.
Doncs som, anem a parlar amb Xavier Bax,
11 i 17 del matí, el saludem, el tenim al telèfon.
Xavier, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Xavier, ben tornat a l'emissora,
tot i que sigui via telefònica i no ens veiem,
però ben tornat a Ràdio d'Esvern
i també a l'Ajusta, aquest magazín matinal.
M'ha escoltat, Xavier, hem de parlar amb tu d'aquesta mostra
que vau estrenar ahir, va donar el tret de sortir
de precisament aquest festival de cinema de la Mediterrània
i del Llevant, d'aquesta mostra de cinebaix
i ho vau fer amb una pel·lícula força interessant,
Huda Salon, que va ser aquesta projecció d'Anny Abusabassat.
Escolta, contents, ja ho diré bé,
contents de tornar a celebrar aquesta mostra, imagino.
Sí, perquè ja són 15 anys,
perquè de fet aquesta és la que realment podeu dir
que són 15 anys, perquè vam inaugurar el 2007,
perquè després hem anat incorporant altres festivals
com el latinoamericà, Àsia, Àfrica,
però l'original era el Mediterrani
i pròpiament podem dir que ja portem 15 anys
amb aquest festival.
I contents, la pel·lícula d'ahir, tal com has dit,
és una pel·lícula de, segurament,
el director palestí més internacional i més prestigiós,
que ha fet pel·lícules com Paradisnau, Ídol, Omar,
per tant, molt reconegut amb també actors com l'Ali Soliman,
que ha estat també amb una altra pel·lícula palestina
que hem programat al festival, 200 metres,
per tant, molt interessant també,
perquè és una pel·lícula que acabàvem de rebre,
per dir, hores abans de la inauguració del festival,
provenent del festival de Valladolid,
de 120, un dels festivals prestigiosos,
i que, per tant, és una estrena a Catalunya.
Per tant, molt contents.
Són 21 pel·lícules en total de 12 països
que projectareu en 9 dies.
Com ha estat aquesta recerca de pel·lícules
que voleu projectar per donar veu, podríem dir,
a aquest sector de Mediterrani i Llevant?
Sí, la veritat és que diem que són 21 pel·lícules,
que és cert, però d'ells hi ha 6 colmatratxes,
perquè, bé, els que en tenen destines
sempre ens diuen que un colmatratge també és una pel·lícula,
però també hem volgut recollir les propostes
que ens feia part del públic,
que en fèiem masses de pel·lícules
i que no els donava temps a veure-les totes
i que, per tant, d'alguna manera hem passat
que estan 15 llars matratxes i 6 colmatratxes.
Hem triat també, seguint una altra proposta del públic,
que a vegades fem pel·lícules que són com
molt conflictives, com si només en aquests països
passéssim el que col·loquialment deia aquesta persona,
que més passessin desgràcies i volíem veure també
que segurament hi ha vida darrere d'aquests conflictes.
Llavors el que hem fet és buscar tres eixos,
que un és, hi ha sis pel·lícules que parlen del jovent,
del jovent a Egipte, a Tunísia,
de gent de la immigració a França.
Hem fet un altre bloc que era precisament de denúncia social,
la d'ahir precisament és una pel·lícula que parla dels conflictes interns
que es dona a una societat sota una guerra permanent
de parhet i, per tant, de racisme per part de l'Estat Israel,
però també hi ha com de Mauritian
o també hi ha com la vida de los demàs.
I un altre apartat, que és que podrem presentar dos projectes
que busquen, a través de l'educació,
donen alternatives a progressió en situació marginal.
Una és de Londres, que podrem connectar via directa
amb la directora i la productora d'aquest documental,
que parla de com, sobretot en aquest cas,
dones procedents d'Àfrica o de Sant Mediterrà,
que d'alguna manera, a través d'un esport com l'esgrima
i la poesia i la pintura, comencen a empoderar-se
i tenen una manera d'enfrontar-se a aquesta situació
de xenofòbia, de racisme i de discriminació
que es troben als pagades en els països de colguitat.
