Ara passen 11 minuts de les 11, aquesta ara parlem d'actualitat
amb la portaveu del Partit Demòcrata de Sant Jus, Leia Flotats, bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar, com sempre, després del ple municipal,
fem aquesta entrevista de parlar dels diferents temes que van sortir,
també tantes altres qüestions d'actualitat municipal,
va ser un ple més a més força intens, d'aquests 3 hores de ple.
Sí, més una de Promunça.
És veritat, que després teníeu l'altre...
Sí, doncs un d'aquests dijous intensos, d'alguna manera.
Sí, a més, a final de mes, el qual és ideal pels que estem al sector privat.
Normalment ja sabem que als finals de mesos sempre acostumen a les empreses,
acostumen a ser molt apretujats, molt potents.
A més, a més, afegim això.
Era abans d'un pont, també, és a dir que tot te influeix, segurament.
Bé, en tot cas, dels temes que es van tractar,
un d'ells ja venia una mica del ple anterior,
perquè ja vam parlar també a l'entrevista,
que és que es van aprovar finalment les ajudes destinades a finançar
una part del lloguer i de les persones joves que s'han emancipat a Sant Just,
un punt que va tirar endavant per unanimitat,
es va fer una mica de debat al ple,
però bé, en tot cas, entenc que satisfets que tirin endavant.
Sí, és un punt de partida,
i per això nosaltres vam fer el nostre vot, el vam fer a favor.
És un punt de partida i ens sembla molt bé,
tot i que hi ha algunes qüestions que creiem que són millorables
i les vam expusar al ple.
De les bases sí que ens va sorprendre que el requisit de l'empadronament
només sigui exigible a una de les dues persones de la unitat de convivència.
Ens sorprèn, perquè al final d'això ho estem finançant,
aquesta subvenció amb impostos del poble,
amb impostos que paguen els ciutadans a Sant Just,
i per tant, no sé, potser el requisit de l'empadronament
hauria de ser per a les dues persones que es beneficiaran d'aquesta subvenció.
Més que res que l'empadronament a Sant Just comporta uns beneficis
tant per a les persones que s'empadronen com pel mateix municipi.
Per tant, demanareu que sigui obligatori o presentreu en alegacions?
Nosaltres vam preguntar això en el ple,
però no se'ns va acabar de donar una explicació massa lògica.
A partir d'aquí, el següent pas l'acabarem d'estudiar internament,
perquè, com has dit al principi, va ser bon,
i nosaltres aquesta setmana fem les nostres reunions internes
i ja valorarem quin és el següent pas que hem de fer,
si l'hem de fer o no, i quin farem.
Clar, perquè en principi hi ha un període d'exposició,
no? Entenc que es poden fer encara algunes delegacions.
Sí, correcte.
Després també ens va sorprendre que el pagament de la subvenció
a les persones beneficiàries es fa així cada sis mesos,
tenint en compte que són persones que...
L'ajut va destinat a persones que no tenen uns sous excessivament alts
i que va amb la idea d'ajudar-los a pagar el lloguer cada mes,
que la subvenció se'ls liquidi cada sis mesos.
Clar, això els produeix un desfasament de liquiditat,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Si creieu que hauria de ser anual, per exemple, o...
O mensual.
Val. Ah, val, val.
Que el lloguer es pagar cada mes.
Sí, com que el lloguer el pagues cada mes,
si et reps la subvenció de l'Ajuntament cada mes,
doncs és més fàcil.
Per organitzar-te l'utjuntament.
Exacte, les finances i tot plegat.
I bé, i després vam plantejar algunes casuístiques
que tenien més a veure no tant amb la renta i el lloguer,
sinó la barreja de les dues coses,
que és l'esforç que acaba fent cada unitat de convivència
en pagar aquest lloguer.
No és el mateix, doncs, rentes mitjanes pagant lloguers mitjans,
al final l'esforç que han de fer és superior
que una renta alta pagant un lloguer alt.
Tenint en compte que en els dos casos
tinguessin la mateixa subvenció.
Perquè en principi aquesta subvenció t'aprendrà
de cada situació particular.
Sí, però el que vam dir és això,
que es tingui en compte l'esforç.
Això en les bases no queda detallat.
No queda detallat exactament.
