet.
Un llibre que, a més a més,
t'ha portat temps, imagino, de fer, no?
Molt, molt, sí.
Quant temps has estat?
Jo crec que ha estat tota la jubilació,
que hi ha això,
jo tinc 77 anys i em vaig jubilar als 70.
Per tant, vull dir que quasi ve 6 anys,
7 no diré,
perquè ara ja estic venent el que m'entendre, no?
Però sí, segur.
I, a més a més,
no partia de zero
perquè des de...
La preocupació ve molt lluny.
Si vols, també la puc explicar
si pot interessar els oients, eh?
Però la realització ve
de, finalment,
preocupat per aquests temes,
vam muntar un curs de doctorat a Sociologia
que el feia la meitat un biòleg meu,
perquè jo havia treballat molt a l'escola de mestres
i a l'escola de mestres hi havia biòlegs,
hi havia físics,
perquè la carrera de mestres
tenia aquestes variants, no?
I som de la mateixa edat
i ens vam conèixer allà de fa molts anys
i llavors jo vaig dir,
mira, per què no muntem un curs
de 10 sessions,
que era com hi ha els cursos de doctorat,
hi ha per gent que sabia coses,
tu fas 5 sessions llargues,
jo 5 sessions llargues,
i llavors jo vaig tenir,
no la paciència,
l'interès,
perquè, clar,
aquest senyor en sap molt de biologia,
i vaig anar sempre a les seves classes.
Ell, com que ja la sociologia,
bueno,
el coneixia més
i a més a més havia fet un llibre
sobre les homes i les dones,
que és molt interessant,
però ja havia tractat els temes
de reclusament de les dones,
de la discriminació social i tot això,
bueno,
potser tenia altra feina,
i em sembla molt bé,
vull dir,
ell només va seguir,
però jo vam tenir moltes converses,
després em va ajudar molt a rectificar
o a poder,
les coses que jo no sabia,
doncs les corregia,
molt bé,
o sigui que vam col·laborar molt
i em vaig treure més jo que ell,
i hem pogut dit d'una altra manera,
no?
Exacte.
Sí.
Per tant,
doncs,
sí, clar,
suposo que és un llibre
que no només és escriure'l,
sinó que implica molta recerca,
molta feina,
i donar-lo per acabat
devia ser difícil,
també,
no?
Sí,
perquè més que una recerca personal,
és un llibre de text.
Un llibre de text normalment
és un llibre que explica
el que expliquen els altres,
però posat d'una manera
que pensant en aquella carrera,
a primer pot ser un llibre
que es pot explicar,
o a segon,
però jo el posaria primer,
perquè encara que potser
la primera part
la podria explicar un psicòleg
o una altra persona,
i això ja no m'hi fico,
però qui seria el profe,
perquè també a les universitats
es fa intercanvi de departaments,
no?
Per tant,
potser sí que és millor
que ho expliqui un que en sàpiga
més que jo,
això no ho dubto,
però els temes,
d'alguna manera,
són aquests,
em sembla,
i això és el que em va costar,
però jo vaig aprendre molt
amb aquesta operació,
i després sí que em va costar
fer-ho,
perquè és molt pesat al final,
les correccions,
allò que et sembla
que no m'has posat prou bé,
sí, sí,
l'última etapa
és la pitjor per mi.
Sí?
Aquesta...
Sí, sí.
És la de donar-ho per bo,
no?
A més a més,
justament.
Sí, exactament,
donar-ho per bo,
i a més a més,
no prens gairebé res,
perquè t'has llegit
un text que l'has fet tu,
en tot cas,
vas anar a buscar una cita
per veure si l'està prou bé
o si ho millories una mica,
no sé.
Clar.
Doncs avui es presenta,
es fa aquesta presentació,
suposo que fer una presentació
també a casa,
no?
Deu fer il·lusió, no?
Sí, fa il·lusió
i una mica de vergonya,
però hi ha il·lusió,
sí.
No, però és justament,
clar,
justament perquè vegi inconeguda,
no?
Perquè vegi inconeguda,
sí.
No, però em fa il·lusió,
sí, sí.
I a més a més,
exacte,
per tant,
doncs preparada,
una presentació preparada
a partir de dos temes
per intentar sintetitzar
o per intentar explicar
en què es basa,
no?
Aquests materials
per repensar la sociologia
a partir de Darwin.
Aquest és el títol.
Quan va sortir el llibre?
Fa...
Molt poc.
Fa poquet, oi?
Fa dos o tres mesos, sí.
I de moment tens resposta
de gent també
que algú que l'hagi llegit o...
No.
No tinc cap resposta, no?
És curiós, eh?
Perquè a part de la resposta
que podríeu veir
al mercat estrictament,
l'he regalat a molta gent
perquè els llibres ara,
aquest dia,
la meva dona em va dir
una cosa
que m'agradava molt.
Diu, ara els llibres
no cal que es venguin,
que ho havia llegit
d'un escriptor, eh?
Els llibres no cal que els venguin
perquè els paguen
els que els fan.
És veritat,
perquè l'editorial
et demana
una inversió important,
no cal que diguin
noms i nums,
però una inversió important.
Llavors,
bueno,
resulta que...
Llavors pots regalar'ls aquests,
eh?
A part de que te'n donen uns
per obligació de contracte
que són, sembla, 25,
però després tu en tens
molts més
per poder-los regalar.
Llavors,
realment,
resposta n'hi ha hagut poca.
També pot ser
que jo he pensat
aquests últims dies
que potser,
com que jo he canviat
el correu electrònic
perquè a la universitat
ja van dir que prou,
esclar,
molts companys meus
que l'han rebut
no deuen tenir el correu.
Bueno,
això és una intenció
bona.
L'altre és que tant
els hi fa el llibre
com una altra cosa.
que també és legítim
perquè potser
tenen un altre...
O potser esperen
a llegir-lo
abans de dir alguna cosa,
no?
Com?
Potser esperen
a llegir-lo pel seu compte,
no?
Pot ser això també,
sí.
Jo encara no he pensat
malament,
ja t'ho he dit,
he pensat que seria
el correu electrònic.
En tot cas,
exacte,
avui que sàpigueu
que es presentarà,
per tant,
pot ser una bona oportunitat
per conèixer el llibre
i per entrar-hi,
no?
Perquè de vegades
és això,
el seu llibre de assaig,
doncs si algú
no t'explica una mica més
què hi pot trobar,
doncs és difícil,
per això n'hem volgut parlar
també avui aquí
al programa.
Serà aquest acte
a les vuit del vespre
en aquesta segona edició
de la Universitat
Sant Justenca
d'estiu que es farà
que el llibre té,
avui a les vuit,
Josep Maria Majó
en presentarà aquest llibre,
avui l'hem volgut,
ho hem volgut explicar
també aquí a la ràdio,
moltes gràcies.
No, moltes gràcies a tu,
però un convidat,
evidentment.
Que vagi molt bé avui
i fins aviat.
Molt bé.
Bon dia.
Igualment.