Saludem, doncs, ara a Ferran Ranya i Blasco, que el tenim al telèfon. Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, benvingut a l'emissora, encara que sigui per telèfon, com sempre diem,
i també benvingut a aquest magazín de La Justa, aquí a Ràdio d'Esvern.
Escolta, Ferran, parlem amb tu precisament per un acte que tindrà lloc en aquest marc del novembre literari
i de la desena edició del novembre literari, que ja està en marxa aquí a Sant Just,
i que el pròxim divendres 19 de novembre ens portarà un acte força important,
per no dir un dels més destacables d'aquest programa del novembre literari,
el Casal de Joves, a partir de les 7 del vespre, sota aquest títol de
I l'Àngel digué, amb aquesta lectura de textos d'Àngel Casas,
també amb la seva pròpia participació d'aquest periodista Sant Justenc.
Explica'ns una mica, Ferran, també, quina és la teva participació en aquest acte?
Bé, això es tracta d'una lectura de textos d'Àngel Casas,
i ho portem a terme a la Montse Guellar i jo mateix,
i jo he fet la direcció d'aquesta lectura.
I bé, això ja fa molt de temps que va començar,
va començar amb una idea de Ramon Ibar, un altre és en Justenc,
que va ser també escenògraf d'aquest gran programa de l'Àngel Casas Show
i col·laborador, una esclada de l'Àngel Casas,
i ho vam organitzar per fer-ho a Gelida,
en principi que és la residència de Ramon Ibar i de la seva esposa,
i que anualment organitzen els jardins de casa seva de Gelida,
una casa protegida i d'un nivell molt alt, patrimoni, etcètera,
doncs uns actes i vam preparar aquesta lectura.
Però la veritat és que ho vam haver de jurnar per la pandèmia,
enmig va passar tota l'ospitalització i tot el que ja tothom sap
que ha passat a l'Àngel Casas,
i finalment ho vam poder fer,
i aleshores va sortir la possibilitat de fer-ho també a Sant Lluç,
clar, som tres Sant Lluçtencs,
l'únic que no és Sant Lluçtenc és a Montseguallà,
i ho farem, farem aquesta lectura,
allò que deies, al Casal de Joves,
el dia 19 a les 7 de la tarda.
Aquesta lectura que fareu, Ferran,
neix a partir de textos, poemes, assajos, crec, també, d'Àngel Casas, no?
Sí, sí, sí, sobretot vam tenir aquesta idea,
o la idea que van proposar el Ramon Ibar,
i que jo vaig recollir immediatament,
i vaig muntar la lectura,
doncs que és una faceta una mica menys codeguda,
avui dia Àngel Casas,
i ho vam veure l'altre dia amb aquest programa,
on es reproduguia d'alguna manera l'Àngel Casas Show,
doncs és molt conegut com a gran periodista,
com a comunicador, com a entrevistador,
com a presentador,
va ser pioner absolut i molt notable d'expert en música pop,
i va portar lliure internacional d'un nivell altíssim, altíssim.
Aleshores, això és més conegut,
però potser hi ha menys gent que coneix que té una producció
i una autoria de novel·les, d'assajos, de relats, de poemes i de cançoners,
i la veritat és que tot vist des d'un humor que és contagiós,
vull dir, ell fa servir una ironia sobre petites i grans milèries,
amb tots aquests estils, i amb això han muntat la lectura dels seus textos
per donar a conèixer-ho una faceta importantíssima,
però que potser no és tan coneguda com l'altra.
I, no sé, per recollir un comentari que va ser molt afortunat
de l'Albert Thon, sobre la seva producció literària,
va dir que gran conversador, va publicar el diari ara,
Àngel Casas encara escriu millor que parla.
Aleshores, parla molt bé, entrevista molt bé,
però nosaltres també pensem que encara escriu millor que parla.
Vidal Folk crec que també va comentar que Àngel Casas sap escriure
sobre petites i grans misèries, però amb un somriure,
que això no és fàcil, i a més contagiós.
Sí, tota aquesta aproximació que hem tingut durant tant de temps,
perquè ja ho he vist pre-pandèmic, tota aquesta preparació,
i amb totes les coses que han passat de la sospitalització, etc.,
jo he descobert un Àngel Casas realment amb un humor caústic,
però un humor tendre, em fa servir totes les façants de l'humor,
des del blanc al més agri, diríem, amb un model ben determinat,
però sempre, sempre hi ha un somriure,
sempre hi ha un somriure i sobre ell mateix,
que això és realment importantíssim, no?
Vull dir, després de totes les intervencions que ha tingut
i les amputacions que ha sofert, etc.,
doncs és absolutament aclaparador l'ironia i l'humor
que va servir per definir com havien succeït les coses
i com és la seva vida actual,
i com, com diu ell, allò del castellano de Gerva Nuncavore,
continua treballant i continua preparant coses.
