Falten dos minuts per un quart de 12 del migdia, tornem a ser en directe al Just a la Fusta
i a aquesta hora parlem d'una tertúlia que es farà aquest vespre a partir de les 8 a la Taneu.
És una tertúlia sobre la gran transformació digital, amb Genís Roca, expert en transformació digital.
Hola, Genís, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Diries que les empreses catalanes estan preparades per aquesta transformació digital que estem vivint?
Una sí, altres no, com tota la vida.
En tot cas, això de l'impacte de la tecnologia, d'internet i d'aquestes coses, ja fa més de 20 i 25 anys que està entre nosaltres.
Per tant, hi ha moltes que ja porten molt de temps fent els deures, però també és cert que queda molta feina per fer.
Perquè, evidentment, aquesta transformació ha de ser pràcticament integral, no?, de les empreses, és a dir, afecta tots els processos.
Afecta tots els processos i d'això tothom més o menys en parla molt, eh?
Vull dir, al final, tothom està molt conscient de la transformació digital dels negocis.
Tothom està molt conscient que el sector de l'automoció i la mobilitat quedarà modificat.
Tothom és conscient que els serveis sociosanitaris podrien quedar modificats.
Tothom és conscient que la política està modificant per la manera que tenim ara de poder-nos relacionar amb la ciutadania.
I el que comentarem aquesta tarda a la tertúlia i aquest vespre és que la societat també està canviant i d'això en parlem menys.
Estem molt preocupats pels jocs de treball, la mecanització, l'automatització i l'evolució dels negocis.
I estem observant menys una cosa que és molt evident i és que la societat també està modificant-se profundament.
En quin sentit està canviant? Suposo que en molts, no? Però en quin destacaries?
En molts, però el que et destacaria és que, a risc de semblar una miqueta metafísic,
és que hem modificat profundament la nostra relació amb la informació.
I una societat que modifica la seva relació amb la informació modifica la seva relació amb el poder.
Si vas a mirar aquests dies a Madrid, per exemple, que s'estan acusant entre ells els càrrecs de la Comunitat de Madrid
de coses i gent que va a la presó, etcètera,
tota aquesta corrupció generalitzada que s'està aflorant no és res més que una ciutadania
que té un accés diferent a la informació.
La informació circula d'una altra manera i les coses ja no es poden amagar tant com abans.
Bàsicament, ara sabem més coses.
Però això també despresta una arma de doble fil,
com vam veure, per exemple, en els casos de les notícies falses,
del qual se'n va parlar molt a la campanya electoral dels Estats Units.
Jo soc optimista, eh?
Jo crec que ara som conscients que sempre hi ha hagut notícies falses.
El que passa és que abans te les tragaves,
però jo crec que ara tots hem après
que hi ha informació publicada a Facebook que és falsa,
però jo penso que ara també som conscients
que hi ha informació publicada en premsa que és falsa
i que hi ha informació publicada en televisió que és falsa
i que, en general, la ciutadania avui és més conscient que fa 30 anys
que la informació demana criteri i opinió a l'hora de ser llegida i processada.
En el cas català, en tot el que hem viscut i estem vivint,
això ja és molt evident,
però hi ha molta gent que això ho està descobrint ara.
I per poder, diríem, superar aquestes notícies falses,
això ho ha de passar sense cap mena dubte per educar, no?, la població?
Sí, clarament.
Passa forçosament.
Fixa't que hi ha coses que són molt sofisticades
i hi ha la que estem fent.
Quan t'arriba una informació i et sembla dubtosa,
el teu primer instint és mirar si aquesta mateixa informació està a més lloc.
Sí.
Hola, Genís?
Confiança que comparteix aquesta reflexió, aquesta idea.
Tu mateix has desenvolupat tècniques de contrast.
Això és nou.
Això abans no passava.
Sí.
Abans llegies La Vanguardia i ho donaves per bo.
Ara veus una informació i dius, ui, que raro, això.
I busques més punts d'informació.
Llegia ara que Facebook està...
Diuen que està en peu de guerra contra les notícies falses, no?
Què pot fer Facebook, la plataforma Facebook, per lluitar contra això?
O és impossible?
Alguna cosa podrà fer, perquè té la capacitat.
Alguna cosa podrà fer.
I també és veritat que en aquesta època actual la cosa estava molt desmadrada i molt descontrolada
i qualsevol podia dir qualsevol cosa i n'hi havia cap mena de filtre, etc.
Però la idea és més profunda, encara.
Fins ara Facebook havia argumentat que ell no tenia cap responsabilitat sobre els continguts publicats.
És a dir, si un diari publicava una informació falsa, aquest diari tenia que assumir les conseqüències legals.
