This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bé t'aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants, els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610 777 015.
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
Cap Sant Jus, Avinguda Indústria, sense número.
Passa minut d'un quart d'una del migdia.
Aquest hora el que fem és parlar d'art,
perquè aquest vespre s'estrena una exposició que en gent està,
és la mostra Dibuixant Línies,
una exposició d'escultures i dibuixos
que omplirà els espais del celler de Can Gent
fins al dia 4 de juny.
En parlem avui amb l'artista Miquel Planes,
el tenim aquí a la ràdio.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'aquest Dibuixant Línies
que s'estrena aquest vespre aquí a Sant Just
i que no sé si és el primer cop per això
que es pot veure aquesta mostra
o ja ha passat per altres llocs.
No.
Alguna peça, alguna escultura gran,
venen ara d'una exposició que estava a Mallorca,
una exposició que organitzava el govern Baleà d'allà,
i després alguna petita va estar també a alguna exposició,
però la majoria són peces noves.
I són escultures i dibuixos, eh?
És una combinació de totes dues parts.
Per què aquesta idea de combinar-ho?
T'hi vas anar trobant a mesura
que vas pensar en l'exposició de Dibuixant Línies?
No.
Treballo entre escultura i dibuix.
Deu fer 30 anys que ho porto a sobre,
al mes,
i sempre combino les dues coses.
Estranjament presenta una cosa i no l'altra.
Sempre són camins bastant paralels,
que funcionen com molt en sintonia,
no és que se repeteixin,
però un ajuda l'altre
i es van treballant sempre a l'hora.
Puc fer escultures mentre faig dibuixos i viceversa.
Tot tenen unes semblances,
una temàtica la mateixa,
però en canvi la manera d'abordar aquestes temàtiques,
de tractar-la, de manipular,
són distintes.
i per això el que no puc fer amb escultura
ho puc fer amb dibuix i exactament.
Per tant, es complementen, no?
Totalment, sí, sí.
I per tant,
en aquest cas concret,
han creat aquest dibuixant línies.
Per què aquest títol?
No ho sé.
Les títols a mi sempre se'm donen molt mal.
Això ens ho diu que són els artistes, eh?
Quan comencem a parlar dels títols
i de si han de tenir o no títols les obres.
Normalment no ho posa títols.
Si ho posa són animàtics o ja els ho sé
i tampoc crec que les peces s'expliquen soles.
Amb el títol de l'exposició
suposo que volia explicar una certa obsessió
per això,
per el tema de les línies.
Utilitzo molt de línies
en aquesta exposició moltíssim
i és com una espècie de reiteració,
dibuixar línies,
perquè bàsicament el dibuix,
el dibuix d'ataca,
és molt lineal,
és una eina teòrica molt lineal,
per tant seria reiteratiu.
Però intentava explicar aquesta obsessió
per aquestes línies
que per a mi treballen el paisatge.
Treballo sobre l'idea del paisatge
i a través d'aquestes línies
transformo aquest paisatge
que m'envolta i que conec
en aquestes escultures i dibuixos.
Per tant,
això ho pot captar
per dir-ho de la manera d'espectador
quan vingui, no?
Sí,
si no ho captés
és que té un problema
de greu
i hauria d'anar a l'oculista.
Sí, sí,
és...
Per això hi havia aquesta idea
d'intentar plasmar aquesta obsessió,
de dibuixar línies.
Era un tema...
Un altre que estic preparant
per un catàleg,
el títol,
també ve una mica
en aquest sentit,
és un títol que serà bastant estúpid
perquè està en anglès,
a mi me molesta molt
posar títols en anglès,
però aquí m'agradava molt
perquè aquesta es titularà
Ofegar pels dibuixos,
que en anglès
seria Drawing by Drawing,
que són dues paraules
molt semblants.
Sí.
Era també homenatge
a una pel·lícula
que m'agrada molt,
també,
que és Drawing by Numbers
del Peter Greenaway
i era una mica
aquesta idea
del dibuix,
de reiterar-se
en aquell tipus
de procés de treball.
L'exposició s'estrena
avui a desquarts de vuit del vespre,
no sé si faràs alguna explicació
com ho has plantejat.
No,
tenc un amic meu,
un gran arquitecte
que és el Carlos Ferreter,
que a més és veí d'aquí
de Pau,
que farà una petita
aixecat
de la Pau,
de la Pau,
de la Pau,
de la Pau,
que farà una petita pinzellada.
No som molt d'explicacions,
jo.
Després,
així en particular,
a veure,
no som d'explicacions,
soc professor,
és a dir,
se'm verien
una mica estúpid.
Per de la teva pròpia obra,
no?
De vegades costa més,
potser.
M'agrada més,
és que si a vegades expliques,
trenques possibilitats,
és a dir,
m'agrada més insinuar
i que la gent pugui interpretar
després,
si de cas ho podem discutir,
podem entrar
en matisos,
però prefereixo
deixar una porta oberta
que no anar-ho explicant.
És com,
sempre ho explico
a vegades als meus alumnes,
una obra d'art també
o una exposició,
és com un acudit.
Si te l'han d'explicar,
ja no és un acudit.
O rius,
perquè l'has entès
i l'has captat,
ni que sigui
deu hores després,
però si t'expliquen
per què d'acudit
l'han trallat,
ja no serà
aquella gràcia.
Però això no.
Si no,
després ja podem explicar
l'acudit,
acabar-ho de riure,
més i tal,
però l'ha d'acaptar
l'espectador.
Per tant,
exacte,
una mica suposo
que és aquesta idea
que de vegades
els espectadors
potser volem entendre molt
i es tracta més de sentir,
no?,
a l'hora de mirar les obres.
Sí,
ja fa,
i ara que estem
més a la ràdio,
jo sempre poso
un exemple
molt interessant
quan va sortir
a Catalunya
una emissora ràdio
que es deia
Catalunya Ràdio,
té el dia
102.8
i sempre
la primera publicitat
que van dir
era
el 102.8
no ho trobes
i arribes.
Jo crec que en l'art
també no ho pots trobar.
i has d'arribar.
Tardaràs més,
menys,
però la possibilitat
d'anar sempre
descobrint
en aquella peça
alguna cosa
distinta,
algun valor,
algun punt,
alguna cosa
que fins a aquest moment
no t'havies adonat
és el que li dona
la gran riquesa.
Doncs avui,
a dos quarts de vuit,
es podrà veure
aquesta mostra
dibuixant línies
a aquesta exposició
que s'inaugura
aquest vespre
al celler de Can Gent Estai
que es podrà visitar
fins al dia 4 de juny.
Avui n'hem parlat
amb l'artista
Miquel Planes.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
Gràcies, adeu, bon dia.