Vinga, perquè ara mateix són les 11 i 12 minuts i seguim el magazín matinal de ràdio d'Esvern, el just a la fusta segona hora del programa.
Avui som dimarts 1 de juny del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el Sant Justen Guillem Albaric, que és guitarrista del grup de música Boira.
Saludem-lo perquè ja el tenim al telèfon. Hola, bon dia, Guillem.
Hola, bon dia.
Ho he dit bé, no? Ets el guitarrista de la banda.
Sí, un dels guitarristes, sí.
Un dels guitarristes. Primer de tot, parlem una mica, si et sembla, de Boira, per si hi ha algun ràdio gent que encara no us coneix o no ha sentit a parlar de vosaltres.
Breument, el grup quants anys té, com va néixer, qui el formeu?
El grup va néixer ja fa anys, cap al 2013 o així.
Bueno, entreu el primer disc el 2015, la formació ha anat canviant, al principi hi havia més Sant Justencs i Sant Justencs.
I, bueno, hi ha hagut múltiples canvis i ara estem jo a la guitarra, l'Aless Arcs, que és mig Sant Justencs i mig desplugues.
A l'altra guitarra, el bateria al llobet, la Núria al piano i el Marc al baix.
Molt bé. I quin gènere musical toqueu?
Bueno, el tema etiquetes és una mica complicat, sempre.
Al final fem rock instrumental, també se li diu post-rock.
I, bueno, una mica així, en moments atmosòrics, una mica banda sonora i després també moments més potència.
Molt bé, Guillem. Bé, la cosa és que vau treure el 2015 el primer disc i ara, podem dir, sis anys després, ha sortit el segon disc d'estudi que es diu Cendres Mineral.
A veure, comencem pel principi. Per què sis anys, entre mig? Són uns quants anys, no?, sense publicar.
Sí, sí, sí, són bastants. No, és una pregunta que ens fan bastant.
No, al final, bueno, primer vam... La veritat que el primer disc va tenir molt bona rebuda i vam estar bastant de temps movent-nos amb el disc.
I com que érem novatos, doncs no pensàvem massa en composar de cara a un segon.
Llavors, quan ens vam començar a posar, al cap de dos anys o així, de fet, aquest disc el vam gravar a finals de 2018, als Cendres Mineral.
Ostres, o sigui, també ja fa... Val, potser llavors ja no queda tan lluny.
Clar, aquest disc, sí, és que va ser tot una mica així estrany.
Al principi el vam gravar a 2018 i vam anar afegint el que seria l'electrònica i el síntes al llarg de 2019.
Sí.
I aleshores després ja va venir quan, bueno, la Clara Aguilar, que era la pianista d'abans, i se'n justenca.
Se'n justenca, també, sí, sí.
Bueno, doncs va decidir deixar la banda.
Sí.
I, bueno, clar, aleshores per la banda va ser un cop dur, però, bueno, vam fer endavant, però, clar, això va costar una mica de remuntar.
I també era en plan, no treurem disc si no tenim una persona que...
Clar, que estigui al teclat.
Que això pugui tocar en directe.
Exacte.
Aleshores vam anar, sí, bueno, no teníem pressa, la veritat.
Vam anar amb la calma buscant algú.
Bueno, de fet, també entre els dos discos hem fet dues bandes sonores.
Oh.
Que això no, clar, bueno, Spotify n'hi ha una, però l'altre no...
Bande sonores de què?
De dos documentals.
Ostres.
I de... es poden dir el títol, o...?
Sí, sí, un és de Pòscar Front Nepal, que va sobre el terratrèmol del Nepal del 2000, no sé si era el 15, bueno.
I l'altre és Tocant el cel, que és de Bonsolalmón Casteller.
Caram.
Esclar, això ja ens va fer també, això va ser just quan, el cartell va ser just quan anàvem a quasi treure el disc, ens va arribar la proposta i vam dir que sí, perquè la veritat que ens venia molt de gust.
I llavors això per una banda i per l'altre, fins que no vam trobar la Núria, que va costar trobar algú que encaixés, doncs...
Clar.
Bé, va passar un temps. I després va venir l'amic Covid.
Clar, la pandèmia que tot ho va aturar, no? I sembla com un parèntesi a la vida de tothom, que és un any una mica, no sé, en el limbo, perdut.
Sí, perquè no tenia molt sentit treure el disc, en plan, fem bé les coses, això sí, molt bé, ara que ja tenim la banda i quan es comenci a calmar, doncs en reiem. I així ho hem fet.
I el nom del títol, el primer es diu Si de la runa naixés, i el segon, aquest es diu Cendres Mineral. D'on ve el nom?
Bé, o sigui, una mica el concepte és el fet aquest del primer disc, en més alguna cosa, amb el nom del disc ja s'ha d'entendre, no?, de Si de la runa naixés.
Però volíem això, que, bueno, de fet, la portada del disc nou, de fet, vam penjar un vídeo, que és com que neix arrel del primer disc.
Bé, és una mena de disseny...
Com una continuïtat, com una continuïtat.
Sí, sí, és una mena de disseny que va lligat a... dos agulles van lligades al vinil, i amb el moviment fan el dibuix, que és la portada del disc nou.
Qui us l'ha fet?
Bé, és que el disseny, el Marc, el baixista, és un crac, i fins ara tot el que és la imatge del grup, les portades...
L'ha portat ell.