I una altra proposta, que ve directament del Kurdistan,
a través de les companyes de fiament
i amb l'associació amb l'Acadèmia de Cinema de l'Orient Mitjà,
podrem veure com un grup de 30 refugiats
de dintre del Kurdistan, a través d'un programa
que es diu Càmeres i Dret, elaboren pel·lícules,
curtmetratges, que d'alguna manera
només agafen competències laborals,
sinó també de defensa de la seva identitat
i de la seva condició.
Per tant, contents de poder fer tota aquesta tria
i de poder-la mostrar en aquests nous dies.
Feu també, comentaves, altres temes relacionats,
com debats, cinefòrums,
crec que en fareu un total de quatre cinefòrums,
amb presència també, entre altres,
del documentalista Joan Giralt,
que està també especialitzat en temàtiques socials
i migratòries,
tot plegat per donar veu, com deies,
a unes problemàtiques que no els podem donar a l'esquena,
perquè les tenim molt presents.
Sí, perquè va ser molt mediàtic
el tema del retorn al poder dels talibans a Teneristan.
Llavors, no hem pogut aconseguir cap pel·lícula directa
d'aquesta situació,
però hem recuperat una pel·lícula de Mauritán,
que és una pel·lícula anglesa,
que surt la Julie Foster,
la de Silencio de los Corderos,
per entendre-s'hi,
que a través d'aquest paper,
amb aquesta pel·lícula,
li van donar un globo d'or,
i que parla de la situació d'esganessos,
o Mauritans, en aquest cas,
que els van portar a Guantànamo,
a Guantànamo,
que és una presó militar
on han passat tot tipus de bajacions,
de tortures,
i que un dels que se'n va poder sortir
va publicar un llibre,
i d'aquest llibre se n'ha fet aquesta pel·lícula.
Per poder parlar de la situació més actual,
vindrà el Joan Giral,
que és un videoperiodista
que ha fet tot el fabricament
d'aquest retorn en directe,
que va poder presentar el seu material
al programa Salvados,
i que, per tant,
tenim la sort que ens portarà alguna peça
del que ell va filmar,
però que ens explicarà la seva visió
i la visió que va poder recollir
dels seus col·laboradors en directe
en aquesta situació tan tensa
de la tornada dels talibans al poder.
I els altres, sí,
una d'ells,
aquesta tarda tindrem
en directe...
Bé, en directe vol dir
connectarem,
perquè el director de Fede Llin,
La Lluita,
de Georges Abdalá,
que és un director francès,
i el connectarem en directe
i el podem tindre en debat amb ell
a través de la nostra tecnologia
Cinebatch Live,
i podrem parlar amb ell en directe
a través de la pantalla,
de la pantalla gran de Cinebatch.
I el mateix ens passarà
amb aquesta altra experiència
del No Body Metàfor,
que és aquest projecte que hem explicat
d'ajudar a les dones immigrades a Londres,
que també connectarem amb Londres
i tindrem a la pantalla
la imatge i la veu
de la directora i de la productora.
I el tercer cas,
que serà també aquest projecte
de càmeres i drets,
que tindrem a la sala
les companyes de Cinebatch,
que és una organització catalana
que ajuda el poble de Kurdistan,
i connectarem amb Dibay Arki,
que és la capital oficiosa
del Kurdistan i que d'allà,
amb membres de l'Acadèmia de Cinema
de l'Orient Mitjà,
podrem fer intercanviar idees i preguntes
sobre aquest projecte,
la situació del Kurdistan.
Moltes d'aquestes també es poden seguir online,
no només des de la mateixa sala,
sinó que si s'hi connecten a Cinebatch.live,
crec que també es poden seguir,
aquests debats i cinefòrums.
Correcte, aquestes són obertes
i per tant qui es connecta a Cinebatch
podrà presenciar el debat.
No la pel·lícula,
perquè no tenim dret per fer-ho,
però sí el debat.
