Faltant dos minuts per un quart de dotze del migdia.
Aquesta hora parlem d'un acte que tindrà lloc aquest vespre,
a partir de dos quarts de vuit, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu,
amb la presència d'Antonio Baños.
Serà una conferència titulada
I ara què passa amb la República, com dèiem el periodista,
polític, escriptor i activista Antonio Baños.
I per parlar-ne tenim amb nosaltres la presidenta de Sumater a Catalunya,
la Montserrat Sánchez, una de les entitats organitzadores d'aquest acte.
Hola, Montserrat, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, bons dies.
Com dèiem, aquest acte que tindrà lloc aquest vespre a l'Ateneu,
titulat I ara què passa amb la República, amb l'Antonio Baños.
Des del punt de vista de Sumater, què creu que passa amb la República ara?
A veure, en primer lloc, voldria disculpar a Baños,
perquè no us ha pogut atendre aquest dematí.
Estarà a la vostra disposició abans i després de la xerrada,
per si a algú de vosaltres li va bé apropar-s'hi.
I, bueno, coneixent el Baños,
ell va fer una definició molt clara del model de República que vol.
diu que catalana solo debe ser un adjetivo.
La República tiene que ser una sociedad activa,
igualitaria i comprometida contra las injusticias del mundo.
És a dir, solidaria.
Crec que això ho defineix molt bé, molt escuet i molt clar.
Vol dir, doncs, que si ens hem de comprometre,
ja no tan sols en tirar endavant la nostra República,
sinó ser solidarits amb la resta del món.
i que ha de fer una república, evidentment, de tots i per tots.
És a dir, farà una mica referència també de la part més social, no?,
que ha de tenir aquesta nova república que es planteja?
Exacte.
A veure, jo vaig conèixer a Baños, el 2014.
És un dels socis més antics de Suma,
que tot i que ell ja era soci i ens van conèixer fins al 2014.
i llavors ja apuntava maneres de la CUP,
encara que va ser una aventura que va iniciar posteriorment.
Vull dir, la CUP, tots sabem del que va,
vull dir, està molt implicada socialment
i ell personalment és una persona completament solidària
i, bueno, el model que té és aquest,
o sigui, que sigui una cosa, bueno, social, social ho engloba tot.
És una paraula que a vegades potser és massa ambigua,
però és que social hi cap tot i hi cap tothom.
Vull dir, no sé què més dir-te,
vull dir, si en concretes una mica més,
intentaré explicar-te en nom del Baños
el que ell pensa o el que creiem des de l'entitat també,
que em representa,
perquè haig de recordar que Baños,
a més a més, és el nostre portaveu.
Jo volia preguntar també una mica
quin és el perfil de la vostra entitat de Suma té,
perquè hi ha altres entitats sobiranistes també,
com Òmnium ANC segurament són les més reconeixibles
o que la gent té més al cap.
Quina diferència o què aporta Suma té diferent, aquestes entitats?
Mira, Suma té, que va néixer el 2013,
un any després de l'ANC,
és una entitat que està formada per castellanoparlants.
Això no vol dir que siguem bilingües la majoria d'ells,
sobretot els que ja som de segona generació.
Què ens va unir?
Doncs, bueno, el respecte per les nostres arrels,
l'estima per les nostres arrels,
però sense deixar de banda el futur,
i el futur està aquí.
El futur està en els nostres cincs,
en els nostres nets,
amb la nostra implicació en Catalunya.
I tot això des de la vessant castellana.
I penso que això és una diferència important
amb Òmnium i amb assemblea,
perquè no oblidem que el 70% de la població
que viu a Catalunya
és gent que ha vingut de fora,
darrere els castellanes.
Per tant,
són molts els que es poden sentir part de Súmater,
encara que no militin.
Vull dir,
sense ells,
sense aquest 70%,
evidentment,
no estaríem on estem ara,
que som majoria
que volem la república.
us truqueu molt sovint
que fa aquesta identificació
que els independentistes
són els catalanoparlants
o les persones amb família
amb moltes generacions aquí a Catalunya
i, en canvi,
els que venen de famílies immigrants
no ho són?
Exacte,
és el que volem desmentir.
Per això t'he parlat del 70%.
Aquí està molt clar
que hi ha moltes famílies,
molta gent que ve de fora,
que ve inclús de primera generació de fora
i que se sent completament identificada
amb Catalunya
i amb el futur català.
És una cosa que volem desmentir
perquè sembla que en castellà
i jo tinc molts companys
que no parlen català,
no parlen per vergonya,
no parlen perquè no se'ls va ensenyar
en el seu moment,
no van poder estudiar,
i tenen el seu dret
de parlar en castellà
perquè és la seva llengua també.
