Doncs estem en aquesta segona hora del magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
el magazín La Justa, i avui estem commemorant el Dia Mundial de la Poesia.
Ja ho hem anat recordant a la primera hora.
Ara tenim la Marta Mossà, que a l'estudi de ràdio,
i que ve acompanyada, està molt ben acompanyada, de fet,
per l'alumnat del Servei Local de Català de Sant Just,
que han vingut a llegir el poema,
que a nivell institucional s'escull cada any, des de la institució de les lletres catalanes,
i la Marta, concretament, ara primer de tot, ens en parlarà una miqueta.
Doncs bé, saludem les nostres convidades en aquest cas,
perquè aniran passant per diferents rondes per llegir el poema en diferents idiomes,
i de moment ja tenim el primer grup aquí a dins de l'estudi.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Doncs bé, Marta, què tal?
Bé, molt bé.
Molt ben acompanyada, eh?
I tant, avui més que mai.
Doncs bé, a veure, parlem una mica del Dia Mundial de la Poesia.
Sí, doncs mira, avui, 21 de març, a part de ser la primavera,
doncs és el dia que va ser proclamat per l'UNESCO, el Dia Mundial de la Poesia,
i per celebrar-ho ja, per setzena convocatòria,
doncs es tria un poema, s'escull un poema, i es llegeixen diferents idiomes.
aquest any és Tan si baixes la vista vers la immunda, de Francesc, Vicenç, García i Ferrandis,
que era el rector de Vallfogona, i és d'aquí aquest any comemoren els 400 anys de la seva mort,
i s'ha traduït en 21 llengües, però no les llegirem les 21, eh?
Home!
En llegirem menys.
El rector de Vallfogona va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579,
però va viure a Tortosa, que en aquells moments era una ciutat molt important.
Va morir a Vallfogona el 2 de desembre, el 1623, i tenia 44 anys, però va morir per una malaltia.
Però, de fet, el que feia més gràcia és que era un clerga, però especialment era molt enginyós,
murri, irònic i sorneguer, que és el que es veu a les poesies que escriu.
Sobretot aquesta, que al final és el més important, no?, de tota l'estructura que té.
I, evidentment, no llegirem el poema en 21 llengües, però sí que n'hem triat 8 de ben diferents.
D'aquestes 8, per això, llegirem com dues vegades en una llengua repetida.
Per exemple, llegirem en català antic, perquè vam decidir, bé, la Júlia, que és qui començarà,
ens va dir que a ella li faria gràcia llegir en català antic, és a dir, que al principi va escriure realment el rector de Vallfogona.
Serà la Júlia, que ho llegirà en català antic, després es llegirà La Soledat, però que el llegirà en castellà d'Argentina,
i després la Zairud, que ho llegirà en árabe, perquè ella és del Llèmen.
Després farem un altre bloc d'alumnes i llegirà el Jordi, un altre cop en català, però actual, diguéssim, l'adaptació que se n'ha fet.
Com el llegiríem ara mateix, no?
Sí, exacte. La CC, que el llegirà en portuguès, la Soli, que el llegirà en aranès, i el Cris en anglès.
Això és el segon tor, diguéssim, el segon bloc, però després, per acabar, llegirà el Folker, que ho llegirà en francès,
la Manuela en alemany, i el Josep Maria, que clourà la lectura, altra vegada en castellà, però en castellà del barcelonès, que també és molt diferent.
Llavors tenim això com deu lectures, però en vuit idiomes, una mica representatius dels alumnes que tenim a classe.
Clar, òbviament, 21 idiomes, és que és molt difícil aconseguir que hi hagi 21 llengües, no?, diferents.
Sí, sí, perquè hi havia algunes de llocs molt petitons, o també amb Esperanto, que també es pot trobar, algú, jo conec gent que el parla, però, clar, l'has de cercar, és més difícil.
Clar, l'has de trobar, que vulgui llegir-ho.