Sou, Xavier, dels pocs cinemes,
podríem dir,
almenys aquí a la nostra comarca,
al Basi Obregat,
que aborden aquestes temàtiques
d'una manera tan intensa,
és a dir,
reunint aquesta quantitat de pel·lícules
amb alguns dels partíceps
en aquests cosmetratges,
en aquestes pel·lícules.
Són dels pocs cinemes
que realment abordeu temàtiques
d'una manera tan intensa.
No sé si n'hi ha d'altres cinemes
de la comarca
que també s'hi centren.
No en sóc coneixedora.
No, a la comarca segur que no.
Bàsicament, quasi tot es concentra
a Barcelona
i a les comarques
sempre estem una mica,
diem, marginats
del foc mediàtic del que fem,
però realment sí que estem contents
d'haver pogut al final
a través d'aquest, diem,
programa que en diem
la mostra de cinebàtica
poder desenvolupar
filmografies invisibles
que la del gener fem Àsia,
després el març fem Llatinoamèrica,
el març-juny fem
i el juliol,
sí, perdó,
el març-juliol fem Àfrica
i ara fem el Mediterrani.
L'idea bàsica és que
el nostre lema seria
com protegim
i com promocionem
la diversitat cultural
i lingüística
i com que són pel·lícules,
ja dic,
que comercialment no arriben
i si arriben,
arriben en compte gotes,
aquesta vegada
hem tindut l'oportunitat,
ja comencem a tindre
aquesta tradició,
que en un moment determinat
podem concentrar pel·lícules
que s'ha fet en aquest cas
11 de la pel·lícula
són estrenen a Catalunya
i n'hi ha 3, 4, de fet,
que s'estrenen a nivell de tot l'Estat
i aquest és una mica
el nostre agraçor,
la nostra col·laboració
que aquest cine es faci visible,
que podem conèixer
i empatitzar amb la Maria
a la millor del possible
amb aquestes altres cultures
i geografies
que d'alguna manera
molts dels problemes que tenen,
la majoria,
són els que tenim nosaltres.
que són com els joves
fan el trànsit a la vida adulta,
com tenim situació
a vegades de racisme intern,
bé, coses que són molt actuals,
però que, precisament,
conèixeu aquestes cultures
a través del cinema
que ja diem que està clarament marginat
i que no es fa visible
a les salats comercials,
doncs aquesta seria
la nostra manera de controlar
i per poder fer-les visibles
a tots aquests països i cultures.
Com es fa o com feu
la recerca de tot aquest contingut?
Bàsicament,
ja us ho podeu imaginar
que són moltes hores,
però d'alguna manera
ara ja hem començat
i fem un buidat
de les pel·lícules
que es programen
als festivals
més prestigiosos,
Canens,
Venècia,
Toronto,
Berlín,
Sant Sebastián,
molt pel·lícules,
els festivals,
els pocs que hi ha
d'africans
o del Mediterrània,
tot això
veiem quines pel·lícules
estan programades,
vol dir que
si han sigut seleccionades
en aquests festivals
són pel·lícules de qualitat.
després a través
de les distribuïdores
europees,
alemanes,
franceses,
angleses,
que tenen els seus catàlegs
i a través
del contacte
que tenim amb ells
buscar
també quines pel·lícules
encara que no
hagin sigut seleccionades
a grans festivals
però estan disponibles
per poder-ho fer.
El que comença
a ser rellevant
ara en aquesta,
sobretot aquest any
ens hi hem trobat,
una anècdota seria
que nosaltres
hem programat
la pel·lícula
Fèdels,
que és una pel·lícula
egípcia,
que programarem
el dia 12
perquè s'estrena
el dia 11
el dia abans
del Festival de Sevilla
i clar,
hi ha com una espècie
entre ells,
nosaltres intentem
no entrar a aquest joc
però de competència
entre festivals
per veure qui
d'alguna manera
estrena
més.
Llavors,
els distribuïdors
ens han de dir
la podeu fer
però ha de ser
després de l'11
perquè qui té prioritat
d'estrenar
és fer Sevilla.