Si el periòdic o el país publicen una informació que no és correcta,
o vosaltres de la ràdio ara donéssiu una informació que no és correcta,
teniu un risc legal.
I en canvi Facebook se sentia impune davant d'això
amb l'argument que no era ell qui publicava,
que ell no era l'editor de la informació, sinó que la gent publicava el que volia.
O sigui, ells es posant com en el paper de dir
nosaltres som com la impremta, no?
Per un diari en paper.
Jo aquí no hi pinto res.
La gent publica el que vol i aquí no hi pinto res.
Però el darrerament s'ha descobert que ell, amb els seus algoritmes,
realment té capacitat d'incidir.
Per exemple, si tu poses una fotografia d'una senyora despullada,
els filtres antipornografia s'activen.
Per tant, no és cert.
Tu realment tens capacitat d'editar.
I ara Facebook està reaccionant contra les notícies falses,
no per gust, sinó obligat, perquè comença a ser evident
que realment té la capacitat d'editar i no ho està fent.
Llavors podrien córrer amb responsabilitats legals.
Aquesta és la raó per la que ho fa.
No ho fan perquè són molt bona gent.
Poder són bona gent, això no ho discutiré.
Però no ho fan des de l'abonòmia de dir
ai, mira què està passant, sinó que ho estan fent
des de la por a les conseqüències legals.
Clar, i també de protegir, imagino,
el prestigi, no?, de la seva marca.
No, no crec que vagi per aquí.
No?
No, no crec.
Vull dir, no hi hauria risc que la gent digués
doncs me'n vaig de Facebook?
Això podria passar?
Això podria passar, però no per les notícies falses.
perquè les notícies falses funcionen
perquè la gent volia llegir allò
i per això no...
El problema de Facebook no vindrà per aquí.
El problema de Facebook vindrà
perquè perds la confiança,
no en les notícies certes o falses,
perds la confiança en el nivell d'investigació
que estan fent de tu
i el nivell de dades que estan recopilant de tu.
Aquest és un altre aspecte perillós,
no?, també d'anar-se'n?
El Facebook avui seria capaç de dir
a partir de les coses que fas i dius,
les fotos que els has dit que has posat que t'agraden,
els comentaris que has posat que t'agraden
i les cerques que has fet, etcètera,
avui aquesta gent són capaços d'anticipar
que tens ganes de comprar-te un cotxe,
que preferiblement hauria de ser de color groc
i que preferiblement hauria de ser en tot terreny.
és un tipus d'informació que avui tenen
i no estic posant un exemple improvisat.
Llavors aquesta informació la podem compartir
amb una persona que ven cotxes.
Llavors se t'adreça a tu una persona que ven cotxes
i et diu
havia pensat d'oferir-te un tot terreny groc.
I tu dius, ostres, això com ho saben?
Això que al principi pot fascinar,
immediatament espanta
i el següent ja és preocupar.
I el problema de Facebook podria venir per aquí.
Però molta gent parla, eh,
de que, ostres,
jo no vull donar masses dades per internet,
no vull omplir molts formularis
perquè no vull que tinguin
tota la meva informació.
Però quin ús se'n fa?
A banda dels ús comercials,
pot anar més enllà l'ús d'aquesta informació?
Amb aquesta informació es pot saber
la teva orientació política,
la teva intenció de vot,
la teva situació familiar,
les teves preferències de consum,
les teves opcions de formació...
Es pot saber tot.
Tot.
Tot.
Tot.
I aquest és el següent punt de maduresa
que com a societat rebrem.
El primer punt de maduresa que hem rebut,
jo crec que això va molt ràpid,
però no sé què opines, eh,
si estàs d'acord.
però jo trobo que la gent ha pres consciència
sobre la informació,
la qualitat de la informació
i l'autenticitat de la informació.
Avui estem parlant de notícies falses,
estem parlant de manipulació
i control dels mitjans.
És una conversa molt madura
respecte a la relació de la ciutadania
amb la informació.
I la següent evolució en aquesta maduresa
serà la de la meva privacitat
i la consciència de la informació
que tercers tenen de mi
i si això em sembla bé o no
i si vull continuar jugant a això o no.
Però això d'alguna manera és aturable?
És a dir, es podria, per exemple,
legislar perquè aquesta informació
no la pugui tenir un tercer?
O això és imparable?
Existeix.
Aquesta legislació existeix.
I com que hi ha una legislació,
t'apareix 25 pàgines de text
que acaben amb un acceptar
i tu fas acceptar, acceptar, acceptar
i legalment s'han protegit.
Però arribarà a un punt
en què nosaltres, que sigui legal,
perquè en el seu moment vaig ser acceptar,
ja no em semblarà suficient.
