les edats. Les activitats començaran el mateix dissabte dia 20 a les 11 del matí a la plaça de la Pau.
Es farà així un acte públic de reconeixement a Sant Just d'Esvern com a ciutat amiga de la infància,
un taller de percussió per a nens i nenes a partir de 4 anys
i un taller de petits grans arquitectes dirigit a públic infantil i familiar.
Es continuarà amb una intervenció plàstica al mur del centre cívic Soledat Sants el proper diumenge 28 de novembre
i s'acabarà el dimarts dia 30 de novembre a la vagoneta.
Recordem que per assistir a les diferents activitats cal realitzar inscripció prèvia
a partir de la pàgina web de Ràdio d'Esvern o a santjust.cat.
I avui s'ha obert el període de presentació de sol·licituds dels ajuts per al foment de la creació artística.
Aquest programa de subvencions té l'objectiu de fomentar la formació, la innovació o investigació,
la creació i la producció artístiques vinculades al municipi
en relació als camps artístics i escènics de la música, el teatre, la dansa, el cirque,
les arts plàstiques, visuals, audiovisuals, videojocs i multimèdia.
L'Ajuntament destina una partida de 10.000 euros als ajuts,
que s'atorgaran a un mínim de dos projectes escollits d'acord amb els criteris de valoració
publicats a les bases de la convocatòria, que podeu consultar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el proper 3 de desembre.
I això és tot. Tornem amb més informació al bollet i horari de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
El programa amb la música que no trobes a cap emissora
i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rozco se toca.
Les engrotxes i els nervis maleducats i les bronques.
i les histèries i tot plegat ja se'n pot anar a la merda.
perquè jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic que vull és no fer res i a la merda.
i els imbècils i la gent que vol molestar i les enveges.
i els prejudicis i els pesats i els pesats se'n poden anar a tomar pel sac.
perquè jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic que vull és no fer res i a la merda.
però és que jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic que vull és mirar al cel i que tothom em deixi en pau poder.
jo vull l'únic I
Sintonitzes l'àdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Si miro enrere
Em quedo enrere
A la palmera
11 i quart del matí
Seguim a la segona hora del programa
Escoltant aquest tema
De Stay Homest
I Albert Plaixo
Es diu
No vull baixar
Recordem que en aquesta segona hora
Entrevistarem Aima Periques
I també parlarem amb Pep Quintana
No sé si les sirenes
Ho canten així
No sé si ho canten així
No escoltos meus imonis
Please don't worry about me
Que en Peta Z es ballen tots els meus sentits
Tots els meus sentits
No sé com ha passat
No sé com ja he arribat
No sé quan durarà
Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d'esperar-me
Que he apagat l'alarma
I no vull baixar
No vull baixar
Sota d'una esfera
Vaig al meu destí
Conto les estrelles
No m'hi caben els dits
Masses estrelles per mi
Tot és com un somni
Però no estic adormit
Canten les balenes
Canten els trofins
Quintana mira per mi
Quintana mira per mi
No sé com ha passat
No sé com ja he arribat
No sé quan durarà
Però no vull baixar
No vull baixar
Deixa d'esperar-me
Que he apagat l'alarma
I no vull baixar
Ai, no vull baixar
No vull baixar
No vull baixar
Deixa d'esperar-me
Que he apagat l'alarma
I no vull baixar
No vull baixar
Ser morir
Ser viure
Ser fer pondre el meu sol
Ser fer mal
Soc de vidre
Soc fospires
Tel i carícia
Faig del drama
Tres muntanyes
Faig allò
Que tots esperen
Faig roure's
Branques tendres
Soc al terra
Amb l'herba seca
I és quan dormo
Que hi veig clar
És la brisa
I la marea
És com tronja
Estalcana
Soc tardor
I primaveres
Si m'ensorro
Fes marrones
No m'enterris
A l'arena
Si és delicte
No guanya
Jo no vull
Aquesta condemna
I per lliure
Avui un país
I per seure
Una vorera
Per somiar
Que vens amb mi
Per no perdre
Em la drecera
Ai, no pido
Un cor sencer
A l'estómac
Papallones
A les mans
Fruits d'esbarger
Jo record
Les tardes bones
I cançons
A mig desfer
El capell
Que m'ha vist créixer
O fer el punk
I pel carrer
Treballar els caps
De setmana
I no veure't
Que es feinés
Estimar-te com la terra
Que fa viure
Estimar-te com la terra
Els moments de dubte
Pel món que tinc al cap
Per quan era invincible
I la por era un precàs
Els vells salten les barreres
I tot torna a començar
I els nens seuen a les places
I nosaltres
I la gent que sempre corre
Avui para saludar
I el meu cor segueix a nord
Viu de lluites quotidianes
Mentre estri pel que fa mal
I l'escalfa
Si m'abraces
Ja record
Les tardes bones
I cançons
A mig desfer
El capell
Que m'ha vist créixer
O fer el punk
I pel carrer
Treballar els caps
De setmana
I no veure't
Els feinés
Estimar-te com la terra
Que fa viure
El cirerè
No record
Les tardes bones
I cançons
A mig desfer
El capell
Que m'ha vist créixer
O fer el punk
I pel carrer
Treballar els caps
De setmana
I no veure't
Els feinés
Estimar-te com la terra
Que fa viure
El cirerè
Estimar-te com la terra
Que fa viure
El cirerè
Estimar-te com la terra
Que fa viure
El cirerè
Ens hem quedat
escoltant aquest tema
de Ginestà
Es diu
Estimar-te com la terra
11 i 21
Fem una pausa
i entrem a parlar abans
amb el Pep Quintana
Ara escoltes
Ràdio d'Esbert
Sintonitzes
Ràdio d'Esbert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Vinga, som-hi
Olivetis
Olivetis
Olivetis
Olivetis
Olivetis en marxa
Pep
Sí
I la gent no ens veu
Cremen, eh?