A nosaltres,
de fet,
ens és igual
mentre la podem programar.
però la pel·lícula d'ahir
fins que no es va acabar
el festival
del CEMINCE de Valladolid
que va acabar el dia 30
no han pogut rebre
la pel·lícula
per exemple
del
Huda Salon
que és la que vam projectar ahir.
I això ens està passant.
Però també és veritat
que vol dir
que també
podrem optar
a pel·lícules
de molta qualitat
que estan seleccionades
per aquests festivals
a vegades
a l'últim moment
i per nosaltres
l'únic que hem de fer
és acomodant-se
aquest
ball
d'estrenes
que els festivals
volen
tindre
molt present
i ser ells
perquè d'alguna manera
entre mig
també hi ha
subtencions
i altres elements
però que
al final
el que sí
estem contents
és que són pel·lícules
amb una trajectòria
molt sòlida
a través de festivals
i molt recents
perquè ja he dit
com aquest cas
el dia abans
l'estrenen a Sevilla
i el dia següent
nosaltres ja la podem
projectar
a les nostres sales.
Potser és una mica d'hora
perquè precisament
va ser ahir
el tret de sortida
però a nivell
de participació
comparat potser
amb altres anys
no el 2020
que potser
en forma presencial
no va ser tan important
però en altres edicions
quines
diguéssim
expectatives
teniu col·locats?
en aquesta mostra?
Bé
sempre són una mica
prudents
perquè encara estem veient
aquest
el retorn
als cinemes
està
comptant
és veritat
que a nivell
de cinema comercial
farà dos o tres setmanes
que ha repuntat
de forma clara
el fet que també
que les autoritats
ja hagin permès
que l'aforament
pugui ser del 100%
i que molta gent
ja està vacunada
i que les distribuïdores
comencen a
obrir les portes
de les seves pel·lícules
i que es deixen
que es projectin
perquè va haver-hi
un retrocés
molt important
i les productores
i les distribuidores
no volien comercialitzar
o fer
que s'estrenessin
les pel·lícules
quan veia que l'afluència
de la gent
era tan minsa
i que d'alguna manera
això vol dir
que el retorn econòmic
era molt escàs
per tant
això ja ho estem veient
i per tant
diria que
si féssim l'anàlisi
del que va passar ahir
començaríem a estar
a prop
de la situació
del 2019
per veure
que aquest retorn
comença
a florar
amb aquesta situació
que la gent
comença a agafar confiança
i ja no tenen
aquella por
de tancar-se
un lloc
no fosc
i a vegades
amb més gent
per tant
estem esperançats
estem esperançats
bon punt de partida
perquè
clar
recordem que
també amb aquesta parada
de la Covid
cap al maig de l'any passat
el 2020
va ser quan vau
donar
o vau presentar
en societat
aquesta sala 7
la sala virtual
també
per tant
el públic
podríem dir
que es va bifurcar
amb els que
potser seguien
volent anar a la sala
i que ho han seguit fent
i els que ja es quedaven
a casa
per por
el que sigui
però que
diguéssim
teniu l'audiència
una mica més
més bifurcada
en quin punt
us trobeu
en aquesta qüestió
bé
jo crec
que estem
palpant
perquè això
ho hem vist
aquestes 3 setmanes
amb estrenes
de
Madres Paral·leles
l'estrena
del mateix
el buen patrón
del Bardent
que ha tingut
molt bona recepció
però almenys aquí
si no vagin
hem vist
xifres que ja
ens acosten
clarament
al que passava
el 2019
per tant
comencem a respirar
aquest aire
que comencen a fer-se
cuves
i que d'alguna manera
hem de buscar
una manera de distribuir
el públic
per tant això és molt
esperançador
jo crec que sí
que la gent
que la gent
té ganes
de tornar
a veure cine
de tornar
a veure bones pel·lícules
que n'estan
arribant
com aquestes pel·lícules
que deia
i a les grans
cadenes
com Disney
ja ha començat
ja també a estrenar
com ara que tenim
en cartellera
l'último duelo
que també és
una gran superproducció
bé
tot això
és el que
vista les condicions
socialitàries
i la bona oferta
de pel·lícules
que comencen a
que podem començar
a tenir
això ens anima
la veritat
és que en aquests moments
comencem a
a respirar a fondo
amb el bon sentit
de la paraula
perquè veiem
que la gent
la gent
el nostre punt habitual
i que també
hem detectat
públic
que no teníem
diem
massa vist
que torna
torna a vindre
o bé
per quina hora
perquè això ho veiem
de seguida
quan a l'entrada
es pregunten
on està la sala 1
vol dir que no és
una persona habitual
per tant
el fet
que vinguin
per nosaltres
això és una
alegria
i un ànim
per tirar endavant
el projecte
de Cinebaix
clar
són els nous clients
els nous espectadors
no?
