Un quart de dotze que passarà mateix, del migdia, Maria Quintana, bon dia.
Molt bon dia, Mariona, anava a dir Mariona, Mireia, bonica.
Bueno, Mireia, Mariona, Maria, som...
Sí, venim de la mateixa santa.
No, és la mare de Déu.
Per això, per això, venim de la mateixa, no em preocupis.
Sí, sí, sí.
Ens tornem a veure, Maria.
Sí, aquesta setmana és una mica intensa.
Hem fet dues vegades, eh, aquí que ens veiem a l'emissora.
Avui, per això, parlem d'en concret aquest primer itinerari històric que teníeu preparat.
Sí, sí.
Per explicar una mica aquest patrimoni que tenim aquí al municipi.
Jo, el que hauria volgut és que algú del patrimoni vingués,
del grup de la Junta que ha format aquest grup de patrimoni,
però resulta que...
Estan molt enfeinats.
No, un és un avi actiu,
l'altre, el més jove està treballant per sort
i els altres, doncs, no els he pogut localitzar,
però vull dir que bé, que ja m'han donat a les pautes
i m'ha dit fes els deures i jo faré els deures i ja està.
Vinga, va, doncs parlem-ne des del Centre d'Estudis Sant Justencs,
com m'heu preparat aquest itinerari.
Això ha sigut, ja et dic, una iniciativa del grup de patrimoni,
que són el Roger Contías, el Pere Aceiton,
el Daniel Cardona, que esperem que es millori, que el van operar ahir,
i després també hi ha l'Olga Esbert,
i també s'hi han afegit, perquè és tacte,
el Julio Txoa i el Joaquim Carbonell,
i el Miquel Almela també,
que forma part de la Junta també i del grup.
A veure, constarà que va ser un èxit, d'entrada,
perquè primer es va demanar a tots les qüestions burocràtiques
i d'urbanisme per fer l'acte, es va fer,
es van donar unes pautes i llavors ens han seguit.
Nosaltres vam fer un cotatge de gent inferior
al que ens havíem dit que podíem fer,
per por de no passar-nos.
S'ha pogut complir,
la gent que havia estat en llista d'espera també hi ha entrat,
i llavors nosaltres ens trobem el dissabte,
abans de les 10,
perquè allò de trobar-nos i apuntar qui ve, qui no ve,
i a les 10 comença la passejada,
i començarem davant del que era la font de la bona aigua.
Que està enterrada.
Sí, però que la van treure una mica a l'aire
i la van ensenyar i la van tornar a tapar.
A les 10 del matí començarà la caminada,
anirem pel Molí Fariner,
anirem pujant,
i llavors hi ha set punts
en què ens aturarem,
i es parlarà del lloc
o de l'entorn en què estem.
També es parlarà, per exemple,
de Can Cortés,
dels arbres que s'estan plantant,
d'un eucalipto que hi ha,
i acabarem aquest...
Vull dir, jo crec que,
com que són set punts que ens pararem,
no ens cansarem molt.
Vull dir, que podrem anar-nos parant, no?
Llavors acabem a Can Candeler.
Can Candeler és una batalleta que tenim,
doncs ens sembla,
no només nosaltres,
sinó, crec que molta més gent
que té la inquietud
de poder posar una altra vegada en actiu
les cases històriques de Sant Just,
doncs nosaltres estem amb aquesta batalleta
a veure si Can Candeler
es pot tornar a posar en marxa,
que es pugui tornar a restaurar,
a renovar,
i que fos un punt d'entrada a Collserola,
o que fos un punt d'informació.
Crec que val molt la pena
que el consistori ho tingui present.
Ho tenen present?
A vegades ens sembla que sí,
a vegades doncs va per llargues.
Jo no dic que no es faci,
jo dic que segurament potser,
ara vull dir,
no vull donar les culpes així
que no es faci,
sinó que hi ha unes prioritats
que potser passen
per davant del que és el tema de Can Candeler.
Però no el volem obviar, no?
No el volem deixar de banda.
Sobretot, ja dic,
els de patrimoni,
però el Pere Aceitoni té,
de veritat,
que lluita per aquest tema ja fa molt.
I voldríem això.
Primer havíem dit nosaltres
que ens vés agradat
que hagués sigut un museu.
Això era una proposta nostra,
del centre.
És més complicat del que sembla
poder fer un museu.
I també creiem
que potser també és una mica lluny
per fer un museu.
Vull dir,
el museu
hauria de ser més
en el mig del poble
o així.
Però llavors
és
una altra iniciativa
que pot ser molt bona
és aquesta
d'entrada a Collserola.