L'esforç vols dir el que es destina del sou, no?
El tant percent del sou, sumat, eh?
En proporció.
Que la unitat de convivència,
o sigui, els ingressos de la unitat de convivència,
el tant percent que es destina, finalment,
a pagar el lloguer,
un cop descomptada la subvenció.
No vull fer ara aquí una exposició,
perquè la ràdio, que no és visual,
pot ser una mica sofisticat.
I, Carme, no vull que et canviïn de canal.
I després també vam plantejar
també alguna altra casuística,
en cas de que, per exemple,
una parella, que sí que són parella,
i que tenen un fill a càrrec,
i que pot produir una situació de separació,
aleshores ja no serien dues persones,
sinó una.
Que es podria mantenir la subvenció en aquest cas.
Exacte. O, si més no, durant un temps,
fins que aquesta persona pugui trobar una altra alternativa.
Més que res, que ja tens el pal de la separació,
que, a més a més,
tinguis el pal que a sobre et fa...
Tens aquesta ajuda, no?
Sí, correcte. Més que res, això.
I bé, ja està.
Doncs això pel que fa, exacte,
un d'aquests punts veurem,
en principi, això,
es van aprovar aquestes ajudes,
ara hi ha aquest període d'exposició,
després, en principi, ja començarà a aplicar-se.
També es van aprovar les bases
per optar a la subvenció de l'IBI
pel 2017, 2018 i el 2019
i s'amplien una mica, també,
aquestes subvencions, no?
O les persones que poden accedir,
i sigui, canvia una mica el tipus de perfil
que hi podia accedir fins ara, no?
Ara es demanava un requisit concret
més vinculat amb l'edat
i ara es passa a tenir en compte la renda.
Correcte.
Esteu d'acord amb aquest canvi?
Sí, sí, nosaltres vam votar a favor en el ple.
O sigui, tot el que sigui ajudar la gent
a poder pagar l'IBI, endavant.
Aquests, doncs, eren punts vinculats
al tema de subvencions o d'ajudes
i després també es va parlar
a la força d'economia en aquest ple,
tant per la part d'emocions
com la part de punts.
De fet, hi ha un parell
d'un dels punts que volíem comentar ara
que es van tractar com a punts
convencionals per entendre'ns
i després en format d'emoció, no?
Sí, dos.
Exacte.
D'una banda, el tema de les escoles Bressol, no?
Es va aprovar a destinar més recursos
a bonificar tarifes de l'escola Bressol
per beneficiar, en principi,
a famílies que tenen més dificultats
i des del micròfon d'aquí a la ràdio
i també l'altre dia el primer tinent d'alcalde
s'hagi a seguir, no en tenia
perquè des de Partit Demòcrata
no havíeu votat a favor d'aquest punt.
Val.
Vostès avui també ho expliqueu
el resum que pengeu vosaltres
des del Partit Demòcrata, no?
Justament, doncs, parleu en aquest cas
d'un altre posicionament en relació
també al model d'escola Bressol, no?
Sí.
Nosaltres cada mes fem un resum del ple
i el pengem a Twitter i a les xarxes
i a Facebook
i si aquí ja fem una explicació
aleshores, a veure, anem a aclarir conceptes
perquè és cert, durant el ple
hi va haver un debat
que es va produir en dos punts diferents del ple
un primer punt que va ser
quan es va tractar això
de la modificació de les ordenances fiscals
i en un altre punt
que va ser quan es va tractar la moció
i, correcte, en els dos casos
hi va haver un vot diferenciat, val?
Aleshores, anem a aclarir per què
primer de tot hi ha aquest vot diferenciat.
Sí.
En el punt 6, que és on es tractava
això de les ordenances fiscals,
la modificació.
Concretament, la modificació que es va exposar
era la modificació
que no s'acceptava als professors
que canviessin la tarifa que paguen
pel menjar que mengen a l'escola Bressol.
Ells feien, els professors feien una proposta
i se'ls deia que no.
I, segon punt, es canviava la manera
de calcular un tipus de bonificació.
Sí.
Val?
La manera de calcular.
Val?
Però, en principi, aquesta manera
permetia ampliar, no?
Carme, celebro que diguis això.
Ets la primera persona que ens ho diu.