Com deies, amb aquest punt de vista i humor,
que l'ajuda també tira endavant la situació en la qual es troba ara,
i de fet, durant aquesta nit especial,
que li van dedicar a TV3, a Àngel Casas,
ell també deia, no?, comentava que la situació en la qual es troba ara,
si no tingués aquesta, diguéssim, aquesta manera de funcionar
i veure el món o intentar veure la part positiva,
segurament una altra persona estaria totalment,
podríem dir, desfeta o deprimida, no?,
de veure's en aquesta situació, de ser una persona vital
a trobar-se assegut, no?, a una cadira.
Sí, sí, sí, ell ja...
vull dir que comptarem amb la seva presència
i és una cosa que explica
i que es veu visualment,
tu veus l'actitud amb la qual ell es mou, es desplaça,
explica que està encantat de tenir unes cames
que no són ortopèdiques,
que no poden ajudar a posar-se dret,
però que ajuden a mantenir una imatge
i com ironitza qualsevol comentari.
Vull dir, les altres obertes diuen
perdona que no em posi dret.
Jo què sé, et quedes com totalment...
hem de treure tot el barret del seu funcionament, no?
I, sobretot, això,
que el públic sentirà uns poemes
sobre... que realment és una faceta desconeguda
i tendra i que realment ens remunten al passat de tothom, no?
I, no sé, crec que té...
El que vam veure, Joan Ida,
la veritat és que la selecció i la lectura
doncs és força agradable,
força irònica,
força de continguts literaris molt interessants
i, sobretot, molt, molt divertits,
molt irònics i a vegades molt caustics.
Sí, sí.
Què hi ha?
L'epílac que ens va escriure...
Perdona.
No digues, digues.
Que ens va escriure un epílac
per fer aquesta selecció de textes
que té sobre...
sobre com va ser la seva hospitalització
i la seva apuntació
i ens va escriure aquest epílac, no?
I realment és, no sé,
per dir-ho...
Tremendo.
Tremendo de la manera com ho explica.
Sembla un espectacle de paper rollant.
Uau.
Per vosaltres, Farran,
és a dir, pel vincle que teniu tu i Àngel Casas,
què suposa fer aquesta presentació,
acompanyar-lo, fer aquesta lectura d'aquests textos,
què suposa davant d'aquesta situació?
Suposa un gran honor.
O sigui, suposa això,
una aportació que fem,
Montse Guellar, jo,
sobre la idea del Ramon Ibar,
d'una faceta que potser no estan coneguda
i que val la pena que la gent conegui,
que té novel·les,
que té relats, té assajos,
té poemes d'un gran nivell
i és un honor treballar amb ell
i és realment un mestre.
Un mestre amb tot el que ha fet
el món de l'espectacle,
el món literari,
i un mestre amb la seva actitud personal
i la seva actitud, diríem,
és un honor.
Per aquest vincle o relació,
durant aquest acte que comentàvem
el pròxim divendres 19 de novembre,
a partir de 7 al Casal de Joves,
recordem, just davant del cap de Sant Just,
fareu aquesta lectura,
acompanyat també amb Montse Guellar.
Què hi veurà exactament?
Les persones que hi assisteixin,
Ferran, què hi veuran en aquesta estona?
Home, veuran un acte molt senzill,
on tot es centra en la lectura
i per donar protagonisme
al que aquesta nit serà,
que és la paraula dels textos.
Tot el que significa una lectura,
cuidat perquè brilli la paraula
i sigui el protagonista de tot aquest acte.
I, a més a més,
tenim el que ens vol acompanyar
i tenim la presència del propi Àngel Casas,
que finalment agrairà
o es dirigirà o, no sé,
o il·lumitzarà sobre el que hem vist
i el que hem sentit, sobretot.
I és això el que veurà l'espectador,
una lectura feta amb un carinyo
i un respecte absolut,
agafant trossos
i que això tingui ritme,
que tingui continuïtat,
però, sobretot,
que la paraula, el text,
sigui el protagonista de la nit,
no hi ha un espectacle darrere,
hi ha una lectura,
una lectura on això,
busquem que se senti molt bé
i que la gent pugui gaudir
de totes les seves narratives.
Saps si, faran Àngel Casas,
gaudeix d'aquests reconeixements,
d'aquests actes,
perquè sí que és cert que li va costar,
podríem dir, trencar el silenci
un cop va passar per aquestes operacions, etcètera,
però les gaudeix?
És a dir, si sent a gust,
s'aprofita també aquests moments?