Per tant,
no tots som bilingües,
però la majoria sí que ho som.
Però crec que és molt important
defensar la república
des del castellà.
I això,
doncs,
és el que ens dediquem
a la nostra entitat,
perquè no podem tolerar
que hi hagi partits
que diguin
que el castellà està prohibit
parlar-lo a Catalunya
i, en canvi,
quan van al Parlament Català
tots els seus discursos
són en castellà.
Com volguem-se apropiar
d'aquest vot castellà?
I és una cosa
que no podem permetre
ni podem tolerar.
La república
també es defensa
en castellà.
És més difícil
defensar
posicions
independentistes
per a una persona
que està de no parlant?
No.
No.
A més,
poden haver-hi coses
que potser
puguin semblar
una contradicció
a persones
que se senten
molt catalanes.
Jo tinc molts companys
que,
a més a més
de donar
molt de suport
a la Roja,
són del Real Madrid.
I,
en canvi,
doncs,
tenen un sentiment
independentista
que no en cap,
bueno,
cap mena de dubte
perquè estan lluitant,
doncs,
des del primer dia
amb una força,
bueno,
inimaginable,
no?
I el seu discurs,
bueno,
doncs,
és...
potser l'haver-hi
a aquesta cosa
que a alguns
els pot semblar
contradictòric,
però,
en canvi,
a moltes persones
que viuen aquí
que parlen castellà,
que són de la Roja,
que són del Real Madrid,
veure que hi ha una persona
que,
a més a més de tot això,
sent aquest sentiment
independent,
aquest sentiment
cap a la República Catalana,
penso que és molt important.
Per cert,
la Montserrat Sànchez,
com hem dit,
és presidenta
de Sumatea a Catalunya,
però ets de Sant Just,
oi?
Jo he vist que vaig néixer
a Barcelona,
eh?
Ja ho heu de veure,
tota la...
Estic a Sumatea
perquè tota la meva família
paterna
és murciana,
jo m'he educat en castellà
per l'edat que tinc,
és normal,
i entre altres coses
que vull obviar
perquè ara,
quan parlen d'adoptrinament,
me'n recordo
l'adoptrinament
que es feien a nosaltres
als anys 50 i 60,
i, bueno,
en fi,
seria un altre tema,
deixem-ho.
Però jo he vist que a Sant Just
des de l'any 1983,
que en considero
una Sant Just enca més.
A nivell personal,
com...
Quin ha estat el camí,
diríem,
per arribar a posar-te
al capdavant
d'una entitat
com aquesta?
Com és que
t'hi has vist
amb ganes
i quines han estat
les motivacions?
Bé,
motivacions,
a veure,
la motivació principal
és Catalunya
i aquest sentiment
que el meu pare,
Murcià,
doncs,
em va inculcar.
Va ser el meu pare
el que em va ensenyar
a cantar els segadors,
quan aquí no el cantava ningú,
entre d'altres coses,
no?
I, bueno,
jo formo part
d'altres entitats,
les que tu has anomenat,
d'Òmnium
i de l'Assemblea,
i quan,
bueno,
es va fundar
Sumater
i vaig veure un vídeo
que si no l'heu vist
el recomano,
que es va fer viral,
doncs, ostres,
li vaig sentir plenament
identificada
per les meves arrels,
pel meu pare,
per tot,
i vaig entrar en contacte
amb ell.
I, bueno,
a partir d'aquí,
doncs,
amb tota la col·laboració
que he pogut fer,
l'he fet en Sumater.
Em vaig haver de ser,
abans que presidenta,
coordinadora
del Baix Lliuregat,
després,
vicepresidenta
i, bueno,
donades les circumstàncies,
els companys
em van demanar
que em presentés
com a presidenta
i,
bé,
doncs,
aquí estic.
no va ser
una cosa
premeditada,
eh?
Ha sigut una cosa,
doncs,
que...
Per casualitat,
pràcticament.
...ni han portat,
ni han portat,
simplement.
Molt bé,
doncs,
hem parlat amb la Montserrat Sánchez,
presidenta de Sumater,
Sumater avui en col·laboració
amb l'ANCO,
i també organitzeu aquest acte?
Sí, sí, sí,
exacte.
A més,
Baños,
si no ho sabeu,
també ell és soci
de l'Assemblea,
inclús ha estat,
fins a les últimes eleccions
que ha d'haver-hi formava part
del secretariat nacional
i evidentment
ho muntem entre tots dos
i ens fa igual
d'il·lusió
tant a l'Assemblea
com a Sumater,
doncs,
que avui pugui venir.
I us engresco a tots,
sisplau,
que vingueu,
perquè el Baños,
a més a més
de com és ell
i de les idees que té,
té una manera
de parlar
molt fluida,
molt dinàmica,
molt alegre,
molt...
no és allò que dius
ui,
aquest rotllo no s'ha dado.
