Tornem aquí a la segona hora del Just a la Fusta,
al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui és dilluns, 17 de juny del 2019.
Ja són les 11 i 19 hores del matí.
Avui tenim amb nosaltres a l'estudi de ràdio
en directe Josep Perpinyà, el nou alcalde de Sant Just,
reescollit aquest passat dissabte 15 de juny,
al migdia, a l'acte del Ple de Constitució
de l'Ajuntament de Sant Just per als propers 4 anys,
a més d'anomenar els 17 regidors i regidores
que en formaran part.
Hola, bon dia, Josep.
Què tal, bon dia, com esteu?
Bon dia, bé, molt bé, enhorabona, felicitats.
Molt content, estic molt content i, la veritat, molt agraït.
Com assumeixes aquesta alcaldia per al nou mandat 2019-2023?
Doncs mira, aquest cap de setmana
i aquestes primeres hores que estem ara al despatx,
perquè estem acabant de constituir totes les coses
per fer-ho ofici el dia 27,
hi ha una il·lusió que jo et diria més gran
que als darrers temps, no?
I mira que això estàvem il·lusionats
i estàvem apassionats per la nostra feina, no?
Però és evident que aquesta confiança
que ens ha donat, doncs, als veïnes i les veïnes,
el resultat, doncs, molt positiu que va haver-hi
pel Partit Socialista i el pacte de govern en Movem,
doncs fa que tots aquells projectes
que tens damunt de la taula els afrontis, no?
I els afrontis, doncs, amb moltes ganes,
veus un equip molt experimentat, amb molta experiència
i bé, doncs, evidentment, amb més ganes que mai, et diria, eh?
Perquè ho veig, s'ha generat una il·lusió a l'entorn meu
i a l'entorn nostre, que això t'encoratja, no?
Per tant, vam sortir molt il·lusionats el dissabte del ple i endavant.
L'equip de govern s'acabarà de formalitzar el dia 27, entenc?
Sí, el ple, convocaré ple el dia 27
per aprovar el cartell PAS
i, per tant, totes les responsabilitats
que han d'assumir els homes i les dones
que han estat escollits dins aquest govern,
entre PSC i Movem,
i, evidentment, hi ha molta feina a fer a aquestes hores, no?
I ens unem uns dies perquè ho fem bé,
ho podem explicar als companys de l'oposició en temps
i arrenquem amb força, no?
Aquest matí, ara he convocat equip de govern a la una,
doncs distribuïrem les funcions
a aquelles persones que han de fer
o impulsar el pla d'actuació municipal,
el pla d'inversions
i, evidentment, els objectius a cada regidoria
avui s'iniciaran amb una base
que és el pacte de govern
i també els programes electorals dels partits
que estem governant, no?
És una feina que has de fer ara
i que, evidentment, no són documents tancats,
però són documents que ja marquen aquesta acció de govern, no?
Els propers quatre anys tenim un gran repte.
Un.
Hem d'adequar els serveis públics
a una actualitat diferent
que ens ha deixat la crisi econòmica.
I, per tant, la manera d'accedir als serveis públics,
les bonificacions, les prestacions,
ha d'arribar molt més a les classes treballadores.
Precisament, t'anar a preguntar
quines prioritats i línies de treball
té en ment aquest nou govern.
Doncs, mira, aquesta és una.
És a dir, la crisi ens ha dit moltes coses.
Una és que hi ha una franja de població
que, doncs, ho passa malament.
Per tant, aquesta estarà al màxim atesa
com no podia ser d'una altra manera.
Per l'altra banda,
en aquests moments seríem 450 persones sense feina
i també abocarem tots els recursos necessaris
en polítiques molt personalitzades
a conèixer aquests perfils
i adequar aquesta oferta laboral.
Per l'altra banda,
que et dic en general,
el que et estava dient,
és a dir,
la classe treballadora de Sant Just
té menys diners que abans.
Per tant, els serveis públics
s'han d'adequar
i que aquests indats d'accés
siguin més elevats.
Hem de treballar molt
la tarificació social
de determinats serveis.
Això vol dir, també,
un equilibri econòmic
i una fiscalitat diferent
amb aquestes persones o famílies
que accedeixin als serveis públics.
