I entrem en aquesta tercera i última hora del programa, 12 i 21,
seguim i 21 minuts, ara seguim en directe des de Ràdio d'Esvern, com bé sabeu,
i és el torn de parlar d'art i d'exposicions,
perquè el pròxim 30 de juny s'inaugura una nova exposició,
el celler de Can Gin, està a l'obra, es diu Mont sense obres,
és a càrrec de l'artista Sant Justenc, Ernest Prat,
que el tenim aquí perquè volem saber què s'amaga darrere d'aquestes ombres,
i quin món hi ha, Ernest, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, gràcies per passar per aquí.
De fet, crec que ben tornat a l'emissora, feia anys, per ser que potser no passaves, no?
Doncs gràcies per passar per aquí,
perquè volem saber una mica què s'amaga darrere d'aquest món sense ombres,
que tenim per aquí anotades algunes pinzellades de relació amb la pandèmia,
amb un món fosc, moments de solitud, potser,
i també tinc anotat, que crec que són paraules teves,
que en aquest folletó que es presentarà per la inauguració,
dius benvinguts al lloc on només entra la llum.
Sí, bé, el tema de l'exposició en general és precisament aquest moment de solitud,
i vull posar com l'atenció en crear espais de cures.
El meu espai de cures durant aquest temps va ser pintar.
Llavors, cada obra és un cúmul de l'emoció que estava vivint en aquell moment,
o el que necessitava avadir-me del que sigués passant
o de la realitat que estava vivint en aquell moment.
Llavors, és un món on només entra la llum perquè tot està molt fosc.
Llavors, intento agafar un lloc on tot brilli, on tot vagi bé,
i per això hi ha tants colors i per això són colors tan vius, a més.
Sí?
Sí.
Perquè, no sé si tinc entès o si no corretgeix-me,
no sé si vas passar part d'aquest confinament sol o també amb més gent,
o no sé si també et va ajudar el fet de passar hora sol.
Vaig tenir la sort d'estar amb mon pare a casa.
També tenia un amic que viu relativament a prop i així que el podia veure una mica.
Però, en general, no sé, jo no recordo com una experiència vital superenriquidora
i que m'ho passés molt, molt, molt bé.
Però alguna cosa bona em vaig treure, que són aquests quadres.
De fet, bé, a l'exposició mateixa jo t'invito a tu com a espectador
a, en un llibretó, a explicar el que fos que fessis tu com a espai de cures,
sigui, no sé, anar a jugar a cartes amb el veí o a fer el que sigui,
com a espais que a tu t'anaven bé, com a, no sé, per mantenir-te una mica sa mentalment
en un moment en què la vida havia canviat totalment.
I que ara és curiós perquè quasi bé no ens en recordem.
Sí, anava a dir, anava a dir.
Realment queda com molt lluny i no està lluny, fa dos mesos, ai, dos anys i poc.
I el que et va anar bé a tu, en aquest cas, va ser dibuixar i utilitzar colors
i posar-li una mica de llum, no?, en aquesta ombra.
Exacte.
I sí, són tots els quadres fets durant els dies que estàvem tancats,
però també posteriorment.
És com que vaig agafar arrencada i des de llavors...
Bé, vaig anar pintant.
Són 56 obres en total.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Les que s'exposen, eh?
Sí.
T'imagino que potser en vas fer més.
Sí, sí, sí.
M'has comptes més.
De fet, bueno, 156 en total amb algunes coses extras,
però no les les poso totes perquè hi ha algunes que no les tinc,
les he regalat o estan lluny, llavors tampoc les puc anar a buscar.
Però, en general, això.
I el, diguem-ne, va evolucionant, en un inici amb més formes,
no sé, m'atreveixo una mica més a anar explorant
i, a poc a poc, entro en el que jo anomeno el mosaic.
És a dir, és un moment en el qual els quadres comencen a tenir...