Sí, sí, sí. Nosaltres una mica ens adaptem a les traduccions que hi hagi i als alumnes que tenim, i en principi aquests també, i que estiguin disposats, com elles, que Déu n'hi do, eh?
És un gran esforç, això.
I tu, Marta, què en penses d'aquest poema, de tant si baixes la vista, ves la immunda?
Ves la immunda gruta de l'univers. S'ha de llegir més fins aquí perquè, si no, no s'entén.
Ves la immunda gruta de l'univers.
Gruta de l'univers.
Sí. És que comença com això, amb una profunditat molt important, i després al final surt la ironia de l'escriptor.
D'acord, perquè l'escriptor, primer hem dit el nom, però després se'l coneix més com a rector de Vallfongona, potser?
Sí, sí. Com més conegut és així.
D'acord, però ell firmava com a curiositat?
Sí, sí, sí. Com a rector de Vallfongona?
Sí. En alguns... Com doble, no? Com doble assignatura, sí, sí.
Vale. Ostres.
Molt bé.
Vale, doncs comencem a llegir el poema.
Perfecte. Doncs ara tenim la Júlia, la Soledat i la Zairud.
Vale. Molt bé, doncs que comenci la Júlia, en aquest cas, no? Hem dit en català antic, la versió original.
A l'actó. Ara baixas la vista en vers la inmunda gruta del univers, al verda pena, on ja més s'ha vengut la llum sarena a plas tenebras de la nit profunda.
Ara en lo cel, cada claró abunda, miras dels signes la dorada avena, y en la gran bola de alimarias plena, las pullagueras fermas on se afunda.
Ara te'n vajas a la terra freda, a qui lo sol abratxa escassos mira, o a la que lo quinotxi més abraça.
Entres en mar tan pastuosa o queda, en terra estiguis sossegat o ab ira, sempre, pio l'actor, seràs un asa.
Eh, que bé. Molt bé.
Sí, sí, caram.
Sí, sí. Ostres, això és una mica la versió original, eh?
És la versió original, i bé, ara la sentireu en castellà.
Amb la soledat, no?
Amb la soledat.
Vinga.
Tantos y bajas la vista hacia la inmunda gruta del universo, albergue de pena, donde jamás sea vino la luz serena con las tinieblas de la noche profunda,
o mirando el cielo, donde luz abunda, sigues de los signos la dorada vena, o en la colosal bola de hogueras llena, buscas la base donde todo se funda.
Tanto si partes hacia la tierra helada, que un débil sol con rayos escasos mira, o al campo que el equinoccio abraza recio.
Si entras en mar tempestuosa o abonanzada, o estás en tierra sossegado o con ira, siempre, devoto lector, serás un necio.
Sí, sí, elles ho fan molt bé, perquè a més a més són del món creatiu i teatral, eh?
Ah, llavors li posen ja l'entonació, ja és l'adequada, la projecció de la veu, o sigui, tot, que guai.
I ara tenim la Thayruz que llegirà a Màra.
I ara és quan ja l'acabem d'entendre, eh?
Exacte.
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va.
Va.
Va.
Vinga.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Dev.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Va.
Sembla més llarg i tot, eh?
Sí, tu creus que és més llarg, Gairud?
Para y Gira, vosia, és com així.
És així, és a poc a poc i sembla més llarga que quan la llegim en català o en castellà.
Sí, sí, sí. Diu que en general, sí.
Sí, sí. Ostres, molt bé. Doncs impressionant, eh?
Tres idiomes diferents amb el mateix poema, ho acabem d'escoltar,
amb català antic, amb castellà d'Argentina i també amb àrab.
Doncs moltíssimes gràcies a les tres, a la Júlia, a la Soledat i a les Airus
per haver-nos llegit el poema.
I ara, si et sembla, Marta, posem una mica de música de fons
i que entri al següent grup, d'acord?
Perfecte. Vinga. Gràcies.