I, per l'altra banda,
jo crec que hi ha reptes
de molt contingut.
Un és l'habitatge.
L'habitatge que hi ha molt de consent.
L'habitatge és un problema.
Els preus són elevadíssims.
El capital ha sigut molt agressiu
i, per tant, especulat.
I aquí, malgrat,
jo sempre ho explico,
l'habitatge hauria de ser tractat
com una política d'estat,
com és l'educació,
la sanitat i els serveis socials.
No ho és, en aquests moments.
Jo crec que l'estat
i la comunitat autònoma,
en aquest cas la Generalitat,
no ha fet els deures
i ens trobem
en una situació molt greu.
Els ajuntaments
no tenim tanta musculatura
com aquestes grans administracions,
però hi posarem totes les ganes
i augmentarem el parc públic
de lloguer
de forma significativa
i abocarem molts recursos
a la rehabilitació
dels habitatges
que ja estan construïts.
Per tant,
l'habitatge és un repte.
Per l'altra banda,
la mobilitat.
La mobilitat,
el cotxe ens menja.
El número de matriculacions
en els darrers temps,
cotxes nous,
no canviar el cotxe,
però això no és un problema local,
és un problema de l'àrea metropolitana,
és un problema de país.
Per tant,
hem de reforçar
més que mai el transport públic,
hem de reforçar
més que mai alternatives
aquest cotxe,
que ja les hem anat explicant
i ja les hem anat implantant,
i per l'altra banda,
també connexions
a peu i en bicicleta,
que hem començat també
inicialment
a fer propostes,
alguns documents
i algunes coses
estan aprovades,
com el corredor verd,
que ha d'anar a Torre Blanca
al parc de Collserola,
les connexions
a peu i en bicicleta
al Mas Juí,
al centre del poble,
per l'altra banda,
aquesta connexió
també per l'Avinguda
a Baix Llobregat
des de Sant Jús
o la carretera real
fins a l'Hospital Brogi
i aquesta unitat
diguem-ne tan productiva
que tenim
a Sant Jús Portadiagonal,
són temes de mobilitat
que són molt necessaris.
En temes de medi ambient,
doncs,
hem de jugar molt fort.
És un repte mundial.
Hem fet moltíssimes coses,
moltíssimes coses,
però el canvi climàtic,
això és una realitat,
i per tant,
hem de reduir
al màxim possible
la contaminació,
hem de jugar fort
amb la gestió
de residus
amb contenidors intel·ligents,
hem de fer
tot un acompanyament
de polítiques energètiques
a aquelles persones,
a aquelles famílies,
a aquelles empreses
que vulguin fer un salt
amb polítiques energètiques
alternatives,
i finalment,
et diria,
evidentment,
els temes d'acció social
no els podem perdre,
hi ha programes
de la taula
de salut mental,
els programes
d'acompanyament
a la gent gran,
etcètera, etcètera.
De reptes,
com veus,
n'hi haurien molts,
i podria estar aquí parlant
molta estona,
perquè el pacte de govern
precisament explica
tots aquests temes
que ens inquieten.
volia preguntar també,
perquè, clar,
per aprovar totes aquestes mesures
cal una majoria, no?,
en els plens,
i ara,
amb la coalició que hi ha
entre els socialistes
i Movem,
l'Ajuntament queda
minu dia.
Falta un, sí.
Com ho preveus,
això?
A veure,
nosaltres sempre hem negociat
moltíssim dintre
l'equip de govern,
moltíssim,
tota la vida,
perquè si algú es pensa
que governar tres,
no?,
encara que tenies
més vots
dels necessaris,
però governar tres partits
en una coalició de govern,
permanentment
estàvem negociant
dintre del govern,
permanentment,
perquè tot no ho vèiem igual,
i això és normal, no?,
hi havia discrepàncies,
i per tant
negociàvem moltíssim.