Cremen aquestes olivetis
quan van tan de pressa
Cremen?
S'escalfen
Sí?
Sí, no, no ho vull dir
perquè allò agafes empenta
i piques
i Déu-n'hi-do
Deia que la gent no ens veu
però tu i jo
aquí les
Piquem
Estem aquí
teclejant
teclejant
contínuament
Bon dia, Pep
Bon dia i bona hora
Ben tornat a l'emissora
I tant
i ben trobats
Com estem?
Bé, una setmana més
per aquí
doncs el dilluns
que tornem a ser aquí
començant setmana
una altra vegada
com qui no fa res
Com qui no fa la cosa, eh?
Sí, com qui no fa la cosa
Qui dia passa?
Any Empeny
Sí senyora, sí
I nosaltres ja fa uns quants anys
que empenyem
Home, farà cinc
Farà cinc
Farà cinc
El març farà cinc, eh?
Sí
Jo em fa més que tu
perquè el meu programa de música
en fa més
Uns quants més
Uns quants més
Que diguéssim que la nostra història
de ràdio junts
Sí
Fa cinc anys
Farà, farà
Farà cinc anys
Sí senyora, molt bé
Jo amb el de gust
i de celebrar-ho
I tant
Que bé, perfecte
Escolta, aquest cap de setmanes
han celebrat els cars
també, és el tema de conversa
Sí, és el tema de conversa
No ens fem repetitius
però és una mica el tema
Això mateix
I tu l'has escoltada
No l'has vist
No l'has escoltada
Jo la sentia des de casa
Vaig sortir a la galeria
i sentia
El soroll que feien els cars
quan va ser
I una veu
Els ciulets també, no?
Els ciulets, sí
I una veu
Els crits i una veu femenina
que retransmetia
o informava del que passava
que no sabia qui era
i ara jo ho he sabut
Ara ja t'has posat cara
La Núria García
La Núria García
Ja li he posat cara la veu
Sí, sí, sí
Jo em preguntava si eres tu
perquè com que també estàs
a l'emissora, a la ràdio
i no sé qui és
perquè des de casa
no distingiria
La costa de...
Sí, diferenciar
Sabia que era una veu femenina
Això sí
Però no sabia
de qui era
doncs de la Núria
I estava més enviat
fent fotografies, vídeos
més o menys, eh?
A part més audiovisual
Sí, sí, sí
Pujant amunt i avall
del circuit tota l'estona
El dissabte també?
Els dos dies
Sí, clar, els dissabtes
es fan els cronometratges
Sí
Es llencen d'una anuna
als cars
però clar
Sí, el dissabte
vaig veure per això
Sí?
Dinant
Ah, mira
Sí, vaig veure tu dinant
Ah, em vas veure a mi
i pensava que deies els cars
No, no, no
Els cars no
Jo el dissabte
tenia un taller
de Can Gregorià
per ser exacte
i llavors a plegar
vaig anar a dinar
I vaig veure-te
I llavors
al sortir
i pujava a l'escala
i dic
Mira, però si hi ha
la Mireia
La cúpula de la ràdio
estava empenjada
Sí, sí
Hi havia el totum
factòtum de la ràdio
Sí, eh?
Sí, sí
Totalment
Doncs escolta, Pep
tenim una bona estona
perquè havíem d'entrevistar
també és companya teva
d'Aima Periques
us coneixeu?
Us coneixem
I tant, de sobres
I havia de passar per aquí
també volíem parlar amb ella
perquè va guanyar un premi
des de la seva fundació
de nou que en fraven
guanyar un premi
Sí, efectivament
És veritat
A l'emprenedoria social
ja ho diré bé
I volíem parlar amb ella
però vaja
no està possible
I serà possible o no?