De fons anem escoltant, per exemple, un tema de Miqui Núñez,
escriurem un tema que precisament és en català,
però que també hi ha col·laboració basca.
Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present.
Que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
Marxarem caminant per les estrelles i amb els que ja no hi puguin ser.
amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper.
Vinga, va, doncs, seguim amb el Servei Local de Català
aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Estem celebrant el Dia Mundial de la Poesia
i han vingut, juntament amb la responsable del Servei,
la Marta Mossack, alumnes a llegir el poema oficial
de la Institució de les Lletres Catalanes
i ho estan fent amb diferents idiomes.
Han passat ja el primer grup,
ho han llegit amb català antic,
amb castellà argentí i amb àrab
i seguim amb la roda.
Marta, ara, amb quins idiomes ens toca escoltar el poema?
Doncs mira, ara ho llegirem en català actual,
diguéssim, una mica adaptat,
després en portuguès,
després en aranès
i al final en anglès.
En català ho llegirà el Jordi,
el portuguès el llegeix la CC,
l'aranès la Soli
i el Cris el llegeix en anglès,
que són alumnes de diferents grups.
Uns són del nivell bàsic,
uns altres del nivell intermedi
i uns altres del club de lectura en veu alta.
O sigui, estem una mica repartits.
Molt bé, fantàstic.
Varietat on hi hagi, no?
I tant.
Vinga, doncs comencem amb el català actual,
amb el Jordi.
Tant si abaixes la vista
vers la immunda gruta de l'univers,
el verd de pena
on mai no ve s'ha vingut la llum serena,
amb les tenebres de la nit profunda,
com si mires el cel
on clamor abunda
seguint dels signes la durada vena,
o en gran bola de foc de fogueres plena.
Busques dels fonaments
on tot es funda,
tant si te'n vas cap a la terra freda,
que un pàl·lid sol
amb ratges escassos mira
o cap al camp de l'equinòxia abraça.
Si entres,
mar tempestuosa o queda,
o estàs en terra,
assossegat o a mira,
sempre fidel lector,
seràs un asa.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Ara ho tenim en portugués.
Mira.
Cece?
Tanto se baixas o olhar em direção
à imunda gruta do universo,
lar de pena,
onde nunca se fez a luz serena
na escuridão da noite profunda,
como se olhas para o céu,
onde a claridade abunda,
e seguindo os sinais da veia dourada,
na grande esfera cheia de fogo,
buscas o alicerce em que tudo se funda.
Tanto se partes para a terra fria,
para a qual hay un sol pálido con escassos raios
o para o campo que o equinócio abraça.
Si entras en un mar tempestuoso y ficas
o estás en terra,
calmo o con raiva,
sempre fiel leitor,
serás un burro.
Hi ha paraules que sí que s'entenen.
S'entenen.
S'entenen.
És com una barreja, eh?
Sí, quan ja coneixes el poema
i l'has escoltat diferents cops,
ja dius, ostres, asa,
burro...
Bueno, hi ha paraules que sí que s'assemblen.
Molt bé.
I ara en la Soli, a Maranès.
Tant se baixa els guéis
de cap ara i món d'espuga d'univers,
s'obergia de pena,
a on ja més s'ha dit, dirà l'ún serena,
de menescuranya d'Aranet Pregunda.
Com a saber senseu de claroconada,
seguint encensaus de nevena dourada,
o en a gran avó la deixera serrada
i cerques en fonaments
a on se hi fotada.
Tant se'n vas de cap ara terra més hereda,
d'un soleil d'escassa força i amortat,
o de cap ara escornici de calorell.
Se entre se'n a mar, tempestosa o carada,
o se n'és en terra, patxiu o enrautat.
Tostèm fideu l'actor, seràs un innocent.
També hi ha algunes paraules.
Sí, algunes paraules que s'assemblen,
però costa també amb aranès.
Molt bé.
