Bé, parlem ara amb el Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, aquí a Sant Just.
Lluís, bon dia.
Bon dia, què tal?
Bon dia, benvingut a l'emissora de nou. Com estem?
Bé, bé.
Com ha provat l'estiu? Bé?
Bé.
Escolta, hem de parlar amb tu de diversos temes, però hem de començar per aquesta celebració,
pròxima celebració, que serà el 6 d'octubre, dels 30 anys de germanament, que es diu molt ràpid,
de Sant Just amb Camoapa. 30 anys, eh? És més d'un quart de segle, com sempre dic.
Sí, sí, sí. De fet, ja el quart de segle vam fer magnífica celebració en què altres amics,
d'altres amigues d'altres germanaments van venir i es van sorprendre de l'amplitud que té,
l'amplitud que té dintre el teixit associatiu de Sant Just, Sant Just Solidari,
la quantitat de gent que estava en els sopars, en els actes, etcètera.
I ara arribem al 30 aniversari, amb unes condicions molt diferents,
degut a la pandèmia, no ens permeten aquestes alegries.
Com ho celebrareu, tot i que la pandèmia no ens deixi fer-ho com abans?
Bé, d'una forma discreta, en el fons, aquestes convencions de les desenes,
de les desenes o dels quarts de segles, etcètera, no deixen de ser convencions
i en un moment donat, doncs, per què no podem fer una celebració ben sonada,
el 31, 32 o el 33 aniversari, quan tot això ja sigui un malson passat, no?
De totes maneres, sí que val la pena, doncs, obrir-nos a fer conèixer la població
que portem, doncs, aquests 30 anys treballant, obrint, donant una porta oberta a Sant Just
a la gent, doncs, que té una sensibilitat solidària i ofertant camins per dur la terme
en funció de les diferents sensibilitats que tenen les persones que s'acosten.
I aquí, doncs, hi ha hagut molts camins, a part del troncal, del central,
com ha sigut sempre la Germenament en Camoapa, s'ha treballat amb Gàmbia,
s'ha treballat amb Cuba, s'ha treballat amb el Sàhara i en aquest moment es treballa
d'una forma magnífica des d'un punt de vista a Sant Just amb un dels problemes
importants, de les ferides que té la nostra societat, com és, i sobretot,
agraeixada per la Covid, com la gent gran, que la gent gran o la gent amb dificultats
motrius, que està sola i que, a través del projecte Vici Sensedat, torna a recuperar
la seva inserció social, tornen a ser visibles per la resta de la comunitat.
Llavors, entenc que per aquest pròxim 6 d'octubre la festa, com a tal, no serà,
la deixeu a posteriori. Són 30 anys de Germenament, com bé deies,
òbviament ara amb la Covid ha canviat totalment el panorama, però també políticament
amb Camuapa també ha canviat el panorama. Així és, així és, lamentablement.
En aquest moment la situació a Nicaragua és absolutament dramàtica, dramàtica.
A nosaltres, com a associació, ens hem fet fora. Hem fet fora pràcticament a totes
les ONGs que treballen a Nicaragua i que no són, doncs, una corretxa de transmissió
del poder establert. La nostra contrapart allà, que era a Sodermo,
se'n parla de l'Hermanamento Municipal, fa més d'un any que la van entrar a la
personalitat jurídica. Per tant, no teniu accés, diguéssim. No, no.
És a dir, esteu fora de Camuapa fa temps. No estem fora.
Fora em refereixo que no teniu aquest contacte que teniu abans.
No estem fora del nostre poble germà, estem al costat de la gent, però en aquest moment,
tenim una impossibilitat absoluta de transferència de fons. No podem enviar
ni un dòlar. I, doncs, els projectes no es castiguin aturats. Alguns d'ells, com
la Caixa de la Mujer, les dones són fortes, són valentes i, degut a, doncs, que
vam estar treballant durant anys, juntament amb elles, el tema d'autososteniment a
través d'un forn de pa que tenen allà, doncs, a través del forn de pa tenen alguns
ingressos i poden continuar treballant algunes d'elles i és admirable l'esforç que
estan fent, sobretot les dones, per mantenir activa la Caixa de la Mujer i
continuaran donant servei a les dones de Camuapa, però en aquest moment no poden
rebre el suport de Sant Just. La resta de projectes que sí que teníeu
actius han quedat paralitzats, entenc, per no poder produir...