Doncs aquí l'esperarem
Si arriba en algun moment
la farem entrar
Està convocada
Està convocada
Com els jugadors d'un partit
Sí, igual
Té convocatòria
Molt bé
Doncs ara, escolta
Mentre tant
Avui farem una mica de carrers
et sembla
Vinga, va
Perquè ara fa dies
que no hem parlat dels carrers
Cert
I allò que diuen
carrers mullats
calaixos aixuts
Això diuen?
Què tindrà a veure
un calaix amb un carrer?
I tant, molt
Oh, sí?
Carrers mullats
vol dir que la gent no surt
I els calaixos aixuts
perquè la gent no va a comprar
Ah
O sigui
La dita aquesta
que és bastant
No l'havia escoltat massa
No l'havia sentit
No
Doncs diuen això
Carrers mullats
calaixos aixuts
Calaixos aixuts
Ja passa això
Perquè és clar
Si plou no ens atrevim
o vaja
no decidim a sortir
per comprar
I llavors es nota
a la botiga
doncs si plou o no plou
es nota
perquè la gent
reté més
aquesta casa
A mi m'ha passat
una cosa molt curiosa
i després el dit
us el Carles
l'hi he d'explicar
A veure
que jo he d'explicar-li ara
segur que ho sent
Jo estava esmorzant
amb una terrasseta
davant mateix del mercat
per no fer propaganda
a veure que és a Can Carbonell
Val
Sí
És l'única terrassa
que hi ha davant del mercat
Exacte
I llavors resulta que
hi havia ullades de sol
i si estava a la mar de bé
Això avui?
Avui aquest matí
I ha sortit una mica el sol?
Sí, sí
Jo he pres el sol
Has pres el sol?
No l'he vist massa
Doncs has sigut també
una mica esporàdic
eh?
Pim pam pum
I llavors jo estava esmorzant
i dic
Quina quin solet més maco
que fa aquí
no sé què
I acabo
l'última queixalada
i l'últim glob de cafèllet
i me'n vaig cap a casa
i brrrrut
jo portava l'escúter elèctric
Sí
Fins a casa
molt bé
perfecte
I llavors al sortir
per venir aquí a l'emissora
una veïna diu
He vingut a buscar el paraigua
Per què?
Diu
Perquè està plovent
No pot ser
però si acabo d'arribar
ara mateix
És mosat amb el sol
Instantàni
instantàni
arribar
i canviar
agafar la cartereta d'aquí
de l'emissora
i tal
I diu
Sí, està plovent
I efectivament
he baixat amb l'ascensor
i plovia
O sigui que
en 5 minuts
posa-li 10
perquè el temps
d'arribar a casa
ha canviat
però com un mitjà
I resulta que
Carles seguirà plovent
d'aquesta manera
Bueno, d'aquesta manera intermitent
Serà
Sí, avui sí
Perquè tampoc era important
Avui i demà sí
Hem fet abans la previsió del temps
Sí
Avui i demà
Sí
Serà una mica així
Dia gris
Va plovent
A intervals
Allò que ara plou una mica
Tampoc no massa
perquè són quatre gotes
No és una pluja
d'aquelles que t'has deixat plogar
Allò que de cop i volta
fa canviar
una mica
La vestimenta
Sí
I anar a buscar el paraigua
A cap a lina
Tu saps aquestes coses
Escolta, i me'n vaig a recordar
molt de tu, Pep
Perquè la setmana passada
quan parlàvem una mica
dels cars
No sé si te'n recordes
Deies que
que era com una trobada social
Sí
Que deies que també
Diguéssim, antigament
la gent treia també
les seves millors gales
Que si la roba
Sí, i tant
Aquí hi ha expressió
de l'ocir pel mito
Sí, exacte
Pensant que a les nenes
Especialment
Sí, bueno, tot
No, no, sí
És un moment d'alluïment, no?
Podríem dir
Sí
A qui li agrada més lluïr
Ho hem comprovat
Ja sé que als nois també
ens agrada lluïr
Però a les noies
potser especialment, no?
I què?
Vas comprovar-ho?
Sí, però en aquest aspecte
més social, eh?
És un moment en què
tothom surt al carrer
o la gent que sap
que hi ha la cursa
i que li interessa
que la vol veure, no?
El moment de trobada
de, ostres, quanta temps
fa que no et veia
Això m'ha de dir
Trobes gent, no?
Vida social
Sí, sí
Totalment
Amb tots els aspectes, eh?
Sí
Vas una mica exhibir-te
amb el bon sentit
de la paraula
i dic, mira que maco
que maca estic
i et passeges allà
que sempre hi ha
un bon tou de gent
que coneix
Home, sí
Déu-n'hi-do
Ahir hi havia molta gent, eh?
plegada a tot el circuit
Ja, ja
És que, esclar
l'any passat no va poder ser
Clar
I la gent una mica, doncs
Tenia ganes
En molts aspectes
el reprendre activitats
aquest any
ha fet que hi hagués
semblantment
si més no
més gent
Més gent, oi?