No, no,
el Baños no dona rotllos,
el Baños és engrescador,
és motivador
i és molt clar
i que sapigueu també
tots els que vingueu
que un cop ell hagi fet
la xerrada
li podreu fer
les preguntes
que vulgueu.
Doncs,
a qui estic interessat
en el tema
i vulgui també parlar
amb l'Antonio Baños
i poder-li traslladar
les seves preguntes
aquest vespre
a partir de dos quarts
de vuit
a la sala
del 50 Anari
de l'Ateneu.
Moltes gràcies,
Montserrat Sánchez,
per haver-nos atès
just a la fusta
de Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies a vosaltres
i bon dia.
Adeu, bon dia.
Doncs hem parlat
amb la Montserrat Sánchez,
presidenta de Sumater,
ara farem una pausa
per la publicitat
i de seguida
tornem
amb la tertúlia
dels dimarts
amb el Jaume Campreciós,
el Jordi Ferraz
i el Pep Quintana
que ja són aquí
a la redacció de Ràdio
i ens veiem.
Fins ara.
Cada tarda
de 5 a 7
ens veiem a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre
quan el cinema
es fa ràdio.
Just a la fusta.
11 i 26 minuts.
No ho teníem previst
parlar amb la Maria Quintana,
però coses del directe
que s'acostuma a dir,
la tenim aquí.
Hola Maria,
què tal?
Hola i gràcies.
Què tal?
Moltes gràcies
perquè doncs ha sigut,
re,
això ha sigut visto
i no visto,
que diuen, oi?
Sí,
però ha sigut
algun acte
que no està previst
o alguna cosa
que vas deixar de comentar ahir?
No,
jo hi vaig parlar
del centre d'estudis.
Avui no,
avui parlo d'amistat,
de solidaritat,
que és que demà
a dos quarts de vuit
a la sala Piquet
de l'Ateneu
hi ha la presentació
d'un llibre de poesia,
de poemes,
que ha fet la Lluïsa Bat,
que és una persona
que ha viscut
l'experiència del càncer
i que durant aquesta experiència
de tot el procés
de la cura
doncs va escriure
aquest poemari.
Llavors,
nosaltres demà
el presentem.
Ella l'ha escrit en gallec,
perquè ella és gallega,
però va viure aquí molts anys
i és amiga
de la Pilar Casteller
que la tinc aquí,
eh?
Ho vam dir a Pilar.
Hola,
la coneixem.
Sí.
I resulta que
ella ha fet aquest llibre
i llavors
li va dir
a la Pilar
m'agradaria presentar-lo
també
a Barcelona
o a Sant Just,
no?
Sí.
I doncs vam dir
home, i tant.
I la Pilar m'ha dit
què et sembla
i vaig dir
només faltaria,
esclar que sí.
I a l'Ateneu
ens va obrir les portes
com sempre
i llavors
doncs vam dir
doncs serà un acte
de l'Ateneu
perquè esclar,
no era ni de la Pilar
ni meu,
era per tothom
i era un acte
que creien
que valia molt la pena
perquè aquests poemes
que ell ha escrit en gallec
en el llibre
que presenta
també estan en castellà
però nosaltres
hem fet un tour de forç
a la Pilar
i n'hi ha alguns
que els ha traduït
en català
perquè demà
els puguem llegir.
Només vull recalcar
que la Lluïsa
ha fet aquest llibre
completament desinteressat
perquè tot el que es rep
de la seva venda
vull dir,
si demà se'n venen
si ho vols,
espero que sí,
tot va parar
a la lluita contra el càncer,
a l'associació
de la lluita contra el càncer.
la Lluïsa
la Lluïsa no ha fet
d'aquest llibre
un negoci
sinó que és
per ajudar
a la fundació
de la lluita contra el càncer.
Doncs presenta'ns
a les dues persones
que l'has portat.
No em facis un margarit
ara.
No.
Maria.
Per favor,
ja ha quedat això
per la història, eh?
I això que ahir
no te'n vaig voler parlar.
Ui,
discutiríem molt
d'aquest tema.
Sí,
no crec que discutissin gaire, eh?
No?
No, no, no, no.
Vinga,
és igual,
presenta'ns a les persones
que...
Lluïsa.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs digue'm
per què vas fer aquest llibre?
Què necessitaves?
Sí.
Durante el proceso,
perdona que...
No, no, no, no,
tu parla.
Que hable en castellano.
No, no, no,
jo no t'heig de perdonar.
Bueno,
entiendo muy bien catalán
pero no...