Perquè a la Comissió Informativa
ho vam estar preguntant
fins a dos vegades se li va preguntar
a la regidora d'Hisenda.
de fet, la segona vegada
li vaig haver de demanar
que, per favor, em traduís
el que estava llegint
d'un punt de l'ordre del dia
de la Comissió Informativa
m'ho traduís a un llenguatge
de carrer i català...
Més entenedor, no?
Més entenedor.
Menys tècnic.
Sí, perquè és que no s'estava entenent res.
I el dia del ple
tampoc van ser capaços
d'explicar això
que m'acabes de dir tu.
Però bé, en qualsevol cas,
aquest punt
anava barrejat, a més a més,
amb un altre punt
que era la modificació
d'una ordenança fiscal
amb virtut de la qual
una entitat,
quan fa servir un equipament públic,
ara ho fa via instància
i té bonificada
la taxa d'ús
d'aquest equipament públic
i ara això ho canvien
per via conveni.
Quan una entitat
vulgui fer servir
un equipament públic del poble
seguirà estant bonificat
però en lloc de fer-ho
via instància
haurà de fer un conveni.
Eren els dos punts junts
que es votaven
en el mateix punt.
Nosaltres,
a la nostra reunió interna
que vam fer
respecte al tema
de l'escola Bressol
era abstenció per nosaltres
tal com vam fer
en el punt de la moció
abstenció.
Respecte a aquest segon punt
que era l'ordenança fiscal
de l'un dels convenis
dels equipaments públics
això no ho teníem clar
i vam decidir
que ho preguntaríem al ple
que se'ns expliqués
ben explicat el ple
i per quina raó
es feia aquest canvi
i si ho vèiem bé
faríem l'abstenció
i si no
faríem en contra.
Ho vam preguntar
l'explicació que se'ns va donar
no és raonable per nosaltres
seguim sense entendre
per què es fa aquest canvi
i per això vam votar en contra.
Si haguessin separat
aquestes dues modificacions
de l'ordenança fiscal
Ho vau demanar això
que se paressin?
No, ho fan tot junt.
Aleshores, nosaltres
les aportacions que fem
tant en Comissió Informativa
com al ple
com en Junta de Portaveus
normalment no les tenen en compte
per tant
hi ha moments
que ja dius
vinga, tirem
i ja explicarem les coses
no passa res
tenim els foros
per poder-ho fer
i per tant és això
si s'haguessin sigut
dues modificacions separades
haguessin vist
com el vot
respecte al tema
de l'escola Bressol
hagués sigut el mateix
en un moment del ple
com en l'altre
i respecte al tema
de l'escola Bressol
anem a aclarir també
un parell de posicionaments
el primer que vull aclarir
com a partit demòcrata
és que nosaltres
el que estem
és en contra
de la mala gestió
que entenem nosaltres
que s'està fent
amb els recursos públics
a l'escola Bressol
la d'aquí Sant Just
o en general
la de Sant Just
en segon lloc
també volem aclarir
vull aclarir
perquè és que
al final
els matisos
la gent acaba interpretant
coses que no són
nosaltres estem a favor
que hi hagi una oferta pública
d'escolarització
de 0 a 3 anys
estem a favor
ben gestionat
el següent
és
que és el que es va
qüestionar en el ple
és per què
l'escola Bressol
de Sant Just
costa
no la part
que paguen les famílies
sinó el cost total
per plaça
és gairebé el triple
que el cost
d'una plaça
en el sector privat
en l'oferta privada
de places
d'escola Bressol
per què és el triple?
