Ara mateix són les 11 i 12 del matí i ja estem encarant la segona hora del Just a la Fusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui tenim a l'entrevista en Joan Bassaganyes, de moment quedem que és com a regidor en funcions, podríem dir, Joan?
Efectivament.
Encara? Ja va haver-hi el ple de Constitució, però vaja, de moment és regidor en funcions.
Avui al vespre tenim una inauguració, tenim la inauguració esperada, per fi, del carrer Anselm Clavet.
És un carrer que ha portat bastanta feina, eh?
Molta feina, Núria. Primer de tot, gràcies per convidar-me i bon dia a tothom.
Era un dels carrers que més necessitava una remodelació urbana, principalment per quatre raons.
La primera i més important, i molta gent segurament no ho sabia, i és que aquest carrer tenia un col·lector molt d'eficient,
que a més a més no estava connectat amb totes les finques del carrer i provocava moltíssims problemes de manteniment de la xarxa de Clavagaram.
És una part de l'obra que no es veu, però que és molt necessària, i és la que ha determinat la dificultat de l'obra,
perquè quan es fa un col·lector nou s'ha d'excavar el terra fins a una superfície bastant elevada, en sentit de profunditat,
i això fa que el calendari d'obres i les molèsties veïnals siguin molt superiors a les obres que s'han fet en altres carrers.
Per tant, primer de tot, el col·lector, que era l'objectiu número un, arreglar el programa de col·lector, era una obra de gran necessitat.
Després també es volia millorar l'accessibilitat.
El carrer en Sant Claver era un carrer que tenia les voreres molt estretes, estaven malament,
era molt difícil passejar-hi amb cadira de rodes...
Sí, que ara s'ha fet com en una plataforma, no?
Ara, gairebé és plataforma única, el que passa és que fruit d'una de les reunions amb els veïns que vam tenir,
que n'hem tingut vàries, els veïns del costat muntanya ens van demanar que mantinguéssim la vorera
perquè els feia por que els cotxes, quan pujessin, no els veiessin, perquè estem parlant d'un carrer que fa curva,
i que aquest fet dificultés, quan ells sortissin de casa, que no, si hi havia plataforma única,
que no es trobessin els cotxes als peus, en sortir de casa.
Ens hem hagut de variar bastant amb l'àrea metropolitana, que ha estat l'entitat executora d'aquestes obres,
perquè ells volien sí o sí fer plataforma única,
però aquestes reunions amb els veïns precisament estan per recollir les seves propostes i les seves necessitats.
En general, la gran majoria dels veïns del costat muntanya van apostar per aquesta opció
i, per tant, l'hem mantinguda i nosaltres n'estem convençuts que ha estat una bona solució.
També hem aprofitat aquesta obra per fer alguns canvis de mobilitat en l'entorn del barri i centre
que han comportat una pacificació d'aquest carrer.
Aquest carrer abans s'hi podia accedir tant des de la gent que venia de carretera reial
com des de la gent que venia de vinguda indústria.
La gent que ara ve de vinguda indústria,
que és tota la gent del barri sud, plana bisoleig principalment,
ara ja no poden girar amb esquerra.
I com que hem mantingut l'itinerari provisional que vam fer arrel de l'inici de les obres,
que era que es pogués pujar per Verge dels Dolors i després girar a madrata a Camp Preciós,
el que estem aconseguint és diversificar l'accés dels vehicles al barri centre,
a la part de Bona Vista, Raval...
Allà on l'encreuament d'aquells carrers, no?
Correcte. El que estem fent és que la gent que ve de barri sud, plana bisoleig,
puja per Verge dels Dolors, trenca per plaça Camp Preciós i després puja per Badó,
i per contra la gent que ve de la carretera reial,
aquests sí que continuen pujant per en Sant Clavé com feien abans.