Perquè hi havia un any
que no es va poder fer
i la gent va decidir
Doncs ara que aquest any
podem, sortim
Per exemple, no?
Una cosa una mica així, sí
Sí, sí, sí
Parlaves dels carrers també, Pep
que em deies aquesta frase
de terra mullat
Calaix
Carrers mullats
Carrers mullats
Calaixuts aixuts
Calaixuts aixuts
Això és que hi ha algun carrer
que es diu així?
Carrer Aixut?
Alguna cosa?
No, no
Almenys aquí no
Carrer Aixut no
Tots són molt
Molt secs
Molt secs
Però un secs en el sentit
de que bé
que no hi ha cap mena de problema
Avui, si et sembla bé
parlarem de la plaça Campreciós
Plaça Campreciós
Saps on és la plaça Campreciós?
Localitzes aquí?
Sí, home
Sota el rentapeus
Diguéssim
Sota el rentapeu
A costat de la Bardaguer
Sí, a sota és la Bardaguer
Però al costat
que d'allà arrenca
el carrer Bedol Munt
el carrer de la Sala
arriba fins allà
el passatge Sant Lluís
també arrenca
Ara ho explicarem
Hi ha una masia allà
Que hi ha una masia
No la que encara dona l'altra
No l'altra
que és Campreciós
Això, Campreciós
Ah, sí, exacte
Sí, sí
Per això la plaça
se't diu
Campreciós
I diu això
Diu
Plaça en què conflueixen
o parteixen els carrers
de la Sala
que és el carrer de la Sala
que en diem
El carrer d'en Bedó
el passatge a Sant Lluís
i la plaça Verdaguer
Sí
Allà tot arrenca
o el carrer
o conflueix
En el seu primitiu nom
de Campreciós
convertit en Campreciós
o sigui, la distinció
és
Can
Campreciós
Però s'ha quedat amb la M
I llavors s'ha convertit en
Campreciós
Campreciós vol dir
un camp molt bonic
que aquesta paraula
significa això
un camp preciós
Un camp preciós
Diu
Provenia de la casa
que molt bé
es pot suposar
suposar que és la més antiga
de Sant Just
Aquesta casa que deies tu
aquesta magia
És la més antiga
És la més antiga
de Sant Just
i del nom d'una
de les famílies
importants del poble
segons indica
mossèn Antonín
ho tenen en les notes
històriques
de Sant Just
Encara està en peu
la casa pairal
dels preciós
aquesta casa
que dèiem
que és molt maga
i llavors
façana
el passatge
a Sant Lluís
número 1
i cantonada
amb la plaça Verdaguer
La importància
de la plaça
la dona a la existència
en el passat
de nombroses botigues
Barberies
encara en queda una
Sí, n'hi ha una
Una cancel·laria
venda de llet
etcètera
etcètera
i potser
i potser
el lloc
i potser
el lloc de sortida
de tornar a servei
de Tartanes
que comunicava
Sant Just
amb Barcelona
Tartanes
això són autocars
Tartanes
Tartanes
és abans d'un autocar
una tartana
és un carro
amb un cavall
adaptat
perquè la gent
hi pugui seure
i traslladar-se
un carro d'aquests
que la gent
seia a dreta
i a esquerra
potser
Sí, sí, sí
una tartana
era això
un carro adequat
per passatgers
i un cavall
que els estirava
I allò era punt
de sortida
Sí
Era com si fos
un parador
de l'època
Era un parador
de l'època
i anava
de Sant Just
de Barcelona
aquí
Diu
L'any 1916
fó inhaurat
el servei d'autobusos
que feia
el mateix servei
amb la ciutat comptal
en principi i final
a la plaça
Camp Preciós
O sigui
es van substituir
aquestes tartanes
tirades per un cavall
un carro
tirat per un cavall
doncs el 1916
per autobusos
Llavors
ressenyem
que
part del text
que acompanya
l'horari
d'etat
el 1917
A veure quin horari
I què diu
El viaja
hay que hacerlo
en automóvil
per lo cual
se constituyó
una compañía
con caràcter popular
en la que
interessen
todas las clases
populares
de la población
Gràcies a este servicio
estan en comunicación
rápida
con Barcelona
los pueblos
de Sant Just
de Sbernes
Clugas
de Llobregat
i les barrillades
de Collblanc
i Sants
pues el auto
solo emplea
en todo el trayecto
unos 15 minutos
ara com ara
15 minutets
Diu aquí
El punto de parada
de los automóviles
está en la plaza de España
frente a l'establecimiento
denominado
La Panza
La Panza
que era un bar
Era un bar
el bar La Panza
On estava aquest?
