Dos minuts i un quart de doze, aquesta hora parlem del documental del mes que torna aquest mes de setembre,
Sant Just, aquest divendres es podrà veure Agut American del director Friedrich Moser a les vuit del vespre a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
En parlem ara amb la Laia Aui de la productora Parallel 40 que cada mes ens acosta aquest documental. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'aquest Agut American que té un subtítol a més que és el preu de la nostra seguretat.
Per tant, doncs, un documental de plena actualitat, no?
Sí, hem volgut afegir aquest subtítol sobre Agut American perquè de cop i volta Agut American pot semblar que sigui una història sobre Estats Units
i en aquest cas no ho és, no? O sigui, arrenca d'una història americana, que és la història del programa informàtic
i de l'analista que haguéssim pogut evitar l'11S, però crec que va molt més enllà de l'11S
per fer-nos reflexionar sobre tot el tema de la seguretat i més després dels atemptats
que hi han hagut en els darrers mesos a diverses ciutats europees.
Exacte. Segurament potser és una pel·lícula que hauria estat diferent fa tres anys que ara mateix, no?
Sí, absolutament.
O la reflexió hauria estat diferent, potser?
Probablement l'11S americà marca una abansió en després en tots els temes que acaba aquest documental,
però evidentment crec que els atemptats succeïts de manera tan seguida a Brussel·les, a París, a Nissa,
els últims mesos, crec que ens fan pensar en realment quines són aquestes eines de vigilància
que estan utilitzant diversos governs del món i quina és la seva eficàcia, sobretot.
Clar, perquè en aquest cas concret d'aquest sistema perfecte, entre cometes,
és que sí que permetia, en principi, o està al cas d'alguna manera d'aquests atemptats i haver-los evitat
i llavors té a veure també amb l'acumulació de dades, no?
Exacte. O sigui, bàsicament la pregunta que es fa a aquest documental és,
és realment aquesta acumulació de dades brutal que governs com l'americà i el britànic,
però també l'espanyol, l'altre dia ens ho deien d'Amnistia Internacional,
tenen dels ciutadans i ciutadanes tots els moviments que fem per internet,
les transaccions bancàries, etcètera, etcètera, etcètera.
Tot allò que estan recollint de nosaltres,
és realment necessari per evitar o per lluitar contra el terrorisme
o és una violació d'un dret com el de la privacitat i el de la llibertat
en prou d'una lluita que no s'està demostrant eficaç, no?
Perquè al final aquests atemptats no s'estan frenant, s'estan produint.
Amb la qual cosa una mica és el debat que es planteja a Good American,
aplicat a l'11S en aquell cas, però que es pot extrapolar tota la resta,
és de quina manera s'haurien de desenvolupar sistemes que permetin recollir només aquelles dades
que calen recollir i no convertir-nos a tots en potencials sospitosos d'atemptats
i que això evités una acumulació de dades que fa que les pròpies maquinàries
d'aquestes agències d'espionatge siguin més ineficaces i més lentes,
perquè amb tantes dades no poden reaccionar a temps perquè no les poden arribar a analitzar.
Clar. Per tant, exacte, obre aquesta reflexió que segurament,
òbviament n'hi troben la solució immediata, però que serà un debat que durarà temps, possiblement.
Sí, jo crec que aquest debat, la història de Good American és una història una mica desconeguda
perquè el que conèix tothom en relació a la vigilància massiva aquesta de qual estem sotmesos
és tot el tema de l'Edward Snowden i de totes les filtracions que ha de fer
sobre com la NSA, que és la mateixa agència on treballa el protagonista,
treballava, el protagonista de Good American,
tenia pactes amb teleoperadores perquè se'ls venguessin totes les dades dels seus usuaris o clients.
Jo crec que es va fer molt famós allò, però la clau de Good American no és tant
el fet de denunciar que tenen moltes dades nostres,
que jo crec que és una cosa que tots tenim com molt assumida,
sinó que hi ha alternatives que permeten ser igual d'eficaços,
de fet més eficaços en aquesta debitat contra el terrorisme,
sense envair la privacitat de les persones,
que és una cosa que el Snowden era el seu principal motiu de l'anúncia,
aquesta violació de la privacitat i de la llibertat de les persones.
Jo crec que Good American i el Bill Bini, que és el protagonista d'aquest documental,
que són anteriors a l'Snowden, perquè l'Snowden ho va filtrar el 2013,
i el Bill Bini això ho fa el 2001, just abans de l'11-S,
vol dir que 12 anys abans ja hi havia un senyor allà dintre dient alerta,
s'estan acumulant moltes dades que no tenen cap sentit,
que violen la privacitat dels ciutadans i que a més a més fan ineficaces
les agències de seguretat, perquè clar, amb tanta dada...
I jo crec que una mica la reflexió va d'això i va que aquest problema
no està a l'altra banda l'àntic.
Primer, perquè aquestes agències, com l'Americaner,
també recullen dades dels que estem aquí,
perquè som potencials sospitosos.
Però segon, perquè els nostres governs, els governs europeus,
l'altre dia, des d'Amnistia Internacional,
ens deien que hi ha una llista de 40 països al món
que duen a terme aquestes pràctiques de vigilància massiva que són illegals.