Ara hem de negociar
una mica més,
però potser
en un escenari del costat,
no?,
que seria l'oposició.
nosaltres m'ha estesa,
eh?,
aquest govern
és un govern
amb la porta oberta,
i per tant
ho farem
des del primer dia,
ja hi ha reunions,
ara hi ha muntades,
doncs,
evidentment,
per explicar a l'oposició
totes aquestes iniciatives
o aquests passos inicials,
i el que hem de fer
és seguir
la mateixa tònica
de negociació,
doncs,
diàleg,
negociació i pacte,
però en aquest cas,
doncs,
ja et dic,
no tan dins a casa,
no?,
que ja ho fèiem,
que ja estàvem habituats,
és una cosa normal,
no?,
discutíem molt
i li donàvem
moltes voltes
a les coses,
i ara un d'aquests partits
està a l'oposició,
però seguirem fent això,
no?
Us va sorprendre
que per assemblea Esquerra...
Bé,
jo és una decisió
que poc puc valorar,
el que sí dic
és el mateix
que vaig dir sempre,
és a dir,
abans de les eleccions municipals,
personalment,
vaig dir que el pacte
que jo personalment
i que el meu partit volia
era el tripartit
amb Esquerra Republicana
i movem.
Els tres partits
hem fet una feina
extraordinària
al llarg de la història,
no?,
la meva opinió personal,
doncs,
la puc tenir,
però és una qüestió
que és més lògica
preguntar-se-la a Esquerra,
no?
A mi em sap greu
aquesta situació,
jo crec que
haguéssim sortit,
doncs,
l'experiència
d'Esquerra Republicana
i l'experiència
dels companys de govern
que tenien responsabilitats,
doncs,
és evident ara
que l'hem d'assumir nosaltres
i també tenim gent,
homes i dones
molt qualificades
per fer això,
jo crec que ha estat
més una decisió
en clau nacional,
no?,
perquè els programes
eren molt similars,
la manera d'entendre
el Sant Just també,
les possibles responsabilitats
que podia assumir
cada company i companya
tampoc,
no va haver-hi un document
que es va votar,
no hi havia un document elaborat
que es votés
a l'Assemblea Esquerra Republicana,
eren altres coses
que he de respectar
i, per tant,
a més,
amb contingut,
jo crec que el que està passant
al país,
doncs,
evidentment això
té una importància
molt significativa.
Sí que
em inquieta una mica
i em preocupa
els pactes
que hi ha hagut
a nivell nacional
per tot arreu,
perquè
aquesta visió històrica
de pactar
doncs,
amb aquells partits
que eren,
que estaven,
diguem-ne,
molt a prop
o que
estaven molt a prop teu
de la ideologia
que portaves,
no?,
doncs,
això s'està trencant.
Quants ens portàveu
a pactar amb vosaltres?
Sí, des del 83.
Va haver-hi un moment
que Esquerra Republicana
no entra en el govern,
queda el 2007-2011
i també va haver-hi un moment
que el govern
també va governar
en minoria,
per tant,
encara que sigui
un període curt,
i les coses
van funcionar.
Per tant,
això depèn
del teu tarannà
i depèn també
de la voluntat
d'aquesta mestesa,
per tant,
nosaltres la tindrem
i per les converses
que hem fet
a aquestes hores
amb els companys
de l'oposició
estic convençut
que ens unirà
a moltíssimes coses.
Per tant,
el pacte,
menys aquest curt període
que et digues,
és del 83.
Per tant,
no hi ha pactes
a Catalunya
tan consolidats
com aquest.
Creus que es poden
dificultar les coses
a l'hora d'aprovar?
Home,
jo espero que no,
almenys no és el nostre
tarannà
i jo crec que poden
fer moltes aportacions
que si les hem compartit
tants anys
les podem compartir ara.
no?
Evidentment,
nosaltres el que farem
és intentar pactar
en primer lloc
aquell que ens uneix
la ideologia.
Ho he dit,
ho vaig dir-ho
i torno a dir-ho,
ho he dit després
i ho vaig dir-ho
el dissabte.
en el discurs.
Què veus en comú,
per exemple?
Com ho definiria
o movem?
No, no,
a veure,
aquí hi ha una ideologia
que és la socialdemòcrata
i hi ha una ideologia
que és la progressista
i d'esquerres.
Per tant,
en aquest escenari,
en aquest nucli,
diguem-ne,
ideològic,
és evident que
Esquerra Republicana
té una presència significativa.
