Ara mateix passa un minut d'un quart de dotze del matí,
seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esvern al Just a la Fusta,
ja a segona hora del programa.
Avui som dijous 10 de desembre del 2020 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres aquí a l'estudi el Jan Nebot i el Nil Nebot,
els dos artistes sanjostencs, vinculats d'alguna manera també al món audiovisual,
al món de l'art.
Els tenim per parlar, de fet, de l'estrena de demà, dia 11,
precisament d'un projecte de videoclip
que han creat per un altre artista sanjostenc, la Clara Aguilar.
Saludem-me.
Caram, espera, ara.
Hola, bon dia.
Hola.
A veure si us sent dels dos.
Sí.
Se'm sent, sí.
Un moment, eh?
Ara sí.
Ara sí.
D'acord.
Error, fallo meu.
Perdoneu els dos, eh?
Perdoneu.
No passa res.
Doncs bé, comentàvem, sou germans, sou artistes els dos, demà teniu una estrena d'un videoclip important.
Parleu-nos una mica d'aquest projecte de col·laboració que també, de fet, hi té a veure molt un altre sanjostenc,
també artista, no el tenim aquí, però és el Quim Morriols.
Com es diu aquest projecte, aquest videoclip?
Bé, el videoclip és un tema de la Clara Aguilar, que es diu Si lluny la neu del planet, i bàsicament, bueno,
ella sempre hem estat bastant seguint-nos els uns als altres i ens va interessa per un curtmetratge que estàvem desenvolupant el Quim Morriols, el Nil i jo.
Sí.
I ens va proposar una col·laboració amb el seu tema, o sigui que ell es sentia molt atreta per les nostres imatges i el que havíem generat, i ens va proposar una col·laboració.
i a partir d'allà, doncs, bueno, hem estat treballant conjuntament.
És a dir, que vosaltres tres, en Jan, Nil i també el Quim, teníeu ja com una peça audiovisual, per dir-ho així, no?
Sí.
Una mena de curtmetratge. No sé si l'havíeu acabat, l'havíeu arribat a publicar a algun mitjà o l'estàveu fent difusió?
És un curtmetratge que estava encara en procés, en realitat, ja estava guionat i tot gravat, però encara hi havia algunes decisions que prendre i falta fer el so.
I llavors sí que havíem presentat com una espècie de teaser o trailer en una exposició i...
Sí, o sigui que és un projecte que havíem donat a conèixer d'alguna manera, tot i que no en la seva forma acabada, perquè encara està en procés.
Sí, no l'hem aconseguit acabar mai, i potser portem cinc anys des que hem començat.
Però ha anat evolucionant i forma part d'un procés, en veritat, i, bueno, va documentant tot el que ha anat passant entre els tres aquests anys.
I ara, amb aquesta última col·laboració, doncs, com que ens falta tot un treball de so que volem que sigui bastant de pes dintre la pel·lícula,
doncs, és la gràcia de col·laborar amb la Clara, que és a dir que això és molt bona.
Aquest curtmetratge l'heu titulat d'alguna manera, o voleu expressar, o que s'hi reflecteixin certes escenes, una mica, en què consisteix?
Bé, l'hem titulat Túnel, però en si, el guió o allò de què va és una mica difícil d'explicar, perquè s'explica a través de les imatges d'una forma una mica més abstracta, no a través de personatges.
Diguem que no hi ha una línia narrativa estàndard, per res, és absolutament anàrquica i sensorial.
Però sí que té una voluntat de transmetre algunes idees que venen a reflectir una mica el vincle que nosaltres hem creat entre la vida a la ciutat,
o en aquest cas aquí al poble de Sant Just, i la part de col·laborar, no?, més salvatge.
I una mena de relació molt tensa o molt a vegades conflictiva entre l'humà i l'ho salvatge, no?
O sigui que es veuen una mica les diferències entre aquests dos mons, podríem dir així,
entre algú més, com has dit tu, més civilitzat o més urbà i l'altre més del tema de col·laborar, més salvatge, més...
Sí, el que passa és que més que mostrar diferències, és una... mostra com un món imaginari, oníric,
en què col·laborar és com una entitat, és com una... com un ser en si mateix, o...
o té una vida diferent que no és la que nosaltres coneixem com a passejants o com a...
És com una dimensió paral·lela on es troba tot aquest paisatge oníric que conviu sempre en contrast amb la vida de la civilització humana
i la vida urbana, la troba en contrast contínuament perquè anem personificant molts elements com les torres elèctriques o la basura...
