Molt bé, doncs ara amb nosaltres, són les 12 i 40, tenim en Josep Sanchís,
que és un membre històric de la Colla de Gegants de Sant Jús.
Per què volem parlar amb ell avui?
Doncs bé, ni més ni menys, volem parlar amb el Josep,
perquè la Colla de Gegants celebra el 2020 els seus 40 anys d'història,
una entitat d'aquí de Sant Jús que ja està arrelada al 100%.
Hola Josep, bon dia.
Hola, bon dia, com ja?
Bé, molt bé, la veritat és que teníem ganes de parlar amb tu
perquè ets un dels membres històrics de la Colla de Gegants de Sant Jús
i volem que ens expliquis una mica, després ja parlarem amb el Marc,
que és un component que està ja més vinculat...
El Marc al camp de Colla.
Exacte, el Marc que està també més al dia a dia de les activitats de la Colla en el present,
però tu ets un membre històric i volem saber, per això una mica,
els orígens que va tenir la Colla Gegantera.
Sabem que fa 40 anys, però com va néixer la Colla de Gegants?
Doncs de la manera més senzilla que pots veure-hi,
perquè nosaltres aquí, per quan van sortir les festes de Tardor i per tu,
venia gent de fora a portar els gegants que teníem,
perquè els gegants vells es van estrenar per la professora Corpus.
I, esclar, llavors aquí no hi havia portadors.
I llavors l'Ajuntament tenia que pagar portadors de fora,
que per cert venien del Prat, a portar els gegants.
Llavors una colla de socis d'aquí a la Taneu van dir,
i diu, per què no ho provem nosaltres de portar-los a veure si podem tirar endavant?
I va dir, va, va, va, que hauríem de fer-ho.
I jo, ja de petit havia portat molt els caps grossos amb aquests,
d'aquí amb el senyor Arcadi, i fins a l'Ajuntament portava jo els caps grossos.
I llavors la colla que ens vam ajuntar ha dit,
tu també vines, Déu no, no, no és el mateix portar un gegant que portàvem un cap grossos.
I llavors vam ser, ens vam ajuntar quatre, que vam ser els que vam muntar a la colla,
que vam ser el Mateu Baderi, pobret, el Jaume Gelabert, també, el Toni Simó i jo.
I de moment els quatre, dos, pobrets, ja no hi són.
Ni el Mateu ni el Jaume hi són.
I el Toni Simó el va deixar-ho perquè es va cansar i va dir,
jo com necessiteu ajuda, jo sempre ho donaré un cop de mà.
Llavors de moment només continuo jo, jo i la Palmira, la dona del Jaume Gelabert.
I aquí vam continuar, llavors vam començar a fer els gegants,
vam anar portant els gegants vells,
llavors ens vam ajuntar perquè aquí a Barcelona vam poder fer una colla d'això de Catalunya,
l'agrupació gegantera de Catalunya.
I nosaltres vam ser un dels cofundadors que també vam fundar la colla gegantera que hi ha aquí a Catalunya.
Molt bé.
I entre tots els quatre ho vam anar fent.
I Josep, quan van sorgir els altres gegants?
Els altres gegants va ser una cosa, també és una anècdota molt maca,
perquè resulta que nosaltres els gegants vells que teníem,
anàvem a tot arreu, a tot arreu d'anaves teníem els mateixos gegants.
o sigui que era el mateix consultor que els va fer,
doncs els va fer per diferents pobles.
És clar, quan tornaves a no trobar i veies el mateixos gegants.
Llavors també l'Ajuntament ens va demanar,
dius, escolta, ara què fem el mil·lenari?
Diu, vosaltres què voldríeu fer?
Diu, home, uns gegants nous que no s'assembleixin en res amb els que tenim.
I llavors ens va dir, bueno, doncs ja ho mirarem.
I sí, sí, ho vam continuar fent,
llavors van poder sortir els gegants que anem ara actualment,
el Gentil i la Flada Neu.
I la Flada Neu. I els antics com es diuen?
I els antics, clar, per estar a l'agrupació,
tenia que donar-los nom amb els gegants.
I vol dir, bueno, quin nom els hi fem?
Què fem? Què fem?
i vam acordar entre tots els quatre de la colla que érem,
vam acordar i els hi posem els noms del poble.
Just i per tu.
I diu, ah, doncs vale, d'acord.
I la petita diu, doncs d'acord.
Diu, doncs d'acord.
I així va ser com estan batejats perquè nosaltres,
perquè els altres tenen padrins.
El Gentil i la Flada Neu tenen padrins, eh?
Perquè això també té que anar en padrins.
Ostres.