Per tant,
si sabem diferenciar
altres temes,
aquí ens podem trobar
molt bé.
Ens podem trobar molt bé.
Ara,
depèn també
del paper
que vulgui jugar
com a oposició,
és evident també
que el PDeCAT,
per exemple,
el PDeCAT,
Junts per Catalunya,
el pressupost
aquest any
es va abstenir.
És a dir,
que hi ha elements
que són significatius
i que són d'agrair
aquesta visió
de millorar Sant Jus,
no?
I, per tant,
si hi ha coses coherents,
estic convençut
que ens trobem
tots plegats, no?
A l'assemblea
del PSC de Sant Jus
vau votar
per unanimitat
al pacte
amb Movem
per governar...
Sí,
hi havia setantena
de persones
llargues
i va ser
absolutament
unanimitat.
Ja comptàveu
des d'un principi
amb el suport?
Bé, nosaltres
havíem fet
una assemblea prèvia
i la primera decisió
era el tripartit,
també va ser
per unanimitat
i vam dir,
escolta,
si no pot ser
el tripartit
doncs anirem baixant,
no?
És a dir,
pot ser
en Movem
i si no
ens veiem capaços
també de governar
sols,
perquè fixa't tu,
el govern
de l'estat espanyol
sembla ser que
serà més o menys així,
Barcelona
també és en minoria,
per la gran majoria,
no?
Catalunya,
el govern de la Generalitat
també,
que fa dos anys
que aprova pressupostos,
és a dir,
és una tònica
que no és
potser la millor,
no?
Però
als municipis
és molt més diferent,
jo crec que ens uneix
aquella voluntat
de millorar
els teus serveis públics
i que la teva
ciutadania
doncs trobi
un espai
que millora
la seva qualitat
de vida,
no?
I aquest
nucli
o aquest
leitmotiv,
no?
Doncs pot ser
on ens podem trobar
moltíssimes vegades,
no?
Per part nostra,
ja et dic,
hem estat sempre,
sempre,
sempre dialogant,
negociant,
pactant i per tant
és el nostre tarannà.
I les distribucions
de les regidories
ara és el que esteu
pensant més o menys?
Bé,
ja les vaig anunciar
el dissabte
en el ple de Constitució
però el que passa
és que ja només
s'anuncien,
les he de portar ple
i han d'aprovar-se.
Aquest matí
estem acabant
de concretar
perquè hi ha
algunes novetats
que volien fer més èmfasi
en una cosa
en l'altra
però el 95%
del que vaig dir
al ple
de dissabte
de Constitució
que insisteixo
era una informació
era un títol informatiu
ja no s'aprovava això
si tot va bé
no hi ha cap novetat
ho aprovarem
el dia 27.
Perquè fa als regidors
de l'equip de govern
tenim algunes cares noves
com la de Toni Collantes
Correcte,
tenim tres cares noves
Josep Maria Renyer
i en Sòria
Exacte
Aquesta vegada
fa quatre anys
ho entra molta més gent nova
molta més gent nova
Aquesta vegada
tenim una oportunitat
que per això et deia
hi ha un gran coneixement
és a dir
l'equip de govern actual
té un gran coneixement
de com és Sant Jus
de les polítiques
que s'han d'executar
i coneix
i té una radiografia
diguem-ne
de les oportunitats
i de les avantatges
l'experiència d'en Joan Basaganyes
l'experiència de la Gina Pol
l'experiència de la Quima Jimé
d'en Justo Salva
si comences a mirar els noms
té una trajectòria molt potent
però s'ha incorporat
gent també molt potent
ningú discuteix
diguem-ne
l'oportunitat
o la potència
de en Joan Maria Renyer
entre altres coses
conseller de Pasqual Maragall
doncs
en Pedro Sòria
que ve del món empresarial
ha estat directiu
d'una multinacional
d'aquí Sant Jus
però multinacional
en un àmbit molt gran
com diu la paraula
i després el coneixement
també
d'en Toni Collantes
que jo crec que
és una persona
molt coneguda
de Sant Jus
que ens pot aportar
realitats
que estan passant
en el carrer
i en el dia a dia
per tant
la suma
de tots aquests noms
no m'he deixat ningú
que ens sabria greu
diria que no
Joan Basaganyes
Gina Pol
la Quima
Quima Jiménez
Pedro Sòria
Joan Maria Ranyer
Just for Salva
i Toni Collantes
per tant
si t'hi fixes
és molt potent
però molt
molt és molt
doncs alcalde
moltes gràcies
per aquesta primera
entrevista
després del dia
un parell de dies
després del ple de Constitució
de l'Ajuntament
de Sant Just
que vagi
tot molt bé
i fins almenys
el dia 27
que tinguem ja
també les coses
més marcades
més clares
que tinguis bon dia
vinga
gràcies a vosaltres
i gràcies
per donar-me
aquesta oportunitat
i explicar
aquests moments
tan apassionants
molt bé
adeu
adeu
adeu
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pallada!
