Passa minut d'un quart de dotze, aquesta hora parlem del cicle El món il·lustrat
que torna aquest dilluns amb una conversa amb la ballarina i coreògrafa Lali Aiguadé
i la compositora i pianista Clara Peia, totes dues s'enjustenques
i avui en parlem amb la Clara Peia, la tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Clara.
Bon dia, què tal?
Punt per que ens avancis una mica, només una mica el que fareu dilluns
perquè són aquests cicles que acostumen a unir a dos personatges s'enjustencs
vinculats amb tot el món de les arts, normalment perquè els entrevistem
a més a més aquí a la ràdio sempre que podem, deixem dir-te que són gent
que a més ja porta com molts anys de trajectòria i llavors m'ha semblat bastant curiós
en aquest cas i interessant justament sigueu vosaltres dues que en realitat
teniu una trajectòria molt destacada però amb poc temps, perquè en el teu cas
doncs has tret 7 discos però em sembla que tens 30 anys, és a dir que ha estat molt intens tot.
Sí, ha estat molt intens i la veritat és que com que soc hiperactiva, hiperproductiva
doncs treballo molt i sí que és veritat que amb els 10 anys que porto de carrera, 11,
he fet moltes coses. De fet en faig 31 d'aquí dues setmanes, eh?
Una mica més, doncs. En tot cas, exacte, has fet moltes coses, ara dèiem que has tret 7 discos
però és una manera molt simple de fer una introducció perquè en realitat també has estat també
fundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe a Les Impuixibles, no?
Després també has estat també al Palau de la Música amb l'espectacle Llum de Paraules,
has col·laborat amb molts músics. De tot el que has anat fent o de tot el que estàs fent
perquè estàs en plena manera d'actiu, sabries dir, mira, sobretot m'agrada la part de composició,
la part de tocar, la part del directe, amb què et quedes?
Mira, jo en realitat em quedo principalment en...
Bé, la companyia de dansa i teatre a Les Impuixibles, em quedo molt perquè allà és on puc explotar
més una part més social, no? Que és una part que artísticament doncs et completa, et complementa,
et contenta l'ego però també, per altra banda, sens que estàs doncs amb compromís, no?
Amb compromís social i això per mi és bàsic a l'hora de comunicar-nos
perquè nosaltres els creadors i els artistes tenim una part important, no?,
a l'hora de dir, no?, perquè se'ns escolta molt, perquè llavors per mi és important, no?,
que aquesta part estigui activa, no? Per tant, jo diria que el que m'agrada més
és buscar la poètica i l'art en coses, en temes de debat social i en millorar, doncs,
coses més com, jo què sé, el limbo que vam fer, que parla de la transsexualitat,
l'AUC que presentem a l'estiu, que parla sobre la violència sexual, doncs,
està una mica, doncs, visibilitzant coses que estan, doncs, bueno, una mica desconegudes
i amagades socialment.
És a dir, utilitzar una mica, utilitzar o que l'art serveixi justament, no?,
perquè està part, doncs, més de rei d'indicació social, no?
Sí, per mi això és com important i en els discos també, doncs, intento que hi hagi un punt d'això.
Això no vol dir fer cançó a l'anunci, ni molt menys, però sí que vol dir que, per exemple,
Oceanes, que és el meu últim disc, parla sobre...
És un homenatge a la dona a través de l'aigua i és un empoderament a les dones.
Saps, el lema del disc és que el món sigui una plaga de princeses indomables, no?
I llavors, doncs, des d'aquí, donar-li una mica d'espai a això també, donar-li veu.
Clar, de fet, estàs de gira, no?, justament a Oceanes?
Sí, estic al País Bàsque ara mateix.
Molt bé, i lluny la tindrem aquí, però ara estàs endavant.
I com està anant també la rebuda d'aquesta proposta d'Oceanes?
Doncs està anant molt bé.
La veritat és que la rebuda va bé, perquè dones ho som totes, estiguem on estiguem,
i jo crec que també, bueno, que si la gent està oberta i nosaltres toquem des d'un lloc de comunicació i d'humilitat,
les coses arriben sempre.
Clar, deies també, doncs, aquesta vessant social de la música, en aquest cas, o de la cultura.
Creus que el públic també ho demana, això?
O que potser no ho demana, però quan li donen, doncs, s'hi enganxa bé?