Fonamentalment paralitzats. Hi ha algú que no, la ràdio segueix funcionant, amb una
situació també dramàtica, perquè es tanca si la tanquen o no la tanquen. Heu de pensar
que, per exemple, el diari principal de Nicaragua, el de més tiratge, que és la
premsa, que seria l'equivalent a Catalunya a la Vanguardia, l'han tancat. L'han tancat. A les
eleccions que hi ha ara al novembre, tots els candidats opositors estan o a la
presó o arrestats a casa seva. No hi ha cap candidat opositor al règim actual
de l'Ortega Morillo. Només es presenten partits de l'acorda dels
orteguistes. I l'última sonada és el Sergio Ramírez Mercado, Premi Cervantes
de Literatura, que havia sigut vicepresident amb el Daniel Ortega després de la
Revolució Sandinista. Està en recerca i captura. Sort que no està a Nicaragua, si no
l'haurien tancat a la presó. Quin feedback teniu, doncs, de les persones que teniu a
a Nicaragua? En quina situació es troben? De quina manera ho afronten?
Malament, molt malament. Per donar-vos una dada, per exemple, el nostre
col·laborador, l'únic treballador assalariat de Sant Justitari,
no, ara no és l'únic, però gairebé l'únic treballador assalariat de Sant Justitari
és el Ramon Mendoza, el seu germà, que era un periodista molt important, seria el
basté, el basté de Nicaragua amb l'aspecte d'esport. El basté havia sigut periodista esportiu,
per això, abans de ser generalista. Està a la presó, està tancat a la presó i han passat
a la vea escorpus de 72 hores a 90 dies. I amb 90 dies no l'ha pogut veure pràcticament
ningú, mitja hora, només la seva dona. No hi ha drets, no hi ha cap tipus de drets
ni els més bàsics reconeguts a nivell internacional en aquests moments.
No podeu tenir contacte, entenc, tampoc? No. Bé, amb la nostra gent sí que tenim
contacte, és a dir, el WhatsApp funciona, s'ha de tenir discreció perquè està
intervingut, no? Però ja ens comuniquem, sí, ens comuniquem. Sobretot hi ha molt contacte
amb les dones de la Casa de la Mujer i amb altres hi ha contactes discrets.
I des de Sant Just Solidari, de quina manera, és a dir, quines eines teniu ara davant
d'aquest mur gegant que no podeu accedir? És a dir, quines eines teniu ara per continuar
ajudant, per continuar activant projectes? No, imagina't, l'última ONG que ha marxat
de Nicaragua és Intermonoxfam. Imagina't, Intermonoxfam, amb el que és
Intermonoxfam, és a dir, si Intermonoxfam no té eines per intervenir, imagina't
Sant Just Solidari. Passa que nosaltres estem en una cooperació més de persona
a persona, de la cooperació descentralitzada, més petita, però a la vegada
més propera. Llavors, doncs, d'alguna forma fem pràcticament oficialment
Sant Just Solidari no pot fer cap aportació. Es pot fer recolzament
moral, està amb ells, etcètera, no? I a nivell personal, doncs, pot haver-hi
persones que facin algun tipus d'enllaç o algun tipus d'ajut, però Sant Just Solidari
com a tal no... no... no... no té cap... en aquests moments s'havien tallat
les ales. No té cap possibilitat de transferir recursos. Una altra cosa és que des d'aquí
se segueixi, des d'aquí estem al costat. Ells saben que això no serà etern, no pot ser-ho
de cap de les maneres i ens tindran una altra vegada mentre... mentre visquem, caminem
i tinguem forces, estarem una altra vegada al seu costat i esperem que els que vinguin
a darrere continuïn la nostra trajectòria. Retirar-vos d'abunt de la taula no és una
opció, no?, per part vostra? No, mai. Els germans són per sempre.