Bé, això comencen a semblar més un mosaic,
a tenir com diverses parts de colors,
diversos fractals que,
almenys per mi, volien simbolitzar
que com si cada persona fos un d'aquests colors.
I estiguéssim, diguem-ne...
Hi ha una barrera entre uns i els altres,
que és aquella línia subtil en la qual,
ni no la veiem,
però és el moment en què canvia de blau a vermell.
perquè hi ha dos trossos de...
Com parcel·les, no?
Sí, com són parcel·les, com petites parcel·les.
Sí, que, de fet, a casa estàvem així, no?
Una miqueta, no sé si és una mica la metàfora
que cadascú també estava, no?,
en aquests quadradets, no connectats,
però sí connectats, perquè les tecnologies ens ajudaven.
Exacte, exacte.
Sí, i això, llavors,
cada color intenta ser una manera de pensar,
una manera de veure, aquest mateix moment.
Si em preguntes què vol dir cada color,
aquí jo prefereixo que,
qui sigui que ho estigui mirant,
s'intenti imaginar per ell mateix.
Val.
O sigui, no hi ha una voluntat expressa de dir,
mira, aquí el groc representa...
No.
...i va ser en el moment en què em vas trobar...
Exacte.
...per expressar-te.
Sí.
Fora del que ens poden arribar a provocar els colors per ells mateixos.
El groc sempre el veurem com una cosa una mica més alegre,
per exemple,
si és un groc viu i no és brut.
amb un blau...
Bueno, és una mica més trist, potser, a vegades, saps?
Això com...
O sigui, ja de per si venim com amb un estigma de què vol dir un color,
què vol dir un altre.
De fet, hi ha estudis, no?, també,
de quin impacte tenen, no?
Sí, bueno,
hi ha gent que veu l'aura de la gent
i la veu amb un color o la veu amb un altre,
i, depenent d'això,
vol dir una cosa o vol dir una altra.
Sí.
Bé, jo no m'he basat en cap teoria del color,
simplement m'he passat el màxim que m'ho podia passar
durant aquella estona.
O la ja vas fer bé.
Sí, sí.
Pot passar el temps.
I, sí, i llavors, bueno,
la idea darrere de tot és salvar-me a mi.
Salvar-me a mi almenys durant aquest temps.
I per això, en part, l'exposició va dirigida
a intentar veure com...
Bueno, ei, jo he fet això.
Tu què vas fer?
Perquè també m'agradaria saber,
llavors posaré un llibre en el qual
la gent pugui escriure, pugui dibuixar,
pugui, no sé, fer el que vulgui,
posar-hi contacte,
segur que parla amb mi,
l'invito a fer-ho,
i jo estaré encantadíssim
de conèixer altra gent que li interessi l'art,
li interessi parlar del que sigui.
Si vols convidar-me una mica a reflexionar també
sobre aquell moment i què va fer cadascú per superar
aquella adversitat, diguéssim.
Exacte.
També estem en un moment on,
especialment el jovent,
té problemes.
bé, estem tenint una època una mica dura
en quant a salut mental.
En general, jo el que veig
és que la gran majoria del meu entorn
la gent està bé,
la gent tira,
la gent tira,
però dins hi ha alguna cosa que no quadra.
Que s'ha trencat o que...
Exacte, exacte.
No sé si...
No et sabria dir si és el Covid o no,
la veritat, no ho sé.
potser és la vida mateixa que ens ha portat per on ens porta.
però és com que estem tots molt tancats dins ens mateixos.
I ho veig sobretot amb els infants.
Jo soc cap del cau i ha sigut un canvi, un tall brutal.
Tens totes les generacions de nens que,
en el que són habilitats socials,
en el que és la manera de desenvolupar-se amb l'entorn,
tenen greus problemes
perquè han estat davant d'una pantalla
i el seu entorn acaba sent el que hi ha dins de la pantalla
i no el que poden tocar i el que poden sentir al seu voltant.
Llavors, també és això...