De manera que el trànsit en Sant Clavé s'ha reduït substancialment
i, tot i no ser un carrer petonal, és un carrer que ara és molt més amable
i, per tant, té sentit que hi hagi aquesta semi-plataforma única que vam crear.
I, finalment, aquesta obra també ha servit per resoldre un punt crític
que teníem a nivell de seguretat viària,
que era la cruïa entre Marquès de Monistrol, Rambla i Plaça del Parador.
Allà, abans...
Ah, sí, que ara està tallat, no?
Està tallat.
Abans, quan creuaves aquella vorera,
anaves de Plaça del Parador fins a Rambla
i creuaves el carrer Monistrol,
hi havia molts cotxes que s'incorporaven molt ràpid,
sobretot els que venien de carretera reial,
s'incorporaven molt ràpid i aquell punt era un punt que tant des de policia
com des de mobilitat ens advertien que era molt perillós.
Per als peatons, entenc, no?
Efectivament.
Jo, per exemple, que tinc nens petits,
quan creuava aquest gual amb els crios,
doncs no estava segur,
perquè hi havia cotxes que entraven molt ràpids.
Per això ara, de fet, s'ha fet el canvi com si diguéssim
d'encel·lum clavé comença una mica més endavant.
Correcte.
En un punt en què l'entrada ja obliga que sigui molt més lenta
i molt més segura, per tant.
Jo, d'augment, les opinions veïnals que estic recullint aquests dies
doncs ens feliciten que haguem fet aquest canvi
perquè s'hi ha guanyat molt a nivell de seguretat viària.
I després hem aconseguit crear una placeta allà,
la plaça del Perador,
que ara té sentit que es digui plaça del Perador
perquè abans no era una plaça.
A més a més, ara hi ha la terrassa de l'Arraco
i s'ha creat un espai més agradable que el que hi havia abans.
Jo crec que ha estat una obra en conjunt
que ha comportat moltes millores tant pels veïns com per l'entorn.
Ara hi ha alguns veïns que demanen o comerços dels que hi ha en alguns dels costats
que demanen alguna recompensa o per tots aquests mesos?
Els veïns, evidentment, surten afectats quan hi ha obres d'aquest tipus,
però els que surten més afectats són els comerços,
especialment els comerços que estan a la part inferior.
La botiga de roba, el bar...
Aquest tema l'hem anat gestionant amb ells
i ja s'han trobat solucions.
A mi no em consta que avui en dia hi hagi ningú que reclama.
El carrer es pot dir que està ja totalment acabat?
Perquè fa poc m'hi vaig fixar, vaig passar,
i hi havia encara alguns tubs com de...
Sí, falten alguns ramats, sobretot a nivell d'instal·lacions.
Falta també despenjar els fils elèctrics i de telefonia que hi ha,
que aquests, com que depenem de les companyies,
jo calculo que fins aquí un any no estaran retirats,
el soterrament d'aquestes línies,
que segurament no es veuen tant com en altres carrers
perquè en aquest carrer no hi havia pals
al mig de les voreres, com passa en altres carrers.
Les zones de l'aparcament s'han mantingut igual, no?
No, alguna plaça s'ha perdut.
Em sembla que eren 3 o 4, tot ho estic dient de memòria.
El que passa és que en recompensa
vam autoritzar l'aparcament aquí sota l'Ajuntament
i la voluntat és mantenir aquest aparcament.
i, per tant, en el conjunt de l'entorn es mantenen les places.
A més a més, estem en disposició, en els propers dies crec que donarem una bona notícia,
i és que aquest aparcament provisional...
Això te n'ha preguntat.
...que s'ha utilitzat al carrer Tudona...
On hi havia la jardineria, no?
Correcte.
Estem en aquests moments ja tancant d'acord amb la propietat
perquè durant 3 anys es pugui mantenir el seu ús com a aparcament.
Crec que aquesta és una bona notícia també pels veïns
i que permetrà que en el conjunt del barri es guanyin moltes places d'aparcament.
Mira, justament ara ens acaba d'entrar...