I un d'ells és Espanya.
Per tant, tot i que aquesta sigui una història d'un bon americà,
també es podria aplicar a un bon català o a un bon espanyol.
Clar. Per tant, doncs, exacte, una pel·lícula que no...
Per això aquest subtítol, d'alguna manera,
perquè la reflexió és més global.
El director en dic és Friedrich Moser, que és austríac, no?
Sí.
I que a més també és periodista.
És a dir, que suposo que també el tema ja li va lligat, també.
Sí, és curiós perquè és una pel·lícula amb una factura com molt americana
i llavors descobreixes que el director és austríac.
Però sí que és veritat que la tasca que està fent aquest director,
que jo crec que és gràcies al fet que és austríac,
de portar aquesta pel·lícula per molts països europeus,
perquè s'està estrenant simultàniament amb molts països europeus,
aquesta pel·lícula, és bestial, està intentant fer projeccions al Parlament Europeu,
perquè el Parlament Europeu sigui conscient de com els governs
estan violant totes aquestes lleis internacionals dels drets humans
i està fent com un ús molt polític d'aquesta pel·lícula,
que d'altra banda, si tot avança com toca,
està optant als Òscars.
Per tant, suposo que en breu, d'aquí a un mes i mig,
sabrem si està la short list aquella que donen dels Òscars,
perquè és una pel·lícula d'una rellevància brutal, ara més que mai.
Clar.
Doncs és el documental que, a més a més, ha passat també per diferents festivals,
ha rebut uns quants reconeixements,
o sigui que ja té un recorregut, Laia?
Sí, ha estat a diversos festivals europeus,
a Dinamarca i a Holanda,
també va ser un dels principals documentals del Docs Barcelona d'aquest any,
però també ha fet ruta per als Estats Units.
Jo crec que als Estats Units l'enlairament,
per entendre'ns, el farà en els propers mesos,
perquè no s'estrena fins al gener a les sales americanes.
Per tant, per primera vegada tenim una pel·lícula...
Que arriba abans aquí.
Abans que allà, que jo crec que...
I que pot passar que després, si allà triomfa,
que hi hagi de tornar, no?, perquè llavors en parli més, no?
Probablement.
Estan intentant acompanyar moltes de les projeccions amb la presència tant del director com del protagonista.
A casa nostra no ha sigut possible perquè tenien l'estrena simultània al Regne Unit,
i com que al Regne Unit la problemàtica és molt més amenaçant,
perquè el govern ha aprovat una llei que diu obertament
que a partir d'ara l'Agència de Seguretat Britànica podrà recollir absolutament tot el que vulgui de tothom que hi visqui.
La campanya que estan fent allà és molt més potent, no?
Però crec que és una peça imprescindible per...
Jo crec que ja en som conscients, que ens vigilen,
però crec que no som conscients que hi ha opcions perquè no ens vigilen
i que quan els polítics hi ha atemptats com els que hi ha hagut, que tant de bo no hi fossin,
són moments ideals on molts partits que estan al poder aprofiten per reclamar encara més poder
en termes de vigilància.
I jo crec que una cosa és la seguretat i l'altra cosa és la violació de la privacitat.
I hem de trobar un equilibri perquè no s'hi val tot a qualsevol preu, no?
Exacte, per tant, sí.
És segurament el que dèiem, un tema amb la reflexió que ens haurem d'anar plantejant al llarg dels propers anys
i que està molt bé que un documental posi també aquest tema sobre la taula.
És aquest agut american, el preu de la nostra seguretat, que arriba aquest divendres
i a més, d'alguna manera, després d'aquesta pausa de l'agost, reprèn la temporada, no?
En llegada temporada, al setembre tots comencem una mica el curs
i també ho feu així des del documental del mes.
Comencem forts.
Doncs aquest divendres a les 8 del vespre a la sala 50 anar-hi de la Taneu,
una película més en anglès, substituïla en català,
i que es podrà veure per 5 euros i 3 els socis de l'Ateneu.
Hem volgut parlar avui amb la Laia Òbia, de la productora Paral·lel 40.
Moltes gràcies, Laia.
A vosaltres.
Que vagi bé i bon dia.
Merci, adeu.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La informació més propera al Just de la Fusta.
6 minuts i arribem a dos quarts de 12.
De seguida fem tertúlia amb Jaume Cambracios i Pep Quintana,
però abans una mica de música.
Ho fem amb una de les noves cançons,
Nem World, que ha publicat l'album ara fa 15 dies,
i que té temes com aquest,
que es diu Slow Driving Man,
forma part de More Rain,
que és aquest disc que acaba de treure.
Són així.
This is a song about a slow driving man
And I'm about to sing it
Just as slow as I can
No one to pick up
No one to let down
This is a song about a slow driving
And a good friend
Go on and fly
Heard the news about the car crash
Last night
Now they want me
Now they want me to drive
I'll have to meet them
At the crash site
And I'm one day on the road
I got a miracle mile to go
And this is a song about a slow driving man
And I think I can't drive
Slow driving man
And I think I can't drive slower than you can
So people in the road
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!