Dos minuts i un quart de dotze.
Aquesta hora saludem la regidora d'Esports,
Carresoma de Serrano. Molt bon dia.
A veure si...
Bon dia.
Ara sí, era perfecte. Ara et sentim bé.
Ah, molt bé.
Per parlar del territori especial Sant Just,
ho hem comentat a la primera hora amb l'Andrea,
ens ha explicat una mica com va anar tot plegat
i, per tant,
ens queda ara, primer de tot, felicitar-te
per com va anar tot plegat per la part que et toca, també.
Bé, no, a mi,
en tot cas seria felicitar-nos tots,
perquè, de debò,
ha estat un projecte
que me l'he cregut,
vull dir que ens ha agradat a tots
i ho hem fet possible de tots, la veritat.
Va anar molt bé, no? Tot plegat, ahir.
Sí, sí, sí,
la veritat és que estem contents.
Hem de fer ja també la valoració
amb tot l'equip, no?,
més tranquil·lament aquests dies,
però ahir hi havia molt bones sensacions.
tothom estàvem molt content al llarg del dia,
moltíssima gent,
moltíssima gent passant pel village,
passant per tots els diferents seus, no?,
on es feien els diferents partits,
les curses de ciclisme,
el tenis, el bàsquet,
tothom participant, de debò,
amb moltes ganes de passar-s'ho bé,
de, bueno,
de viure l'experiència, no?,
els voluntaris,
les comilies, els escrutis,
però tothom, eh?,
perquè també estic molt contenta,
de veritat, de tothom, eh?,
tothom va participar,
tothom amb moltes ganes de passar-s'ho bé
i d'aprendre de tots, no?
Sí, tot el que havia d'anar bé
va sortir bé, d'alguna manera, no?,
tots els factors,
tant la part de l'esport,
la logística, els voluntaris,
tot va funcionar,
el temps, fins i tot.
Sí, la veritat és que,
bueno, com tots sabem, no?,
que primeres hores, eh?,
la primera hora, de fet, eh?,
de 8 a 9,
ja vam posar aquesta hora, eh?,
perquè, per anar preparant
tots els últims detalls, no?,
la primera part, no?,
que és d'acreditació
de tots els voluntaris,
organitzar totes les carpes,
que tothom estigués al lloc
que havia d'estar,
doncs això,
doncs ja vam preveure aquesta horeta, no?,
per fer tota aquesta feina,
però tothom, d'alguna manera,
estava disposat, no?,
a col·laborar amb molta paciència,
tothom, és a dir que,
bueno, molt bé,
la veritat és que jo penso
que va anar tot a temps,
que això també era una cosa
que ens preocupava, no?,
que com estàvem molt apretats,
no?, del calendari,
tot, el fer-ho en una sola jornada,
no?, anava tot pels partits,
anava un molt seguit de l'altre.
Molt intens, no?
Sí, exacte.
El lliurement també de medalles,
de tots els participants,
tot era molt intens, no?,
però jo penso que va estar bé,
el temps ens va acompanyar,
això també ens preocupava una mica, no?,
i tot bé,
la veritat és que crec que tant a la logística,
tot, jo penso que tothom va estar al seu lloc,
tothom amb voluntat d'això, no?,
de que surti bé,
i quan la gent vol que surti bé,
doncs al final, la veritat, eh?,
estic molt contenta de tothom.
Clar, exacte, d'alguna manera,
suposo que ara tocarà fer,
d'aquí uns dies potser,
perquè imagino que ara també és molt recent,
però valoració,
i en tot cas, doncs,
parlar-ne també amb la direcció del Special,
amb la CELL,
amb tot el que hi ha participat,
però sí que les sensacions són importants, no?,
i són bones a nivell general, no?
Sí, sí.
Jo diria que repetiria una mica les paraules,
bueno,
l'alcalde,
el senyor, bueno,
el Josep Pinyà,
li van demanar,
doncs,
que fes a la Cluenda,
que digués una paraula, no?,
una paraula que discrigués
tot l'acte d'ahir,
no?,
la jornada d'ahir,
i ell va dir compromís, no?,
i llavors jo penso que
jo també m'agafaria
per aquesta paraula,
compromís, eh?,
compromís de tothom,
la veritat és que tothom,
i la confiança, no?,
la confiança de la família, no?,
especial a l'Olímpic de Catalunya
i a ell,
confiar en nosaltres, no?,
perquè de seguit que els hi vam plantejar,
doncs van confiar en nosaltres
i la veritat és que entre,
tots els organitzadors,
diríem, no?,
entre les tres parts, no?,
que vam portar
tota la jornada endavant,
ens hem treballat molt a gust,
la veritat,
ahir quan acabàvem la Cluenda,
no?,
ho comentàvem,
però és veritat
el que tu dius, no?,
que ens hem de seure, no?,
i fer una mica
tot el que és el balanç,
però en principi,
ahir dèiem, no?,
que tot havia anat
molt bé,
la veritat, no.