Però diguéssim que tots aquests elements antròpics estan com descontextualitzats en el que és aquest projecte.
Diguéssim que, o sigui, les torres elèctriques no formen part d'una reta elèctrica ni d'un subministrament d'energia a una ciutat,
sinó que són com uns tòtems o com unes entitats de les quals no...
Bé, és més com una...
És una entitat desconeguda i a la que en veritat li rendeixen homenatge, no?
Sí.
Aquests éssers que viuen en aquest món.
I en lloc d'aparèixer a la ciutat el que apareix són runes, la fàbrica de Sant Feliu que està abandonada...
D'acord.
Aquests entorns on hi ha aquest diàleg entre lo salvatge i lo industrial, no?
D'acord.
I entenc que aquest projecte el vau començar fa anys.
per algun motiu no ha estat mai acabat.
De quina manera l'heu treballat cadascun dels tres?
Perquè, per exemple, Nil, sé que et dediques més, bueno, pel que està admirant també, el tema de l'art rupestre, no?
El Jan, potser, en temes més documentals, més vídeo...
Com cadascun, quin ha estat el granet de sorra que hi ha portat?
Ha sigut la manera, jo crec, de poder...
Bueno, sempre hem fet col·laboracions, però de poder col·laborar contínuament sempre que escom la seva vessant, no?
Perquè, per exemple, el Nil Llerquim són persones molt creatives i molt connectades al paisatge natural
i al paisatge de la Vall de Cuisarola i de Sant Just.
I, per exemple, el que és el treball creatiu sobre guió, sobre idees, sobre conceptes,
el treball d'art, de direcció d'art o de scenografia, de decoració, de pintures corporals, de confecció de màscares...
Bueno, també una mica, no sé, jo volia dir com has esmentat el de l'art rupestre,
que sí que és algú com en el que he estat com investigant molt,
però, per exemple, també, diguéssim que he fet una investigació molt forta en el que és treballar amb materials que es troben en la natura,
però, per exemple, el Quim, en el moment en què vam començar a desenvolupar aquest projecte,
potser venia més del món de...
de l'estritart, bueno...
El mural...
Ell pintava molt mural.
I havia pintat molts murals a runes i zones, a aquests tipus de localitzacions que després han...
han passat a formar part de l'imaginari d'aquest projecte.
D'alguna manera, com que cadascú aportava per una part, no?
I després també el Jan sempre ha estat al darrere, recolzant també i registrant, no?
També tot el que anàvem fent i donant la possibilitat que poguéssim començar a plantejar-nos un projecte,
perquè d'altra manera...
No, i teníem moltes ganes de construir aquest imaginari
i, en veritat, és que quan vam començar a construir el guió
sempre eren propostes llançades sobre el paper que, hòstia, aviam com li donem forma,
com, val, això, val, gravem imatges, però de què? Quines imatges volem, no?
I era intentar conduir i construir un relat visual amb vídeo, amb imatges
i llavors a mi m'agrada, per exemple, jo tinc molt d'interès fotogràfic
i m'agrada molt el treball fotogràfic i és una excusa perfecta per poder treballar en aquest context
i treballar el que a un li agrada i expressar-se i exposar.
Llavors tenim aquest videoclip, Túnels, i arriba un moment en què la Clara us fa una proposta, és així?
Què és el que creieu que la Clara veu en aquest curtmetratge, en aquest audiovisual,
que li pugui interessar amb ella?
En el nostre projecte apareixen com unes figures, els dic figures perquè no arriben a ser personatges,
perquè no estan construïts més enllà de la seva imatge, no?
I són antròpics, o sigui, són nosaltres, però que estem despullats, pintats en fang,
en fangs que...
És com si fossin uns indígenes, una cultura indigena d'aquest món humà.
Exacte, representen com uns indígenes.
Llavors porten màscares que estan fetes amb basura,
però que a la vegada també representen això com si fossin animals o formigues o...
I les mascares...
Jo crec que el que li va atraure molt era la distopia i el...
Bé, el treball dels tres, o sigui, el treball del Quim, del Nil i meu,
suposo que sempre, potser li ha anat criant l'atenció,
i sobretot el treball aquest de l'últim projecte del Quim, del Quim Urriols, que es diu...
Ongra, doncs és un treball molt potent,
amb treball de... fent màscares amb materials naturals,
i jo crec que això li atreia molt.
I a partir d'allà va veure que nosaltres teníem tota aquesta sèrie de material i d'imatges,
que tenia ja tot un context i tenia un món creat i li funcionava.
Jo crec que li atreia i li funcionava pel seu tema.
