Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Doncs bé, podem dir que hem inaugurat oficialment
aquesta promo per buscar voluntaris d'en Bici.
Sense Edat, 11.46, dediquem aquest últim quart d'hora
a parlar amb el Carles Sánchez,
ell és coordinador del projecte aquí a Sant Just.
I també tenim avui un voluntari,
així que coneixerem de primera mà també
què és això d'ajudar la gent,
la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda,
que els toqui aquest vent fresc a la cara.
Ell és el Toni Montesinos.
Carles i Toni, bon dia, benvinguts els dos.
Hola, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia, què et sembla aquesta nova promo, Carles?
Mira, cadascú em salten els llagrimats.
Estàs emocionant, em faràs plorar a mi,
que jo sóc un esponja amb aquestes coses.
Clar, perquè no m'heu dit res,
sí que sabíem que us la van comentar,
si ens ho podíeu ajudar.
I clar, el Carlitos també que el conec,
és un bandarra i no m'ha dit res,
i ara ho poseu de sorpresa.
Has vist, era sorpresa.
I, hòstia, moltes mercès, eh, perquè...
Anirà sonant, eh, no és només ara.
No, ja ho sé, ja ho sé.
Bueno, doncs això, que moltes gràcies.
A tu, mira, i m'has fet saltar la llàgrima,
aquesta tonta del matí.
Carles, com ha anat també aquest estiu
amb el projecte, amb ambici sense edat?
Bueno, ha anat molt bé,
no et puc dir una altra cosa.
Ha anat molt bé perquè,
inclús a l'agost,
que normalment sempre es fa una aturada,
doncs vam preguntar al voluntariat
i algunes persones van dir que volien sortir
i es van fer algunes passejades, no?
Tot i la calor, eh, perquè déu-n'hi-do l'estiu.
Tot i la calor, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do,
però, bueno, buscant sempre, doncs,
que l'usuari estigués còmoda
i utilitzant la capota
o utilitzant hores del dia que es pogués
o inclús el recorregut, no?
Però la veritat és que ha anat bé,
està anat molt bé
i, bueno, ara us explicarem cosetes
que tenim preparades, novetats i bé.
I tant.
Abans d'això, però,
preguntar-li també al Toni
quant temps fa que ets voluntari i pedaleges,
entenc, amb bici sense edat?
Sí, vaig començar l'abril o el maig,
que van fer un...
van obrir per fer un curs de formació
i, bueno,
el meu fill a través dels pastorets
em va passar la promo, sí,
i, bueno, em vaig apuntar
i molt content, la veritat.
Sí, i has fet sortides amb aquest tricicle?
Sí, sí.
Sí?
Sí, sí.
Quina experiència,
com defineixes aquesta experiència?
Bueno, és supergratificant,
els avis ho agraeixen moltíssim,
però a nosaltres també,
tu passes bomba.
El Carles Moscobs explicava
que no només és que la gent gran
o aquestes persones que no tenen una mobilitat
com per tirar ells sols amb una bicicleta,
amb un tricicle,
sinó també pels voluntaris de conèixer històries
que us expliquen, no?
Clar.
Mira, nen, aquest carrer abans era així, no?
Exacte.
Tot això era d'altra manera.
Sí, i a part, bueno,
a dintre de les residències i dels llocs
ja posen parelles que més o menys s'avinguin
i és divertidíssim les converses que tenen.
Clar, no, no, és una passada.
Són dues hores que passen volant
i jo no sé qui s'ho passa millor,
si ells o nosaltres.
Si ells o els voluntaris.
Carles, deies que hi ha diferents projectes
arrel una mica del que ha comentat el Toni.
Sé que alguna vegada havíeu dit
que, ho havies comentat per aquí,
que, clar, totes aquestes experiències
estaria bé que quedessin plasmades en algun lloc.
Sí.
Tipo llibre.
No sé si això és un embrió que va agafant ferma.
Bueno, va fent, va fent, ara et dic.
Primer diré el Toni que, bueno,
que ell és molt, és una persona molt, com es diu, molt...
Sentida?
No, no sentida.
Que no es dona importància.
Que no es dona importància.
Val, que el vols aplaudir en públic, diguéssim, no?
