Comencem la segona hora del Just a la Fusta.
Seguim ara parlant de política municipal.
I per fer-ho tenim amb nosaltres el portaveu del grup de Molem Sant Just,
Lluís Montfort. Hola, Lluís, què tal?
Molt bé, molt bon dia.
Amb el Lluís tractarem diversos temes d'actualitat de política municipal.
En primer lloc, m'agradaria parlar d'una reunió
que van tenir diversos membres de l'Ajuntament, regidors,
amb el conseller d'Educació, Josep Bargallau, per parlar de planificació educativa,
sobretot de l'etapa 03.
Es va parlar d'aquest tema, oi, amb el conseller?
Sí, amb el conseller vam aprofitar per parlar dels principals temes d'educació de Sant Just,
basicament de planificació educativa,
i concretament vam tenir un espai per poder parlar de planificació 03.
És evident que a Sant Just calen més places d'escola bressol
i necessitàvem resoldre aquesta incògnita del compromís de la Generalitat
tant amb la creació d'aquestes noves places com amb la seva ajuda en el sosteniment.
Per tant, ahir va manifestar que realment veia que calia fer una priorització
de places dintre l'àrea metropolitana,
que Sant Just, tal com li explicàvem,
sí que veia clarament que feia falta un increment de places
i que se n'enduïa aquesta demanda per treballar-la
i va mostrar una actitud positiva.
Amb en Just n'hem parlat també diverses vegades aquí al programa
i una de les opcions que estava sobre la taula
era la de construir una nova escola bressol
i s'havia parlat del Mas Lluï.
Aquesta opció segueix en peu?
Estem analitzant diversos emplaçaments
en funció de quina seria l'espai on hi hagués millor accessibilitat,
millor cobertura de la demanda.
Ara com ara no us podem acabar de dir quin emplaçament concret,
però n'estem tenint sola a taula amb l'EU3.
Una altra qüestió també en aquesta etapa de l'EU3
era el problema del finançament,
que és un finançament en teoria de tres bandes,
entre famílies, ajuntament i generalitat.
Això últimament havia patit alguna disfunció,
aquest sistema de finançament?
Sí, sabeu que quan es va fer tots els compromisos
de creació de places d'escola bressol a Catalunya,
es van adoptar una setmana de compromisos
que a part del finançament per la construcció
de les escoles bressol,
que eren aquests 5.000 euros per plaça de construcció,
hi havia uns diners per al sosteniment.
Es considerava que 1.800 euros,
era aproximadament un terç del cost
d'una plaça d'escola bressol,
i per tant el que s'estimava és que els ajuntaments
havien d'assumir-ne un terç,
les famílies un altre terç,
i la Generalitat en aquest cas un terç en el sosteniment.
A partir del 2012 aquesta quantitat es va retirar
dels pressupostos,
i la Generalitat va deixar de finançar
de manera unilateral les places d'escola bressol.
En aquest punt, els ajuntaments van optar
per diverses opcions,
o carregar-ho cost a les famílies,
o assumir-ho ells,
en el cas de Sant Just,
bàsicament hem assumit pràcticament
la totalitat del cost nosaltres,
i és veritat que després la Diputació de Barcelona
va entrar també a finançar en una part,
però que eren uns 875 euros,
molt lluny dels 1.800 euros
en els quals ens havíem compromès
i havíem fet tot plegat.
Per tant, nosaltres el que reivindiquem
davant de la Conselleria de la Generalitat
és que l'educació 0-3
ha de partir d'una corresponsabilitat educativa
entre municipis, famílies i Generalitat,
però bàsicament entre administracions,
amb acords escrits,
amb acords blindats i amb acords de llarg termini,
que permetin estendre
i fer possible
que aquesta etapa educativa,
que és bàsica,
no només per temes de conciliació,
com algú dona l'accent,
si nosaltres considerem que és una etapa educativa essencial,
pugui extendre's
a un percentatge de població
molt superior del que ho estem fent ara.
