Bé, ara mateix passen dos minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim al magasin matinal de ràdio d'Esvern, al Just de la Fusta,
encara en la segona hora del programa.
Avui som dimecres 20 de maig del 2020 i ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres el telèfon a Pere Cano,
que és membre de la Junta Directiva de l'Aula Universitària per Gent Gran d'Esplugues.
Saludem-lo perquè ja el tenim connectat al dispositiu mòbil.
Hola, Pere, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Bé, molt bé.
Pere, a mitjans de març el govern decreta l'estat d'alarma
i l'Aula d'Extensió Universitària per Gent Gran queda també confinada
amb la programació estroncada pel virus.
Això mateix, només dir-te que es plugues i s'enjust.
Pensa que dels 170 socis que som, pràcticament el 35-40%,
són d'aquí s'enjust.
Per tant...
Efectivament, tal com dius tu,
nosaltres hem de venir amb una trajectòria de 10 anys
cada dijous rigorosament fent una conferència,
de cop i més...
i ens veiem en aquesta situació.
O sigui, que us va deixar una mica amb la programació que no sabíeu ben bé si seguir-la,
potser si mantenir-la parada i després, quan passi tot, tornar-la a reprendre.
A veure, des del primer moment teníem bastant clar que les conferències físiques s'acabaven.
I era una pena, perquè, com et dic, en 10 anys potser hem fet 300 conferències de tot tipus.
Història de pintura, de viatges, d'economia, de medicina...
Clar, sabíem que érem una programació de rius, perquè els nostres socis són gent gran.
A més, a més, fèiem les conferències a l'auditori dins la Maiola,
per tant, un altre tema de risc,
i ja vam veure que era impossible seguir amb aquest tema.
A més, a més, ho vam prohibir la setmana.
Exacte.
La setmana, el seu any, ja es va prohibir, sí, sí.
Tinc entès per això que us heu reinventat
i que des de la setmana passada, el dijous,
vau reprendre les conferències setmanals, ja de forma no presencial, via telemàtica.
Sí, efectivament, els membres de la Junta
vam començar a tenir contacte via WhatsApp, telefònic o amb imatges,
i pensant una miqueta què es podia fer,
doncs, ja et dic, amb el rest de membres,
el José Ramón García, que és el president,
o el Federic Piqué, o el Josep Lluís Barrassa,
vam començar a pensar per què no podem fer nosaltres també,
com altres entitats fan, conferències no presencials,
de manera que poguéssim seguir tenint el contacte amb els socis,
això és el principal que volem fer,
que el soci no perdi aquest caliu,
i, bueno, vam començar tots a moure'ns,
parlar amb els nostres contactes d'anteriors conferències,
a veure si ens podien fer també ells aquest canvi de xip.
Perquè amb quina sessió vau recomençar la setmana passada?
Amb quina o quina conferència en vau portar?
La setmana passada vam fer una conferència que ja la teníem prevista essencialment,
que és la doctora Irene Cordon,
que és doctora en arqueologia, història antiga,
i ens va parlar de Cleòpatra.
La titulació era Cleòpatra setena de Re Fadaó d'Egipte.
Va ser una conferència magnífica,
que ens la va fer expressament,
o sigui, no es tractava d'alguna cosa que estigués penjat a YouTube,
sinó que ella ens va fer una conferència esprofessora per nosaltres,
amb una presentació,
i va ser un èxit.
La veritat és que,
seguint les descàrregues d'aquesta conferència,
que només serà per nosaltres,
doncs potser s'han fet 200 descàrregues,
el qual és un gran èxit i una gran compensació,
quan veus que la feina té un resultat.
Clar, perquè ara, de cara a un futur,
quin és el vostre propòsit?
O sigui, penseu seguir-ho fent de manera telemàtica?
Espereu a tenir instruccions per poder-ho...
Perquè, clar, les residències, ara mateix,
i fins aquí bastant, no s'hi podran tornar a entrar.
Efectivament, nosaltres tenim clar que durant molt de temps
no podrem fer el que estàvem fent.
Per tant, ja estem preparant,
vaja, el que queda de temporada fins a mitjans de juny,
i començarà el setembre-outubre amb la resta.
De fet, clar, anem treballant sobre la marxa del que ens va arribant,
però et podria dir que ara tenim,
doncs, una, dos, tres, quatre,
pràcticament cinc preparades ja pels següents setmanes.
Començarem aquesta setmana que ve amb el...