Vull dir,
que fos un punt
d'entrada de Collserola
a dintre
amb tot d'informació
de Collserola
i del poble.
Vull dir,
que fos un lloc d'interès.
Un punt de partida,
no?
Un lloc d'interès
cultural
i ambiental
per entendre'ns.
I això és el que nosaltres
em sembla
que al final
de la passejada
se'n parlarà d'això.
Se'n parlarà
perquè és un tema
que voldríem
veure'l
que té
una perspectiva
de
fer-se,
no?
I això ens agradaria molt,
però ja veurem què passa.
Ja dic,
aquesta és la intenció,
és fer aquesta passejada
que jo m'hi he apuntat
i espero
que poder-la fer
perquè,
doncs,
espero que sí,
perquè no,
tampoc és anar a pujar
a muntanyes
com el Pedraforca,
no?
Però vull dir que
jo crec
que hi podem anar
i esperem
que ens faci bo,
que ens faci bo
i si plou
una miqueta,
miqueta,
suposo que també
ho faríem
si anéssim
una mica
en condicions.
Amb un paraigües
es veu fer-ho.
També se'ns ha demanat,
lògicament,
perquè ho hem portat
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Ja se'ns ha avisat
que tots estem inscrits,
que ja hi podem anar-hi tots
i, a més a més,
doncs,
un bon calçat,
doncs,
perquè,
doncs,
anar còmodament
passejant
o caminant
i suposo que també
hem de dur
la botelleta
de l'ampolleta
d'aigua
perquè si tenim set
puguem veure
perquè no sabem
si farà sol
o estarà núvol.
Encara,
amb broma,
van dir l'altre dia
i en junta
li haurem de preguntar
al Jordi Gironès
què és el que
ens pot avisar
de si ens plourà
o no ens plourà.
Teniu també el Carles Rius,
pel tema meteorologia,
si no necessiteu
aquí un apunt.
El Carles,
sí,
doncs,
després li preguntem
Carles,
hem de dur
un paraigua
o un xubasquero
o el que sigui.
Doncs bé,
això és el que tenim
en ment
aquesta passejada
i és com entrar
a la porta d'entrada
en els actes
d'aquestes
jornades
de festa
al mes d'octubre.
Festes de tardor.
És la primera vegada
que organitzeu
aquest itinerari
en concret.
Bé,
nosaltres hem fet
itineraris de masies,
vull dir,
ja fa uns anys.
Vam fer,
i també d'altres llocs,
de part de muntanya,
vull dir,
del poble,
no cal dir-ho,
hem fet els carrers
i tot això.
Però de muntanya
s'han fet les masies,
s'han fet les masies,
s'ha fet,
em sembla,
la penya del moro,
vull dir,
s'ha fet tot això.
Ara,
aquesta passejada,
tal com l'han
posat en solfa
el grup de patrimoni,
no s'havia fet,
perquè una cosa
és anar a parlar,
doncs,
de Can Candeler,
ai,
de Can Candeler,
perdoneu,
de Can Carbonell
o de Can Pedrós,
així,
i l'altre és de dir,
mira aquest eucalipto,
mira això,
mira allò,
mira l'entorn,
aquí hi havia això,
aquí hi havia allò.
Vull dir,
és més complet,
per entendre'ns,
és més de natura
i de masies,
perquè ens trobarem
a Can Cortés
i a Can Candeler,
vull dir,
i el molí fariner,
suposo que també
es dirà alguna cosa.
Clar,
vull dir,
que serà,
és una altra via
de conèixer
el que és l'entorn nostre
de la muntanya.
I tant,
has dit l'eucaliptus,
crec que et refereixes
al que està el passeig de muntanya,
tocant gairebé
a dalt el tenis,
que et conèix?
No,
vols que t'ho digui,
no ho sé.
Ah, val,
és que hi ha un que és molt gran,
que sempre he escoltat,
que té gairebé
més de 100 o 200 anys.
Segurament,
doncs sí,
ja t'ho diré.
Crec que és aquest.
Dilluns,
que bé t'ho diré,
t'ho diré dilluns,
quan fem el nostre espai
del centre d'estudis.
Vinga,
ja t'ho diré.
Farem el després de l'excursioneta,
després de la trobada.
Espero poder venir.
Sí, home, sí,
amb agulletes,
sí, cal,
però sí.
t'anarà a preguntar
quantes persones hi sou al final?
35 el dissabte
i 30 el diumenge.
Val,
ho repetiu, eh?
Sí,
sí,
és el mateix.
És que és el que vam fer
perquè sabíem
que seria,
que hi hauria gent
amb molta inquietat per fer-ho.