això no ho sabem
i això és el que nosaltres
no entenem
això fa que al final
les famílies
que accedeixen
a l'escola Bressol Pública
paguin de quota
gairebé el mateix
que la privada
és a dir
20 euros de diferència
quan nosaltres preguntem
per què
se'ns parla
de temes de qualitat
escolta'm
jo he anat
he fet servir
dues escoles Bressol
privades a Sant Just
l'escola Bressol
Tic Tac
i l'escola Bressol
als Berns
i em sento
supersatisfeta
de la qualitat
que he tingut
en els dos llocs
i si hem de parlar
de qualitat
que això
la qualitat
normalment
acostuma a ser
un calaix desastre
perquè és molt difícil
de quantificar
la qualitat
pot ser que tingui
a veure per això
amb els sous
dels treballadors
qualitat
quan es parla
de qualitat
entenc que es pot defensar
en aquest sentit
ara de les col·lectes
si hi ha aquesta referència
concreta
jo no sé exactament
en què hem de basar
el concepte de qualitat
el que sí sé
és
creieu que és car
el manteniment
de l'escola Bressol
Anton
és que costa el triple
si una plaça privada
tu pagues del voltant
de 400 euros
400 euros
i amb això
estàs pagant tot
perquè aquella escola
Bressol privada
no rep subvenció
de ningú
o sigui tu
estàs pagant tot
inclús el benefici
empresarial
si és que decideixen
tenir-lo
en canvi
en l'escola Bressol
pública
estem pagant
també
del voltant
de 400 euros
380 i pico
i tot i així
no estàs cobrint
totes les despeses
a part d'aquests
380
has de sumar
dos cops més 380
per dir-ho d'alguna manera
estic arrodonint molt
els números
per cobrir
tota la despesa
i tot el cost
de la plaça
això és el que no entenem
i després
la quarta reflexió
que vull fer
és
i és una qüestió
més filosòfica
si
estem fent un servei
que és prestació pública
estem prestant
des del sector públic
un servei
hauria de ser
d'accés universal
és a dir
tots els nens i nenes
bebès
de Sant Just
de 0 o 3 anys
haurien de poder
tenir accés
a aquesta prestació pública
i això no és així
hi hauria d'haver més places
vol dir
no sé
com s'ha de traduir això
però el que sí sé
és que a l'escola
a l'escolarització obligatòria
primària i ESO
hi ha garantida
tots els nens i nenes
tenen garantit l'accés
una altra cosa
és que després
els pares
decideixin
escolta'm
en lloc de portar-la a la pública
la porto al concertat
o al privat
però tots els nens
tenen accés
en canvi a l'escola Bressol
de 0 o 3 anys
això no passa
i és més
però això passa
en molts municipis també
pel tipus d'oferta
que hi ha
que és una oferta més limitada
que la reflexió que faig ara
ja és més filosòfica
en el cas general
i l'altra qüestió
també
que també a nosaltres
ens fa avarrontar el cap
i això sí que va sortir el ple
igual que amb la llei
de la dependència
tu tens
ets beneficiari
en tant
la situació de la persona
beneficiària
el malalt
o la persona gran
que està
amb dificultats
i tu pots escollir
si això
ho fas a casa
o el portes a un centre
en l'educació
o en el cuidado
de 0 a 3 anys
hauria de ser el mateix
les famílies
independentment
de l'opció que escolleixin
tenir-los a casa
i fer-se en càrrec
ells
fins que vagin a P3
o portar-los a una escola Bressol
escolta'm
potser hauríem
des de l'estat
des del govern
facilitar
el mateix tipus d'ajudes
perquè puguin optar
a fer els dos
o tres
o diferents tipus
de modalitat
d'educació
que es vulgui fer
i com creus
que s'hauria de facilitar
doncs això
o sigui
per exemple
tenim exemples
com la llei
de la dependència
tenim exemples
per exemple
però en principi
és diferent
perquè se suposa
que l'educació
0 a 3
va més enllà
que sigui un espai
de guarderia
que és el que s'intenta
potenciar
que sigui un espai
d'educació
hi ha moltes famílies
que pensen
que de 0 a 3 anys
el millor que poden fer
amb els nens
és tenir-los amb ells
a casa
i no ho poden fer
perquè han d'anar a treballar
i per això
han de fer servir
l'escola
llavors vol dir
que l'Ajuntament
hauria de bonificar
aquestes famílies
per conciliació
anem a ser justos
i rigorosos
no sé a què et refereixes
potser va més enllà
d'un Ajuntament
potser va més enllà
d'un Ajuntament
però el que vull dir
és que hi ha famílies
que consideren
que l'educació
dels seus fills
o dels seus nadons
l'educació