Sí, sí, sí, les samarretes, tot ho ha fet ell.
Que bé.
Va molt bé tenir un dissenyador del grup.
I, no, la idea era aquesta, una mica de les cendres que en pot néixer, no?, i la idea de sempre pensar en alguna cosa en vida,
llavors va sortir la idea del mineral, que és algú que, bé, sembla que no tingui vida, però no mor mai, tampoc.
Bé, una mica.
I amb aquest nou disc, heu provat sonoritats noves, heu fet algun experiment, o és en la mateixa línia del primer?
Bé, sí, sí, sí que hem experimentat una mica amb l'electrònica, però hem intentat que no tapés tot l'altre,
i que, bé, seguint la mateixa línia, que fos una evolució petitona, però que el Segell Boira, doncs, segueixi allà.
I, de moment, per les respostes que tenim, sembla que ho hem aconseguit.
Clar, que el disc es va estrenar el 23 d'abril, de moment ja porteu un més i una mica més amb el disc a fora.
Quina rebuda està tenint? O sigui, quina és la crítica que diu o què us transmet?
De moment, tot el que hem vist és molt bo. També suposo que el negatiu no ho publica, no ens arriba.
Però la veritat és que la resposta està sent molt bona.
Que bé.
I quan critiques d'aquestes, bueno, que et poses vermell perquè no t'ho acabes de creure,
de maduresa i coses d'aquestes.
sentit, bueno, que m'ha evolucionat molt bé. I això una mica el que buscàvem d'evolucionar,
però sense perdre la nostra identitat. I una mica, sembla això.
És un disc coeditat amb a Loud Music, no? Com us ha ajudat aquest Segell?
Home, ens ha ajudat molt. La part, bueno, és el Segell referent a nivell d'aquest estil.
Sí.
Sempre, bueno, fan un festival, que és la MFES, que és el festival que ens flipa més de tot.
Sempre ens coneixíem i sempre hem tingut bona relació i quan va arribar l'oportunitat de treballar amb ells
ha sigut brutal. Ens han ajudat, això, a poder treure el disc i fer, bueno, les còpies que necessitàvem
i a part ens estan donant oportunitat molt bona. I és molt fàcil treballar amb ells, la veritat.
Durant la pandèmia, vau haver de parar d'assajar o què vau fer amb el tema de la banda del grup?
Com li vau donar continuïtat?
Sí, bueno, vam haver de parar fins l'estiu, sí, del març fins l'estiu vam haver de parar.
Després ens intentàvem anar veient quan podíem, quan els donaris ho permetien.
Clar.
Però, bueno, és una mica, és el que diem, que nosaltres la pandèmia no ens ha anat malament del tot,
perquè, bueno, hem pogut fer que la Núria aterri bé la banda i amb la calma i aleshores anar empapant tot això,
perquè ella realment va començar a entrar al març, o sigui, és que poc abans va començar tot.
Aleshores ha anat bé, perquè si no potser haguéssim la presa, potser no hagués pogut ser ella,
perquè ella en aquell moment no podia massa, vés a saber.
Però el disc el vau gravar quan encara estava la Clara o encara no havíeu fet el canvi amb la Núria?
Sí, no, no, el disc el va gravar la Clara i tots els pianos, tots els cintes, l'electrònic i tal, ho va fer ella.
I posteriorment va deixar el grup i llavors va entrar fa un any la Núria.
Sí, sí, sí.
I com heu notat aquest canvi, la banda, és perquè, bueno, suposo que passa en tots els grups de música, no?
Quan canvia un músic hi ha un període d'adaptació també de tots els components.
Sí, bueno, jo crec que el que vam fer bé va ser que, a veure, també la Clara ho vam saber amb temps,
des que ens va comunicar, vam seguir, vam fer dos concerts, fins i tot el disc encara l'estàvem acabant de...
Aleshores vam tenir temps per anar per ahir, no?
Vull dir que no va ser de cop, i la veritat és que amb la Clara, vull dir, superbé i...
I que va ser senzillament que ella va voler anar pel seu projecte lliure, que es li va anar a part, però...
I aleshores vam tenir temps, això, i quan va marxar vam estar uns mesos
per pensar, no?, en agafar algú i tenir ganes d'agafar algú nou.
Clar.
I a quins festivals ara, o sales, o llocs, esteu tocant per presentar aquests nou temes?
Bueno, ara, de fet, aquest últim mes hem tocat bastant.
Sí.
Aquest cop de setmana hem tocat Orrallò, els Festus, i demà toquem el Primavera Pro.
Que és un festival, o...?
Sí, és, bueno, com que a Primavera Saunen sí que t'any no n'hi ha, però a Primavera Pro es fa cada any,
que és més a nivell cultural i fent altres exposicions, xerrades i tal, i toquem demà el FFFB.
Ah, que bé, ho estic mirant, sí, al Pati de les Dones.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
I, de fet, ara sí, tancat i oficial, és això, ara mateix.
Molt bé.
I de cara després de l'estiu ja arrencarem amb gira i més bolos.
Fantàstic.
Molt bé, doncs, Guillem, deixem aquí l'entrevista, si et sembla.
Sí.
Ha estat un plaer.
Que tingueu molta sort, també, amb els propers concerts.
Que us vagin molt bé i endavant amb Cendres Mineral.
Vale, moltes gràcies.
Una abraçada, que vagi bé.
A veure, una abraçada.
Béu.