Passen deu minuts de les dotze i a aquesta hora tenim amb nosaltres el telèfon a l'Adolf Gasol,
que és director artístic de l'Orquestra Barroca de Barcelona.
Hola, bon dia, Adolf.
Bon dia, com esteu?
Per parlar, avui parlem d'un concert que tindrà lloc dissabte a partir de les set de l'Orquestra Barroca de Barcelona.
Què ens pots dir de l'Orquestra Barroca de Barcelona?
Bé, l'Orquestra Barroca de Barcelona va néixer el 2010 amb l'idea una mica de divulgar la música del segle XVI, XVII, XVIII.
Som especialistes en música antiga, toquem amb instruments originals o copis originals de l'època del barroc,
amb arts originals, amb cordes de bodé, llavors el que intentem sempre és buscar l'originalitat cal com es tocava a l'època.
O sigui, tocarem amb criteris històrics.
És a dir, que intenteu recrear al màxim les condicions de l'època.
Exactament. Intentem sentir-nos com se sentiria Vivaldi o Corelli quan tocaven a l'època amb alguna de les esclésies quan fèiem els concerts.
Aquest concert està marcat dins de la temporada de música antiga, Sant Just. Quin repertori presentareu dissabte?
Sí, justament és el primer concert que fem de la temporada 4 de concert, que tenim la sort de fer aquí a l'Ateneu, de Sant Just.
El primer concert el dediquem a la figura de Peleman, justament aquest any fa 250 anys, és el 250è aniversari de la seva mort,
amb la qual cosa hem decidit que era bo poder-li dedicar un concert.
I ho farem amb unes de les obres que pensem que pot agradar més al públic.
Una és la suite La Bizarra, que com bé vol dir bizarra vol dir estrany.
És una suite que té bastants moviments on la gent no n'hi pot sobtar.
Després la Núria Pujolras, que és la nostra viola, la cap de viola de l'orquestra,
que tocarà el concert per a viola solista de Peleman.
Després farem una... hem incorporat també una peça d'estànics per tancar el concert,
que és la de la sinfonia concertant per a viola i violí solista,
que també tocarà llavors el director musical de l'orquestra,
aquest cas el mestre de Gip Collart, el violí.
A banda d'aquests dos solistes, quants músics hi ha en total a l'orquestra?
Normalment som uns 12 músics, depenent del programa,
pot ser que a vegades en siguem 10 o a vegades en siguem 15,
però normalment som 12 aproximadament.
I què ens pots dir dels dos solistes, de la Núria Pujolras i de Gis Collart?
Bé, la Núria Pujolras és una mena que es va formar aquí a casa nostra,
ella és d'Olot, va estudiar primer a l'Escola de Música d'Allà,
després va passar a estudiar a Girona, després a l'ESMUC,
on va finalitzar els seus estudis superiors,
després va marxar a Suïssa, a la part italiana,
on va estudiar també un màster important en música antiga,
i després se va tornar a formar a l'ESMUC,
fent el màster d'interpretació de música antiga.
És una noia que sol tocar en diferents orquestres barroques del país
i de fora del país,
i actualment tenim la sort que sigui la cap de violes de l'orquestra,
i com que és una persona amb un nivell musical molt alt,
doncs vam decidir oferir-li poder fer el concert amb nosaltres com a solista,
amb la qual cosa ens omple l'orgull.
El mestre Gil Collart, bueno, necessitaríem tres programes
per poder-vos explicar qui és.
Ell és suïs, és una persona original de Suïssa,
es va formar a Genebra,
als 18 anys va fer el seu primer concert amb la London Symphony,
no ha parat la seva carrera internacional,
ha tocat a tot arreu del món, Cuba, Venezuela, Rússia, Itàlia, Alemanya,
Japó, Xina, Turquia...
Vull dir, ha desenvolupat un camp molt alt,
no només com a violinista i solista,
sinó també com a director d'orquestra.
Llavors, des de fa 10 anys és el cap del departament de música antiga
del Conservatori de Toulouse,
i director musical també de l'Orquestra de Cambra de la mateixa ciutat,
i van tenir la sort el que vam invitar a fer un concert amb nosaltres
i la col·laboració va ser molt bona
i ell va decidir que volia continuar aquesta col·laboració
i des de llavors, des del 2015,
és el director musical titular de l'Orquestra de Cambra de la Ciutat.
Per tant, estem parlant d'un concert d'alt nivell?
Home, jo crec que sí.
Els dos solisques valen molt la pena,
jo crec que les obres també són obres molt boniques
i a més, vull dir, sentir-vos és un plaer.
Vull dir, sobretot quan el concert de viola és molt bonic,
la suite també,
però llavors quan toquen els dos estànics,
que és la sinfonia concertant per a violir viola,
això ja estem parlant una mica de classicisme,
el titularisme és molt paler a l'obra,
jo crec que la gent que vingui a escoltar el concert
disfrutarà moltíssim.
Doncs mira, aprofitem per convidar a tothom
que ens estigui escoltant
a que vagi aquest dissabte a partir de les 7
al concert de l'Orquestra Barroca de Barcelona,
que segur que valdrà molt la pena.
Moltes gràcies, Adolf Gasol,
per haver-nos atès a ràdio d'Esvern,
al Just a la Fusta,
i que vagi molt bé el concert de dissabte.
Gràcies a vosaltres,
ens ho veiem dissabte.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Gràcies.