Època complicada, a més, sumat també amb la Covid, com dèiem al principi, de tots
aquests projectes que teniu en marxa, com comentaves, la Casa de la Dona, la Casa de la
Mujer, no?, és l'únic, podríem dir, que de forma autònoma, no?, segueixen tirant
endavant. No, també tota la part de... nosaltres hem estat pràcticament un quart de segle
treballant en temes bàsics. Hem posat puntals sobre els quals construir, uns puntals que
s'anomenen salut, que s'anomenen educació, que s'anomenen xarxes de comunicació, que
s'anomenen dones, gènere, i sobre aquests puntals després hem pogut construir. Aquests
puntals s'han traduït en projectes molt importants en els quals nosaltres hem...
que la nostra filosofia sempre ha sigut quan marxem i el projecte continua és quan triomfem.
Clar. I aquí, doncs, a darrere hi ha l'hospital, l'hospital de Camuapa, hi ha una universitat amb
500 alumnes, hi ha la Casa de la Mujer, hi ha l'escola d'adults, hi ha l'arribada de l'aigua potable a la ciutat,
hi ha tantes i tantes coses que ara no em puc allargar a explicar d'aquesta trajectòria que hem fet, no?
I després, el que... el pas important que hem fet és dedicar la majoria dels nostres recursos al que seria
el desenvolupament socioeconòmic, amb el gran projecte d'Aliances que ha durat molts anys, que està durant.
I aquest projecte d'Aliances ha fet que es desenvolupin iniciatives que estan allà i que perduren i que perduraran.
Per exemple, una cooperativa nova, la cooperativa de la Unió, que va néixer a través d'Aliances, està allà i està funcionant.
I sí que hem pogut fer coses. Per exemple, un terreny que teníem, que havíem comprat una vegada amb un projecte que vam fer de dones
i que no va acabar de funcionar i el teníem allà, l'hem pogut transferir, l'hem pogut fer el canvi de nom i posar-lo el nom de la cooperativa
i allà és on fan la copi del cacau, assessorats pels tècnics, perquè, a més, s'han produït sinergies molt interessants.
És a dir, qui està assessorant els camperols a través del projecte d'Aliances en aquest moment
són els alumnes que estan fent els treballs a final de carrera, els fan dintre del projecte d'Aliances,
molts alumnes de la pròpia universitat que en el seu dia es va construir per Sant Junts Solidari.
I allà se'ls va anar orientant i, per exemple, ells també ja ho volien fer amb el tema del cacau.
Els preus del cacau estan pujant internacionalment, és un clima que va bé i els està funcionant.
Doncs això continua.
Tots aquests aspectes, tots els aspectes que hem fet a nivell de desenvolupament socioeconòmic,
de millora de les capitats productives perquè ells puguin millorar la seva qualitat de vida,
la seva economia i, en resum, la seva qualitat de vida i les seves possibilitats.
Això està allà, això continua.
I les petites empreses continuen treballant i, per exemple, totes les tècniques que se'ls van ensenyar
de copi a copi de ferratge pel vestiar, per l'hivern, ai, per l'estiu,
allà no és hivern ni estiu, és època seca, època de pluja, típic dels tròpics, no?
Doncs a l'època seca, a copi a un ferratge, els ha augmentat la producció de llet,
els ha augmentat la producció de vedells i això continua, no?
Ara, doncs no, sense aquesta aportació externa, no?
Clar.
De totes maneres, el motiu de la trobada era el 30 aniversari.
Aquí volia tornar.
Sí, sí.
Clar, són 30 anys, no, que problema, són 30 anys amb molts projectes, aquest n'és un,
en comentaves també amb Vici Sensat, és un altre dels quals l'acolliu també a aquesta entitat,
a Sant Jus Solidari.
30 anys dóna per moltíssims, moltíssims temes, en el vostre cas, moltíssims projectes.
La Casa de la Dona crec que és del 1999 que es va començar a treballar, no?
A destinar recursos, diners, esforços...