I no només purament amb l'escola Bressol,
sinó en aquest model sant just
que tenim tan treballat,
que és l'escola Bressol,
més espai nadó,
més espai familiar,
més ampes potents,
més uns espais de joc,
bàsicament que tinguem l'educació
de la infància 0-3,
que es demostra que és bàsica
per l'equitat educativa
i per l'equitat social en un futur,
doncs estigui generalitzada
i accessible per a tothom.
Aquest tema del finançament
estava sobre la taula també
amb la reunió amb el conseller, imagina't.
Sí, sí, sí,
li vam manifestar
que nosaltres teníem iniciats els tràmits
per reclamar a la Generalitat
aquests diners,
també aquí a la ràdio
també ho vam exposar,
ell ens va transmetre,
doncs que realment ell era conscient
que realment no és una manera de tornar a protagonitzar
aquesta inversió amb un nivell d'inversió potent,
el que també és veritat que ens ha posat a la taula
que tenia una sèrie d'incerteses
de tot just acabava d'entrar en el càrrec
i s'ha compomett que ens donés l'aniria concretant
de manera ràpida,
perquè és veritat que en el nostre cas,
i és com el de molts ajuntaments,
necessitem saber concrecions
de cara als pressupostos vinents.
Nosaltres hem deixat d'ingressar cada any
al voltant dels 180.000 euros de la Generalitat,
n'hem recuperat al voltant dels 80 de la Diputació,
però clar, a la Diputació tampoc no deixen
de ser diners de les administracions locals,
o sigui, són diners que igualment
ens haguéssim vingut per una altra banda.
Per tant, jo crec que en aquí cal un pacte de país
per l'Educació 003, això està clar,
i crec que podem entrar a definir-lo.
Un altre tema que també ha estat important
aquest darrer mes,
concretament el ple del mes de juny,
va ser l'aprovació del plec de condicions
pel servei de neteja viària
i recollida de residus.
Ja n'hem parlat amb el Lluís també anteriorment,
sobretot aquest nou sistema de recollida de residus
amb les targetes, amb els contenidors amb targetes,
però durant aquest darrer mes
s'han fet presentacions d'aquest nou sistema,
s'han fet reunions amb els veïns,
s'ha presentat al ple.
Quina és la sensació que tens de moment,
que teniu,
de com s'està rebent aquest nou sistema?
Jo crec que la gent, més enllà de la pura concreció
del tema de la targeta i d'obrir contenidor i tan caro,
que segurament és el que té potser més incidència de cara a la gent,
jo faig molts esforços per explicar-los el per què d'aquestes polítiques públiques.
Jo crec que la gent es mereix que els expliquis no el què, sinó el per què.
Si nosaltres parléssim de petjada de carboni,
de canvi climàtic,
la gent entendria que l'energia és un element principal.
També entendria que la mobilitat és un altre element principal
per evitar emissions de CO2.
Potser la gent no té tan clar
que l'altra tercera gran pota de generació de CO2
són els residus,
en casos d'efecte hivernacle.
Llavors,
no podem estar fent polítiques d'energia,
polítiques de mobilitat neta,
i passar de la política de residus.
Per tant,
és un compromís global de Sant Just que té amb el medi ambient.
Per tant,
és un pas lògic que vulguem incrementar de manera sensible
i de manera important la recollida selectiva
perquè així ens permetrà reduir la petjada de carboni dels nostres residus.
Això queda molt clar.
Segona cosa,
perspectiva econòmica.
Nosaltres fem això per fer un avantatge anticipatiu.
La Unió Europea ens està dient que el residu és matèria primera
i aquesta matèria primera té un valor econòmic
que cal que es reintegri en el sistema productiu,
el que en diuen l'economia circular.
Per tant,
una de les principals estratègies d'Europa de futur
és aprofitar al màxim els seus recursos
per generar un avantatge per tota la seva ciutadania
i un avantatge també econòmic i lògic.
Per tant,
és lògic que una cosa que té un valor
no l'enterrem i no la cremem,
sinó que la reintegrem en el sistema productiu.
i per fer això cal que es separem en origen
perquè si no, no es pot reciclar.
Això la gent també ho entén.