No, avui, o sigui, demà.
Demà de jo, perdó.
Amb el Pol Avignon, que és un musicòleg,
que ens parlarà de Montserrat Caballé,
l'última diva del segle XX.
La següent setmana parlarem d'intel·ligència artificial,
amb el José Ignacio La Torre,
que és un investigador i físic quàntic.
Després, segurament, tindrem el Lluís Maria Soleil Sabaté,
historiador, que ens parlarà dels presidents,
Prat de la Riba, Macià, Companys, Irla, Tarradellas.
Després ens anirem a la música,
i l'amica Albert Orley ens farà una conferència sobre els suntuosos musicals de Vincent Aminelli.
I després, probablement, podrem tenir ja el Francesc Mauri,
que fa temps que el perseguíem,
i per a horaris que a ell li coincidia en dijous amb programes radiofònics,
però una conferència virtual sí que ens podrà fer.
O sigui, que estem bastant ocupats i esperançats.
de què això funciona.
Perquè quines diferències...
Abans entenc que portàveu el convidat a la sala,
hi havia una presentació,
no sé si hi havia després torno de preguntes...
Com han canviat, ara?
Com estan canviant aquests sistemes?
Completament.
Nosaltres seguim fent el que feien fins ara,
que era, uns dies abans,
enviar als socis un recordatori de la conferència,
una mica d'introducció,
una explicació del que s'anava a fer i de què tractava.
Ara fem el mateix,
però, a més a més,
els posem un enllaç
a YouTube perquè se'ls descarreguin
quan vulguin.
A mesura que la conferència
ens presenta aquest YouTube,
es retoca o no es retoca,
i la Junta dona l'hoc,
ja s'envia als socis
i els socis ja se'ls poden descarregar.
Clar, no cal que sigui dijous a les 6,
com era fins ara,
sinó que dimecres normalment ja ho tenen
i la setmana s'ho van descarregant.
Nosaltres seguim les descàrregues
i veiem que està funcionant.
Perquè al mes de març,
quan va acabar tot,
us veu que de mitjans d'alguna programació
que ja teníeu establerta,
temàtica, concreta?
Sí, sí, sí.
Perquè nosaltres treballem sempre
a mesos vista,
perquè els conferencians també tenen la seva feina
i de fet teníem pràcticament acabada
fins a mitjans de juny,
que era l'últim tancament de la temporada.
Clar, això serà tot en orris,
els hem deixat a tots emplaçats
per la propera temporada si es pot fer,
i a molts d'ells els hem demanat
la possibilitat que ens facin el vídeo,
que tampoc tots tenen possibilitat de fer-ho.
I aquí ens ha dit ui, ui, ui, ui,
i ahir ens ha dit, home,
si ens donem una pauta,
doncs podem fer-ho.
Però bueno, jo els hi veig a tots,
en general, molt bona predisposició.
Perquè se troben el mateix,
que tampoc tenen on fer les conferències
de les que estaven acostumats.
Clar, perquè entenc que has comentat que dels...
Perdó?
No, comento que...
Em sents? Em sents bé, però?
Ara sí.
No, comentava que dels 140 socis, has dit?
Més, més, 170.
170.
Clar, la mitjana d'edat és alta, més aviat.
Bueno, estem a la quarta joventut,
amb la qual cosa, sí, sí.
Però bueno, el que sí hem de dir és que són...
Primer, majoritàriament són senyores,
no sé per què,
però totes les entitats del poble
més es mou són les senyores,
amb la qual cosa els hi ha d'agrair.
i, a més a més, són gent que té moltes ganes
d'estar molt oberts.
Estem rebent correus de gent
que ara ha vist la primera conferència
i encantadíssims i contentíssims
que no es perdi el contacte.
D'això es tracta.
Però, clar, tractem-nos tot.
I com la gent gran,
el tema del maneig de les noves tecnologies,
això no pot ser una dificultat també afegida?
A veure,
mira, jo tinc una anèdota.
Jo tenia un jefe,
quan jo treballava,
en l'entitat bancària,
que sempre, quan es van instal·lar els caixers automàtics,
tothom deia
ai, els iaios, els caixers automàtics
no podran, no podran.
I el jefe em deia,
mira, escolta'm,
el dia que, el dia de paga,
cau un diumenge,
tots els iaios treuen la pensió.
Tots.
Per tant, la gent s'adapta.
La gent s'adapta
i nosaltres també en el correu
sempre oferim la possibilitat d'ajudar-los
amb el que faci falta.