És a dir,
70 persones en total, eh?
Sí, sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
vull dir que,
esclar,
ens trobem,
doncs,
bueno,
sí,
això no comptant els que
el fan,
vull dir,
inscrits,
anem a dir,
jo crec que
tenim la sort
que quan
convoquem
tenim molta resposta
i això
jo també ho voldria,
doncs,
perquè el dia 13
que fem la conferència
sobre el feixisme
a Espanya,
doncs,
la gent també vingui,
eh?
Però jo el que també voldria
és saber,
perquè no ho sé,
perquè jo no hi ho he rebut,
si s'han passat els programes
de festes de Tardó.
Sí,
mira,
justament,
almenys on visc jo,
aquí a Sant Jús,
ja he rebut el bolletí,
que sortim,
a més,
les noies de l'emissora
sortim en portada,
i també va adjunt
al dit pic,
aquest pic,
sí,
de les festes de Tardó,
perquè a la carretera
avui encara no.
on està inclòs aquesta xerrada també.
Sí,
per això,
no,
no,
si està a dins
de festes de Tardó.
Exacte.
No,
el que vull dir és que jo
l'altre dia el vaig agafar
a Can Ginestà,
perquè a Can Ginestà
doncs n'hi ha una pileta,
i vaig pensar,
bueno,
per això,
i veig que encara
la bústia de casa
encara no hi és,
penso,
a veure si seran
misses dites,
això.
almenys el barri centre
ha arribat.
Bé,
doncs ja hem dit.
Ho vam fent dia a dia.
Clar,
nosaltres ja ho hem dit
als nostres socis,
però hi ha molta gent
que no és soci
que està convidadíssima
a venir,
igual que aquesta vegada
que la gent que s'ha inscrit
podien ser socis
o no socis,
i que els socis
volia ser els amics
o els parents
si volien venir.
Clar.
Per la xerrada
també poden venir
tots aquells que vulguin,
eh?
Sí,
qui vulgui,
no socis ni no socis.
No,
és obert,
és festes de Tardó,
vull dir,
és un acte públic
per entendre'ns,
eh?
Vull dir que sí.
I veurem,
doncs,
com va,
veurem a veure què,
vull dir,
nosaltres ara
ja estem fent moltes coses,
però m'has convidat
per parlar
de la trobada
o de la caminada,
però dilluns
ja parlarem
d'altres coses.
Sí, home,
i tant.
Per acabar,
Maria,
et volia preguntar també,
teniu gent jove
apuntada en aquesta...
No ho sé,
no hi he apuntat jo.
Ah, val.
Ho han apuntat...
Això ho sabrem
la setmana vinent,
doncs.
T'ho diré dilluns,
la mitjana d'edat
quina era.
Clar, home,
interessa saber també
que hi ha altres edats
més joves
que també s'interessen
per aquests temes.
No, a veure,
jo he parlat
amb gent que m'ha dit
vindré,
però més o menys
són la gent que conec
de sempre.
Vull dir,
la de sempre,
que sempre és molt fidel,
però que també
són muntanyens,
per entendre'ns,
que els agrada caminar
i que els agrada
anar a la muntanya.
No ho sé,
també hi ha altres activitats,
també pot ser
que la seva estigui fora,
vull dir,
que és un cap de setmana
i a més és pont.
I això t'anava a dir,
Maria,
que dimarts és festiu,
no tothom té pont,
però vaja.
Bé, un festiu,
bé.
És un cap de setmana
una mica més difícil
perquè la gent s'hi quedi.
Però, per exemple,
veus ceràmica,
que nosaltres,
per desgràcia,
els dilluns
quasi sempre són pont,
i en anys
de molts ponts,
aquesta vegada
fem classe.
Clar.
Fem classe, sí, sí.
Ben fet.
I després vindré.
I després
de ceràmica vindré,
tot rodó.
que em va molt bé
perquè surto de dalt
a la classe amb la Carme,
amb l'Aret,
i venir a fer el meu espai,
això és un gust.
I tant,
que han començat
aquesta setmana,
per cert,
ja s'ha d'anar
del tema
del centre d'estudis.
Sí,
han començat,
han començat.
Han començat aquesta setmana.
Bueno,
hi va haver-hi
l'explicació del curs.
Clar,
la presentació,
no?
Jo vaig anar amb el davantal,
vaig anar amb tot,
però no vaig fer servir res,
perquè va dir,
avui no farem res,
que avui parlarem,
que sempre ho fa la Carme,
que sempre ens explica
i ens dona les pautes
i ens explica la temàtica
i què farem i tal.