I el segon valor econòmic
és que actualment les polítiques que s'estan fent ja ara
ens estan penalitzant molt cada tona
que nosaltres aboquem a l'abocador,
cada tona de resta.
Per tant,
el contenidor gris ha passat de valer 20 euros cada tona
a valer-ne 60
i això anirà creixent.
Per tant,
els municipis que no es plantegin canvis radicals
per reduir substancialment el contenidor gris
pagaran molt
i ingressaran poc.
Per tant,
Sant Just ha de fer un canvi
per fer aquest avantatge competitiu.
I a canvi,
el que els demanem a la ciutadania
és que separin bé en origen
i posem un sistema
que la gent parla de contenidors intel·ligents.
No m'agrada parlar-ne
perquè realment és un sistema bastant tonto
i és un tancament
com el de les habitacions dels hotels,
una tarja que s'obre i tanca per proximitat
i que ens permetrà
que teniu un major control sobre l'actuació.
És a dir,
els veïns i veïnes
ja no podran llençar els seus residus
allà on vulguin,
sinó que ho faran
en els contenidors que tinguin assignats
les dues bateries més properes a casa seva.
I a més a més,
nosaltres podem limitar
l'accés a la gris
de manera que de mica en mica
la gent es vegi
i veient obligada
anar reciclant
si es vol treure
els elements de casa.
I el que volem és que la gent
tingui més consciència,
tenir un control superior
a tot plegat.
I a més a més,
crearem una taula de governança,
això ens preocupa molt,
la governança de tot plegat,
volem que sigui una governança participativa,
creiem una taula de residus,
i tot plegat
és que Sant Jus està fent un pas endavant
que l'únic que ho estem fent
són 3 o 4 anys abans
que potser hi ha algunes ciutats
que ho hauran de fer ràpid
i en pitjors condicions que nosaltres.
Els canvis sempre generen preguntes
i una certa incertesa.
Segur.
Heu rebut comentaris positius
o negatius de la gent?
Sí, comentaris negatius
són pors, no?
Són pors de que...
Ah, és que ara sabreu
quin dia i a quina hora
viençol les escombraries
i teniu un control.
Bé, l'únic que tenim
seran controls d'accessos.
Amb mi,
aquestes dades estan superprotegides
dintre de l'entorn de l'Ajuntament.
Per tant, en aquest sentit,
no, ningú ha de tenir cap mena de por.
És que no podré...
És que ningú m'ha de dir
què he de fer, jo.
Si jo puc i em salgris
si em dóna la gana.
Bé, hi ha una ordenança fiscal
que hem aprovat entre tots,
una ordenança, perdona,
de residus que hem aprovat entre tots
per unanimitat,
que estableix l'obligació de reciclar.
A vegades hem de fer...
Hem de ser conscients
de la col·lectivitat
per tenir també beneficis per tothom
i també individual.
I algunes petites preguntes
en relació a les targetes,
quan arribaran,
com serà aquesta implantació.
També tranquil·litzem-se.
S'ha de ser molt progressiva,
molt a poc a poc,
en el qual anirem barri a barri,
s'haurien preguntes.
Crec que pot anar molt bé.
I també hem tingut elements molt positius
de gent que diu que ja era hora,
que ja era hora
que es comencés a actuar d'aquesta manera.
Hem rebut comentaris molt positius
en relació a la recollida de gespa
i restes vegetals,
que ara el que farem serà
buidar les containers d'orgànica
d'aquestes restes
i fer un sistema d'acollida porta a porta.
I també, doncs,
ara hem d'entrar,
un cop tinguem definit
amb la nova empresa
el sistema de recollida
porta a porta comercial,
doncs també demanarem
un esforç en els comerços
per la separació.
Els donarem un major servei,
perquè els donem a buscar
a la porta del seu establiment,
amb una freqüència altíssima,
i ens haurem d'anar ajustant
tots aquests elements.
Cal dir que molts dels comerços
de Sant Jus
estan fent molt de la feina.
Per tant,
els que realment
tindran problemes
seran els que no els donen
la gana de fer-ho bé,
en el qual tenim
un període d'adaptació
que els ajudarem,
però caldrà fer-ho.