No, jo crec que no és...
Sempre hi ha algun petit grup de gent
que no podrà fer-ho,
però el termomètre no són les baixades.
I si el primer vídeo que ens el fan nosaltres
veus la setmana abans d'enviar-lo
que està en 10 baixades
i quan porta una setmana
porta quasi 300
i només té accés la gent nostra,
doncs dius,
encara que hagin digut que ha entrat 3 vegades
perquè se'n s'hagi tallat,
segur que hi ha molta gent que l'ha vist.
Perquè de mitjana, més o menys,
com aconseguiu mantenir els socis cada any?
Us creixen?
Teniu anys que davallen?
A veure, estem bastant estables.
Hi ha entrades i sortides,
no gaires,
perquè la gent és bastant fidel.
Per desgràcia,
doncs clar,
una qüestió biològica
van sortir els socis
que es van compensant.
ja dic que estem fa 10 anys
i els últims anys
sempre estem volent una cifra similar.
no hi ha grans baixades.
I pel que fa ara mateix
a contactar amb els conferenciants,
us esteu trobant amb dificultats
en què hi hagi gent que vulgui participar o no?
Jo diré que la major part de les persones
són molt receptives.
Clar, ells també volen sortir de casa.
També tenen...
És curiós,
jo quan vaig entrar en aquesta entitat
vaig descobrir que hi ha un munt de gent
que s'hi dedica a fer conferències
i que els hi va molt bé
fer aquestes conferències.
I clar, també s'han trobat
que des de fa dos mesos
no n'estan fent.
Llavors, quan contactes amb ells,
normalment és per via
de correu electrònic o via telefònica,
la majoria està molt oberta a fer-ho.
És a dir, que a vegades són més
els problemes tècnics d'aquells mateixos
sàpiguen com fer-ho
que no vulguin fer-ho.
Al contrari, estem molt agraïts
al nostre públic per una banda
i al nostre conferències per l'altra.
I en funció de què trieu les temàtiques,
o trieu els personatges, els perfils,
seguiu algun...?
A veure, l'AUGE, la nostra entitat,
està associada a una federació
que es diu AFOPA,
que té una base dades immensa
de conferenciants de tots tipus,
d'història, de pintura, de viatges,
d'economia, de medicina, de cinema.
Procurem no repetir
i procurem que les temàtiques
es vagin succeint
sense que siguin massa semblants a l'anterior.
No sé si te vols fer una idea.
Els últims anys, no, l'últim any,
hem tingut aquí gent com el Lluís Permanyer,
la Montserratura,
l'Antoni Castells,
el Val i Vintró,
el doctor Trilla,
la Miracle Serra,
que ens va venir el dia del 10 aniversari,
fa bons dies,
el Toni Arbonès,
la Queralt Soler,
el Salvador Caramunt,
l'Anton Costas,
gent de tots els espectres,
ideològics,
polítics intentem no tocar-ho,
però a vegades també és inevitable.
i la guia és aquesta,
no repetir,
però tocar-ho tot.
Perquè la gent,
els socis i sòcies,
us mostren algun feedback
amb alguns temes predilectes
o temes que els agraden més,
que se sentin més interessats,
o realment s'adapten bastant
i estan a l'expectativa
a veure de què els hi proposeu vosaltres?
Jo diria que tenim
dos tipus de persones,
per què jo puc veure,
gent que ve
seguint el conferenciant que és,
perquè aquell senyor li interessa,
perquè, no sé,
avisa els anuncis que posem al carrer
o a la web,
i gent que ve sempre,
gent que confia
i sap que no els hi donarem
cap història rara
i, per tant,
ens ve en dimmi sempre.
Clar, cada setmana dels socis,
nosaltres estem a l'auditori de la Maiola,
com t'he dit,
que hi acaben unes 100 i escaig persones
i molts dies omplim.
Molts dies omplim.
Sí que veus dijous
que si plou hi ha menys gent,
si fa fred hi ha menys gent,
però si no hi ha cap cosa rara,
de 80 a 100 persones no baixem mai.
Molt bé.
I has comentat ja que de cara a l'octubre,
a la nova...
Bueno, al setembre-octubre,
quan es torni a obrir el curs,
com si diguéssim,
la programació
l'esteu preparant ja,
com si hagués de ser...
Sí, sí, la idea és tenir reserves.