Sí, diríem,
el programa aquest especial
que li va fer fa poc
el TV3,
doncs el va gaudir molt
i Ramon Ibarra em va dir
que havia estat realment
amb una força
i una solvència
i un humor
que el va gaudir molt, molt.
És un acte també organitzat,
crec que en conjunt
amb l'Ajuntament de Sant Just,
no?
No sé si ha estat primer
la demanda o la trucada
de l'Ajuntament cap a vosaltres
o ha estat a l'inversa
aquesta petició de l'acte?
Ostres, doncs ara mateix
ja tinc això com una mica...
Que va ser primer, no?
Sí, clar.
Sí, sí, sí.
Però diríem que
l'Ajuntament
ens ha fet
un recolzament total.
Hem tingut una visita tècnica
on ens hem sentit
realment
molt arropats
per muntar un escenari,
una rampa d'accés,
tot el que significa el so,
tot el que significa
doncs la llum
perquè s'entri a la lectura
perquè això que dèiem, no?
Perquè és molt senzill
però perquè tingui una presència
l'Ajuntament
com en Sant Polalcaldi
i per les persones
que realment
s'ocupen
de tots aquests actes
ens han recolzat
i han tingut
una actitud meravellosa.
Aquest acte
que es diu
L'Àngel Diguer
és un...
podríem dir
és un títol, no?
L'Àngel Diguer
és com...
com diguis
queda com molt...
molt oníric, no?
Sí, sí, sí
i quasi-casi
doncs
Celestial, no?
L'Àngel Diguer
és un nom que li va posar
o que va llançar
el Ramon Ibar
i vam construir un grup
per posar...
per anar seleccionant textes
i anar fent
de l'auració
i ja que la teixís
com el títol
de l'espectacle.
L'Àngel Diguer
No, l'espectacle
de la lectura, perdó.
Sí, està trobada.
Sí, sí, és una lectura.
Per anar acabant
Ferran
et volia preguntar també
què és el que més et sorprèn
o et crida la curiositat
d'Àngel Casas
també d'en Sà
que us coneixeu.
Doncs realment
per una vegada
recordar
tot el seu historial
com a entrevistador
com a periodista
com a organitzador
i portar a terme
i conduir espectacles
fa sentir
l'admiració
d'una persona
que ha estat
absolutament pionera
en aquest sentit.
I potser hi ha
alguna generació
que ni tan sols
això
que és més conegut
ho sabia.
I per l'altre
per mi
ha estat
un descobriment
més gala
encara
aprofundir
en el seu
treball literari
i després
els contactes
que hem tingut
amb l'Àngel
amb la seva esposa
l'Olga
doncs
una gent
increïble
una gent
fantàstica.
Serà
tot un honor
veure-us
a tu Ferran
també
a Àngel Casas
a Montse Guallar
tots
plegats
en aquesta trobada
que recordem
el pròxim divendres
19 de novembre
a les 7 del vespre
al Casal de Joves
animem
a totes les persones
que s'hi vulguin
passar
i vulguin
conèixer
una mica més
sobre Àngel Casas
i també
aquest recull
de lectures
i Àngel Digué
i l'Àngel Digué
Sí
les lectures
són molt
els textos
són molt divertits
tenen molt d'humor
jo crec que la lectura
que dura
una hora i deu
doncs està
està contínuament
circulant
per l'humor
que
que l'Àngel
el fa servir
i
jo
recomano
a tots els
enjustents
que
que s'apropin
i que gaudeixin
d'aquesta lectura
i que
això
agraï a l'Ajuntament
que ha fet
aquest esforç
de
posar
els mitjans
a la nostra disposició
perquè així sigui
Ferran
segueix d'aquí?
Sí
pensava que
s'havia callat
en algun moment
Sí
perfecte
doncs Ferran
escolta gràcies
per atendre'ns
aquesta estona
com dèiem
19 de novembre
ens hi veiem
el casal
de joves
que vagi molt bé
i esperem veure't
com dèiem
de nou per aquí
per Sant Just
també
el poble
el teu poble
Sí
vaig venint
el que passa
que no tan
tan sovint
com volia
però
tinc vincle
permanent
amb el meu poble
fins als 20 anys
vull dir que
a partir d'aquí
ja la professionalitat
de la meva carrera
em va portar
a anar
per molts llocs
però Sant Just
sempre és un lloc molt important
Roda pel món
i acaba Sant Just
en comptes del Born
exacte
el nou lema
passant pel casal
exacte
passant pel casal
en concret
doncs Ferran
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
i gràcies per atendre'ns avui
a vosaltres
per donar-li
veu
el que d'acte
i moltes gràcies
una abraçada
una abraçada
a vosaltres
처음ios
i
몸i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!