Per cert,
he vist que en algunes
bateries de contenidors
hi ha ara uns cartells,
s'han enganxat uns cartells,
explicant les sancions
que hi poden haver
per no reciclar bé.
És ja una mica
bona aquesta línia
de començar a fer pedagogia?
Bé, pensa que
aquests cartells
fa tres anys que hi són,
o quatre.
Doncs ara se n'hauran posat de nous,
perquè els he tornat a veure.
És probable,
és probable.
I també tenim els contenidors grisos,
allò els reacciona,
i expliquem
que això ha d'anar
en una altra banda.
Jo crec que la pedagogia
és importantíssima
i no es pot deixar de fer,
però les dades
ens demostren
que no és només pedagogia.
O sigui,
en pedagogia
podem dir
que la gent
ha d'anar
a la 80
en els trams
propers
a les poblacions,
però s'han de posar
també alguns sistemes
que ho impedeixin.
Jo crec que
Sant Just
ha fet
molta feina
en pedagogia,
ha fet moltíssima feina
en pedagogia,
però ens trobem estancats.
Per tant,
cal seguir fent pedagogia,
però al mateix temps
cal tenir un sistema
que ens permeti
aquest pilotatge
de tot plegat
i incentivar comportaments
amb una banda o amb l'altra.
d'altra banda,
hem parlat
de polítiques
de residus,
que evidentment
és una política
important
de les que
dur a terme
l'Ajuntament.
Una altra
política
important
també
pel que fa
a les polítiques
de l'Ajuntament
és la d'habitatge.
A Sant Just
tenim un problema
amb l'habitatge?
Tenim un problema
enorme
amb l'habitatge,
un problema
que a més a més
sobrepassa
qualsevol
dimensió
d'acció municipal,
que és
el fet
que l'habitatge
és un bé
de primera necessitat
que està subjecte
a les pressions
del mercat.
Llavors,
en aquest cas
ens trobem
bàsicament
que el peu
per a més a més
a més quadrat
té una pressió
molt alta
tant de construcció
com de lloguer
i això fa
que si no féssim res
hi hauria
una substitució
sistemàtica
de gent
de menor
poder adquisitiu
per gent
de major
poder adquisitiu.
I això
és una cosa
que nosaltres
a Sant Just
no volem
perquè
si voler
fer poble
voler
fer comunitat
vol dir
que tothom
hi ha de cabra
i no s'ha de fer
una selecció
per poder adquisitiu.
I això vol dir
que s'ha de generar
polítiques públiques
en relació
a l'habitatge.
Cal dir
que
cal ràpidament
una reforma
de la llei
de rendaments urbans
cal
posar índex
de preus
en els lloguers
cal incentivar
el fet
de les ajudes
públiques
per la construcció
de pisos
de lloguer
però cal
bàsicament
fer una política
d'habitatge
i des de movem
creiem que
aquesta política
de l'habitatge
ha de ser
essencialment
i bàsicament
i no m'atreviria
a dir al 100%
però al 92%
l'habitatge
d'edat de lloguer
per una raó
molt simple
perquè l'habitatge
de lloguer
queda
i l'habitatge
de venda
un cop s'acaba
la protecció oficial
es pot
es pot
vendre
i desapareix
la seva funció
social.