Clar, no podem tenir
un calendari tan marcat
com quan eren presencials,
perquè depenem molt
que ens el puguin fer el vídeo
i ens arribi a temps,
per tant,
ens estimem més
tenir una base ja feta
de calent de vídeos
i anar-los proposant
a mesura que passen els dies.
De manera que treballem sempre
dia a dia,
però amb la vista posada
molt més vista.
Llavors ja tenim
fins a finals de juny,
mitjans de juny,
que tancarem,
ja ho tenim pràcticament cobert,
i el que quedi de juny
treballarem
amb vistes
a mitjans de setembre,
primer d'octubre,
que serà la propera temporada,
que molt entenc
que seguirem.
Que seguirem igual.
Potser,
depèn de com vagin les coses,
ens plantegem
tornar a fer videoconferències
presencials
re-transgresses.
D'acord.
De manera que,
si no poden anar 100 persones,
que poden anar 30 o 40,
amb les distàncies de seguretat
que calgui,
que la resta de la gent
ho pugui veure des de casa.
Però bé,
això ja és
per més endavant.
Exacte.
De moment,
ahir,
ahir, perdó,
la setmana passada
ja vam començar
amb una sessió
de Cleopatra,
Cleopatra Setena,
i has dit
que demà tenim sessió
amb...
Demà tenim el Pol Avinyó,
que és un musicòleg,
és membre de la direcció
del Teatre d'Eliseu,
i ens parla
de la Montserrat Cavaller,
l'última diva
del segle XX.
Val la pena,
jo l'he vist,
i,
escolta'm,
és meraviós,
un personatge,
la Montserrat Cavaller.
Molt bé.
Doncs, Pere,
amb aquest missatge
ens acomiadem,
esperem que pugueu
seguir,
almenys,
fent-ho telemàticament,
i que ja de cara
a la propera temporada,
potser els primers mesos,
també s'ha de seguir fent
així,
de manera online,
però que a poc a poc
ja pugueu tornar
a la normalitat.
Això mateix.
Vull donar
un missatge
d'esperança
als socis,
d'endavant,
que ho superarem,
i que no s'oblidin
d'escoltar-nos,
que nosaltres
no ens oblidem d'ells.
exacte,
exacte.
Molt bé, Pere,
doncs una abraçada
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu.
Bon dia.
Bon dia.
La plaça Mireia
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor.
Caballero.
Caballero.
Caballero.
Què?
Una de ràdio.
Una de què?
Una de ràdio.
De veritat,
de veritat,
és que
jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'avui.
que no puc.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant,
pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Molt bé,
ara són les 11 i 35 del matí.
Seguim a la segona hora
del Just a la Fusta
al magazín matinal
de Ràdio d'Esbert.
Ha arribat el moment
de posar el compte
per als més petits
i petites de la casa.
Comptes que ens porta
cada dia
la també ex-treballadora
d'aquí de Ràdio d'Esbert
Maribel Pomar.
Avui posarem un
que es diu
L'Ovelleta
que va venir a sopar.
L'Ovelleta
que va venir a sopar.
Un altre cop
sopa de verdures.
Es queixava el vell llop.
Tant de bo
tingués una ovelleta.
Em prepararia
un bon estofat.
El meu menjar preferit.
Just aleshores
toc, toc, toc
van picar a la porta.
era una ovelleta.
Que puc passar
si us plau?
Va dir l'Ovelleta.
Sí, estimada.
Passa, passa.
Arribes just a temps
per sopar.
Va respendre el llop
amb ta burleta.
L'Ovelleta
tremolava de fred.
I ara?
Va pensar el llop.
No puc menjar-me
una ovelleta
que està tan gelada.
Odio
el menjar fred.
i la va posar
a prop de la xamanella
perquè s'escalfés.
El vell llop
va buscar la recepta
d'una estofata
al llibre de cuinar.
Mmm!
Li venia salibera
de pensar-hi.
L'Ovelleta
també tenia gana
i li roncaven
els budells.
Rum!
Rum!
I ara?
Va pensar el llop.
No em puc menjar
una ovelleta
si li ronquen
els budells.
podria tenir
una indigestió
i li va donar
una pastanaga
per menjar.
El farcit serà!
Va pensar.
L'Ovelleta
es va cruspir
la pastanaga
tan ràpid
que li va venir
cinglot.
Hip!
Hip!
I ara?
Va pensar el vell llop.
No puc menjar-me
una ovelleta
que tingui cinglot.