El tema ell ja el tenia...
O sigui, és que ja el tenia fet,
i llavors va veure el vostre projecte i va dir,
ostres, es pot enganxar amb pasta d'alguna manera,
o és que es va inspirar a través del vostre videoclip?
No, jo crec que ella ja el tenia fet i treballat a la seva manera i amb el seu propi procés,
i llavors ella per treure tot el...
La Clara està fent un àlbum sencer,
i segons tinc entès,
cada tema col·labora amb un artista diferent per fer un videoclip.
D'acord.
Llavors, clar, ella el que vol és, del que li agrada,
crear una xarxa i potenciar, no?,
el talent de la gent que creem i de la gent que té al voltant,
i col·laborar, i sí, juntar les forces, jo crec.
I demà és quan ella estrena el tema amb el videoclip,
videoclip que, òbviament, és d'aquesta part de tunnels,
i d'alguna manera, potser, ella també us pot ajudar, no?,
acabar de posar so, tot aquest tema que heu comentat al principi,
d'omplir el so d'aquestes imatges del projecte, no?, que ja teniu.
Sí, sí, perquè ens falta aquesta part que és molt important.
I, evidentment, és una figura clau, vull dir,
una persona com la Clara que sap treballar els conceptes sonors
i que té molta mà i que s'hi dedica i treballa en el món de l'art.
Sí, a més també és algú que sap treballar tant des de l'analògic com amb el més digital, no?,
que jo crec que al vídeo necessita una part d'alguna cosa feta a mà
i una altra part més ambiental, més...
Bé, sempre com treballa el concepte aquest del contrast entre el natural i el salvatge,
i crec que, bé, que li atrau, li agrada, i que ens entenem.
Bé, de moment ens hem entès superbé i, bé, ara, després suposo que al començar l'any vinent,
si tot va bé, començarem el procés del disseny de so.
Sí.
Amb ella i aviam on ens porta.
Clar.
Perquè cada cop que encetem un procés en aquest curtmetratge es transforma tot.
Sí, es diu Silly and Another Planet, de la Clara Aguilar.
On podrem també veure o escoltar el tema a través de les xarxes, entenc, dels vostres comptes o...?
Imagino que, sobretot, segur, segur, a Instagram, al compte de la Clara Aguilar.
Sí.
El nostre compte també ho publicarem.
Després hi ha la productora que li mou a l'àlbum, que em sembla que es diu Amandiscos,
que també ho trauran i suposo que al YouTube també es podrà visualitzar.
Sí.
Que al YouTube també es pot veure el trailer que tenim fet, que és l'únic que podem ensenyar del projecte Túnel.
Clar, de moment, el que ja ha fet.
Molt bé, doncs, escolta'm, us desitjo molta sort per l'estrena de demà.
També la Clara, segur que deu estar molt nerviosa.
Segur.
Una abraçada, que vagi tot molt bé i a veure si acabeu ja d'alguna manera aquest túnel, d'acord?
Home, esperem que sigui un pas definitiu aquest.
Molt bé, molt.
Moltes gràcies.
Que vagi bé.
Adéu, Jan, Déu Nil.
El poema 98.1
El poema 98.1
El poema 98.1
El poema 98.1
El poema 98.1
El poema 98.1
El poema 98.1
I tried to make you stay
But you're savage, love
Did somebody, did somebody break your heart?
Looking like an angel but you're savage, love
When you kiss me I know you don't get to fox
But I still want that
You're savage, love
You're savage, love, love
You're savage, love, love
You can use me
Cause I still want that
You're savage, love
You're savage, love, love
You're savage, love, love
You're savage, love, love
You can use me
Baby
Savage, love
Did somebody, did somebody break your heart?
Looking like an angel but you're savage, love
When you kiss me I know you don't get to fox
But I still want that
You're savage, love
You're savage, love
You're savage, love, love
You're savage, love, love
Girl, you could use me
Cause I still want that
You're savage, love
Ràdio TASFER 98.1
Ràdio TASFER 98.1
A las gotas la viuda TASFER
Sintoniza la viuda TASFER
A la viuda TASFER
Ràdio TASFER 98.1
No le hagas la viuda TASFER 98.1
Má, me voy a casa de...
Molt bon dia, Núria.
Hola, molt bon dia, Anna. Què tal? Tornem a tenir la tatera, no?
Tornem aquí amb la tatera.
Avui venim amb un tema que ben bé no és un tema en concret,
sinó venim a presentar un documental que s'estrena el proper 14 de desembre, el dilluns que ve.