A la plaça d'Espanya
mateix
Ah, això a Barcelona
Sant Franca
era coberta
a Barcelona
sí, aquí no
aquí doncs era la plaça
no hi havia un bar
en aquell moment
i doncs
aquí el que fa gràcia
que dius
amb 15 minuts
arribaven d'aquí a allà
Ara crec que trigues
una mica més
Jo crec que triguen
bastant més
Sí
Sí, perquè abans
no hi havia ningú
i anàvem directes
i potser a les parades
s'esperava una persona
Clar
No, no, no hi havia
dos cotxes per família abans
No, un com a mínim
o tres
com passa
algunes vegades
a Sant Just
Hi havia entre zero
i...
Zero i cap
I cap
Exacte
Hi havia molt pocs
I bueno, doncs això
Però és curiós
que estigués a aquest punt
és a dir
no donava més de pas
la part de la Rambla
i Parador
perquè per entrar
fins a Camp Preciós
No existia
tot allò
Allò on hi havia
el centre del poble
en aquell moment
era la plaça
Camp Preciós
tenies el carribador
al cap damunt
hi havia el mercat
No hi havia ni Arater
No hi havia res
O sigui, en aquells camps
eren camps
Eren camps
Gran frase
Normalment
tot allò eren camps
dels modulell
camps
també n'hi havia
doncs del doctor Arater
van tenir també uns camps
allà
que després es van fer
unes torres
les torres del doctor Arater
Sí
I bé, doncs
el poble ha canviat
el poble era diferent
Clar
En aquell moment
el centre
per dir-ho d'alguna manera
era la plaça Camp Preciós
i allà arribaven
i sortien els autobusos
Clar, també per estar pròxims
a l'Ajuntament
que antigament també
al voltant
els vols de l'Ajuntament
o de la plaça de la Vila
és on...
Sí, de la parròquia
Sí
És on s'hi estava tot
Seguim parlant del centre
del centre neuràlgic
per dir-ho
no el centre geogràfic
Centre històric
també, no?
Sí, també
és clar
perquè l'Ajuntament
estava al costat mateix
de l'Església
allà hi havia
a més a més
l'ençamentiri
o sigui
tota una sèrie de coses
que allò significava
que era un lloc central
per dir-ho d'alguna manera
no?
El centre del poble
El nucli
El nucli
habitat
i que doncs
la gent s'hi movia
perquè hi havia botigues
com dèiem abans
aquí a la plaça Camp Preciós
hi havia un reguizell
de botigues
que ens la veria
que jo els he viscut
encara alguns d'aquests
no?
I...
Que van anar desapareixent
no?
Han desaparegut
Sí, perquè s'han convertit
en habitatges
són vivendes
particulars
sí
i doncs
hi havia també
espradineria
Hi havia una pastisseria
clar, t'estic parlant
de més recent
però...
Pastisseria més avall
de carrer de la Sala
Sí, una miqueta més avall
el Trilla
el Bogunyà
Sí, però
el Bogunyà sí
que era la base
Estava just a la Camp Preciós
oi?
A la Camp Preciós
el Bogunyà sí
el Trilla no
i ara en plena
sí
la carrer de la Sala
on s'han clavé
I havies agafat
aquests autobusos
o els...
No
No
No
No, no
jo ja vaig agafar
el primer autobús
que vaig agafar jo
i ara el Parador
Ah, va
ja no vas agafar
aquests autobusos
ja no sortien des d'aquí
Alguns de dos pisos
inclús
uns vermells
que corriien també
durant molt temps
Com els de Londres
Sí
i pel carrer Valmes
de Barcelona
també hi havia
aquests autobusos
de dos pisos
Era molt curiós
perquè
quan agafàvem
la Rambla
i el Cap de Vall
la carretera reial
hi havia
estava bastant
mal forjada
l'encreguament
Al terra
Al terra
I s'inclinava
a dalt
si anaves a dalt
a primera fila
i ens agradava
anar a dalt
a primera fila
perquè veiem
tot el paisatge
des del segon pis
Era més emocionant
Emocionant
però deia
Ai, ai, ai
que caurem
ens tombarem
perquè s'inclinava
moltíssim
l'autobus
en fi
coses de la vida
i que han canviat
per sort
tantes coses
Doncs ja tenim
fins aquí
a la plaça
Camp Preciós
també hi ha
el carrer
Camp Preciós
tros de carrer
que va
des de la part
inferior
de la plaça
Verdeguer
fins al carrer
de Carles Mercader
Sí
És molt petit
o aquest carreró?
Molt petit
sí
Aquí
si no m'equivoco
hi va
doncs
Hi ha una fruiteria
No?