O sigui, és una crida,
un intent de crida,
o heu volgut fer un intent de crida
a la salut mental,
a cuidar-nos una mica en aquest aspecte.
I a tocar de peus a la terra, que no fem poc.
De fet, sí que és un dels temes
que més s'ha tocat d'ençada a l'esclat de la pandèmia, no?
La salut mental entre gent jove i gent adulta,
però, en definitiva, cuida aquest aspecte
que potser abans de parar d'aquesta parada obligatòria
no se li donava tanta importància
o almenys no se'n parlava tant, no?
Només se'n parlava quan algú tenia alguna patologia,
no de base, no?
Allò de com estàs, però com estàs de debò, no?
Què t'està passant, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, jo crec que ja...
Jo venia d'abans,
jo crec que ve de...
Bueno, té un sentit històric
amb com hem arribat fins aquí
i perquè hi ha la desesperança que hi ha
en general a l'Occident
i al món en general.
Jo crec que les xarxes socials fan molt en aquest aspecte.
Un conor positiu o...
Sí, bastant positiva.
És que jo crec que són...
Són positives i negar.
Tot, no, no podem dir
les xarxes socials són horribles
o les xarxes socials són el millor.
No. O sigui, hi ha un punt mig
i el punt mig és el real.
El punt mig és...
Ens permeten escapar de la solitud.
Ens permeten trobar gent
que els agrada la mateixa cosa
que a nosaltres ens agrada
i, per tant, crear grups d'afinitat,
crear...
Bueno, trobar espais
en els quals tu puguis desenvolupar-te bé.
O sigui, un greu problema d'avui en dia
és la solitud.
Molta gent que està
es troba molt sola
i això és el que et porta a la depressió,
és el que et porta...
Bueno, etcètera.
Bueno, pot arribar a portar.
I, bueno, ja...
En part,
les xarxes socials ens poden servir
per superar la solitud,
però a la mateixa vegada
també ens poden servir
per enterrar-nos en la solitud.
en trobar...
Tenim una oferta d'oci
infinita, avui en dia.
Ens podem passar el dia sencer
menjant oci,
menjant oci,
menjant oci,
menjant oci,
me'n vaig a treballar,
torno a casa,
me menjo oci.
Oci virtual, eh, vols dir?
Sí, oci virtual.
Oci em refereixo a obrir Netflix.
I, bueno,
abans hi havia Netflix,
ara n'hi ha cinc, ja.
I ja sabeu quantes n'hi haurà d'aquí a poc.
Oci vol dir videojocs.
Oci vol dir
la senyora aquesta del meu albús
jugant al Candy Crush.
O sigui...
I que, repeteixo,
no és...
Això és dolent.
Tampoc funciona així.
Simplement pot ser dolent
si ens obsessionem,
si no trobem un altre
full de ruta,
un altre lloc per on anar.
Tinc apuntat per aquí també
que aquestes obres
són el resultat
d'un procés
de creixement artístic
i també personal,
que és una mica el que expliques, no?
S'han posinat una mica, no?
Anant cap al mosaic
o no?
O, diguéssim,
trobant altres maneres, no?
D'expressar-te
i suposo que a títol personal,
doncs una mica també.
és el que comentaves, no?
O sigui, són les dues parts.
Sí, també hi ha un tema
de jo no estudiar art
en cap moment.
L'únic lloc on estudiar art
és el Carreau Blau.
Bé, això ja és.
I és, i és.
I m'ho importaré tota la vida.
d'expressió artística,
coneixement de materials
i desenvolupament.
Sí, exacte.
el que et dona el Carreau
és aquestes ganes
o aquesta capacitat
de deixar-te anar
i que sigui igual el resultat
perquè tu estàs passant bé
en el moment.
Aquest és el meu espai de cures.
No el que estic exposant,
el que estic exposant
és el resultat
del meu espai de cures.
El meu espai de cures
era pintar,
era passar-me
tres hores
pintant un quadre.