Sembla que potser s'hagi de semblar més
amb català, no, l'aranès,
però també hi ha coses que dius,
ostres, i això?
Bueno, és un hot cita, diguem.
Sí.
Francès, català.
Com una mena de barrej entre aquests idiomes.
I ara tenim el Chris en anglès.
For the reader.
Whether you rest your gaze
on the foul-smelling cavern of the universe,
afflictions dwelling,
that's never visited by cloudless light,
along with shadows of the deepest night,
or, likewise, look at the sky,
where brightness abounds,
following the golden vein of zodiac signs,
or, in the great sphere,
brimful of fires,
you search for the beginnings
where all is founded.
Whether you venture as far as the icy realm,
which a pale sun gazes at with feeble rays,
or to the land that the equinox sets ablaze,
whether you come to stormy seas or calm,
or stay on solid ground,
at peace or in a rage,
all of your days, dear reader,
you'll be an ass.
A més, el Chris ha fet un gir
amb la traducció que hi havia
i així queda millor.
Sí?
Ostres!
Que bé!
Què vol dir un gir?
Sí, al final, l'última línia,
li ha donat la volta
perquè acabi dient asa,
al final.
Perquè la traducció no ho deia.
No ho deia, que bé.
Una pregunta, Marta,
les traduccions les heu tret
de les que pengen?
Sí, sí, sí, sí.
Ja, quan surt el poema...
Ja pensava, dir que no sé
si les hauran traduït ells mateixos o...
No, no, no.
Però sí que alguna cosa
doncs hem adaptat a la nostra forma
o que semblava millor,
alguna errada que em sembla
que m'han dit en alemany
o així que hi havia alguna cosa
i ho han arreglat o així.
Sí, sí, això sí.
Els hi puc preguntar?
Els hi puc fer alguna pregunta?
I tant, no?
Però sí.
Sí, sí.
Sí, no?
Què és el que més us ha costat
d'adaptar-vos una mica als poemes?
O sigui, l'entonació
o llegir paraules que potser no coneixeu?
Jo crec que paraules que no heu conegut, sí.
Sí, sí, i que són interessants
perquè he interessat amb el tema
i sobretot amb la Marta
que ens ho explica molt bé.
I mai us ho veus que heu rebut
dir aquestes paraules, però vaja...
Perquè a vegades llegir un poema
ja és difícil, no?
Poder-li donar una entonació
i a més amb un idioma que és diferent
a vegades també és com...
Ostres, no sé si li estic donant aquí
bé la pronúncia o...
Jo crec que és més entendre el poema
perquè, per exemple, ella sí que és portuguesa
el Cris és anglès
la Soli va néixer també a la Vall d'Aran
i el Jordi també és d'aquí
però, clar, les paraules són diferents
no són de les habituals
i després llegir-ho amb l'entonació
agafar quina frase lliga amb l'altra
on has de fer les pauses
això és el que costa més
i també, a veure, què imposa
saber que has de llegir en veu alta
que nosaltres fem el club de lectura en veu alta
i la gent ho fa fantàsticament bé
jo sempre ho dic, ho fan molt bé
i jo, no, no, però volem seguir venint
perquè, a veure, és com un repte
no?
Sí
de llegir allò
i llegir-ho en veu alta
que no estem tan acostumats, no?
llegint per nosaltres
i fer-ho en veu alta
i a sobre aquí a la ràdio
ja em diràs
Clar
normalment llegiu poesia
no
no, no
no és el que fem habituals
potser, mira, ens acabes de donar una idea
potser per aprendre no és el millor
la poesia potser no és el millor
no sé, bueno, gènere
però sí que ja, però de vocabulari
en té moltíssim la poesia
variat, diguéssim
ens has donat una idea
una idea
bueno, ho deixem allà
ho deixem aquí
com a possible proposta
molt bé
doncs tornem a deixar una miqueta de música
i fem entrar llavors ja a l'últim grup
d'acord?