També hi ha
fruites i hortalisses
Camp Preciós
que es diu així
La tenda
La botiga
Sí, la botiga aquella
Sí
Una botiga d'animals
També
Sí
Un veterinari
Sí
I això
I un bar
en el xanfrà
En el xanfrà
Sí
Però ja és cap a
Ja és més cap a l'altra banda
cap al carrer
Carles Mercader
Exacte
Per entendre's
Sí
Però aquest
Ja veiem que tot això
d'alguna manera
va formar part
del nucli
del poble
no?
Perquè esclar
era per algun lloc
que també baixava
la via Augusta
l'antiga via Augusta
i tot té
reminiscències
una cosa amb l'altra
no?
Quan passava
davant
venia des de
plugues
per la ruta
Ho Chi Minh
que dèiem nosaltres
perquè ens feia gràcia
dir-ho
Ruta Ho Chi Minh
perquè era un
Per reservar en Vietnam
En aquell moment
sí
perquè
sí perquè
ens sonava
ho fèiem per això
perquè el nom
que tenia
l'H Chi Minh
el Vietnam
perdó
perdó
que ho fan
un segon
i llavors
ens feia gràcia
això
i passava
venia
aquesta
ruta
antiga
de la via Augusta
i llavors
passava
per davant
el Raval
de la Creu
marcat
i baixava
pel carrer
Bador
i anava
cap a la plaça
Can Preciós
i de la plaça
Can Preciós
tirava cap a la dreta
encara cap a
Verdeguer
i d'allà
seguia avall
doncs aquest tros
que dèiem ara
de Can Preciós
del carrer
aquest troset de carrer
d'Areté
d'Areté
tocava
Mercader
i llavors
d'allà
ja s'anava
cap a la riera
i cap a Sant Feliu
ah però s'anava
gairebé fent la riera
abans d'arribar
a Camp Mèdic
per entenem
i baixava cap a vall
cap al polígon
i cap a Sant Feliu
el polígon no existia
bueno clar
on estaria ara el polígon
no?
tot allò
camps
tot hem d'imaginar
que eren camps vinyes
i camps de blat
i algun hort
perquè
tot això
si no
tenim aquesta perspectiva
per dir-ho d'alguna manera
no?
clar
veiem de seguida
cotxes que corren
carrers asfaltats
carrers urbanitzats
torres
i tot això
no
perquè treballaven
la gent al camp
a prop de casa
tot i així
la meva tia
una tia àvia que tenia
portava el dinar
al seu pare al camp
per allà al parador
i li portava el dinar
i per tant
vull dir que
amb aquests farcellets
no?
sí
el cistellet
amb el farcellet
i tota la història
ai la vida
clar
tot això
em costa a vegades
imaginar-m'ho
imaginar-me per exemple
la Rambla
sense tot el que té ara
sí
d'edifici
i a vegades
quan he fet alguna ruta
doncs
explicant una mica
els carrers
o alguna cosa
així com faig ara
però en persona
doncs sempre dic
oblideu-se del que veieu
imagineu-se que tot això
no hi era
clar clar
imagineu-ho que tot això
eren camps
i vinyes
i que per tant
d'aquí es va anar
transformant
arrel que la gent
es va anar construint
cases a Satjust
torres
perquè doncs
a partir de la
primera guerra mundial
hi va haver un creixement
econòmic molt important
perquè no va participar
a Espanya
en la guerra
i doncs
tots els fabricants
de teixits
etc.
van fer un far
de fer
doncs
uniformes
pels exèrcits
i doncs
van treballar molt
no van tenir cap problema
en el sentit
de problemes
de guerra
perquè no hi havia guerra
i llavors
es van fer rics
i es van venir fer
les cases
a Satjust
perquè era sortir
de Barcelona
i era un lloc
que recomanava
inclús pels metges
era segona residència
en aquell moment
sí
i alguns
es van convertir
ja de seguida
en la primera residència
perquè els va agradar
a Satjust
i van agafar
i com que tenien cotxe
se n'anava a Barcelona
a la botiga
al negoci
a la fàbrica
al taller
que tinguessin
a Barcelona
o sigui
que a Satjust
és això
un apèndix
d'alguna manera
d'una classe social
que va viure
doncs
la postguerra
amb
es creix
o sigui
que no van tenir
problemes
de cap mena
van fer diners
i se'ls vam gastar
també aquí a Satjust
també a Satjust
és important
sí
molt
molt important
o sigui
hi ha carrers
que es van obrir
precisament
per aquesta
eufòria
podríem dir
constructiva
el totxo
del moment
el totxo
sí
el totxo
la febre del totxo
però va fa 100 anys
el carrer Bonistrol
el carrer Creu
el carrer Major
són una sèrie de carrers
que van ser
l'Eixample
de Satjust
que es van obrir
precisament
per la demanda
que hi havia
per fer habitatge nou
aquí
i per tant
doncs molts d'aquests camps
que comentava
ara
van desapareixer
perquè es van convertir
en carrers
senzillament
i la mar
de bé
i la gent
doncs
els que tenien
camps en allà
que de fet
eren pocs
els que tenien camps
però ja sabem
que hi havia una sèrie
de famílies
bastant potents
i que es van poder
doncs
beneficiar
d'aquesta obertura
d'aquesta
d'Eixample
de Satjust
que sigui
Madolens
que sigui
Camp Cardones
etc.