Allò era el que
a mi em donava
una mica d'alegria
en el meu dia.
I després em posava a mirar
una pel·li
i em posava a fer
jo què sé.
Fes l'oci virtual.
Sí, exacte.
Llavors una estona sí, no?
Aquí no salva ningú.
Clar, quantes hores
li vas dedicar realment?
No sé si va ser
durant gairebé
tot el confinament
o quan ja teníem
una mica més de llibertat
o les vas concentrar més,
les vas crear més
quan estàvem realment tancats.
Allò de dir
no pots sortir ni a passejar.
De fet,
les vaig començar
quan estàvem realment tancats.
De fet,
hi ha uns quants quadres
que tindran un QR al costat
que és la música
que estava escoltant jo
en aquell moment.
Val.
perquè, bueno,
escoltava música.
Sí, per acompanyar una mica, no?
Si el visitant
vol acompanyar realment
de com l'entorn
que va ser creada, no?
Aquesta peça.
I, sí,
i de fet
hi ha un parell
que són dedicats a gent
que són precisament
la representació pictòrica
d'una cançó,
per exemple.
Han sigut
idees, coses
que anaven sortint,
anaven sortint.
En un inici
no tenia una direccionalitat.
No recordo exactament
en quin moment
vaig decidir dir-li
mons sense ombres.
En algun moment
em va sortir aquest nom,
em va agradar
i vaig dir-me
uah,
realment estic fent
un món
on no hi ha ombres
perquè quasi ben utilitzo
el negre, també.
I,
hòstia,
en altres obres que tinc
sí que són molt més fosques,
tenen més contrast.
Aquestes no tenen gaire contrast,
són
pur color.
Pur color.
També és això
el que deia
d'un creixement
artístic i personal
és perquè,
com deia,
jo no estudia tard
i llavors jo
a cada quadre
m'innovo.
i descobreixo
una cosa nova
sobre la pintura.
Jo estic descobrint
encara,
em vaig descobrint
dia a dia
i tampoc tinc
massa ganes
d'estudiar
ni de fer res d'art
perquè m'ho passo
molt bé jo solet
de dir,
nostres,
ara si agafo el trànsit
i el moc
d'aquesta manera,
hòstia,
que xulo
que m'ha quedat
això.
I aquestes petites cosetes
són petites alegries
que a mi
em fan tirar endavant.
I diuen també
que aquests grans pensadors
o grans artistes
tampoc no han passat
per una carrera,
diguéssim,
estudiantil,
no?
O mira,
sense anar més lluny,
Andreu Buenafuente
no va estudiar
periodisme,
no va estudiar
aquest tipus de carrera
relacionada
i per posar un exemple
del meu gremi,
no?
El que sí que és cert
és que,
t'ho volia comentar,
hem entrevistat
a diverses persones
que han tret
una obra,
un llibre,
unes peces,
artísticament parlant,
escultura,
etcètera,
d'ençà,
de la pandèmia,
que veig que com a
denominador comú
va ser molt moment,
òbviament,
no cal ni discutir-ho,
però també va tenir
aquesta part d'obertura
personal,
de creixement,
si un ho volia
o si un podia
i si un es veia capaç,
òbviament,
no tothom potser
o artista
o que s'hi vol dedicar
o que s'hi dedica
o que li busca el temps
com li busques tu,
d'haver aprofitat
aquell moment
i aquí Sant Just
han sortit
i llibres han sortit
la teva exposició
d'altres,
vull dir,
no és allò de
no és mal
que por bien no venga,
no?
Exacte.
Perquè queda una mica estrany
però vaja,
s'ha d'entendre.
Sí,
queda estrany
però és que és el que hi ha
i llavors
hem d'intentar agafar
el positiu,
llavors
el bo de l'expressió artística
és que hi pots
fer qualsevol cosa amb ella,
és simplement una eina
i a través de l'eina
podem crear el que sigui.