Quin va ser el moment
així més emotiu
de tot plegat?
Mira,
jo penso que el més emotiu
és quan els veies jugant,
saps?,
quan els partits
de l'escolta...
Directament, no?,
exacte,
quan els veies en acció.
Quan els veies amb ells
que estaven feliços,
saps?,
els esportistes, no?,
que les famílies
animaven, no?,
totes les grades,
no?,
totes les seus,
quan veies que de bo,
eh?,
i sobretot,
també escolliria un altre,
potser un altre moment,
que era quan lliuràvem medalles,
no?,
i que tots es salutaven a tots,
no?,
i tots s'alegraven de les medalles
de tots,
hàgim quedat primers,
segons,
tercers,
setens,
vuitens,
doncs,
tots,
tots se n'alegraven,
una alegria,
celebraven,
bé,
a la Cloenda,
no?,
quan donàvem les copes,
no?,
als de la part de bàsquet,
no?,
dels equips de bàsquet,
és que era donar-los la copa
i se li llençaven a sobre,
no?,
il·lusionats,
no?,
mostrant la copa,
la desfilada dels voluntaris,
la desfilada de totes les delegacions,
no?,
també,
també va ser molt emotiu,
el drac de Sant Jus,
el Nuc,
no?,
que van,
sí,
hi va haver un moment
que van estar,
no?,
al mig del camp d'esports,
no?,
de futbol,
compartint espai,
i la veritat és que,
molt bé,
no?,
el drac,
no?,
que va treure els fums,
del color del logo,
no?,
exacte,
bé,
no sé,
penso que hi ha molts moments,
de veritat,
hi ha molts moments.
Sí, sí,
molts detalls,
no?,
segurament,
i d'alguna manera el que ens deies ara,
no?,
al principi,
o el primer que ens has dit,
que és quan els esportistes,
o quan ells estaven en acció,
que,
en el fons,
és el més important,
no?,
de tot plegat,
vull que tot ha de servir,
doncs,
per potenciar
aquest mateix moment.
Divendres vam tenir aquí a la ràdio
alguns dels protagonistes,
alguns dels esportistes,
vull dir,
com a protagonistes,
i, clar,
expressaven,
no?,
aquesta emoció,
aquests nervis,
o aquesta preparació
prèvia,
tot plegat,
i es notava,
no?,
aquesta manera de viure-ho,
que suposo que també,
evidentment,
a partir d'aquest diumenge,
els permetrà,
doncs,
continuar a viure-ho
amb igual de ganes,
potser no tan pensant
en una competició concreta,
però bé.
Exacte.
No,
no,
jo també,
la veritat és que
m'emocionava,
no?,
quan veies que els voluntaris
s'ho estaven passant bé,
no?,
els hi vam donar molta dedicació,
no?,
tot un dia,
de feina,
no?,
però,
però,
com feia era molta il·lusió,
i que,
a més a més,
s'integraven,
no?,
en el grup,
de nois i noies,
no?,
esportistes,
i que els veies amb alguns voluntaris,
no?,
bueno,
tots,
però allà,
però sentats amb ells,
no?,
menjant amb ells,
parlant amb ells,
jugant amb ells,
perquè,
bueno,
alguns es van posar,
inclús van saltar la pista,
no?,
no ho sé,
jo penso que va ser tota una família,
no?,
érem com una família,
que anàvem,
ens anàvem trobant,
no?,
ens anàvem trobant pels diferents espais,
no?,
i anàvem compartint el somriure,
la veritat és que hi havia un somriure,
en la cara de tothom,
es transmetia,
no?,
tothom tenia,
estava contagiat d'aquest esperit.