i el cuidado
perquè de 0 a 3 anys
sobretot
el que necessiten
són molts cuidados
de 0 a 3 anys
fer-la ells
no necessàriament
portar-los a un centre
però això no ho poden fer
perquè han de treballar
i de fet
les escoles bressol
inicialment
i això ens haurien
de tirar enrere
en el temps
van néixer per això
perquè les mares
treballaven
i el cuidado
dels bebès
no ho podien fer
si no havien de deixar
treballar
i per això
també en el seu dia
va sortir la necessitat
des del sector públic
de donar cobertura a això
perquè les famílies
que no tenien
tants bons ingressos
i per tant
no podien pagar
escoles bressol primades
que era l'únic
que hi havia
aquelles mares
i aquells pares
sí que es veien obligats
i forçats
a deixar de treballar
si volien tenir fills
i per això
ve la necessitat
del sector públic
de cobrir això
perquè aquelles famílies
amb no tants bons ingressos
poguessin igualment
no renunciar
i seguir treballant
que això
pot ser una causa
de marginalitat
en el futur
per tant
crec que la reflexió
va més enllà
d'estar cada 6 mesos
o cada 8 mesos
presentant la mateixa moció
demanant que la Generalitat
pagui més diners
que és el dia de la marmota
que va dir
són uns diners
que fa molts anys
que no es paguen
són diners dels ciutadans
que es paguen
via impostos
que els paguem
a l'Estat
a la Generalitat
i a l'Ajuntament
i els ciutadans
paguem impostos
paguem impostos
en general
però el manteniment
de les escoles bressol
sí que hi havia
una partida
no compromesa
o sigui
hi havia una partida
que s'havia compromès
la Generalitat
i que fa molt temps
que ha deixat de pagar-se
jo no entraré al debat
si aquesta administració
en deu més
com a administració
aquest o aquell
o aquell d'allà al costat
perquè a nivell de carrer
o sigui
què els estem explicant
a la gent del carrer
la gent del carrer
paga impostos
i ja està
i l'únic que vol
és que a canvi
d'aquests impostos
els serveis que necessita
estiguin ben coberts
i se'ls hi prestin
des de l'Estat
els que es presten
des del sector públic
a veure
si comencem aquí
a marejar-los
que si aquesta administració
que recapta això
paga o no paga
deixa de pagar
escolta'm
per tant creieu
que hauria una reformulació
del model
d'Escola Bressol
portem també aquest debat
al punt d'origen
o sigui
l'Escola Bressol
havia d'estar finançada
30-30-30
30 la Generalitat
30 l'Ajuntament
30% les famílies
la Generalitat
rebia diners de l'Estat
del Govern de Madrid
i el Govern de Madrid
talla l'aixeta
talla l'aixeta
com es paguen
les coses
s'han de prioritzar
quan et redueixen
els ingressos
i això qualsevol família
ho entén
si et redueixen
els ingressos
has de prioritzar
i l'Escola Bressol
el que va passar
no és que deixessin
els ajuntaments
de cobrar diners
aquell 30%
deixessin de cobrar-lo
és que
en lloc de fer-ho
la Generalitat
ho va passar
a fer la Diputació
jo crec que el ciutadà
a nivell de carrer
que ho faci una administració
o ho faci una altra
és d'un tecnicisme
que marejar-los amb això
no sé si és correcte
no sé si és correcte
aleshores
més que res que no ens entendran
i després diran això
que els polítics
estem en un núvol
i aleshores en aquest sentit
doncs
simplement és això
o sigui
tot el que us he comentat
respecte a l'Escola Bressol
i insisteixo
el dia de la marmota
cada 8 mesos
tenim aquesta moció
cada 8 mesos
al final és una moció
en aquest cas
per això
la part concreta
era que referia
aquells diners
que es van destinar
també per pagar
la part d'escoles concertades
aquest temps concret
de la moció
vull dir
no dic la part
que formava part
del punt
sinó la moció
en concret
que presentaven els equips
de govern
aquí tenim
la barreja ideològica
de partits
com Movem
que són de
naturalesa
més aviat comunista
i aleshores
aquesta qüestió
de les escoles concertades
els trenca els esquemes
jo ja ho entenc
però és el que he dit
ja li vaig dir en el Just
en el Play
i ho he dit ara aquí
i ho he dit abans també
o sigui
al final estem parlant
de l'educació obligatòria
la que l'Estat
diu que s'ha de prestar
i que és obligatori
i com que aquest és un país lliure
hi ha diferents maneres
els pares
a més a més
tenim garantit
garantit
el dret d'elecció