Sí, van participar-hi en aquell moment Amat Immobiliaris, va ser una de les empreses,
vam ser una de les primeres experiències que vam fer amb Amat Immobiliaris de participació
del teixit econòmic local, en la solidaritat, no?
T'anava a preguntar quina valoració em fas d'aquests 30 anys?
Bé, jo penso que una valoració absolutament positiva.
Jo crec que, i el més important és que hem traçat un camí, no?
Algun dia hem d'escriure-ho tot això perquè altres pobles del nord
que tinguin aquest sentiment solidari aprenguin dels nostres errors
i aprenguin també dels nostres encerts,
perquè aquesta vinculació nord-sud per fer una solidaritat descentralitzada
en la qual no es generen dependències
i en la qual hi ha un compromís personal d'una comunitat respecte a l'altra
i les dues comunitats aprenen entre elles
en aquest intercanvi de coneixements, aquest intercanvi d'experiències
sota el signe de la solidaritat, pensem que és una guia
perquè altres pobles del nord puguin fer el mateix.
El que passa és que són compromisos de per vida.
Quan tu arribes a un lloc com Camuapa i et compromets, et compromets per sempre,
et compromets per la teva existència, et compromets perquè no es pot ser frívola en aquest sentit.
En aquest moment, sense voler ofendre ningú, el fet que viatjar sigui barat sigui barat.
Hi ha molta cooperació frívola que el que regla són les ferides nostres del que vèiem allà i ens fa mal de la gent que coneixem.
Però no són construccions de desenvolupament.
La cooperació i el desenvolupament vol esforç, vol constància, etcètera.
De totes maneres, si em permets, aterrant,
m'agradaria explicar aquest petit acte que farem el proper 6 d'octubre a la sala cinquantenària a les 7,
que és la presentació d'un llibre que es diu Los niños de Babel,
a càrrec de l'autor d'Àlvaro Badillo.
L'Àlvaro Badillo és un enginyer agrònom que treballa a Nacions Unides
i és un recorregut pels conflictes del món.
Pensem que és molt important caminar per les ferides de la humanitat.
Un dels últims llibres que he llegit és L'Hambre, de Martín Caparrós,
d'un periodista que va estar anys voltant per tots els llocs del món en els quals es passa a ganar.
Avui, dia 27 de setembre, avui moriran 25.000 persones de ganar.
i demà 25.000, i demà 25.000, i l'endemà 25.000.
I s'ha de caminar per les ferides del món.
L'Àlvaro Badillo ha escrit aquest llibre, Els niños de Babel,
que tenim el goig de presentar-lo a la sala cinquantenària el dia 6 d'octubre a les 7.
I convidem a tothom que vingui a estar en col·laboració amb el llibreter.
Allà hi haurà exemplars per poder-los adquirir.
Animem la gent que vingui a la presentació a mirar la web de Sant Just Sobidari
i que transitin.
No podem... que hem tingut la sort de néixer a la part del món que els conflictes els veu lluny,
però si volem ser realment germans de la comunitat humana hem de transitar.
Hem de transitar per les ferides del món.
En la mesura que puguem, com estem fent aquí, ara, amb la nostra ferida principal,
que és la gent gran, amb soledat,
i en la mesura que puguem guarir-les aquestes ferides
o posar el nostre gra de sorra per guarir-les.
Animem, doncs, a que vinguin a la presentació d'aquest magnífic llibre.
I tant.
Per anar acabant, Lluís,
en quina situació veus o trobes que està ara mateix,
com comentaves, el món, diguéssim,
la part de dalt de l'hemisferi respecte a la part de baix?
És a dir, les ajudes, els projectes,
les ONGs que es creen, els recursos que es destinen?
A nivell macroeconòmic,
a nivell macroeconòmic,
si només es mira a nivell macroeconòmic,
la situació del món millora.
Però si es mira la realitat,
la situació del món empitjora.
Empitjora perquè cada vegada les desigualtats són més grans.
Llavors ja les estadístiques enganyen,
perquè, per exemple,
el problema és que el creixement de la Xina
fa que si més de mil milions de persones,
de cop i volta,
resulta que d'haver-hi, què sé jo,
un tant percent el que sigui,
que passava en gana,
passa a la meitat,
les estadístiques globals del món,
a nivell d'alimentació milloren.