La pandèmia ha sigut
una cosa més
a través de la
que ens ha inspirat
a tots aquells
que no ens costa
agafar un bolígraf
i fer alguna cosa
però no només a nosaltres
jo crec que això
en certa mesura
li ha passat a tothom.
O sigui,
tothom té la seva art,
suposo.
Suposo que també pel temps
que teníem per dedicar-li,
no?
Sí,
sí, exacte.
Perquè si no
durant el dia a dia
en les rutines
potser no li troba
realment l'espai.
Bueno,
i tenies el temps
que feia pa,
la gent que...
Ah, sí,
pastissos,
ioga...
Que sí,
bueno,
molt bé.
De tot,
de tot.
Crec que vam fer,
la imaginària allà
va arribar a límits
insospitats,
jo crec,
de fer festes online,
tot.
Crec que ho vam fer tot.
I en quant a les obres en si,
què és el que més o menys
veuran?
Perquè dius,
hi ha molts colors,
hi ha mosaic,
investigues sobre el mosaic,
és tamany de quadre gran,
és lienzo,
quin tipus de...
És a dir,
amb quin material treballes?
Amb llapis?
Treballo amb llens
i treballo amb acrílic,
per un tema de comoditat
que s'asseca més ràpid
que l'oli
i em permet pinta més ràpid.
O sigui,
totes les obres que es veuran
són amb aquesta tècnica
treballada.
Sí,
totes són amb això.
Llavors,
tens dues parts de l'exposició,
una és el celler com a tal,
en el celler
hi ha el Montsens Ombres,
i el Montsens Ombres són...
La gràcia majoria
són quadres bastant petits,
són quadres de 20 per 15,
per exemple,
i ja estaran posats
per la sala.
hi haurà un parell de...
com de tauletes,
en les quals hi ha
el que jo els dic quadra paleta,
és a dir,
quadres que no m'han agradat
i els he convertit en una paleta.
Llavors són allà...
bé,
tenen la seva forma,
bé,
ja veureu si veniu.
I per altra banda,
en el vestíbul
hi ha estudis
de l'església de Sant Just i Pastor,
que és...
jo des dels 17 anys,
en tinc 22,
he anat pintant,
he anat pintant l'església.
més que res,
perquè és un espai
molt tranquil,
està a prop de casa meva,
i així està molt bé.
I en diverses,
sobretot en nits d'estiu,
que no tenia res a fer
el dia següent,
em plantava allà
amb un cavallet
i em posava pinta.
Llavors són els set,
n'he fet set,
són els set estudis
que he fet
sobre l'església,
que en part també
mostren una evolució
que tira endavant,
que tira cap enrere,
que, bueno,
no sé,
un tirabuixó
d'alguna manera.
de la evolució,
no?
Sí,
o sigui,
jo,
quan ho veig,
jo, clar,
jo no he exposat res mai.
Qui ha vist les meves obres
és perquè he vingut a casa meva.
Llavors,
clar,
jo quan les miro,
són els meus fills,
és allò que jo he creat,
allò que jo m'he esforçat
a veure,
i al veure-les totes juntes
també veig
el meu progrés
i com he anat canviant.
Igual que veig ara
el que faig
i dic,
vale,
has progressat,
que suposo que
si no veus el progrés
no pots seguir avançant,
si no veus
que estàs evolucionant,
al final...
No hi ha creixement,
no?
Exacte,
no hi ha creixement
i et és tu.
I,
sí,
per l'altra banda,
bueno,
llavors,
estarà disposat així,
la gràcia seria
que si tu entres
te'n vagis directament
cap a la dreta,
sense mirar...
Això dins del celler?
Sí,
això dins del celler.
perquè així
segueixes el recorregut numèric,
ja estarà indicat,
i seguint el recorregut numèric
segueixes el meu recorregut,
és a dir,
segueixes el que jo he fet.
Pots fer el que vulguis,
si et ve de gust
començar per l'última,
pots fer-ho.