i d'altres
vull dir que
van aprofitar
aquesta eufòria
que hi va haver
de venir
viure
a Satjust
a fora de Barcelona
i que els van deixar
també construir
tot allò
que més o menys
van voler
perquè a vegades
trobes un edifici
certament antic
molt gran
amb una extensió
de jardí molt gran
o d'altres més petites
amb una histònia
algunes més petites
també antigues
la gent es va comprar
els diners
que tenen
més grans
i es van fer construir
normalment
en Satjust
el que hi havia
ja eren
vaig dir
a partir dels camps
el que van fer
van ser les cases
vull dir
no hi havia cases antigues
que es volessin comprar
perquè a les cases antigues
hi vivia la gent
eren masietes
o petites
o cases
com a Can Modalell
que tenien
a la Torre de l'Hareu
que hi vivia
l'Hareu Modalell
etc.
vull dir que eren
finques
amb vent
amb cases bones
no?
o masies
a dintre del poble
que eren potents
i que tenien espai
i tot plegat
clar
lo normal
no era que la gent
que venia de fora
comprés
o adquirís
una d'aquestes cases
sinó que la feien
la feien
la feien nova
i per tant
hi havia
hi havia un barrac
a les torres noves
per exemple
el sanatori
és un d'aquests
que després es va fer
però no va ser
en aquesta època
va ser més tard
va ser el 24
del 22 al 24
es va construir
el sanatori
que diem
que és aquella torre
amb cúpules blaves
de ceràmica
el carrer Bonavista
abans d'arribar
major
perquè abans
donava fins de major
perquè es va anar retallant
i s'ha retallat
i cada any
se'n va retallant
un trosset més
un trosset més
per venir
sí
perquè abans
hi havia cap de tenis
cap de críquet
tot allò
hi havia a dins
d'aquest terreny
i tant
perquè donava
dos carrers
a tres carrers
donava el carrer Bonavista
el carrer de la Teneu
i el carrer de la Creu
i per tant
era una finca
molt gran
es van anar partint
s'han fet cases a dintre
i per tant
han desaparegut
també aquests camps
que et deia jo
de tenis
o de críquet
i llavors
s'han convertit
en cases
en piscina
i al sanatori
com a tal
la gent venia
diguéssim
per prescripció mèdica
sí
sí
sí i tant
perquè
hi havia els millors metges
que hi havia en aquell moment
a Barcelona
per una sèrie d'especialitats
està clar
i doncs
una d'elles era
la qüestió mental
també
i aquí
doncs
es van recuperar
tota una sèrie
de personatges
importants
venien gent
que no podien ser
diguéssim
de classe
mitjana
sinó més aviat
alta
perquè els preus
que hi havia
també al sanatori
doncs
permetien
que
la clientela
que tenien
fos bastant potent
van tenir aquí
doncs
per exemple
es parla
del fill
del
cançó
del Sanjurco
es parla
de
Teipo de Llano
que hi havien passat
per aquí
pel sanatori
eh
pel sanatori
els fills
després el fill
de companys
també
Lluiset
li deien Lluiset
després doncs
una sèrie
de
personatges
sí sí
o personalitats
personalitats
bueno no ho eren
en aquell moment
personalitats
eren fills
de molts d'ells
però que necessitaven
doncs
tenir
unes
recuperació
unes cures
en aquí
i estava molt ben equipat
el sanatori
i els metges
com et deia
eren dels millors
que es podien trobar
en aquell moment
el que hi va haver
doncs
després
la desfeta
de la guerra civil
que com que tots
aquests metges
eren doncs
partidaris
de la generalitat
partidaris
d'una Catalunya
doncs
sobirana
i doncs
van haver de marxar
corrents
perquè
els nacionals
els van empaitar
i van haver-se
d'exiliar
tots fora
i algú va tornar
i però
el sanatori va quedar parat
el sanatori va quedar parat
en aquell moment
sí
i després
doncs
alguns metges
d'aquí
van recuperar
van aprofitar
doncs
l'espai que hi havia
tot plegat
però és clar
amb un esperit
esperit
podíem dir
diferent
perquè
aquells metges
ja no hi eren
es va recuperar
una mica
doncs
alguna tornada
molt poca
molt poca gent
va tornar
després
molts problemes polítics
també van tenir
els que van tornar
per tant
estaven vetats
per dir-ho
d'una manera
i no podien
recuperar
l'esperit
que hi havia
en el sanatori
i la cosa va canviar
i van haver-hi
altres metges
però l'edifici
ja era així
és a dir
el que veiem avui
amb les cúpules blaves
ja era així
i era així
perquè es va fer
un sanatori preciós
és a dir
molt bonic l'edifici
perquè dins hi hagi
és a dir
com si fos un hospital
és com si
Sant Joan de Déu
fos així
per fora
t'estranya una mica
sí però
van aprofitar
el que hi havia construït
o sigui
no van haver d'edificar
res més
sinó aprofitar
el que ja hi havia
perquè aquesta casa
recordem-ho
una altra vegada
que es va construir
per amor
el que passa
estàvem en un horari
de tardes
per això
ho vam parlar
un dia
te recordes?