els que esteu descobrint
ara
exacte
si bé
comencen a vindre
els que ja coneixíem
els nostres socis
a més
estem veient
que torna a haver-hi
una
gent
que s'obre
bé
que s'apunta
per dir-ho així
a ser soci
de Cinebaix
pel qual vol dir
que tenen
expectatives
de futur
però a més a més
detectem
que hi ha públic
que no
no és habitual
el qual vol dir
que hi ha gent
que no havia vingut mai
o fa temps
que no el vèiem
hi ha gent que sí
que per tant
que venen habitualment
i per tant
tenim un contacte
molt més estret
però gent
que ja he dit
que amb aquesta anècdota
quan ens pregunten
a quina sala
han d'anar
no l'anés
perquè no coneixen
el Cine
que és la primera
o la segona
a la cadena
i això
ho estem dotant
la qual cosa
és una cosa
que realment
ens anima molt
i tant
i més si recordem
que fa uns anys
Xavier
diguéssim
que el futur
del cinema
penjava d'un fil
va ser amb l'ajuda
a diferents
podíem dir
òrgans socials
o també ciutadans
que vau poder tornar
a tirar endavant
i avui en dia
encara seguiu
projectant pel·lícules
seguiu organitzant
aquestes mostres
i seguiu
com deies
acollint gent nova
que ve a descobrir
també el cinema
i tot el que
hi representeu
allà
en quin moment
s'hi troba
el cinema
està sa
a nivell econòmic
de fet
m'he enviat una cosa
és que realment
ahir
a part d'inaugurar
el festival
del cinema mediterrània
complíem
el 16 aniversari
de l'obertura
de cine baix
o sigui
ja fa 13 anys
que vam començar
aquest camí
d'un cine
que havia tancat
per fallida econòmica
de l'equiproletari
que aquest moviment
ciutadà
va poder fer
que ens convertíssim
en associació
i gestionéssim
aquest cinema
i hem fet
passos importants
com suportar
el trànsit
de l'analògica
al digital
i ara també
estem molt contents
perquè hem presentat
un projecte
a Europa Cinemars
per tant
a Europa Creativa
som dels pocs cinemes
l'únic cinema
aquí a Catalunya
que ens han fet
un projecte
i per tant
ens ho pensionaran
el que nosaltres diem
a la segona etapa
de digitalització
que des de cine baix
coordinarem
a cinc cines més
del resta de l'estat
una a Girona
una altra a Mallorca
un altre al Ferrol de Galícia
i un altre a Cambrils
i que amb aquest
i un i un cinc de Barcelona
perdó
serem cinc cines
i a través d'aquest projecte
farem un nou salt
estem també molt il·lusionats
perquè a través
de l'experiència
de la sala 7
a través de l'experiència
del cinema
que és el que ens permet
connexions
amb els directors
de fora d'aquí
que estan a Londres
a Etiopia
com va passar
amb el cinema africà
o que estaran a Turquia
però farem un pas més
que és la proposta
que ens han acceptat
a Europa
que és començar
a fer projeccions
amb streaming
a les sales
si a tot això
funcionés
que nosaltres
ho hem esperantat
i funciona
però si realment