necessitem
unes polítiques
públiques
fortes
que incrementin
l'habitatge
de lloguer
a Sant Just
i això
ho podem fer nosaltres
com a ajuntament
de fet estem treballant
en un pla
que impulsa
l'habitatge
de lloguer
de manera important
també necessitem
que no ho podem
fer sols
que ens hauria
d'ajudar
un operador
també metropolità
i un canvi
en la legislació
i en les ajudes
que rebem
però està clar
que les operacions
de venda
aquestes que ja han hagut
ara fa poc
que es va fer
el sorteig
de l'altre dia
necessitem
que és una operació
que ja estava
feta
de períodes anteriors
i que respon
a lògiques
de períodes anteriors
ara
tancant aquesta porta
però Montsella
ha tret
aquests pisos
que necessitava
tot i que
han fet molt feliços
a la gent
que els hi ha tocat
diguéssim
que la finalitat
de política
pública
estructural
de Sant Just
s'ha de passar
bàsicament
per una cosa
que quedi
i això tothom
ho entén
la mateixa manera
que hi ha
107 places
d'escola
bressol
estructurals
que la gent
hi va passant
els pisos
de lloguer
haurien de ser
molt grans
i això no vol dir
que tot
hagi de ser
de lloguer
la realitat
que tenim ara
és que
han fet
1300-1400 pisos
els quals
en tenim
100 i pico
de lloguer
només que
haguéssim donat
les condicions
necessàries
per fer un 60-40
tindríem ara
al voltant
els 400 pisos
de lloguer
que suposarien
un canvi
substancial
en la política
de municipi
com que això
no ho hem pogut
fer
perquè no s'ha donat
la situació
ara haurem d'avançar
per recuperar
terreny en aquesta
línia
i això és el que
creiem
des de movem
que la política pública
és la de lloguer
això requereix
un esforç
inicial més gran
per això
requereix un esforç
inicial més gran
que està injustament
tractat
això vol dir
que l'Ajuntament
ha d'avançar
els diners
i tothom entendrà
que si fas uns pisos
de protecció oficial
de lloguer
el preu de construcció
és el que és
com qualsevol
però el període
de retorn
és molt inferior
per tant
ajudes
en les quals
poguéssim
fer que la càrrega
financera
no anés directament
a l'Ajuntament
per exemple
ajudes que
rebéssim directament
perquè el cost
de construcció
fos menor
per exemple
doncs tot aquest tipus
de coses
ens ajudarien
a ser encara més eficaços
en aquesta política
i
l'únic
i una última
i això és evident
els ajuntaments
estan carregant
una càrrega financera
però després
tenen funció social
i també és un patrimoni
per aquest ajuntament
per tant
penseu que quan hi ha
la venda
l'Ajuntament rep uns diners
l'empresa municipal
però perds un solar
clar
vull dir que fa
l'Ajuntament
és d'intermediari
no?
si cedeix un solar
propicia aquesta política pública
l'Ajuntament fa molt
a través de l'empresa
però allà a termini
acabes perdent també
patrimoni
per tant
nosaltres hem d'intentar
treballar
en aquesta
línia
és evident
que això
requereix
molt
d'esforç
però vaja
aquí hem d'estar
seguim amb un altre tema
també
perdó
abans d'acabar
amb el tema
d'habitatge
també han sortit
unes bases
per rehabilitació
d'habitatges
de lloguer
d'alguna manera
l'Ajuntament
també vol incidir
en el mercat privat
no?
d'aquesta manera
sí
jo crec que l'Ajuntament
d'alguna manera
vol incidir en el mercat privat
però que hi hagi
un benefici públic
de manera que
d'alguna manera
intentem millorar
aquells edificis
que són ja antics
i que necessiten
una actualització
i que a més a més
intentem evitar
que
que no només
reverteixi
amb una gentrificació
que pugin els preus
sinó que a més a més
se'n puguin beneficiar
la gent
per una baixada
de preus
una congelació
de preus
al voltant
d'uns estàndards
jo crec que és una
una política
que té un punt
de pionera
i perspectiva
però que jo crec
que és el que hem de fer
com a un Ajuntament
provar coses
i veure quina reacció
hi ha
en la societat
i poder veure
si realment
això tira endavant
jo crec que està molt ben plantejat
i haurem d'esperar
a veure com funciona
Bé
seguim amb altres temes
també que van sorgir
al ple del mes de juny
una moció
que va presentar
Movem
juntament amb el PDeCat
i Esquerra
en defensa dels drets
de l'Adrià Carrasco
que és un veí
d'esplugues
que està sent
perseguit
per la justícia
Sí
bàsicament
nosaltres
compartim
plenament
el fons
d'aquesta moció
que és que
hi ha una
una mena
de sobreactuació
judicial
que està generant
greus prejudicis
en la llibertat
de les persones
aquesta politització
de la justícia
no pot
continuar
i casos
doncs
com el de l'Adrià
o com el de la
Iolanda
es deia
a Viladecans
recordo
doncs
el que fan
és explicitar
que s'han passat
de frenada
i que no pots
acusar
de terrorisme
o de
pertinença
o de rebel·lió
doncs
a gent
que ha participat
d'unes mobilitzacions
jo crec que això
també és un símbol
de maduresa democràtica
poder
poder
fer que això
no passi
en un país
com aquest
i per tant
nosaltres creiem
que la situació
era injustificable
i per tant
no només
vam fer
una moció
de suport
a l'Adrià
sinó que a més
denunciàvem
tota la càrrega
que hi ha
darrere
Bé
això pel que fa
al ple
ara m'agradaria
també tractar
algun altre tema
que no fa referència
al ple
sinó a aquesta escola
d'estiu
del Comú de Sant Just
vam parlar amb la Costi
fa uns dies
previ
a la celebració
de l'escola d'estiu
ara que ja
s'ha celebrat
quina valoració
en feu des de Movem?