Sí, sí, i els padrins de la Gentil i la Flada Neu
van ser els d'Espulgues, de Llobregat,
i els d'Aulesa de Bones Valls.
Un poble que diu, Llobregat, de Bones Valls,
van ser els padrins del Gentil i de la Flada Neu.
I els altres, clar, els padrins van ser nosaltres mateixos
perquè no hi havia, no sabíem que estaria que demanant padrins
i tot això.
I vam fer-ho així mateix.
I vam pensar que ens vam ajuntar
i vam anar continuant així, anar fent, anar fent.
Llavors vam decidir, bueno,
si tot arreu fan trobades,
perquè no en fem una nosaltres, de trobada.
Això és molt difícil.
I ens vam poder ajuntar,
així, anar mirant, anar mirant, anar mirant,
i el juny, el juny de l'any 86,
ens vam decidir fer-ne una.
Que, per cert, va ser una de les trobades molt magues
perquè van vindre més de 30 colles, eh.
Caram, i amb aquesta trobada de l'any 86,
que va ser una...
Aquesta de 86 va ser que van vindre 30 colles
i vam sortir d'aquí del carrer, del parc que t'ho dones,
i vam voltar pel poble fins anar a la plaça de Maragall,
i la plaça de Maragall vam acabar.
I va ser una cosa...
Llavors, aquí, llavors ja ens vam decidir.
Llavors ja ens vam decidir sortir fora,
i ja continuem...
I el primer poble que vam anar va ser a Sallent.
Sallent va ser la primera trobada
que vam fer nosaltres fora de Sant Just.
Que vam sortir d'aquí a Sant Just.
I me'n recordo que ho fos ara, Sallent.
Oh!
Vam disfrutar molt.
Érem al principi que érem més novatos,
que no sabíem...
Com aquest que diu, no hi havia ni gralles,
però mira, ho vam anar tirant endavant,
i fins ara, actualment, està continuant,
la cosa marxa bé.
I ara aquí hi ha una colla molt maca,
molt maca, que sentit.
Una colla molt maca, que ja t'ho dirà el d'allò.
Molt bé, doncs...
I com vam estrenar,
com vam estrenar els gegants vells,
com ho van donar els gegants,
o sigui, el gentil de la flor de neu.
Llavors, per la trobada nostra,
que també això va ser l'any 2002,
vam fer la trobada del gentil de la flor de neu,
i llavors els vam regalar un llibre,
a tots els que vam vindre,
del cuento del Canigó,
de Mossant Cinto Verdaguer.
I va ser curiós,
perquè vam agafar un globo,
d'aquests grossos groc,
i vam posar el conte dintre del globo.
Ah, mira.
Tothom va quedar estranyat,
com ho puc posar aquest llibre dintre d'aquest globo.
Com ho vau fer?
Sí, vull dir,
i el llibre,
mira, el tinc aquí davant mateix,
el Canigó, el llibre.
El tinc aquí davant,
que en tinc un llibre,
i és una cosa curiós, eh?
Oi tant.
És molt maco, és això,
molt maco.
I per la inauguració,
i amb aquesta pregunta que acabaríem,
Josep,
entenc que va ser l'any 1980,
simplement has dit que el 86
vau fer aquesta gran trobada,
però l'any 80 vau fer
algun tipus de festa especial
per donar peu a la inauguració de la colla?
No,
per aquí el poble,
no vam fer res de res.
Era aquí el poble i prou.
O sigui, només sortíem aquí
per la festa de tardor,
vam sortir,
i després també vam sortir
una miqueta per la professora de corpus,
com ja ara, diguem,
ja era,
ja hi anava menys,
la professora de corpus,
i llavors vam sortir per aquí,
però res més ja.
Fins que no vam fer la primera trobada,
no ens vam decidir a tirar endavant,
perquè teníem una miqueta de por.
Clar.
Erem por,
de fet ara ens vam anar ajuntant,
i després també,
és una cosa que, esclar,
no sabies com sortiries de tot això,
si agradaria,
si no agradaria,
i hi va haver-hi molt d'anècdotes,
perquè precisament,
ara t'explicaré una anècdota,
que jo me'n recordo tota la vida,
quan vam fer aquesta,
la primera trobada,
quan vam passar tan gegants
per aquí Sant Just,
i va haver-hi un senyor d'aquí Sant Just,
que em va dir,
diu, ara,
diu, ja ho he vist tot.
Sí, sí, sí.
I el seu debò,
estar a la colla,
ja m'entén amb nosaltres.
I va costar trobar gent
per formar part de la colla?
Va costar trobar gent?
No, perquè quan ho vam veure,
els hi agradava,
doncs si van anar apuntant.