Sí. És un tema que a mi personalment em flipa perquè és un projecte creat 360 per dones,
o sigui, tot creat per dones, i és el documental, la sèrie documental Dones en temps de crisi any 2020.
Aquest projecte és de l'Observatori de Dones en els Mitjans de Comunicació
i contribueix a donar visibilitat a les aportacions essencials de les dones en el context de la pandèmia.
És aquest el tema que portem avui, Núria.
Molt bé. Doncs escoltem-lo una mica, si vols.
Bé, bé, la cosa és que aquest projecte han participat 32 dones,
treballadores de diferents sectors, de 18 municipis catalans, entre el que es troba Sant Just,
i tracten temes com, per exemple, la gestió dels treballs productius i els reproductius,
la precarietat, les cures, les xarxes de suport i els aprenentatges del futur.
A més a més, avui comptem amb dues entrevistes,
de fet són tres dones, però les hem fet amb dues entrevistes,
una d'elles és la Raquel Marquès, que és coordinadora del projecte,
i també comptem amb dues veïnes de Sant Just que han participat,
són dues de les protagonistes d'aquest documental,
que són l'Isabel Ortuño i la Maria Sierra.
Primer, si vols, posem una mica l'àudio de la Maria Arnal i la Marcel.
Sí, i tant, una miqueta de música, Núria.
Vinga, va.
En la periferia brillante
de una galaxia mediana
en medio de un mar oscuro
donde flota nuestro mundo
Tu que vienes a rondarme
Como los nueve planetas
Parece que cuando bailas
Yo hay miles de cometas
Tu que vienes a rondarme
Amárrate a mi
Tu que vienes a rondarme
Bé, doncs, Núria, com et comentava,
avui portem un documental.
Venim a parlar del documental
que ha realitzat l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació.
El documental porta el nom de
Dones en temps de crisi, any 2020,
i és un homenatge dels ajuntaments
que formen part de l'Observatori,
per a aquelles dones que amb les seves feines
han fet sostenible el dia a dia
de la crisi de la Covid-19.
Van ser dies molt durs
i van haver dones
que amb les seves feines
van haver de mascareta, cotxe,
cap a la feina, amb totes.
Tal qual, eh?
Exacte.
De fet, em sembla meravellós
que els hagin fet aquest homenatge
perquè realment s'ho mereixen.
Amb aquesta sèrie documental
sobre els treballs de les dones
i els lideratges femenins
vol contribuir a pluralitzar
i donar major representabilitat
a aquestes paraules llargues
que són com el francès per mi, eh, Núria?
Bé, a veure, són paraules que costen.
Ja estem a dijous, ens ho podem permetre.
Sempre em justifiques, eh, Núria?
Sempre em justifiques.
Home, és que jo també m'equivoco moltes vegades
i la gent també ho ha entendut, escolta'm.
Bé, doncs el que deia,
que són aportacions essencials
de les dones en el context de la pandèmia.
Com et comentava, tenim la participació
de dues dones, no?,
però han estat 32 les que han participat
en aquest projecte, les protagonistes.
A més a més, m'agrada molt
perquè parlem de dona.
Dic dona perquè dona és un concepte
que ens engloba a totes, no?
No entenc de vivències,
ni de generacions, ni de cultura,
ni de procedències,
de models de família,
d'opcions sexuals
o de capacitats molt diverses.
O sigui, no entenc...
És dones.
Parlem de dones.
Aleshores, bé,
hem tingut el plaer de tenir l'entrevista
amb aquestes dues molt potents,
amb aquestes dones molt potents,
que són la Maria Sierra,
que ella és infermera en el Moïsès Brogi.
El mira aquí al costat, de fet.
Sí, de fet, aquí al costat, exacte.
I l'Isabel Ortuño,
que ella s'ha dedicat
durant tota la seva vida
a dirigir un centre,
però, en aquest cas,
el documental es fa...
El que es fa important
és el seu paper com a voluntària
dins d'un centre de gent gran
que hi ha aquí a Sant Just.
Aleshores,
per què no es presenten ells mateixes directament?
Exaltem.
Doncs, per què no?
Sí, comencem amb l'Isabel.
M'explicaré, Anna,
en què va consistir
la meva aportació al documental,
perquè no em van buscar
per la meva feina,
sinó em van buscar
per un voluntariat
que em vaig oferir a fer.
Ah, vaja.
Precisament,
com els centres d'atenció diurna
on jo treballava
es tancaven,
es van tancar
i els usuaris es van quedar a casa,
com tots els centres de dia,
jo no tenia feina a fer.