Sí, sí,
no,
no hi havia,
jo penso que,
bueno,
jo no vaig sentir cap paraula allò negativa,
de veritat,
no vaig,
cap,
cap retret,
saps?,
no,
no,
la gent,
també la gent sap,
no?,
que suposa,
no?,
organitzar un,
un esdeveniment com aquest,
i la veritat és que,
com saben el que costa,
també,
a veure,
intentem minimitzar si hi ha alguna cosa,
eh?,
vull dir que segur que,
que probablement algú haurà vist algun detall,
no?,
que segurament que va faltar,
no ho sé,
però,
però no ens ho van transmetre,
i suposo que,
que d'alguna manera ho van entendre,
no?,
exacte,
doncs,
va ser aquest dia,
no sé si ara,
a partir d'ara,
doncs,
el fet que s'hagi fet això Sant Just,
es pot tornar a repetir,
o s'implicarà,
doncs,
també Sant Just,
d'alguna manera o altra,
en l'esport inclusiu,
no sé si us heu plantejat,
que resumada.
Jo penso que,
aquesta línia que hem començat ara,
aquest pas endavant que ha fet Sant Just,
hem de continuar fent-lo,
vull dir,
no,
no es pot aturar aquí,
ara,
com deien ahir a la Cruenda,
no?,
i els meus companys,
no?,
de Acell i d'Especial Olímpic,
deien,
això ja és imparable,
no?,
ja,
Sant Just és territori especial,
que no ho és,
ara ja ho és,
i,
i territori especial vol dir moltes coses,
no?,
i dintre del,
del pla educatiu,
no?,
doncs,
home,
és evident que és una peça clau,
no?,
que,
que el respecte,
no?,
dèiem,
els drets de les persones,
totes les actituds,
no?,
d'igualtat,
no?,
de veure l'altre com un igual,
no?,
i ja no és la paraula integrar ni incloure,
saps?,
ni tolerància,
és que la paraula tolerància a mi particularment no m'agrada gaire,
no?,
ja,
perquè, bueno,
sembla que un tolera l'altre,
no?,
i un és superior a l'altre,
no?,
i per tant jo intento defugir d'aquesta paraula,
no?,
és això,
és tot,
no?,
Sant Just ja és territori especial,
jo penso que amb això,
no?,
i a partir d'aquí,
doncs,
bueno,
em tocarà a mi o em tocarà amb un altre,
però hem de continuar la feina que s'ha començat.
Exacte,
d'alguna manera amb altres projectes,
no?,
perquè puguin anar en aquesta línia,
també.
Exacte,
jo penso que,
no ens hem,
ara ha estat,
diríem,
dintre l'àmbit de l'esport,
però,
però per què no salut,
per què no,
vull dir,
és transversal,
de fet ahir ja es va veure,
no?,
que també hi havia un programa de salut,
sí,
aquests dies a les escoles,
per tant és educatiu,
vull dir,
i què és educatiu,
què és salut,
no?,
salut també és educació,
no?,
perquè també és,
no?,
comportaments,
actituds,
no?,
jo penso que és un treball transversal,
i de fet tot l'equip de govern,
doncs,
ens ho hem pres així,
vull dir,
ara m'entrevisteu a mi,
perquè,
perquè...
Ets la cara més visible,
no?,
exacte,
també esquí i el darrere,
principalment,
per la regidoria d'esports,
vull dir,
ha estat esports,
no?,
vull dir,
tot l'equip d'esports,
però després dintre la feina
l'ha fet tothom,
l'ha fet gent de salut,
la gent de comunicació,
és que seguretat,
no?,
és que hi ha tanta gent brigada,
és que s'hi ha acusat tothom,
tothom,
tothom.
T'ha sorpresa aquesta implicació tan gran
de tanta gent?
Mira,
sorpresa no,
perquè,
de veritat,
jo ja hi comptava
i tothom m'ho havia dit,
perquè,
però ja saps que tampoc no porto tant temps,
no?,
a l'Ajuntament,
però ja es veu,
no?,
que quan fèiem les reunions,
no?,
les comissions,
la gent,
de veritat,
totes les companys,
no?,
i companyes,
doncs,
de veritat,
posats,
no?,
amb ganes,
i això i allò,
i aportant idees,
no?,
llavors ja deies que et sorprenen amb moltes ganes,
no?,
i quan un projecte la gent té ganes que tirin davant,
tiri endavant,
això està clar.