No, de gent,
res, res, res,
no vam trobar programes de cap classe.
Escolta, també,
van, vine,
si t'agrada,
doncs apunta't a dir,
nosaltres no t'ho pergrà.
Tu per mi, mira-ho,
que veus que t'agradi,
doncs si t'agrada,
t'hi apuntes.
I així ho va fer-ho,
i ara actualment continua igual,
eh?
Molt bé.
Doncs, Josep...
Si vol apuntar,
digues, digues.
No, dic,
ara ens toca parlar amb el Marc,
el Marc Vilana,
a veure...
ara ell és el que porta tot el sotocat de trobades
i tot això.
I aquest any ja dic,
aquest any més hem fet,
o sigui,
el dia 6 del mes que ve,
més hem fet la 18a trobada.
Clar.
Clar, se sospès.
La 18a trobada,
perquè nosaltres la fem cada dos anys.
Clar, se sospès,
la situació és la que és,
no podem fer res.
Josep,
truquem al Marc,
si et sembla.
Vale.
Molt bé,
doncs una abraçada
i que vagi molt bé, Josep.
Vale,
moltes gràcies
per convidar-me.
No, Manu,
a tu per respondre
i per posar-te en contacte també.
Que vagi bé.
Vale, pues.
Ja ho veurem.
Vale,
digues gràcies.
Marc Vilana.
Hola.
Marc,
hola,
bon dia.
Estem en directe aquí a Ràdio d'Esvern.
Bon dia,
bon dia.
Acabem,
acabem.
Estava escoltant
el Josep Sencer.
Sí, sí,
ens ha explicat una mica els orígens,
aquesta primera trobada que va haver-hi,
alguna anècdota també de la colla,
i amb tu volem saber,
doncs bé,
com està ara
responent la colla
en aquests últims anys.
Heu tingut
noves incorporacions,
imagino,
també heu vist
com passen els anys
per l'Algentil,
la Flor de Neu,
per tots els gegants.
Com està ara la colla?
Bé,
ara actualment,
des de fa un parell o tres anys,
hi ha hagut gent nova
que ens hem anat a incorporar.
Tu condeix,
hem entrat
gent jove,
gent nova,
i bé,
ara aproximadament som,
comptant amb els nens i tots,
som cap a 40 persones,
i bé,
sempre estem oberts a,
doncs,
el que deia el senzill al final,
no?,
que qui vulgui venir,
que vulgui provar,
nosaltres no oblidem res a ningú,
i està oberta a tothom la colla,
vull dir que sempre que algú vulgui venir a provar
o està amb la colla,
doncs,
que estem oberts a tothom,
vull dir que per això no hi ha cap problema.
Com es divideix la colla logísticament,
perquè imagino que als 40
no podeu portar els gegants?
No,
a veure,
les portadors,
el que se'n diuen portadors de gegants,
actualment són 8,
d'acord,
després tenim el que són
les tabaleres
i les brelleres,
que són les que acompanyen
amb la música i tal,
i, bueno,
després tenim la gent
que simplement ajuda,
vigila,
que la gent no es posi a portar els gegants,
el transport,
els nens,
a vegades,
traiem els capdossos amb els nens,
bueno,
una mica aquesta és l'organització
que hi ha,
perquè no és només portar els gegants,
sinó que hi ha coses a darrere
que també s'han d'anar fent.
Clar.
Tu com a portador, Marc,
què és el que trobes més difícil,
potser,
de portar un gegant?
Pesen molt, realment?
No,
a veure,
més que res,
el punt d'equilibri,
ser molt alt,
doncs el que a vegades et fa la sensació
és que l'equilibri que és diferent
i tot això,
però pesant,
no arriben als 40 quilos,
ni al centí,
ni a la flor de neu,
estem sobre els 35,
entre 35 i 40 quilos.
Per i ara el personal de gegants
que tenim,
quins són?
Crec que són,
no sé si sis,
pot ser,
sis gegants?
Sí,
tenim sis gegants,
però, bueno,
el gegant veig només surten
per la festa major
i per les festes de tardor
i els gentils i la flor de neu
són els que normalment
anem amb les trobades
perquè són els més fàcils
de portar
i els que són més nous
i tot això.
I després,
la Montserrateta i l'Arrel
normalment també surten
en el que són
les actuacions
que fem aquí a Sant Just.
Perquè, Marc,
has nomnat el tema
de les trobades,
normalment,
durant un any,
quantes trobades
podeu fer a la colla?
Mira,
aquest any,
mira,
pensa que
durant els mesos d'hivern
és molt estrany
que hi hagi trobades
pel tema del matemps,
del vent,
tot això
hi influeix molt.