funciona també
no nosaltres sols
sinó els altres
cinc cinemes
els que estan
a Mallorca
i al Ferrol
tindrem l'oportunitat
de fer un salt qualitatiu
perquè això
barateria costos
tindrem
més conseqüències
mediamentals
tindrem més facilitat
de distribuir
pel·lícules d'autor
i de pel·lícula europea
i d'altres mons
com a Àfrica
i el Mediterrani
etcètera
per tant estem molt contents
tot això
és una feinada
perquè hem tingut
que fer inversions
a nivell tecnològic
per poder fer
tot aquest desplegament
però que amb l'ajuda
d'Europa
esperem
Europa Creativa
esperem que
durant tot aquest any
poder-ho portar a terme
i per tant
també estar
a millor nivell
tecnològic
que ens permet
la tecnologia
disponible
per oferir
el millor servei
no només amb aquest
que hi ha
els nostres socis
sinó que
serem centre
de distribució
ja dic
amb aquests
altres cinemes
i que això
si funcionés
serviria
perquè tota la xarxa
d'Europa Cinemars
Espanya
i el resto
de França
poguessin gaudir
d'aquests sistemes
no deixa de ser
un projecte experimental
que acabarem
d'avaluar
però que estem molt content
que d'alguna manera
l'hem redactat aquí
i l'estem coordinant
des d'aquí
des de Cinebaix
doncs
enhorabona
per aquests
16 anys
des d'aquesta
fallida
podíem dir
econòmica
i també
per haver
assolit
molt satisfactòriament
el pas
d'analògica
digital
i també
per rebre
aquests
nous
visitants
que en certa
manera
descobreixen
el cinema
que ja
el podrien
conèixer
però està bé
també
que el descobreixin
ara
no és mai tard
per fer-ho
que el coneixin
per dintre
exacte
que hi entrin
i se seguin
i vegin
aquestes
pel·lícules
que proposeu
en aquesta
mostra
d'aquestes
pel·lícules
Xavier
no sé
si n'hi ha
alguna
que volguessis
destacar
o hi ha
alguna pel·lícula
que per qualsevol
motiu
per vosaltres
és
podríem dir
la cap de cartell
sí
bé
aquelles
que diríem
que són
imprescindibles
per dir-ho així
una és
la pel·lícula
L'home que va vendre
la seva pell
que és una pel·lícula
tunisiana
jo crec que
és
molt interessant
recomanable
i una altra
és que també
molt interessant
és la
la pel·lícula
en la història
de amor i de desig
que també trenca esquemes
i que per tant
i també
com que la tornarem a fer
al
Judas Salón
que la vam inaugurar ahir
però
aquest
aquest any
fem
com a mínim
dues sessions
de la mateixa pel·lícula
per donar
dues opcions
i per tant
una segona oportunitat
de poder
veure-les
però aquestes
que he vist
la d'home
que va vendre
la seva pell
i la història
de amor i de desig
i el
Judas Salón
són pel·lícules
que jo diria
que si
hi ha poc temps
i s'ha de triar
serien les que s'haurien de veure
si han acabat
de projectar-les
al cinema
i algú que no ha pogut anar
i les volgués
revisar
o reveure
es poden trobar
o es podran trobar
a la sala 7?