O sigui, jo, de fet,
estava a casa
perquè ja també
estava en una jubilació parcial
i el que vaig fer
va ser el dia 7 d'abril,
malgrat tenir en contra
l'opinió, inclús,
de les meves filles,
em vaig apuntar
a fer un voluntariat
a la residència
de gent gran de Sant Just
més afectada pel Covid.
Per tant,
quan vaig anar
a partir del 9 d'abril,
jo vaig llegir
un bolletí municipal
on deien
que hi havia una
molt, molt, molt mala situació
amb aquesta resistència,
que necessitaven de tot,
que l'Ajuntament
estava fent una aposta
amb tot el que podia ajudar
i jo vaig dir,
doncs jo també tinc dues mans
i puc ajudar.
I els meus coneixements
professionals
em van fer
poder-me oferir
a fer
algunes tasques
amb aquesta residència.
Per tant,
a mi,
el documental
va posar en valor
aquest voluntariat
que he fet
durant alguns mesos.
la meva feina
al Moisés Brogi
és ser infermera
d'oncologia.
Jo estic amb els pacients
de càncer
amb quimioteràpia.
Vaja.
Llavors,
la quimioteràpia
va continuar
durant aquest procés.
Bé,
esclar,
tu et veies una mica,
us veiem una mica
limitats
a nivell,
no?,
a nivell
equipaments,
no?,
entenc.
de tot,
de tot,
sí,
sí.
Bé,
aleshores...
Pensa que van venir
pacients
amb quimioteràpia
d'oncologia,
però que eren Covid,
però ells no ho sabien,
la limitació
de materials
de contacte,
entre ells,
la por,
la por va ser brutal,
allà,
perquè no sabíem,
i abans,
molta gent
que va morir
per el Covid
a causa
del seu procés
oncològic.
Doncs,
aquests
són les presentacions
que elles mateixes,
ja veus que comptem
amb dues veus
que van viure
d'una forma
molt present
aquesta pandèmia,
amb dones
molt humanes
que fins i tot
es van atrevir
a dir,
bueno,
potser en el cas
de la Isabel,
no?,
que ella,
doncs,
no estava treballant
en aquell moment,
no?,
ho va veure,
no?,
a través del
botlletí,
i...
Exacte,
exacte,
i es va unir
a ajudar
en aquesta gent.
La primera
que hem sentit
ha estat
la Isabel
i l'altra
la Maria.
I la següent
la Maria,
que és infermera
a l'Hospital
Oregí.
A més a més,
els vam preguntar
quin creien
que era l'objectiu
d'aquest projecte,
no?,
del documental,
i l'Isabel
i la Maria
ens expliquen
el següent.
A veure,
a veure què ens diuen.
Han buscat,
suposo,
testimonis
de dones
que hem pogut
fer
una mica
més especial
que hagués estat
la nostra quotidianitat
si no hagués
hagut una pandèmia
d'aquest tipus,
no?
Crec que seran
els suficients
i us mostrarà
que les dones
potser servim
per a un roto
o per a un descociro.
Que estem treballant
cuidant,
que cuidem
de la llar,
que cuidem
dels nens,
no?
El cuidar,
cuidar,
cuidar,
com el portem
tatuat,
no?
És com,
bueno,
és un paper
que l'has d'assumir
perquè sí,
doncs no.
Sí,
la Maria
és superreivindicativa,
eh?
Amb el paper
i em sembla meravellós.
De fet,
va sorgir
el tema
de cuidar,
no?,
de que les dones
tenim,
doncs,
aquest paper
de forma,
bueno,
la societat
ens aboca
al cuidar
dels fills,
al cuidar
de la casa,
realment,
totes aquestes tasques
doncs sí que
se'n relaciona
a les dones,
vull dir,
és així.
I aleshores
ens feia una comparativa
a la Isabel
que em va semblar
molt interessant
que de fet
que ens expliqui
ella
que
això
que us explico.
Són els
homes capellans,
no?
Sí.
Però,
jo dic,
no han anat,
no estan al front
de llocs cuidant
realment malalts,
sí,
sabent
que estan
a les missions
i tot això,
no?
Vull dir que
estar,
bueno,
estar les dones
que es dediquen
a altres coses,
dius,
és que allà
on estan
tenen un,
bueno,
això,
un paper
cuidadora
essencials.
Amb això
ella,
bueno,
doncs,
feia,
subratllava,
no?,
el paper
aquest de la dona
que en qualsevol,
en qualsevol cas,
no?,
té com aquest paper
de cuidar.
I la Maria,
a més,