Em podia fer
venir cinglot
a mi també.
Però el llop
no sabia
què fer
perquè li passés
el cinglot.
Ho va provar
llançant l'ovelleta
en l'aire.
Però no va funcionar.
La va aixecar
agafant-la pels peus.
Però tampoc
va funcionar.
Li va fer voltes
i més voltes.
Però tampoc
no va funcionar.
El vell llop
va agafar
l'ovelleta
a coll.
Li va fer uns copets
a l'esquena
amb la seva gran
i peluda grapa.
L'ovelleta
va parar
de tenir cinglot.
Es va acotxar
sota el pèl
del morro
del vell llop
i de seguida
es va dormir
als seus braços.
El llop
tenia una sensació
ben estranya.
Era la primera vegada
que el seu sopar
l'abraçava.
De sobte
va perdre
la gana.
L'ovelleta
roncava
roncava dolçament
sota la seva orella
amb un ronc
rere un altre.
I ara
va xuxuejar
el llop.
No puc pas
menjar-me
una ovelleta
que ronca.
El vell llop
va seure
al balancí
prop de la xamanella
amb la tendra
ovelleta
a la seva falda
i va pensar
que feia
molt de temps
que ningú
no l'abraçava.
El llop
la va ensumar
un cop i una altra.
Aquella ovelleta
feia molt
molt bona olor
però realment
molt bona olor, eh?
Oh!
Va rondinar
el llop.
Si me la menjo
de seguida
no em passarà res.
I quan estava
a punt de cruspir-se-la
l'ovelleta
es va despertar
i li va fer
un gran petó.
No!
No és just això!
Jo sóc un vell llop
gran i dolent
i tu ets un estofat!
Estofat?
Va dir
somrient
l'ovelleta
i assenyalant
el vell llop
va afegir
Diop!
Oh senyor
et donen forces!
Va remugar
el vell llop.
Te n'has d'anar!
El llop
va brigar bé
a l'ovelleta
i la va
deixar fora.
Ara
vés-te'n d'aquí!
Si et quedes
aquí
et menjaré
i després
tots dos
ens empenedirem!
I va
tancar la porta
d'un cop
ben fort.
A fora
era fosc
i feia fred.
L'ovelleta
va picar
a la porta.
Diop!
Diop!
Va cridar
Puc entrar
Diop?
Però el llop
es va tapar
les orelles
per no sentir-la
i va començar
a dir
lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo!
Fins que ja no va sentir
l'ovelleta.
Finalment
es va fer el silenci.
Gràcies a Déu
que s'han anat!
Va pensar el llop.
Aquí,
amb un vell llop
afamat com jo,
no estava gens segura.
i després
va començar
a pensar
en l'ovelleta
tota sola
a la foscor.
Potser s'ha perdut.
Potser s'ha congelat.
O potser se l'han menjat.
Oh, no,
però què he fet?
Va odolar el llop.
Es va aixecar
i va obrir la porta.
Però l'ovelleta
se n'havia anat.
El llop
va sortir corrents
cap a l'obscurbós
cridant
Ovelleta!
Ovelleta!
Torna!
No et menjaré,
t'ho prometo!
Més tard,
molt més tard,
el llop
tornava a casa seva.
Estava trist,
de caigut,
cansat i sol.
Molt sol.
El llop
va obrir la porta
de casa
i allà,
al costat
de la xamanella,
hi havia l'ovelleta.
Has tornat!
Va dir el llop
somrient.
No tens cap lloc
on anar?
L'ovelleta
va fer que no
en va al cap.
Hmm,
aleshores
t'agradaria
quedar-te aquí
amb mi?
Va preguntar
el llop.
L'ovelleta
el va mirar fixament.
No menjaràs,
oi,
llop?
Va dir.
I ara?
Va respondre
el llop.
No puc menjar
una ovelleta
que em necessita.
Em podria fer venir
cremor d'estómac.
L'ovelleta
va somriure
i es va llençar
als braços
del vell llop.
Tens ganes,
tufat meu?
Va preguntar
el vell llop.
Et ve de gust
una mica
de sopa
de verdures?
És el meu
menjar preferit,
llop.
I com t'ha contat,
com t'ha acabat.
Els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio.
Just a la fusta.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara
obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
diund i miglò.
Ràdio.
Ràdio.
Ràdio.
230.
Ràdio.
Ràdio.
Després.
Ràdio.
Ràdio.
Ràdio.
Ràdio.
Ràdio.