El vols aplaudir en públic perquè és un voluntari fantàstic
perquè hi ha molt moviment
i a vegades, doncs, per feina i per família
hi ha canvis, persones que, ei, no puc anar aquest dia, m'ho canvieu
i ell sempre està disposat, ha fet moltes substitucions
i, a més a més, és voluntari tècnic
perquè tenim un taller ara muntat al pàrquing
i, aleshores, les revisions,
les revisions bàsiques del dia a dia
i de canviar les pastilles
i que tenen molt manteniment en aquest sentit,
les fa ell amb mi.
O sigui que, moltes gràcies
perquè el Toni diu que no, però sí.
Sí, segueix dient que no, ara diu que no.
No, no, però és un fitxatge estrella, no?
Molt important.
I bé, i, bueno, sobre les passejades
el que et deia, doncs, això
i que no persones amb dificultat de mobilitat
sinó, doncs, que puguen estar més soletes
o que els ve de fer el passeig
i després les persones amb diversitat funcional
que s'ho passen
i ens ho passem amb ells de conya, no?
Hi ha les dels centres Proceat Ocupacional
o particulars que sabeu que anem del poble, no?
O sigui que la veritat és que està anant molt bé,
però, bueno, necessitem créixer.
Sí, home, això també és bon senyal.
Amb l'institut crec que també havíeu començat a fer
una mica de, no?, o almenys de presentació,
cursos informatius.
No sé si al final vau arribar a lligar-ho i encaixar-ho.
Sí, sí.
Bueno, sobre el que comentaves de recollir,
sí que hi ha un voluntari, que és el francès,
que és el del Cisco,
que, bueno, està darrere d'aquest tema
d'anar mirant de recollir històries
per poder fer alguna cosa.
Com han fet en altres capítols
i l'associació en Vicençedat Catalana,
doncs mirem de fer-ho, no?
I sobre el que em comentaves de l'institut,
doncs sí, sí, l'institut va ser,
doncs per això, no?,
un intercanvi que ells poguessin fer-ho
a la seva assignatura
i resulta que pensaven que s'apuntarien
vuit o nou estudiants
i es van apuntar quaranta.
Sorpresa! Grata, sorpresa!
I durant tot l'any passat
aquests quaranta alumnes han anat sortint
en parelles acompanyant-nos amb la bicicleta
o el patinete, no?
I ha anat molt bé.
Ha estat un nen re nou
per poder coordinar-ho tot,
perquè pots imaginar-te
són grupets de dos
i tirem pel WhatsApp
que pots, que entro, pots...
Però ha anat molt bé.
I, de fet, ja hi ha algun d'ells
que se'ns ha quedat
que ens ha dit que encara...
És voluntari fixa de l'associació.
Sí, sí, no pot conduir fins als 18 anys
per un tema d'assegurança
però ella acompanya amb la seva bicicleta
i és un encant.
A més, és jove i té més força
i tira més, no?, també.
És l'Uliam i estem molt contents
i també hi ha algun altre que farà.
I aquest any, en qualsevol moment,
ens avisarem de l'institut per tornar a repetir-lo.
Home, 40 alumnes van venir a informar-se,
mare de Déu, haurem de comprar més tricicles, no?
Bueno, el que necessitem és voluntariat.
És el que ara parlarem també, però sí, sí.
Doncs vinga, parlem-ne.
Esteu fent una mica aquesta crida.
De fet, crec que és una associació
que no hauria de deixar mai de fer aquestes crides, no?
No, està clar.
Perquè sempre necessiten persones voluntàries.
Exacte.
El tema és que a moltes persones
els fa por fer-ho,
sobretot pel tema del temps,
perquè, clar, hòstia, és que no tinc temps, no?,
que és la frase que tenim quasi tots a la boca
i que és veritat.
Però ho he muntat d'una manera
que és molt, molt, molt flexible.
Hi ha persones que venen un cop al mes,
dues horetes, quan els hi va bé.
Ells, tu t'apuntes
i inclús si després passa alguna cosa
es pot substituir
o es pot, si calgués, anul·lar-lo, no?
Que sigui tan flexible és fantàstic,
però a l'hora fa que hem de ser molts.
De fet, som 54,
som 56 voluntaris en total.
Dos que no condueixen,
que, bueno, ens ajuden en temes logístics,
tres que acompanyen amb els seus vehicles
i 50 conductores.
Doncs, tot i així, és el que et comento, no?