del centre escolar
dels nostres fills
l'educació
dels nostres fills
és un patrimoni
exclusiu
de la família
i se cedeix
una part
a l'Estat
perquè
com a societat
ens va bé
que tots
tinguem
les mateixes competències
però
hi ha altres qüestions
que són
a criteri
de la família
aleshores
l'escola pública
és una oferta
i l'escola concertada
n'és una altra
i l'escola privada
n'és una altra
l'escola concertada
l'únic que s'està concertant aquí
és que
des de la Generalitat
els sous dels professors
de l'escola concertada
els paga la Generalitat
no els paguen les famílies
les famílies
el que acaben pagant
amb les quotes que paguen
de més a més
a diferència de l'escola pública
són altres serveis
que es presten en aquella escola
i que potser a la pública
no es presten
i que per això
potser
no els acaba de convèncer
o X raons
hi ha milers de raons
perquè també hi ha un tema
de valors
de religió
depèn de cada cas
exacte
cada família decideix
i després hi ha l'escola privada
que a l'escola privada
són agrupacions de professors
i de pares i de mares
segons els tipus també
que decideixen
que s'ho fan tots ells
l'únic que volen
és saber quines són
les competències
que han d'assolir els seus nens
per tenir la titulació oficial
i estar en equilibri
dintre de la societat
doncs bé
és això
a les escoles concertades
el que es paga
són els sous dels professors
segons el Lluís
i el Just
què havien de fer
la Generalitat
deixar de pagar
els sous dels professors
de la concertada
malgrat que estan prestant
educació obligatòria
castigant a les famílies
que escolleixen
la concertada
perquè potser
hi ha famílies
que volen
que els seus fills
a part de
les competències troncals
o generals
en aquest cas es feia referència
a una partida concreta
que en principi
s'anava destinada
per una altra cosa
per pagar els sous dels professors
és a dir
la reducció d'ingressos
que va fer l'Estat
cap a la Generalitat
va ser dràstica
en tots els sentits
i es van haver de prioritzar
dintre de l'educació
de tot el que és
el món de l'educació
es va prioritzar
poder pagar els sous
dels professors
que treballen
a la concertada
clar
evidentment
perquè és una obligació
de l'Estat
una obligació
perquè ho diu l'Estatut
que l'educació
és obligatòria
de 6 a 16
Parlem d'un altre tema
abans de marxar
perquè també
va ser un altre dels temes
que hem d'estat
aquest tema
sempre dona per molt
però bé
en tot cas
parlem doncs
d'això
de l'aplicació
del romanent
perquè es va parlar
al ple
de quin era
el romanent
i després també
es va presentar
una moció
en relació justament a això
perquè els ajuntaments
no poden reinvertir
aquest superàvit
en inversions
que no siguin
financerament
sostenibles
segons això
és el que dicta l'Estat
i per tant
d'alguna manera
es demanava
la modificació
de la regla
de la despesa
perquè cada consistori
pugui decidir
on es destinen
aquests diners
que en aquest cas
estàvem parlant
d'una xifra alta
en relació
a l'últim any
veu votar a favor
d'aquesta moció
des de partit demòcrata
tot i que
la resta de partits
de l'oposició
no s'hi va ensumar
en aquest cas
bé
cadascú
donarà l'explicació
que cregui
nosaltres
efectivament
estem a favor
al final són diners
s'enjustenques de més
entenem que
aquests diners
els hem
o sigui
han de revertir
en el poble
i a més a més
sent un ajuntament
bé
que no té tant deute
a nivell d'ajuntament
si sumem promonsa
sí que tenim deute
però com que només
és a nivell d'ajuntament
doncs sí que
home
aquests diners
n'hem de poder disposar
lliurement
lliurement
per poder
decidir entre tots
quins són
els aspectes
els espais
les inversions
que són més necessàries
i això
que vingui restringit
per criteris
des del govern de Madrid
de temes de sostenibilitat
financera
etcètera
clar
limita molt
i això no és correcte
nosaltres entenem
que aquí
això s'ha de tirar endavant
o sigui
s'ha de poder
tenir més llibertat
i que des del
que és l'ajuntament
i des de la ciutadania
dels pobles
es pugui decidir
amb més llibertat
què fer amb aquests diners
per això també vam proposar
doncs
que una part d'aquest
romanent
es pugui decidir
amb un procés participatiu
que els veïns puguin
decidir
no?