Nosaltres,
normalment,
solen fer una sortida
al mes aproximadament
des del mes de març
fins a...
és que concideixin
un parell de trobades,
però, bueno,
normalment fem
unes vuit
de sortides l'any
i després
tot el que siguin
festes del poble,
festa major,
festes de tardor,
festa de comerç,
festa de pau,
totes les festes
del poble que podem col·laborar,
doncs,
normalment,
hi participem.
I pels 40 anys,
què teníeu previst fer?
Alguna trobada especial?
Bueno,
aquest any,
com ha comentat abans
el Sant Xís,
el dia 6 de juny
teníem prevista
la 18a trobada,
d'acord?
Però l'hem hagut
de sostendre,
evidentment,
per la situació
en què estem
i, en principi,
quedarà plaçada
pel juny de l'any que ve.
Referent a la festa
dels 40 anys,
si tot evoluciona bé
i és favorable
de com va,
la idea és
fer-ho
per les festes
de tardor,
organitzar
una exposició
de fotografies,
que ens hi n'està,
de ser la petita
que ens hi n'està,
amb una exposició
també a la capè
i anar-te'n als gegants
i, bueno,
fer com una festa
el primer cap de setmana
de festes de tardor.
Això depenirà
de la situació
com estiguem,
que esperem
que a l'octubre
ja estiguem bé,
però la idea
més o menys
va encarar
sobre aquestes coses.
Sobre aquesta 18a trobada,
en Josep
també ens ha comentat
que s'organitza
cada dos anys.
L'organitzeu,
per això,
aquí a Sant Just
i normalment
que hi ha colles convidades,
com les organitzeu
aquestes trobades?
Sí,
nosaltres la fem
cada dos anys
i, bueno,
les trobades
consisteixen
en que tu convides
colles d'altres pobles
i després
tu els hi tornes,
diguéssim,
no sé,
per exemple,
aquest any
teníem previst
que vinguessin
les plugues,
Sant Feliu,
la Roca,
Sant Joan d'Espí,
Ribes,
de Freser,
vull dir,
tu convides
a les colles
i dius,
mira,
aquest any
nosaltres
fem la trobada
el primer cap de setmana
de juny,
pots venir?
Vale,
perfecte,
doncs mira,
la nostra
és el 25 de juliol,
vale,
nosaltres el 25 de juliol
anem a aquest poble
i ells venen aquí.
La trobada
consisteix
en posar un cercavila
per tot el poble
i, bueno,
depèn de la població,
doncs nosaltres
quan acaba el cercavila
que la fem un dissabte de la tarda,
ens fem un sopar
que es conviden
a totes les colles
que han participat
i en el nostre cas
també està oberta
a la gent de Sant Just.
I, Marc,
tu ara actualment,
segons també ens ha dit
en Josep,
ets el cap
de la colla actual,
com si diguéssim?
Bueno,
el cap de la colla
és la Clàudia,
jo formo part de la Junta,
soc el secretari,
però, bueno,
entre tots
portem una miqueta
el que és la colla.
I, per tancar l'entrevista,
com veus ara
el tema
de poder celebrar
festivitats
amb gegants,
amb tot el tema
del coronavirus?
Creus que haureu
de prendre mesures?
Jo entenc
que sí,
que a tot d'hora
podrem tornar
una mica
a la rutina
i poder fer-ho
ara.
No sé
quan arribaran
i com serà,
vull dir,
amb el que va l'any
ja ens hem sospès
unes quantes trobades
que teníem
i, bueno,
suposo que,
clar,
és una cosa
que la gent
està a prop,
que mantenir les distàncies
i aquestes coses
en aquest sentit
és complicat,
però, bueno,
esperem que tot
evolucioni
i vagi bé
i que ho hem tornat
a disfrutar
de treureig abans
al carrer,
de sortir,
de disfrutar
i de compartir
la cultura popular
amb la gent de poble.
Esclar que sí,
home,
que d'això es tracta.
Marc,
se'ns acaba el temps,
moltes gràcies
per agafar-nos el telèfon,
que us vegi molt bé
i molta força.
A vosaltres
per trucar
i per, bueno,
amb aquesta oportunitat
d'explicar
el que fem
amb la Coyes de Frantera
i d'això
que aquesta
la Coyes celebra 40 anys
i si podem,
doncs,
per les festes
o tardor,
doncs,
intentarem fer partícip
a tot el poble
d'aquesta celebració
dels 40 anys.
Perfecte,
esperem poder-hi ser presents
per veure-ho
i també per celebrar-ho plegats.
Una abraçada.
Gràcies, Nòria.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.