Exacte.
i aquí ganes n'hi havia,
de veritat,
eh?,
i moltes hores,
moltes hores,
això també ho he de dir,
moltes hores de feina,
de tota la gent de l'Ajuntament,
d'Espècies Olímpics,
de cell,
de les famílies,
evidentment,
de portar,
no?,
d'acompanyar els seus fills,
no?,
i les filles a,
a, bueno,
a fer esport,
no?,
animar-les a fer esport,
tots els voluntaris generals,
després els voluntaris de les entitats esportives,
de les entitats culturals,
de les empreses,
jo què sé,
vull dir,
moltíssima gent,
moltíssima gent,
molta,
molta gent,
i això és un requiem,
no?,
perquè fer-ho sol hauria quedat,
saps,
una acció petitona,
no?,
com altres,
no?,
que fem,
que s'han d'anar fent,
eh?,
perquè tot suma,
no?,
perquè,
clar,
fer una cosa com aquesta,
doncs,
són moltes hores,
no?,
implicacions de totes hores,
clar,
si no hi ha aquesta implicació a aquestes hores,
no?,
és impossible que s'hagués fet com s'ha fet,
no?,
no pot ser cada dia,
no?,
aquesta maquinària,
però,
amb els meus companys,
no?,
d'esports,
la cabala ahir,
no?,
de la cluenta,
allà al camp de futbol,
ja,
dèiem,
bueno,
dimarts a despatxar,
eh?,
ja,
pensant en la festa de l'esport,
no?,
que la tenim el 18 de juny,
i,
bueno,
i endavant,
no?,
tots els projectes,
no?,
sí,
no podem parar,
no?,
havíem començat i ara hem de continuar.
Exacte.
Doncs avui hem volgut parlar una mica,
doncs,
d'aquestes primeres sensacions l'endemà,
d'aquest territori especial olímpic Sant Jus,
que es va fer ahir diumenge,
n'hem anat parlant,
doncs,
al llarg de molts dies,
i finalment,
doncs,
també volíem tornar-me a parlar,
justament,
doncs,
després d'aquesta cluenda,
no?,
en què,
d'alguna manera,
també,
doncs,
avui suposo que és un dia de descans mentalment,
no?,
després de tants dies intensos,
avui,
i més si tot ha sortit bé,
no?,
suposo que esteu...
Sí,
no,
la feina,
clar,
la feina ha de continuar el dia,
doncs,
el dilluns,
no?,
comença una vegada la setmana,
i ha de continuar,
però,
però és veritat que queda aquella sensació,
no?,
de dir,
uf,
doncs ja està,
no?,
ja ho hem fet,
no?,
i,
bueno,
anar pensant,
no?,
tota la nit,
bueno,
suposo que estarem dies encara donant-li voltes,
però,
però,
bueno,
hem de continuar endavant,
hem de continuar endavant.
Doncs,
moltes gràcies,
que resumat a Serrano,
avui hem volgut parlar,
com deia,
amb la regidora d'Esports d'aquest Territory Special,
felicitats de nou,
i que vagi molt bé,
fins aviat,
bon dia.
Gràcies a vosaltres per fer la cobertura de tot l'esdeveniment
i a tota la ciutadania.
Gràcies.
Fins aviat,
bon dia.
Gràcies,
bon dia.
Dos minuts i dos quarts de dotze,
de seguida fem tertúlia.
Smooth Jazz.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el soul,
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Get back to serrano.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda,
de 5 a 7.
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia,
amb Mireia Redondo.
Cada tarda,
de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més,
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rebobineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Primer,
van ser les ones.
98.1 FM.
Després,
internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
YouTube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610,
777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
Just a la fusta.
Passa un minut de dos quarts de dotze.
Aquesta hora saludem
a la Palmira Badell
i a la Carme Madó.
Molt bon dia a totes dues.
Què tal?
Molt bé, bon dia.
Bon dia a tothom.
Per fer tertúlia una mica,
no sé si heu estat
al territori especial
aquest de setmana,
aquest diumenge.
No, em sap molt de greu.
Ara n'hem parlat.
Saps què em sap greu?
Per què?
Perquè m'he perdut
la cara de felicitat
que tenen
els
els que hi participen.
Sí, sí,
ara és el que ens deia
la cara sumada
que és el que més
l'havia emocionat, no?
Sí.
Perquè jo
jo quan veig
aquests nois i noies
quan participen
o juguen
o els entrevisten
tot,
els veig
no sé,
els veig
molt participatius
o són molt
molt engrescadors
i a més a més
això,
que veuen
aquesta cara
de felicitat.
Però jo era
a Tàrrega
molt bé
amb la colla
gegantera.