Que sigui legal
no justifica que estiguis fent
segons quines coses.
Per molt, hi ha una empresa anglesa
que ara fa 4 o 5 anys
van actualitzar la seva app
pels mòbils
i quan la gent
descarregava l'actualització
hi sortia una pantalla que posava
hem canviat els tèrminos i les condicions.
Te'n sembla bé?
I la gent feia acceptar.
I la primera clàusula
de les noves condicions
posava
cediré el meu primer fill mascle
a Satanàs.
Sí.
I la gent feia
era una broma
però és una demostració
que sigui legal
no és suficient.
Mira-te, ara que comentaves això
també vaig veure fa uns mesos
una notícia
d'un grup de joves
que a través de la plataforma
TripAdvisor
havien aconseguit
que casa seva
fos el restaurant número 1
de Londres.
Sí.
I altres ciutats
han aconseguit
que un restaurant
que no existeix
sigui el número 1
però
això
aquesta part
és
les noves formes
de la broma
o del gambarrisme
que es trobo divertides
i jo
si tingués temps
també ho faria
ho trobo divertit
però
no trobo que sigui
exactament
el mateix
que una notícia falsa
però això és un divertiment
i en canvi
l'altre és la voluntat
de modificar
l'opinió pública.
El que passa és que
és una mostra
de fins a quin punt
ens podem deixar
enganyar, no?
Si signes
que donaràs
el teu primer fill
a Satanàs
imagina't
què pots arribar a signar.
Exacte
però
sempre ha sigut així
o és que
poder llegir
els fulls
que et donaven
al banc
quan t'entregaven
una targeta
de crèdit
quan te van donar
la visa
em van donar
set fulls
de petita
i els vas firmar
que és l'equivalent
antic
a acceptar
acceptar
acceptar
en el fons
això que ens està passant
és el de sempre
el que passa
és que
cada cop
ens som més conscients
i cada cop
reaccionem
reaccionem
no sé si reaccionem
però
si més no
cada cop
ens som més conscients
ara som tots
tots
per exemple
amb el que hem viscut
tenir aquí
en aquest país
a voltant
del tema
del procés
tots som
molt conscients
que diferents diaris
explicaven
un mateix fet
amb diferents versions
i que per tant
els diaris
tenen opinió
i ideologia
que em sembla bé
només faltaria
però
el que em sembla
encara millor
és que la ciutadania
sigui conscient
que el mitjà
de comunicació
té opinió
i ideologia
ser conscient
d'això
per mi
és un progrés social
això també és
pots lluitar-ho o no
però d'entrada
ser-ne conscient
està molt bé
això també és
un tema
molt cultural
d'aquí
que representa
pensem
que els mitjans
de comunicació
han de ser imparcial
quan en altres països
per exemple
els mitjans
de comunicació
ja ho diuen
directament
nosaltres som
d'aquests
o dels altres
jo crec que
un mitjà
de comunicació
no ha sigut
mai imparcial
no, no
és clar
però una cosa
si ho diu
o no ho diu
ja, ja
però
amb independència
que ho digui
o no ho digui
no ho ha sigut
mai
per exemple
jo de formació
soc historiador
vaig estudiar
història
i arqueologia
la història
l'historiador
mai és imparcial
la història
de la guerra civil
depèn de qui
te l'expliqui
té un color
o un altre
la història
de la
segona guerra mundial
si Hitler
hagués guanyat
ens l'explicarien
d'una altra manera
vull dir
al final
qui
construeix
el relat
té opinió
i l'expresa
fins i tot
quan es pensa
que està
siguent imparcial
doncs
bé
aquest vespre
es parlarà
d'aquesta
transformació digital
que
per cert
no sé si
suposo que estem
encara al principi
no?
de tot això
jo crec que sí
portem 20 o 25 anys
de tecnologia digital
sobre la taula
però si és cert
que el que estem
visquent
és un canvi social
un canvi social
demana més temps
perquè
som molta gent
en les nostres
tèries
fent coses
la revolució
industrial
ens va ocupar
150
170
200 anys
depèn de quina zona
del món
estiguis mirant
si la revolució
digital
la féssim
només en
80 o 90 anys
haurà sigut
molt ràpida
però només
en portem 20
i encara en faltaria
en 60
és a dir
que encara
ens queda
molt camí
per recórrer
en aquest sentit
però avui
per lo dolent
tindran coses
molt interessants
i altres
que ens espantaran
un xic
doncs de tot això
se'n parlarà
aquest vespre
a partir de les 8
el grup de tertúlies
de la Taneu
ha organitzat
aquesta tertúlia
titulada
la gran transformació
digital
amb Janís Roca
moltes gràcies
per atendre'ns
el Just a la Fusta