Doncs hi ha de tot, hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Tu pensa que tot depèn de com vegis l'art i que sigui per tu l'art.
Hi ha molta gent que anar al teatre, anar a concerts, és evasió.
Llavors, que el posis a plantejar, a pensar, o que li remoguis coses,
no és el que li interessa, perquè potser ja està prou remogut, no?
També hi ha gent, tot el contrari, doncs, que sí que creu que és una plataforma i un suport molt gran, no?
Que l'art estigui en contacte total amb això.
Tot depèn, també, de si ets creador o si no, o si...
És que depèn.
A mi m'agradaria pensar que sí, que la gent està oberta a que això sigui així i que vagi passant tota l'estat, saps?
Cada cop sigui més.
Aquest dilluns, a les 8 del vespre, si a la sala de l'Esocònsol de Can Genestà fareu aquesta conversa amb la Lali Aiguader.
Us coneixeu? Us coneixeu de fa temps? De fa poc? Com és la vostra relació?
Bé, nosaltres, la Lali i jo ens coneixem de Sant Just de Vista de fa molt de temps
i després, últimament, ens hem anat trobant en diversos llocs i hem anat coincidint amb diferents festivals i en diferents llocs, no?
I no som amigues, però ja ens coneixem i jo tinc moltes preguntes a fer-li que aprofitaré per fer-los-hi el dilluns.
Clar, perquè t'anava a dir això, no?
Quan et van proposar, en el teu cas, de participar en aquest món il·lustrat, amb ella, amb la Lali Aiguader, com t'ho vas prendre? Com va anar?
Com un planasso, perquè també penso que som bastant coetànies, potser ella té dos o tres anys més que jo,
però vull dir que som bastant de la mateixa generació i que també, doncs, bé, que les dues som una mica destacades en la nostra disciplina
en el sentit, doncs, ella també és molt creadora, a part de ballarina, no?, i també té aquestes dues passants, saps?
Jo també ocupo un lloc que no hi ha molta gent, no?, que no hi ha molts músics que els agradi participar en coses més escèniques, no?
I, bueno, són dos llocs en els que jo crec que podem explorar guai i, a més, jo crec que ens entendrem molt bé i aprendrem i tot.
Segur. Clar, com ho plantegeu? Serà, tu us dic que tenies moltes preguntes per fer-li, per tant, serà com si us entrevistéssiu entre les dues.
Com ho teniu pensat? Sí, serà, farem una espècie d'entrevista que acabarem, doncs, acabarem, doncs, debatint les respostes que tinguem, no?
Entrarem, començarem una pregunta i acabarem, doncs, donant-li voltes a alguna cosa i, doncs, per què no traiem conclusions allà mateix o plantejant situacions?
Serà, com dèiem, dilluns a les 8 del vespre, en aquesta conversa amb l'Àlia Iguader i la Clara Peia, a Sant Just Enques, com dèiem, tu vius a Sant Just actualment?
No, jo no visc a Sant Just, em consta que ella viu a Sant Just.
I tens relació per això ben sovint o tens com una part del passat, Sant Just?
No, mira, els meus pares viuen a Sant Just, vull dir que jo hi vinc sovint, clar, i tant, i tinc amics a Sant Just, també, clar, sí, sí.
Com a artista, doncs, i com a algú que ha viscut temps a Sant Just, creus que aquí es respira, també, el moviment cultural o que falta encara una mica més, doncs, que es donin a conèixer més projectes?
Sant Just és un pou d'artistes, eh? O sigui, Clara Segura és de Sant Just, el Margarit és de Sant Just, vull dir que tenim aquí un planter potent, potent, la meva germana és de Sant Just, clar, no, no, hi ha un planter molt potent.
Per tant, doncs, hi ha moviment, no, d'alguna manera?
Sí, sí, sí, sí.
Serà, per tant, doncs, dilluns tornar una mica a casa, no, també, d'alguna manera, aquí a Canxin Està?
Sí, sí, sí, i tant, i tant, clar que sí, a mi em fa moltes gràcies.
Serà a les 8 del vespre, com dèiem, aquesta conversa del món il·lustrat amb la Lali Aiguader i la Clara Peia, compositora i pianista amb qui hem pogut parlar aquest matí.
Clara, moltes gràcies, que tinguis bon viatge.