moltíssimes gràcies
en aquest grup
vinga
vinga
mentre s'acaba de col·locar el següent grup
deixem un tema d'estai homes
més voltes a la nòria
una altra fotocòpia
quants cops hauré marxat
fugint del meu costat
no sé
no sé on em porta
però si no torno encara
guarda'm
si no hi ha llum
un trosset de terra
portes
escrit als ulls
la vida sencera
late night
salí llimona
you know
I'm coming home again
ja no m'importa res més
i ho he tingut a dins
jo buscant-ho fora
marxarem d'aquí
i pararé la nòria
potser no arribarà
demà
però si no
torno encara
i si no torno encara
guarda'm
vinga i ara anem ja
amb l'últim grup
que tenim aquí
d'alumnat del servei local de català
Marta
presenta'ns
els idiomes
i també a les persones
que ens llegiran el poema
doncs mira
tenim el Polquer
que ho llegirà en francès
però us he de dir
un secret
ell
és alemany
però
també parla francès
molt bé
i llavors va dir
jo ho llegeixo en francès
perquè la Manuela
serà qui ho llegirà en alemany
i després el Josep Maria
que ho llegirà en castellà
d'aquí de Barcelona
diguéssim
barcelonès i rodalies
barcelonès i rodalies
i són els més alts
de tot el grup
els més alts
per això els hem ajuntat
és broma
això no és
clar clar
i he imaginat
donar la casualitat
sí sí
molt bé
doncs això tenim
el Polquer en francès
la Manuela en alemany
i el Josep Maria en castellà
molt bé
doncs que comenci
qui sigui
el Polquer
el Polquer
vinga
bon dia a tothom
a veure
tinc
he de canviar-me xip
a hora d'idioma
i a veure
se trobo
el xip francès
molt bé
perquè català
alemany
francès
sí
clar
i pot ser que
parlo una mica
com
en francès
amb un accent
alemany
pot ser
que tu baisses
ton regard
vers l'immonde
grotte
de l'univers
ces jours
des peines
ou salies jamais
sur les sereines
à l'obscurité
de la nuit
profonde
que dans le ciel
où la clarté
abonde
tu regardes
des signes
d'or la veine
ou
sur la grande sphère
des flammes
pleines
des assises
sur lesquelles
tout se fonde
que tu t'en ailles
vers les peines glacées
frôlées
par le soleil
des rayons pâles
ou vers l'équinox
incendiaire
que tu vaux
en mer calme
et agitée
ou reste
sur la terre
furieux
et quié
tu seras toujours
pieu lecteur
un homme
bueno
prou bé
jo n'ho he notat
n'ho he notat
diferents
de nosaltres
que va
molt bé
molt bé
i ara la Manuela
bon dia
an den Leser
gleich ob du den Blick
wendest hinab
zur garstigen Grotte
des Universums
herberge allen Leids
wo niemals
sich versöhnt
das helle Licht
mit den Schatten
der finsteren Nacht
gleich
ob am Himmel
der von Licht
erstrahlt
du die goldene
Vene der Zeichen
betrachtest
und in der großen
Kugel von Feuern
die festen Angeln
suchst
auf denen sie gründet
gleich
ob du aufbrichst
zu kalten Gefilden
die die Sonne
nur selten
mit Strahlen bedenkt
oder dorthin
wo das Echinocchium
alles verglüht
ob du nun bist
auf aufgewühlter
oder ruhiger See
oder an Land
gelassen
oder voller Zorn
immer wirst du
treuer Leser
sein
ein Esel
Tant bé
Ostres
com sonen
eh
si si
diferent
però bonic
alhora
si
clar que si
molt bé
i ara
Josep Maria
en castellà
Tantos
si bajas
la vista
hacia la
inmunda
gruta
del universo
albergue
de pena
donde jamás
se avino
la luz serena
con las tinieblas
de la noche
profunda
o mirando
el cielo
donde la luz
abunda
sigues de los signos
la dorada vena