Però no és cert,
milloren a la Xina.
El que passa és que són tanta gent
que afecten les estadístiques globals.
El Martín Caparrós,
en aquell llibre que et deia,
explicava que quan van caure les torres Bessones
van morir 3.000 persones.
I avui encara es parla de les torres Bessones
com un canvi d'era,
un paradigma que ha canviat
la forma de veure el món.
Aquell dia, aquell 11 de setembre,
van morir 25.000 persones de gana.
I 30 anys després,
avui,
cada dia moren 25.000 persones de gana igualment.
Ha greujat, en aquests moments,
pel que significarà el canvi climàtic,
pel que significarà l'escalfament global
per totes les zones calentes del planeta,
subsaharianes, etcètera.
Ho veus amb ulls positius per això?
És a dir, el futur, diguéssim, solidari o no massa?
Jo veig que veig aspectes positius.
Veig aspectes positius.
Jo penso que els moviments del canvi climàtic
han fet entrar en consciència tot un sector jove
en el qual veuen,
veuen, se'n donen compte
que la societat que se'ls entrega,
la societat que reben respecte
de les generacions anteriors
és una societat pitjor
de la que s'han viscut en els últims desenies.
en el sentit que és més insolidària
perquè les distàncies,
els desequilibris,
les desigualtats són molt més grans.
Però, en canvi,
jo penso que el canvi climàtic
provoca tota una reacció
que fa aterrar en l'anàlisi socioeconòmic,
en l'anàlisi polític,
perquè quan un entra a analitzar el canvi climàtic,
els últims llibres de la Naomi Klein,
de la Naomi Klein,
per exemple,
és interessant,
és interessant,
això lo canvia todo,
no?
No pots deixar d'entrar a l'anàlisi
de què significa el capitalisme
i què significa l'últim canvi important
després de la Reagan i la Thatcher
de l'ultraneo-liberalisme,
què ha significat això
i quines conseqüències ha portat al respecte.
És a dir, entrant pel canvi climàtic
s'arriba a l'anàlisi crític de la societat.
I això jo penso que és
que hi ha desenes de milers de joves
que estan entrant en aquesta dinàmica
i això em fa augurar un futur més crític
i amb més capacitat de reacció.
Una aportació individual, en definitiva,
també acaba fent una aportació global,
de col·lectiu, de país, de comunitat, etcètera, etcètera.
Lluís Casals, president de Sant Just Solidari,
gràcies per passar per aquí,
hem de deixar aquí l'entrevista.
Per més informació animo també a les persones que ens escolten
que vagin al vostre web, a justsolidari.cat
i si hi ha qualsevol tema que volen consultar,
participar, aportar,
de ben segur que serà ben rebut.
Lluís, moltes gràcies
i moltíssima sort amb el futur de Nicaragua
i d'altres projectes que teniu en marxa.
Gràcies a vosaltres
i ja us dic, el 6 d'octubre a les 7
a la sala del 50 d'Anni.
Moltes gràcies.
Diu que ha anat fent el seu aire
que ha fet vida en mil ciutats
que ha dormit en llocs que feien faradat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Diu que està content
que tot va bé
Diu que està content
que tot va bé
I hi ha com unes coordenades
Diu que us ho ensenyi
que us ho posi al Google Maps
I diu
que un dia de passada
va fent-hi tant un poble
i que s'hi va acabar quedant
Que és des d'aquí
Des d'on escriu
Diu que té una casa lluny de tot
I un quatre per quatre
I quan baixa el poble
omplir el rebost
Sabeu què li passa
que al despatx a un avi
que li fa pensar en algú
Estimat noies i dones
Diu que més d'una
li va fer perdre el nostre
Però diu
Diu que amb aquestes coses
ja se sap
Quan menys t'ho esperes
és quan tens un cop de sort
I que estan bé
que els hi va bé
Diu que estan bé
Diu que té una filla de tres anys
amb els teus ulls
perquè ell sempre li parla en català
i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit
hi ha dies que confon
clarenament