Teniu sortida.
Teníem sortida
i vam sortir
amb molta pena
perquè
se'ns ha mort
un de la colla
que era gran
però que
tampoc no era tant
perquè
hi ha moltíssima gent
que va pel carrer
molt campant
a l'edat d'ell
però va ser
dels
dels fundadors
i
que és l'Enric
Canals.
I esclar,
però
estàvem compromesos
i vam anar.
Clar.
I ja està.
Aquestes sortides
que són
aquests dies
que són més durs
segurament, no?
Sí, sí,
sempre fa aquella cosa
però vaja
també vam
veure allà
gent
a veure
les colles
geganteres
són molt diverses
hi ha
com
nosaltres
que la majoria
som gent gran
i després
de cop i volta
et trobes en una colla
que tots són molt joves
i
ahir estrenaven
una porqueta
que ells
en diuen
la guerreta
la guerreta
que era tot
de jovent
i les noies
anaven vestides
una monada
semblava que
més aviat
fessin
una
representació
i
molt bé
i després
n'hi veien uns altres
també
que eren
de broma
que nosaltres
sempre
ens hem
a vegades
ens engresquem
per fer-ne un
així
perquè
ja ens comencem
a trobar
que els més joves
que són els que
porten els gegants
sobretot
el gegant
que pesa més
aquests també
ja comencen
a fer-se grans
és fàcil
portar-se en gegant
suposo que
vol molt esforç
vol força
i equilibri
i la gent jove
no sé
per si està
la gent jove
n'hi ha moltíssima
de gent jove
però
si costa molt
a les colles
el que passa
que no es posen
en una colla
de gent grana
exacte
i crec que és això
l'efici de les colles
crec que no baixa
o almenys
en molts llocs
no baixa
però
costa més
el tema
intergeneracional
és més fàcil
doncs afegir-se
i normal
crec
i tindre un compromís
no no
jo no era capaç
per el compromís
justament
perquè
molta gent que conec
que està ficada
en colles
s'hi comprometen
setmanalment
quinzenalment
organitzen un munt
de coses
però és un compromís
d'alguna manera
sí sí
crec que sí que el tenen
aquest compromís
a veure
sí que hi és
de colla
a veure
sí que hi és
el compromís
però sempre hi ha un dia
que no pots
i no passa res
exacte
però això grans i petits
segurement
però hi ha gent
que està més compromesa
perquè
el dia
que falten
dos
dels que porten
el gegant
ja no podem sortir
això està clar
ja ja clar
clar clar
és d'orillos
és d'orillos
un d'ells
és el teu fill
clar
però és que
també té altres
compromisos
i tothom
té una família
però bueno
són
a veure
són grups
que també
ho podeu comprovar
suposo
amb els castellers
que són més
mediàtics
que són molt
integradors
sí
l'altre dia
a la universitat
aquí em va fer
no havia vist mai
potser
entrenen sempre
que s'estava muntant
castellers
saps aquí
a la part
no sé quina universitat
és la que
la davant del castell
quina és
la final
de l'autobús
a l'OPC
a l'OPC
i allà
una espècie de parc
i llavors
estan fent
castells
s'estan entrenant
home
em va fer
va fer gràcia
perquè bueno
gent molt jove
sí
i a més a més
hi ha
hi veuràs
gent de diferents races
diferents procedències
perquè
hi ha
molta gent
que els sents
parlant
el castellà
perquè
i que estan
és una manera
també doncs
d'integrar-se
enamoradíssims
de la festa
és una manera
d'integrar-se
clar
sí
a mi també
em sap
això d'integrar-se
a diferents races
la gent
quan veiem algú
que no és de la nostra
ètnia
per dir-ho d'alguna manera
ja directament
ens va passar
familiarment
el dissabte
ja quan veus
una criatura
que no repeteixo
ja
quan estem parlant
tots
en català
i quan es dirigeixen
aquesta persona
en castellà
perquè
haureig
una persona
que ha nascut aquí
per dir-ho d'alguna manera
i tal
i perquè és
aquest
fenta
sí que el tenim
en general
sí
a mi em va passar
una vegada
davant d'una noia
de raça negra
però d'aquelles
negres
de color potent
i
ella havia vingut
acompanyant
una altra persona
i esclar
cap d'una estona
que
parlava
amb aquella altra persona
clar