o en la colosal
bola
de hogueras
llena
buscas la base
donde todo
se funda
tanto si
partes
hacia la tierra
helada
que un débil sol
con rayos
escasos mira
o al campo
que el equinoccio
abraza
rexió
si entras
en mar
tempestuosa
o abonanzada
o estás en tierra
sossegado
o con ira
siempre
devoto lector
serás un necio
eh
a més
ell té veu
de locutor
de ràdio
ho anava a dir
i dic
té molta veu
radiofònica
eh
potser el podríem
fitxar aquí
tot
mira
després li donem
un
sí sí
molt bé
molt bé
doncs
bé
jo també
agrair-vos a vosaltres
i amb ells
sobretot
clar home
que hagin vingut
i s'hagin atrevit
a llegir
bé
i a fer-nos aquest favor
clar que sí
que els agraïm moltíssim
a tots
sí sí
a vosaltres
no sempre és fàcil
atrevir-se a llegir
a més
en veu alta
un poema
a la ràdio
o sigui que
moltes gràcies també
i
escolta'm
a la propera
també podeu venir
i així us animeu
molt bé
sí sí
Marta
jo et volia preguntar
una coseta
no fa referència
al Dia Mundial
de la Poesia
però
si amb el tema
de concurs
de prosa i poesia
com van
la participació
els poemes
doncs
doncs mira
tinc el mòbil
l'equip
que vull
creu fum
perquè
com que tothom
envia a l'últim moment
els poemes
ahir a la tarda
començaven a arribar
no us enganyo
potser van ser 50
eh
que arribaven a la tarda
i ara he vist que també
n'han arribat més
i segurament
fins al
que l'últim dia
per presentar
les poesies
a l'últim hora
que és divendres
aquest divendres 24
segur que
ahir 39 minuts
o 59 minuts
arribarà algun
que espero
espero que segueixi
això també
i han començat a llegir
o què
el jurat
no no
fins que no arriben tots
no
no els repartim
primer
perquè hem de seleccionar
perquè arriben tots barrejats
de totes les categories
de prosa
poesia
nens
adults
joves
tot barrejat
i s'ha de classificar
i donar-ho al jurat
i el dia 11 d'abril
i 12
fem la tria
la deliberació
de les obres guardonades
pel dia 21
a la tarda
poder donar el premi
allà a les escoles
al pati
que serà molt bonic
que igual
la sole
vindrà
la sole
que ho ha llegit
en castellà
i potser
canta
i cantarà
amb nosaltres
que bé
esperem
que no tingui altres coses
i pugui venir
que bé
que estarà molt bé
doncs endavant
també
amb el concurs
de prosa i poesia
per no professionals
aquí a Sant Jus
res més
moltíssimes gràcies
i que acabeu de passar
bon dia
mundial de la poesia
gràcies a tu
adeu
adeu
adeu
que hi ha
no
a la teatre
Fatoritzes el que ho desvet,
la dades són llums,
durant la nit molt fèl·l.
Ja no sé quin dia visc,
esperant que surti el sol si em fa de nit.
Tu sembles tan feliç, jo em faig patir.
Tantes coses que només sap el meu coixí.
No vull pensar en les merdes que no et vaig dir,
que tot el que em callo acaba cremant per dins.
Ja no m'enganyo convencent-me que estic bé,
que no sé qui té dies dolents i jo també.
ho sento molt pel que ja he fet i el que faré.
la meva guerra és amb mi mateixa abans que amb ningú més.
no vull pensar en les merdes que no et vaig dir,
que tot el que em callo acaba cremant per dins.
i ja no m'enganyo convencent-me que estic bé.
no m'enganyo convencent-me que estic bé.
no m'enganyo convencent-me que estic bé.
no m'enganyo convencent-me que estic bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tengo rojos, de tanto llorar por ti y ahora resulta que lo sé.