Necessitem créixer molt, molt més.
Perquè aquest mes de...
Bueno, aquests mesos passats,
sobretot el juliol,
el juni i el juliol,
hem sortit quasi cada dia,
però hi ha dies que no s'ha sortit.
O inclús aquest setembre s'està sortint cada dia,
però una matí tarda.
Hi ha dies que dos que sí.
Avui, per exemple, no hi ha cap sortida,
perquè, clar, lògicament,
depèn del temps que pugui voluntariat.
I per això, ara, l'1 d'octubre,
fem un altre curs de voluntariat.
Que aquí es volia apuntar,
com deies, a la Falca,
va a la web de Sant Jus Solidari
o a la d'Envici Sense Edat
i, aleshores, allà té per apuntar-se.
Es fa en format virtual,
la part teòrica,
i les pràctiques,
doncs, es faran aquí,
amb nosaltres.
Que, de fet,
el 16 de setembre
ja vau fer una informativa,
no?,
online, també.
Sí,
com això ho fem mitjançant
per ajuntar forces amb l'associació.
En comptes que el Carles
faci el curs aquí,
als de Sant Jus,
al de Terrassa,
és de Terrassa,
a Barcelona,
es va decidir
que la part teòrica
la fem comuna
a tots els capítols
i que els que estan mirant de començar
i així estalvim una mica
de recursos
perquè és moltíssima feina,
no?
I, sí,
el 16 es va fer
una xerra informativa,
els que ja s'havien apuntat
a l'1 d'octubre
per si tenien algun dubte
i a l'1 d'octubre,
doncs,
això,
és en marxa
el curs de 5 a 7 de la tarda.
Que, per cert,
no vull passar per alt,
un fet important
que vau viure
amb bici sense edat
aquí a Sant Jus,
que és que vau ser una mica
la cuna
de la trobada anual,
no?,
de tots els capítols
amb bici sense edat
o almenys
el de Barcelona,
no?,
que van venir tots
fins aquí,
crec que va ser
a principis de juliol,
cap al 4 de juliol,
i els va fer
aquesta trobada
a les escoles.
Sí,
va ser una passada,
feia molta calor,
eh, Toni?
Però va ser molt xulo
perquè,
efectivament...
Vau venir pedalant
des de Barcelona,
oi?
Els vam anar a buscar,
sí,
al Palau Reial.
Vam quedar allà
i vam venir tots
pedalant fins aquí,
amb punxada inclosa,
però va estar...
Sí,
amb unes punxades també.
amb un biciclo,
amb una bici disco,
que venia ja...
Bici disco.
Venia un tricicle
impressionant, eh?
Un DJ
que muntat amb el tricicle,
ja els altaveus i tot,
i punxant música impressionant.
Llavors,
els vam rebre a les escoles...
Era una...
Era una festa pel voluntari,
era un homenatge
i una festa pel voluntari.
Però llavors,
les persones que anaven
a santes assegudes
al tricicle,
eren també voluntaris?
O ja venien amics,
familiars...
Eren familiars i amics.
I aleshores,
vam anar a les escoles
i ens vam trobar allà
per poder conèixer
entre els diferents voluntaris.
Van tenir una mica
de pica-pica,
de fruita i de cosetes
que feia molta calor a aigua.
Van muntar uns jocs de nens
perquè hi havia voluntaris
que venien amb els fills
i van muntar jocs d'aigua.
Van fer un cajut, també.
Carai,
quina jornada més pleina.
Va estar molt xulo.
Ens ho vam passar molt bé
i les repetirem.
Aquí o a Terrassa
o a Barcelona,
on calgui,
però perquè també
és una mica premi
i homenatge als voluntaris
perquè al final
són ells el motor.
És que sense el voluntariat
és impossible.
I tu, a Sant Just,
també ets un motor, eh, Carles?
No t'oblidis.
I ells també,
perquè si no,
no t'hi darà.
Dius que el Toni
no es deixa aplaudir,
però tu tampoc.
això no vale.
Ja l'he felicitat moltes vegades
perquè de veritat
que no m'esperava.
L'organització que m'he trobat
amb bici sense edat
ha estat tot,
absolutament tot,
explicat per escrit
i per triplicat.
Al calendari,
la web,
saps exactament
el que has de fer.