Fins demà!
Fins demà!
Palmyra!
Digues que del com!
Que del com.
D'acord!
Estem mirant quin color és el teu micro.
Ja està!
Ja està!
Notícia!
D'última hora.
Que avui és l'últim dia que venim ara mateix.
A treballar!
Hem trobat una persona que ens ha dit anem a parlar.
parlar. No sé si el que fem
és enraonar.
Home, parlar i enraonar
és el mateix. No sé, perquè enraonar potser
té un altre sentit.
M'està bé la base, eh?
Quan va dir en el judici
jo parlo i espero que m'hagin
escoltat. Sí, això mateix.
Gràcies per sentir-me
i escoltar-me.
O per escoltar-me i sentir-me.
Això mateix, perquè una cosa
és... Per cert, és una cosa
que es gasta molt i a mi
m'emprenya. Ai, bastant.
Abans de tot això, m'ho dic bon dia.
Bon dia. Bon dia, bon dia.
Felicitats, que és el complès de la Palmira.
Si no ho sabeu, trobeu-ho i feliciteu-la.
És el teu aniversari, Palmira?
I per què no ho has dit abans?
Perquè jo estic aquí, jo, que soc l'espitxer.
Perquè hem quedat, que ho diria la Carme.
Perquè no queda bé, que ho digui jo.
A veure, home.
75!
75, caram! Hola!
No ho sembles, eh, Palmira?
Quan et diuen això, va, si tu creus.
No, quan et diuen no ho sembla.
Felicitats, no?
Per mirar, home.
Moltes gràcies.
75 anys no es fan cada dia.
No, una vegada a la vida.
Una vegada a la vida.
Déu-n'hi-do, per mirar.
Sí.
I què tal aquestes primeres sensations?
No, no...
Doncs la veritat és que veig que van caient.
Moltes gràcies, eh?
De res, de res.
Falteria més.
Ara començarà a sonar el telèfon.
Si parles de sensació,
doncs la veritat és que penses...
Anava a dir un disbrat,
però diré...
Un dia...
Em vaig fent gran.
Però...
És que l'alternativa
és pitjor.
Què vol dir?
Em val.
L'alternativa.
O et fas gran
o et mores.
Per tant,
ens prefereixo fer-me gran.
Clar.
I ara per ara,
doncs no hi estic malament, tampoc.
Home, 75 anys
tampoc és una edat...
O sigui,
és gran, no?
Però...
No ho sé,
tampoc no són...
Aquesta sensació...
Ja has passat l'edat de la tonteria, diguéssim.
Aquesta sensació que tens tu,
jo sí que la tinc,
jo tampoc és tant,
tu sí que en veus que són molts,
perquè els tens molt...
Lluny encara.
Però, mira,
tinc 75,
estic aquí
i...
i endavant.
Exacte, clar.
Amb il·lusió, Carme,
tu el 75,
la barrera del 75,
ja els has passat?
Sí,
sí, fa bastant.
Fa dos dies, eh?
Fa dos dies.
Però el que passa,
que com que no tenia un programa,
no em va poder felicitar.
Ah,
escolta'm.
però ho vam celebrar.
Això meu estava molt ben pensat.
Molt ben pensat, sí.
Perquè tu,
Palmira,
tu ets gèminis.