on prioritzar
les inversions
confieu que l'estat
canviï aquesta norma?
sí, sí
veiem bé
però confieu que
pugui tirar endavant
això també li vam preguntar
al primer tinent
a nivell del partit demòcrata
nosaltres vam estar preguntant
també a nivell
del partit demòcrata
el congrés dels diputats
ha sigut
de fet el partit demòcrata
que va presentar la iniciativa
perquè això es modifiqui
i nosaltres
a la música també
s'ha presentat
a diferents ajuntaments
sí, s'ha presentat
a diferents ajuntaments
a la diputació
es va pactar un text
entre totes les forces polítiques
i es van aprovar
bé, va ser en dues mocions
aquí
que és el que jo vaig dir
en el ple
aquí es van ajuntar
els dos textos
però a més a més
en els acords
que és el que
més pesa de la moció
aquí
el govern tripartit
d'aquí va voler
afegir més punts
el qual distorsionava
el que eren els acords
dels acords
aprovats
en consens
i bé
nosaltres aquí
vam fer un vot
de generositat
de dir
bueno
votem a favor igualment
perquè l'esperit
hi és
és el mateix
però home
que a última hora
afegiu nous punts
doncs
que fan que no sigui
el mateix text inicial
doncs no està bé
però bé
no vull debatre això
nosaltres simplement
el que vam dir
és que estem a favor
que això es pugui decidir
amb més llibertat
que no hagi de ser
només en arreglar carrers
i a nivell de Madrid
ja ho veurem
perquè a mi també
el que em diuen
és que a Madrid
la lògica
dels pactes
és una altra
per tant
no sé
exacte
esperem que
aquí hi hagi
no podem
sí
seria fer política ficció
sí
bueno
és que
i crec que també depèn molt
dels pressupostos generals
de l'estat
i això
ja veurem quan s'aprova
dependrà molt
de les primàries
del partit socialista
així que
potser finals de maig
ho veiem
ho anirem veient
i bé
ja per acabar
també en aquest resum
que heu publicat
a Twitter
també deieu que no us agrada
les pobres respostes
dieu que es donen
als veïns
que venen
el ple queixar-se
sí
venen veïns
es fan l'esforç
d'empassar-se
dos hores
tres hores
de ple
i després
quan fan les intervencions
doncs les respostes
acostumen a ser
molt vagues
i sense aclarir
o sense assumir
gaires compromisos
i aleshores
això tampoc
no ens sembla bé
o sigui
teníem uns veïns
de Mas Lluí
queixant-se
del bar
que tenen a sota
que fa molt soroll
i que a més a més
sembla que el límit
de la terrassa
s'estan accedint
del límit de la terrassa
o si més no
no ho tenen
correctament marcat
aquesta queixa
a nosaltres
no és la primera vegada
que la sentim
i la resposta
que se'ls va donar
o els de l'equip
de futbol
de l'Atlètic
Sant Just
que també van venir
i van fer una felicitació
una queixa
i també la resposta
que se'ls va donar
tampoc va ser massa
massa clara
no sé
no inspiren confiança
aleshores
doncs això
Bé
en tot cas
és el que va donar
de ser aquest ple municipal
ple intens d'abril
avui n'hem parlat
amb la portera
del partit demòcrata
Sant Just Laia Flotats
gràcies
gràcies a vosaltres
que vagi bé
i que arribi el bon temps
de la primavera
a veure
avui encara no hem fet el temps
després a veure si ens ho explica el Carles
que encara que ens queda una setmana
de Quinto Tapa
i el diumenge
tenim la festa de primavera
i escolta'm
exacte home
de fet això t'anava a dir
que entre Sant Jordi
el Quinto Tapa
i les últimes festes
de la dança
el comerç
i també casa regional
generalment les últimes setmanes
Sant Just està
molt viu
però esperem això
que el que queda de setmana
i el cap de setmana
sobretot
podrem gaudir de bon temps
i acabar de disfrutar
del Quinto Tapa
i de tot plegat
esperem que sí
moltes gràcies
Laia Flotats
gràcies Carme
adeu bon dia
Adéu
Gràcies