I ens fem resoldre una notícia en què es troben nous indicis de l'origen de la pandèmia.
Es pregunten si poden ser de pangolins, de ratpenats o de gossos vivarrins.
És un equip internacional que identifica material genètic d'aquests animals
a les mostres del mercat de Wuhan que van donar positiu per coronavirus.
I és que l'origen de la pandèmia de coronavirus és al mercat de Wuhan, a la ciutat xinesa de Wuhan,
continua sent la principal teoria de la comunitat científica,
juntament amb la fuga del virus d'un laboratori.
En el primer escenari, l'espècie que va afavorir el sal als humans, però, continua generant debat.
Ara, i després que la responsabilitat s'atribuïs a ratpenats i pangolins,
un equip internacional de virologs ha trobat dades genètiques
que vincularien el SARS-CoV-2 amb els gossos vivarrins que es venien il·legalment en aquest mercat.
Aquest animal, el que als més cinèfils els recordarà el personatge Rocket Raccoon
de la saga Guardians de la Galàxia, pertany a la família dels Cànids,
un grup d'animals que també inclou els gossos domèstics
i que està estretament relacionat amb les guineus, tot i que s'assembla més a l'os rentador.
L'estudi encara no s'ha publicat amb tots els detalls,
però la seva anàlisi va ser divulgada per primera vegada a la revista nord-americana The Atlantic.
I encara que les noves dades segurament no resolen els interrogants sobre l'origen animal de la pandèmia,
sí que tornen a posar damunt la taula aquest debat.
Els investigadors van prendre mostres a l'interior i als voltants del mercat el gener del 2020,
poc després que les autoritats xineses clausuressin les instal·lacions
a causa de les sospites que les relacionaven amb el brot d'un nou virus.
I tot i que els animals ja no hi eren, es van aconseguir mostres de les parets i el terra del mercat,
així també com de les gàbies de metall i els carrets que s'utilitzen per transportar els animals.
I es va trobar material genètic d'animals que donaven positiu per coronavirus.
Una part important d'aquestes mostres corresponien a gossos vivarrins,
que se sap que, segons alguns experiments de laboratori, són capaços de transmetre el nou coronavirus.
Però això no vol dir que en siguin el reservori natural.
Fins i tot, si els gossos vivarrins del mercat de Wuhan estiguessin infectats,
podrien haver estat un oste intermediari i haver-se contagiat de ratpenats o també d'altres espècies.
En efecte, tot i que la barreja del material genètic del virus i l'animal no prova que el gos vivarrí estigués infectat,
tampoc descarta que no ho estigués.
Coneguem una mica més els gossos vivarrins.
Malgrat el seu nom, no són parents propers dels ossos rentadors.
Pertanyen a la família dels cànids, com hem dit,
un grup que també inclou els gossos domèstics i que estan estretament també, com hem dit, amb les guineus.
I, a diferència dels altres cànids, els gossos vivarrins poden hivernar a l'hivern.
Són omívors i s'alimenten de rosegadors i de valles.
Són monògams i sovint viuen en parelles.
On viuen els gossos vivarrins?
Doncs són la deus de la Xina, de Corea i del Japó.
I també s'han tornat comuns a parts d'Europa, on es consideren una espècie invasora.
A vegades, inclús són caçats com a una plaga.
I per què són criats i venuts, els gossos vivarrins?
Doncs bé, els crien pel seu pelatge.
La Xina és productor líder de pells de gossos vivarrins.
Només el 2014 el país va produir més de 14 milions de pells.
100 vegades més que a Europa.
També es ven la seva carn en mercats d'animals vius.
I en el cas del mercat de Guagnant, això es va fer almenys fins al novembre del 2019,
segons alguns informes investigadors.
que no sabies qui era ta mama més,
doncs és qui t'ha robat el temps per parlar de la pòstia.
Això que el recuperaré perquè canto el divendres i cantaré aquí al Macelles.
al Segrià...