Jo no soc ningú
per dir-te exactament
com has de veure
la meva explicació.
Fes una recomanació,
eh, de l'autor?
Sí.
Si vols veure
com jo ho he fet,
endavant.
Si vols veure-ho
a la teva manera,
endavant.
I, Ernest,
per acabar,
que ens queden
un parell de minutets,
preguntar-te també
com va sorgir la idea
de presentar-te
per exposar
el celler de Can Ginestà,
perquè ets aquí a Sant Jus,
com deies, no?
No has fet mai cap exposició.
Què et va portar a dir
ara això sí que ho vull exposar?
Venir a estudiar
aquí a la biblioteca
de Can Ginestà.
Sí?
De veure el celler
i de veure el celler, no?
M'imagino.
Ja anava i en el celler.
De fet,
és el tercer any,
crec,
segon o tercer any
que em presento.
Val.
I va ser
una carrera èpica
en la qual
jo vaig cada setè
entrant només el sis.
o sigui,
va per puntuació,
entrant sis,
jo vaig quedar setè
i el que havia tingut
més puntuació
es va retirar
a l'últim moment
i llavors
he entrat jo.
Així,
ràpidament.
Jo que els astres
estaven posats
perquè passés,
no?
Una mica.
Exacte.
D'alguna manera
havia d'estar
la teva obra exposada
al celler.
I el dia de la inauguració,
com serà,
no sé si faràs alguna,
bueno,
imagino que si faràs
una mica la xerrada
de presentació,
no?
Que es pot esperar
la gent que hi vagi.
Sí,
faré una mica
la xerrada
que he fet aquí
aprofundint una mica més
en...
Bueno,
i a més a més,
la gent que vindrà,
almenys els que jo sé
que vindran,
són amics,
són famílies,
són gent del meu entorn.
I sí,
explicaré una mica
cada obra,
faré una mica
el recorregut,
que es vegi també
el que he anat fent.
I a mi m'agrada preguntar,
a mi m'agrada
que la gent em digui
què veu,
perquè jo et puc dir
que això és missa,
però tu què estàs veient?
De fet,
em sorprèn
perquè normalment
la gent li dona 30 voltes
a una cosa
que jo li he donat mitja.
Jo he fet quatre colors
i m'ho he passat molt bé
fent els quatre colors.
No estava volent
fer una representació
metafísica de res,
però hi ha gent
que li agrada molt.
I veu més enllà,
no?, d'això.
Sí,
no,
i que crec que ens passa a tots
en certa manera.
Jo,
per això a vegades
quan veig certs quadres
de certs autors
o coses així,
jo penso,
aquest tio,
tothom està dient
que volia dir no sé què
i jo,
estic veient tres ratlles
i em sembla molt bonic.
És més simplista,
no?,
potser a vegades
en aquest aspecte,
no per desmereixer,
però...
No,
exacte,
no desmereix gens,
però a vegades
l'artisteo
s'omple la boca
molt de paraules
i no,
tampoc hi ha tant
a parlar ni tant a dir.
A vegades és el que veus,
no?
Exacte, exacte.
Recordem,
a més,
que s'inaugura el 30,
que és la setmana vinent,
el 30 de juny,
és el dijous vinent,
crec que és a les 7 del vespre,
no?,
o 24 o 8,
al seier de Can Ginestà
i serà fins al 5 d'agost
que cau just en plena festa major
que com que hi haurà
i, Ernest,
hem de deixar aquí
l'entrevista
que ens ha passat el temps volant.
Moltes gràcies
per explicar-nos una mica més
la teva experiència.
Convidem a tothom
que hi vagi
aquest pròxim dijous 30 de juny
al celler de Can Ginestà
i amb ganes d'ebre aquestes obres,
ja que me les he imaginat,
però sempre segur
que milloren en persona.
Que vagi molt bé, Ernest,
i a seguir dibuixant.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501