En principi no
perquè aquí
són estrenes
estrenes
i amb tot
el conflicte
que encara hi ha
amb les inscriudores
del que en diuen
les mantanes
les finestres
d'exhibició
que és
la lluita
que hi ha
amb les grans plataformes
amb Netflix
amb HLV
amb Filming
aquest és un tema
que encara
és delicat
per tant
hem preferit
aquest any
poder aprofitar
tota aquesta possibilitat
d'estrena
aquestes pel·lícules
i segurament
i l'oferta
que farem
després
a la sala 7
seran reposicions
de pel·lícules
que hauríem fet
anys anteriors
però les estrenes
encara estem
en un moment
i en conflictiu
per poder-ho passar
virtual
perquè
hi ha tot aquest litigi
que és un litigi
complex
entre sales
d'exhibició
i plataformes
a nivell d'aquí
i als Estats Units
que tenen
generalment
conflictes
seriosos
perquè
quan
una pel·lícula
es pot projectar
a les sales
el Disney
va jugar molt fort
i durant la pandèmia
va estrenar
directament
a la plataforma
tot això
el fet que
les sales
d'exhibició
veiessin
que no programarien
pel·lícules de Disney
i d'aquests conflictes
que sembla
que s'estan encarrilant
i que sembla
que tot anirà
que si abans
hi havia una finestra
o un espai
entre estrenes
de 112 dies
potser acabarà
a ser de 45
però que haurà
d'haver-hi un espai
entre estrenes
a les sales
i estrenes
a plataformes
bé
estem veient
com
ara
curiosament
el dimarts
baixarem
el festival
de Sant Sebastián
que ens han invitat
a presentar aquest projecte
de Sant Sebastián
de Sevilla
a parlar d'aquest projecte
i tindrem l'oportunitat
de parlar
amb moltes distribuidores
i a veure
de quina manera
encarem
tots plegats
al futur
de l'acoplement
entre el presencial
i el virtual
serà una mica
de networking
a veure
de quina manera
workaixeu
correcte
estarem 3-4 dies allà
i podem fer
trobades
globals
i parcials
per veure com
tot el món
de les distribuidores
aquí
sobretot a Espanya
i algunes d'europees
podem anar
parlant
d'aquests temes
de les nostres opcions
en el sentit
de poder projectar
amb streaming
i per tant
de totes les possibilitats
que ens dona
i per tant
com recuperem espai
des de
des de les sales
de cinema
davant
tota
aquesta avalanxa
que ha vingut
de les plataformes
l'actitud
és que
nosaltres
hem de ser
més proactius
nosaltres
hem de ser capaços
no només
de projectar
les pel·lícules
que ens ofereixen
els distribuidores
sinó
com en el nostre cas
poder
organitzar
quatre festivals
que no depèn
d'organitzacions externes
poder fer
ofertes
als centres educatius
i no depèn
d'organitzacions externes
és un debat
que jo crec
que és molt debat
profund
però que d'alguna manera
les sales
d'exhibicions
havien quedat
una mica raconades
i havien deixat
molt de terreny
a totes les altres
organitzacions
i plataformes
i que jo crec
que en aquest moment
la nostra posició
és que
l'hem de poder recuperar
perquè tenim
la capacitat
i les eines
per fer-ho
que t'anava preguntat
a Mera
si creus
Xavier
o no
que compatiu
directament
amb aquestes plataformes
o esteu
en un altre tipus
de públic
directament
parlant
de la sala virtual
en el vostre cas
però hi ha públic
que se solapa
hi ha
ahir mateix
a l'inauguració
després que vam fer
una petita celebració
de l'aniversari
hi havia
companyes
que deien
que segueixen
les sèries
però també
venen al cine
i llavors
el que passa
que hi ha gent
que s'ha quedat
amb les sèries
i no venen al cine
i en canvi
hi ha gent
que no volen
saber res de les sèries
però venen al cine
per tant
aquest moment
és un moment
de transició
una altra vegada
perquè nosaltres
podem recuperar
a través
de la nostra oferta
terreny
i que la gent
entengui
que no està
molt bé
quedar-se
a casa
i les sèries
són precioses
i boníssimes
però poder compartir
a vegades
aquest moment
de pantalla gran
i poder fer debats
i poder participar
de la trobada
amb altra gent
això també creiem
que és el que nosaltres
posem en valor
Escolta Xavier
moltíssimes gràcies
per atendre'ns avui
que de ben segur
tens moltes tasques
a fer durant aquests dies
que s'està celebrant la mostra
animem també
a totes les persones
que ens estiguin escoltant
que s'apropin
i que donin un cop d'ull
no només al cinema
sinó a tot aquest
elenc
que oferiu
per entrar
en temes
força delicats
i sovint
poc representats
podríem dir
en cinema
moltíssimes gràcies
Xavier
que vagi molt bé
gràcies
i molts èxits
moltes gràcies
a vosaltres
bon dia
bon dia
aquelles gràcies
v exceptionalismes
l' adoption
en nou
t銑es
no
v climbed
o
queCry
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.