En el momento
en que yo estaba aquí
no había ningún curso
en el que yo hubiera podido
formarme y aprender catalán
que hubiera sido mi deseo.
Entonces, bueno,
fue una necesidad.
Yo me encontraba mal
y pensé que tenía que expresarme,
¿no?,
lo que yo sentía.
Ya estaba asistiendo
a algún curso
que yo hacía de poesía,
ya había escrito
un poemario anterior
y entonces, bueno,
pues simplemente puse en el papel
lo que en aquel momento
me estaba ocurriendo
y en algún momento
cuando ya tenía unos cuantos,
como 15 o 20,
decidí que podían a lo mejor
servirle a la gente
que estaba pasando
por el mismo proceso
que yo pasaba
y en ese momento
fue cuando se me ocurrió
regalárselos
a la Asociación del Cáncer
y hacer este poemario
que, bueno,
que mañana presentaremos aquí.
Muy bien.
Pilar,
digue'm,
la Luisa
en tu
té una amistad
que, doncs,
tu t'has sentit
motivada
per fer aquest acte.
Sí,
tant i tant.
Bueno,
amb la Luisa
ens coneixem,
jo,
des que teníem 27 anys,
fa uns quants anys ja,
i la veritat
és que,
tot i que ella
després
se'n va tornar
a la seva terra,
sempre
sempre hem mantingut
aquesta amistad,
no?
I hem mantingut
una amistad
pel que fa al professional,
hem tingut una,
un camí
molt paral·lel
amb el tema
de l'ensenyament
de la llengua
i hem compartit
també,
no solament
les coses personals,
els fills,
els pares,
sinó
aquesta passió
que tenim
totes dues
per la lectura
i per la literatura,
no?
I llavors
ella
va començar
a fer poesia
i jo prosa,
però
totes dues
també va ser
en aquell moment
que vam tenir
més temps,
més tranquil·litat,
no?
Per poder-nos-hi dedicar.
Llavors
és un plaer
perquè
la seva malaltia
va ser
una cosa terrible,
no?
Quan tens un amic
que està passant
una història
d'aquestes
i
és un plaer
i una alegria
immensa
tenir-la aquí
havent superat
la malaltia
com també
la vas superar
tu i moltes
altres dones.
Sí,
jo el que
ara volia dir,
Pilar,
és que com que
sabem que tenim
un temps limitat,
voldríem que la Luisa
ens llegís
un dels poemes
amb gallec
i llavors
jo el llegiré
amb la traducció
que ha fet la Pilar
al capalà.
D'acord,
doncs em sembla molt bé.
Perfecte.
Endavant.
Me'l digo
a l'ousa
que arrastro
i amenaza
a immobilizar-me.

a tesorrio.
Disponyo me
seguir tirando
con ríos renovados.
M'aleixo
l'ellosa
que arrossego
i amenaza
a immobilizar-me.
Els més propers
m'aixuguen la suor,
m'abracen,
tiben fort
per arrencar-me-la.
L'amistat
empenys
solidàries,
fan massatges
i envien
whatsapps,
preguen,
ofereixen
companyia.
Inclús
els que ja no hi són
envien reforços.
la camisa
de noses
de la mare
esdevé
la capa
de Superman
i els
perucs
de llana
que va teixir
l'àvia
són les brutes
de set lligües.
Tanta energia
i esforç
em commou,
suavitzo el gest,
fins i tot
somric,
em disposo
a seguir endavant
amb més coratge.
és preciós.
Jo crec
que heu de venir.
Jo us reclamo
que vingueu.
Recorda'ns
el lloc i l'hora.
Sí,
sobretot,
vingueu.
I si els que m'escolteu,
sobretot,
aquelles persones
que han passat
una experiència
semblant
igual
o pitjor
o millor
que la de la Lluïsa
i la meva,
per exemple,
us demano
que vingueu
a recolzar
aquest acte
de demà.
Els de més,
també.
Però sobretot,
les que teniu
la sensibilitat
en aquest punt
tan agut,
vingueu.
Vingueu
i fem
aquest acte
generós
com a fila
de la Lluïsa.
Gràcies,
Pilar,
per dur-la.
Lluïsa,
gràcies per venir.
I gràcies a tu,
Maria.
I gràcies a vosaltres.
No,
i tant,
això és casa teva,
Maria,
ja ho saps.
Sí,
més o menys.
Quan hi hagi
algun tema
interessant
que creguis
que ens pot interessar,
les portes obertes.
Moltes gràcies,
Sergi,
i gràcies a la ràdio.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació
pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys,
vine a donar sang.
No saps si alguna vegada
seràs tu
qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vides.
Primer van ser les zones.
98.1 FM.
Després,
internet.
Radio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern.
que demà atrere wed für
ć commands ainhoa.
Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!