I això sí,
s'ho pensa,
s'ho treballa
i això és molt gratificant.
Sou moltes persones,
els cursos,
ens van dir
i ho ha sent típico.
Aquest any és un èxit.
A la nostra del dilluns al matí,
que ara s'ha pogut ampliar
una mica més,
som 15 a fer ceràmica,
cosa que feia temps
que no érem.
I en canvi,
per la pandèmia
també ens havien reduït.
però ni que no ens vinguin reduït
normalment,
no som 15.
I som 15,
almenys el dilluns.
I a llista d'espera
hi ha gent que no ha pogut entrar.
I tant,
hi ha gent veterana,
hi ha gent que porta
gairebé 20 anys
fent aquests cursos.
30.
30?
Em portes?
No, jo no.
Tu mateixa?
Ah, que hi ha d'altres persones...
Però hi ha gent que,
bueno...
Des que van començar gairebé,
no?
Sí, sí,
que van començar la vacuneta.
Sí, sí, sí.
No la vacuneta,
em sembla que van començar
en algun altre lloc
o aquí darrere.
vull dir, ara, perdona,
perquè no ho sé,
perquè no hi era,
però sé que s'han mogut
dos o tres llocs, eh?
Fins a arribar aquí.
Sí, sí.
I han sigut fidels,
fidels,
i a més ho fan molt bé.
I tant.
Jo tinc companyes,
ja d'una edat,
molt més grans que jo,
imagina't,
que fan una ceràmica fabulosa.
Fabulosa.
I a més,
encara es pot visitar l'exposició,
el taller.
Fins al 17.
Fins al 16 o 17 es pot.
Encara queden 10 dies.
Sí, sí.
No, està molt ben muntada aquesta vegada,
està molt ben muntada
i ha valgut molt la pena.
I això que hem treballat una mica
a toc de pitu, eh?
Perquè ens van confinar,
després no hi podíem anar,
després sí,
després no,
i ha sigut una mica caòtic,
però bé,
s'ha acabat de fer la feina
que s'havia de fer
i elles,
les professors,
han anat pobres,
com es diu,
vulgarment de cul.
Molt de bòlit,
sí, sí.
Això, de bòlit.
S'han adaptat.
De bòlit queda millor que de cul.
Queda més correcte, no?
Se'n sap viut adaptar molt bé.
Sí.
Doncs, Maria,
si et sembla,
ho deixem aquí,
que deixem també
que seguixin la teva jornada
i pendents d'aquest primer itinerari,
el dilluns vinent
ens expliques com ha anat.
I tant.
Valoració positiva, esperem.
I si ens donguessin
algun fulletó o alguna cosa,
te'l portaria
perquè el veiéssim.
És que ara no me'n recordo
si s'ha imprès o alguna cosa.
Que normalment nosaltres,
sempre que fem un acte d'aquests,
ho fem amb les llibretes
o els llibretons aquells
o allò,
perquè la gent ho tingui
i ho recordi
i ho tingui a casa.
Si hi ha algú que ara
ho escolta i diu
ai, em voldria apuntar
a estar temps?
No ho sé.
La veritat és que no ho sé
si ara ja...
Jo crec que està tancat.
Jo faria una cosa,
ara m'atreveixo a dir una cosa
que després en renyaran.
Però vaig a dir una cosa,
que si algú no s'ha apuntat
però voldria venir,
sobretot el diumenge,
que no hi ha tanta gent,
jo m'arribaria.
Saps el que vull dir?
Clar, us podeu acostar, no?
Acostar i crec que,
com que hi ha,
crec que encara una mica de marge,
mira, apuntar-se.
Clar, i esteu a l'aire lliure,
vull dir, no?
Sí, no, el que vull dir
és que...
Són bones.
Com que no hem arribat al cupo
per mes,
crec que es podria,
però jo això no hi ho dut jo.
Jo m'atreveixo a dir això
d'una mica
fent de pirata, eh?
Vull dir que...
Vinga, va,
doncs ens quedem amb aquesta frase,
pirata final.
Maria, que vagi molt bé aquest pont.
Gràcies.
Dies que tenim per endavant
i dilluns vinent
sabrem haver-hi com ha anat
aquesta primera caminata.
Sí, sí, sí, haver-hi com ha anat.
El patrimoni Sant Justenc.
Sí.
Endavant amb Camp Candeler,
a veure si ho reactiven.
A veure,
a veure si podem fer força
i impulsar
que demanin diners a Europa,
on sigui,
però que es pugui tirar endavant.
I tant.
Que vagi molt bé, Maria.
Una abraçada.
Gràcies.
I a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Adéu-siau.
Adéu-siau.