Doncs molt
molt positiva
de fet
teníem ganes
de presentar-nos
en societat
i
quina millor manera
que la nostra manera
intentant reflexionar
intentant generar reflexió
intentant generar formació
en torno a dos temes clau
l'escola d'estiu
va anar sobre
la ciutat refugi
la crisi dels refugiats
i què poden fer els municipis
per treballar-lo
i
quines dificultats
i quines possibilitats
tenen
i per altra banda
és un tema essencial
amb la Vanessa Balinyo
Enrique Fernández
que precisament
les polítiques d'habitatge
un dret com una casa
en el qual bona part
de l'argumentari
de Movem
que t'he comentat abans
en el tema de lloguer
és l'argumentari
que s'estem posant
no només a l'Ajuntament
de Barcelona
sinó a tota l'àrea
metropolitana
i per tant
va ser uns espais
en els quals
vam generar
reflexió
també vam aprofitar
el primer dia
per presentar
el grup motor
del comú de Sant Just
de Sant Just en Comú
el comú de Sant Just
és on l'amca
es donem a l'assemblea
el que és el comú
de les persones
que l'integren
i el partit
és Catalunya en Comú
Sant Just en Comú
Per tant
amb quin nom
es presentarà
el que era
Movem
fins ara
a les eleccions
em deies
que encara no està
del tot clar
no ho tenim clar
és un tema molt tàctic
però està clar
que la referència
municipal
de l'espai
és Movem Sant Just
per tant
és probable
que
de fet
veurem directament
treballarem
en l'espai
Movem Sant Just
i la manera
de presentar-se
a les eleccions
és un tema
una mica tàctic
jo crec que
això ho hem de passar
per assemblea encara
a mi particularment
em feia gràcia
que ens diguéssim
Movem Sant Just
en Comú
que crec que seria
lògic
perquè venim
d'una tradició
de Movem Sant Just
una candidatura oberta
d'esquerres
de gent independent
i de gent
afiliada a partits
però al mateix temps
ens referenciam moltíssim
amb totes les polítiques
que s'estan donant a terme
tant al Congrés
de Diputats
com al Parlament de Catalunya
com a Ciutat de Barcelona
com a far paradigmàtic
doncs en relació
a allò comú
i com treballem estructuralment
en benefici de tothom
per tant seria
bàticament
podria assegurar
que en comú
serà part del nom
de la candidatura municipal
que presentem
Movem i en Comú
serien la part més municipal
i la part més de partit
no?
d'alguna manera?
Exactament
Nosaltres creiem
que l'experiència
de Movem Sant Just
és positiva
i que ha de seguir
treballant
en aquesta comú municipal
Bé, doncs
moltes gràcies
Lluís Montfort
en seguirem parlant
de tot plegat
segurament ja a partir
del setembre
perquè ara
encara hem la recta final
abans de la torrada d'estiu
moltes gràcies
per haver vingut
i ens veiem aviat
Moltes gràcies
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu
Adéu, bon dia
Adéu
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia

Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Adéu, bon dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que em va!
Fins demà!
!