Si no,
si vas perdut
és perquè
no t'ho has volgut mirar.
Perquè no t'ho has mirat, no?
Sí, sí.
l'organització
és una passada.
Saps què passa?
Que tenim una base
de coneixement
molt gran
amb l'associació, no?
Que va començar
a Barcelona,
es van convertir
en associació
a nivell que
ja tu us ho vaig explicar,
no?
Les vam vist
sense edat
per poder fomentar
que apareguin
nous capítols
i clar,
hi ha una base
de coneixement
molt gran, no?
I clar,
l'associació
aquí és importantíssima
perquè
jo aporto
coneixement meu
de la meva professió
o de la meva experiència
però és que aporten també
diferents persones
de l'associació, no?
Doncs la Marta de Terrassa,
la Maria Elisa,
la Guadalupe,
moltíssimes,
l'HN,
moltíssimes companyes
i tot això,
per això l'associació
és tan important
que estiguem en xarxa
els nous capítols
perquè ens ajudem.
Què surt el Covid?
Doncs fem un protocol
del Covid
i es reparteix, no?
I aleshores
l'associació
aquí és mèrit
és mèrit de tots,
us ho dic en sèrio,
no és per...
però és així,
és així.
En aquest cas també
amb el Toni
que ens comentava
també és mèrit
del teu fill
que va ser, no?
Qui et va donar
una mica la informació.
El transmissor, sí,
a través de l'associació
de...
bueno,
del grup de Pastorets
li va arribar
aquesta informació
i com que sabia
que vaig amb bicicleta
doncs em va dir
té, això...
És per tu.
Ara que tens temps
podries mirar-t'ho.
Perquè no ho coneixies abans, eh?
No.
O et sonava...
No, no, no, en absolut.
Era el típic cas
que jo treballava
i no feia res més.
I aleshores
és l'excusa aquesta
que no tens temps
i ja ni t'ho planteges.
Sí,
és el que comentava
una mica el Carles, no?
Sí,
però també voldria dir
que a part de tenir temps
que no n'hi ha per tant,
cadascú dedica el que té
i ningú li exigeix més,
és la por a...
Clar,
jo no vaig amb bicicleta,
no hi fa res.
De la capacitat física,
vols dir, no?
En absolut.
Els tricicles
estan motoritzats,
són superfàcils de fer servir
i t'ho perdonen tot.
No hi ha cap mena
de dificultat tècnica
a l'hora de conduir.
És una qüestió
de voler-ho fer.
Exacte,
de voluntat totalment.
La única experiència
de cuidar-nos al principi
amb el poble
que ja us ho hem comentat
que és molt complicat,
però ens ajudem
entre tots.
Ja ajuntem un voluntari
amb més experiència,
amb un menys...
Tenim una orografia
també complicadeta aquí.
Mare de Déu,
ni que estiguéssim a Lisboa,
però vaja,
Déu-n'hi duret,
o Porto.
Nois,
ho hem de deixar aquí
que ens queden uns segons
per conèixer Catalunya Ràdio.
Carles i Toni,
moltíssimes gràcies
per venir aquí.
Només dos cosetes.
Que el 22 d'octubre,
enmig de les festes
de la tardor,
fem un concert solidari.
Ep,
això és bona notícia.
Això és bona notícia,
que serà una passada,
que seran les escoles,
que l'Ajuntament
ens acaba de dir
que ens deixaran
a Nubilla Verge
perquè llavors
tothom ho pugui
escoltar
i gaudir
des de la plaça Malaret,
que és en benefici
del projecte,
que farem una miqueta
aquella inversa,
o sigui,
que qui pugui aportar
que aporti,
però...
I, bueno,
que tocaran grups,
tocaran grups d'aquí del poble,
tocaran espais de música
que col·laboren
i que ens ajuden
i que, bueno,
ara farem pòsters
i l'Ajuntament farà difusió,
però que vingui
tota la gent possible
perquè serà xulo,
seran de 9 a 11,
seran dues hores de música
de diferents estils
i de qualitat
i que serà molt guai.
Ens en fem ressò.
Doncs ara sí,
ho hem de deixar aquí
per conecat Catalunya Ràdio.
Moltíssimes gràcies als dos.
Gràcies.
Que vagi molt bé
i a pedalar.
A pedalar.
Adéu.
Adéu.
Vagi bé.