em vaig dirigir
amb ella
i
dic
mira
despensa
perquè no ens n'adonem
que parlem
diu
no no
ja pot
seguir parlant
eh
diu
escolta'm
dic Montserrat
ja
ens vam quedar
sí però és una cosa
que millor no ens n'adonem ni compte
eh
vull dir
no ho sé
clar
perquè tenim la sensació
a veure
tenim la sensació
que n'hi ha que no el volen parlar
o n'hi ha que no l'entenen
o
és això
ja
però que sí
que us puc assegurar
que
en aquesta festa
hi ha molta barreja
en aquesta festa
i
i amb la dels
amb la dels
castellers
i amb el
aquestes
colles
que hi ha
aquestes sí
que són plenes de jovent
aquestes colles
de
de
de
tambors
exactament
de diables
també
i de diables
tot això
que per cert
dissabte que ve
sí
és la festa de la pau
ara m'estava mirant el programa
moltes coses
hi ha
hi ha moltes coses
i cada setmana a Sant Just
tenim una festa diferent
vull dir que això
realment ho comentem
avui
avui no
aquests últims dies
que cada setmana
portem
després de la setmana santa
i que hi ha hagut
entre Sant Jordi
i l'Especial Olímpics
tot el tema del quinto tap
a la festa del comerç
ara bé la festa de la pau
no s'acaba mai
a partir
a partir de l'abril
sí
sembla com si es disparés
després també ve la festa major
de la Taneu
vull dir que Déu-n'hi-do
sí
jo estic compromesa
amb tot
cada cap de setmana
ja ja
bueno molt bé
home
sí
clar
tu formes part del paquet
home
sí
sí
clar
doncs sí
sí
les coses
com siguin
i el tema de la Taneu
vam tindre l'altre dia
a la tele
el president
i ens van dir
que tota la festa
del centenari
que duraria
no un cap de setmana
tot un any
tot un any
tot un any
començarà el juny
a veure
comença el dia 11
em penso
de fet
l'inici
és el dia 28 de juny
perquè
és el dia
que celebrant
un sopar
a la
al grats
dels autobusos
que és allà on
ara han inaugurat
aquell
aquell restaurant
allà a la Pionsca
doncs allà
es va
engrescar la gent
per fer un Ateneu
això
farà
cent anys
el mes que ve
el dia 28
i abans de Sant Pere
sí
ho està explicant
sí
doncs
llavors
comencem
però
com que
els diferents
seccions
de l'Ateneu
que hi participen
en alguna actuació
per motius
d'agenda
doncs
l'Orfeó
s'avança
i ho farà
el dia 11
que farà
la Messa
de la Creació
que és una obra
que l'estan
assajant
ja fa temps
perquè és una obra
de pes
i
bueno
doncs
hi hem d'anar
després
a partir
del juny
ja s'aniran
fent
diferents coses
que cada
cada secció
per la seva temàtica
anirà
fent
hi ha
una
una idea
que
que a mi
m'agrada molt
que no sé
com se la faran
però bueno
que jo
intentaré
ajudar-lo
que el
Joaquim Carbonell
s'ha
entusso dit
si es pot dir
a fer
a repetir
una fotografia
que hi ha hagut
penjada
sempre allà
a l'Ateneu
que es veuen
els
els paletes
començant
les
les escoles
aquest edifici
que ara
és les escoles
van ser
sempre han sigut
escoles
que van ser
les escoles
de l'Ateneu
que és l'edifici
que va començar
després
es va fer
ja el bar
i la sala gran
però en principi
l'Ateneu
va començar
així
per això vol que duri
tot un any
perquè clar
hi ha etapes
hi ha etapes
de formació
llavors el dia
de la constitució
el dia de la constitució
és
el 16 de juny
16 o 18
el 16
el 16
de juny
que serà el dia
que ja tenim
convidats
el president
que hi hagi
de la Generalitat
perquè vingui
a presidir
l'acte
sí sí
nosaltres que dijous
tenim l'Albert Maciac
i la ràdio
que ens va actualitzant
tot el que van fent
o sigui que ho anirem seguint
també
de prop
home si vingués
home d'aquí al juny
jo crec que encara
tindran el mateix
president de la Generalitat
no no
el juny de l'any que ve
vol dir
l'any que ve
sí sí
no
s'estrena aquest
però quan
és que acaba
que és quan coincideix
amb el centenari
serà el 18
la constitució
és l'any que ve
l'any que ve
l'any que ve
és la constitució
jo vaig entendre
que era aquest any
no