Ha trucat aquí a la ràdio una...
M'acaben de passar una veïna que ens està escoltant.
Una oient em pregunta precisament el tema del problema dels cables elèctrics.
Si es resultarà perquè encara no s'han tapat.
Sí. Jo demano paciència perquè els cables elèctrics, com et deia,
no depenen de l'Ajuntament.
L'Ajuntament no té potestat per retirar-los.
Són de la companyia elèctrica.
Aleshores, un cop s'han fet totes les connexions casa per casa,
tant elèctriques com de telefonia,
la companyia programa, que és FECSANDESA Programa,
el descàrrec i la retirada de pals sinyant,
que no és el cas, crec,
i de cables que estan grapats a les façanes.
Llavors, el soterra per sota.
La infraestructura subterrània ja està tot a punt.
El que jo ara sí que demano és paciència
perquè normalment FECSANDESA,
malgrat que els empaitem de forma constant
i així se'ns ho reconeixen ells mateixos,
tarden al voltant d'un any en fer aquestes tasques.
O sigui, paciència, no?
Paciència perquè aquí sí que nosaltres...
Però hauran de tornar a aixecar alguna part del carrer?
No, no s'ha d'aixecar res més.
El dia que fan el descàrrec i el soterrament,
com que ja ha estat tota la infraestructura feta
a nivell subterrani,
és una feina que pràcticament ni es nota.
Vé gent amb escales,
durant unes hores no hi ha llum perquè fan el descàrrec,
i hi veureu una gent amb escales
que va retirant les trenes de cables
que estan grapades a façanes
i desapareixen.
I és perillós tenir els cables per allà?
No, no ho és.
Són cables que estan protegits
i encara que es toquessin no se'n remparia.
I també estan parlant del tema del pàrquing,
que potser d'aquí pocs dies
teníem aquesta bona notícia,
i després quan hi ha obres,
normalment allà on estan els paletes
o els constructors fent la feina,
s'instal·len també allà,
vèiem que era el carrer Font, no?
Ja han marxat d'aquí.
Ja han marxat?
Mhm.
No hi ha hagut cap incís
i cap problema de restes que hagin deixat?
No em consta.
No sé si ara entrarà algun veí en antena
i em dirà el contrari,
però no em consta.
Molt bé, doncs recordem que la inauguració
és avui a les vuit,
no sé si en algun punt del carrer en concret.
Sí, ho farem a baix, a la plaça del Parador,
al costat de l'Arracu
i davant del vestiràs.
I, per cert, que també m'oblidava,
les obres allà continuen havent-hi obres privades,
entenc, no?, que són?
És que aquest carrer és increïble
la transformació que viurà
o que ha viscut una part ja
i que viurà en els propers anys
perquè jo crec que més d'un 50%
de les finques que hi ha
en un interval de 10 anys
es rehabilitaran o es faran noves.
Aquest és un percentatge altíssim.
no em consta que hagi passat
encapat de carrer de la vila
i vol dir que és un carrer
que té molt efectiu
i que la gent hi vol anar a viure
i, en certa manera,
ens n'hem d'alegrar.
Jo crec que, a mi personalment,
les actuacions que s'estan fent fins ara
m'estan agradant,
com està quedant el conjunt de cases
que hi ha més o menys per allà davant del niu.
És un carrer que té una fusonomia molt bonica
i, sobretot, a la part mar
i esperem que, a mica en mica,
es vagin arreglant i remodelant
totes les cases
i que quedi un carrer que faci goig.
Que, Déu-n'hi-do, ja
el bonic que és aquest carrer.
Molt bé, Joan.
Moltes gràcies per passar-te aquí
pels micròfons del Just a la Fusta.
A vosaltres.
Que vagi bé
i que aquesta tarda també vagi molt bé la inauguració.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T"?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un programa sense gluten!
Un programa sense gluten!
Exactament!
O també segurament en parlarem força del gluten!