un horari de tardes
sí
a la plaça
moltes gràcies
ho havíem comentat
sí
esclar
aquí va haver
passat
per amor
és veritat
per amor
es va construir
la famosa casa
de les cúpules blaves
sí
jo
sempre
en el que vaig escriure
sobre això
vaig dir una història
aquesta casa
és una història d'amor
i era una història d'amor
a veure
recuperem-la una mica
per a aquells que no ho sàpiguen
sí
perquè és clar
a Sant Just
ha vingut molta gent nova
potser que ens escolten ara
i no saben
que aquesta casa
és una casa d'amor
però no
no diríem
una casa d'amor
com
es podia entendre
una casa de
no
no
una parella
que es van construir
que es van enamorar
van construir aquesta casa
i
el fet
és que no es va arribar a estrenar
que els propietaris
no la van arribar a estrenar
hi va haver un trencament
entre ells
és clar
aquelles coses de l'amor
saps que
si l'amor dura
mentre es dura
i després
et trobes amb coses
com aquesta
doncs que
hi va haver
una
una relliscada
per part d'ell
alto i claro
alto i claro
claríssim
aquest va ser
el motiu
espectacular
que quan
anaven per estrenar
resulta que
en aquella època
i ara també passa
això que diem
del reagrupament familiar
saps
quan una persona
es pot
posar en un lloc
i assegurar una mica
l'espai que té
reclama
o demana
que la família
vingui cap aquí
doncs aquí
li va passar
això
amb la noia
aquella noia
que l'Elisa
Romero de l'Olmo
que era la ballarina
que coneixem
que era
la noia
de la casa
però
no la va arribar
a estrenar mai
doncs
va dir
ara que ja tinc
un nòvio
que té diners
ara que ja tinc
una casa
magnífica
aquí
que l'estrenarem
ara
faré un reagrupament
familiar
i va a Màlaga
ella vivia a Màlaga
reagrupament
que vols dir
per ajuntar més membres
és a dir
perquè tots
visquessin en aquesta casa
perquè vinguessin cap aquí
alguns membres
de la família
o pares o germans
o cosines
o nebodes
o el que fos
i els van a buscar
a Sevilla
a Màlaga
ah ja a Màlaga
sí a Màlaga
era a Màlaga
i la van escriure
allà
veniu cap aquí
els que pugueu
o pugueu
perquè aquí
doncs estareu bé
perquè jo tinc
una casa magnífica
fora de la ciutat
un pas de tot
que si està a la mar de bé
i tot plegat
i sí sí
van respondre
i va respondre
una abudeta
de la Elissa
i aquesta abudeta
era més bufona
que la Elissa
que la balladora
sí
i la levadora
la levadora
no
la balladora
i la ballarina
la ballarina
era poc agraciada
per això
estic veient fotografies
sí
normal
sí
potser no devia ser
molt atractiva
a l'època
per l'època
devia ser atractiva
pel que feia
també
doncs
ballar
amb aquests
teatres
cabaret
etcètera
etcètera
llavors
recordem que
normalment
quan
el Bruxésia
sortia del Liceu
els nois
anaven a fer goma
anaven a
a veure si en pescaven alguna
sí
era així
sí i tant
i
sabien que ja hi havia
una certa classe
no?
és a dir
hi havia un cert nivell
és a dir
la gent que sortia a Liceu
volia dir que tenia
un nivell
que tenia un nivell
i anaven a buscar
aquells llocs més
senzills
no?
com eren els
teatres cabaret
teatres musicals
de l'època
cap al barri
xino
que en diem ara
també
ho deien ja
llavors
i doncs
esclar
anaven a lligar
una mica
amb les noies
amb les ballarines
i tot pregat
era bastant típic
que les coses
anessin d'aquesta manera
i aquí va ser
quan aquest
noi
un noi
va conèixer
aquesta noia
la neboda
de la
no
no
encara no
va conèixer
la ballarina
i la ballarina
després
va escriure
va dir
si veniu cap aquí
estareu bé
perquè
tinc un nòvio
que té diners
i ens estem fent
una casa
que quebrem tots
perquè
quebien tots
perquè només era
per una parella
que his Sophias
quan
la
ja
cu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu
qu