Encara que no n'hi haurà!
Bé!
i per intentar il·lustrar una mica a vegades com van les coses en el món de la medicina però també en el món de la societat és a dir com bandegen a vegades les situacions jo recordo un congrés de pediatria que va haver-hi a Tarragona cap a l'any no recordo si 74 o 75 en el qual un pediatra famós de Manresa que jo vaig conèixer en aquella època el vaig trobar assentat a les escales
de l'entrada del recinte del congrés així amb els mans el cap entre les mans tot rumiant seriós i jo li vaig preguntar què li passava el fet el que havia passat en aquell congrés és que es va presentar a diverses porències o almenys una molt seriosa sobre un fet que s'estava detectant que era el fenomen de la celiaquia globosa
gluten induïda
Què vol dir això? que és a dir es havia detectat que la taxa de celíacs havia anat disparant en els últims anys sense que evidentment és una malaltia amb una predisposició genètica bàsica però que també necessita del contacte del gluten per poder-se desarrollar
què havia passat?
què havia passat?
què havia passat?
què havia passat que havíem començat a donar farines molt abans del que era recomanable en principi no?
per què?
i això el doctor aquest que parlava des que deia hem començat a donar farines i farinetes i una mica més aviat del compte perquè esclar la moda era els nens grassonets amb les galtetes ben vermelletes etc.
i això evidentment necessitava d'un increment de les calories que es donaven només amb la llet i havia començat a donar farines barrejades amb la llet o inclús farinetes abans dels tres mesos cosa que en principi no sembla recomanable
i es havia fet doncs bueno per això perquè la tendència la moda el costum havia portat a fer això i que realment si tornàvem a mig segle abans això no passava perquè la lactància materna era predominant fins a molts mesos abans
sí
llavors nosaltres havíem provocat això i després amb els anys això s'ha corregit completament i ja no es fa però indica una mica que a vegades les coses van com van i això és el que està passant una mica ara ens sembla
és a dir realment creiem que s'infra diagnostica la celiaquia per què?
bé perquè amb nens la sintomatologia la malaltia segueix un curs molt clàssic però amb adults és molt irregular és molt polimorfa etc. i pot passar molt temps desapercebuda
i llavors realment que veiem que sobretot en adults no es diagnostica tot el que caldria diagnosticar-se la malaltia en cert el que sí que ha passat és que ha augmentat el número de celíacs entre cometes en els adults d'una manera tampoc no massa justificada
sospitosa si més no
més no perquè quan analitzes com s'ha portat aquest diagnòstic veus que les coses no són del tot correctes
hi ha gent que es faci un autodiagnòstic dient ai no em senta bé això vinga soc celíaca
bé en principi està passant això probablement s'ha iniciat en llocs sanitaris etc. que s'ha recomanat
doncs les dietes excentes del gluten i
bé tots sabem que
que hi ha un efecte placebo en totes les coses que es fan i que
probablement més d'un no
ha millorat però probablement no sigui perquè hagi restringit el gluten
clar
en principi
la quantitat
o sigui la prevalència de la malaltia en nens
és d'un a la nostra mitjà eh
sí
això canvia segons les zones del món
és de 1 per 70
és a dir un de cada 70 nens
és celíac
i en adults
la taxa és menor
però també d'un i dos és considerable
és d'1 cada 350
què vol dir que la celiaquia
o sigui afecta
es pot curar o que
es resol amb l'edat o
no
el que es diu és que la celiaquia no es cura mai
és a dir és un diagnòsic de per vida
i realment és com una condena perpètua
i és una cosa com molt seriosa realment no
és a dir
amb nens a la clínica és molt clàssica
diarrea
malabsorció
retarda el creixement
canvis d'humor
aquí us explicaré una anècdota
és a dir
jo recordo un nen petit
de bé
la celiaquia
en els nens
requereix que s'hagi introduït el gluten
de 4 a 12 mesos abans
i