This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
S'enjustem que Marta Sánchez o Marta S. Pina, com a nom artístic,
juntament amb Jeremy Williams, han publicat la seva primera novel·la,
Control, Altscape, és una història de ciència-ficció.
I fins aquí la informació local.
Nosaltres tornem d'aquí una hora amb més notícies.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Ràdio d'Esvern, 9.1
Ràdio d'Esvern, 99.1
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinculat també amb el que comentaves ara
del romanen de tresoreria, el ple
veu parlar, veu tenir també
una enganxada, o no sé com
hauríem de dir, justament entre
tu i el Sergi Seguí, exacte, una discussió.
Perquè tu vas
preguntar que s'expliqués
què passava
amb un romanen o en una zona concreta.
El Sergi Seguí deia que havia interpretat
que insinuaves que hi havia alguna cosa fosca.
Què vas voler dir, Laia, en aquest moment del ple?
En què deies que hi havia una cosa
que s'havia d'aclarir? Jo la veritat és que em va
sorprendre molt, perquè
no sé, es va entendre una cosa
que ni la penso, però bueno,
no sé. El tema
és que nosaltres el que
diem és que aquest romanen
el destinen tot, o sigui,
gairebé tot, a Promunça i a
pagar una expropiació que es va fer a Pontreixat, que
inicialment Promunça era la beneficiària,
però que en vista de la situació econòmica
de Promunça, que és negativa,
li van treure aquest benefici de l'expropiació
i ho paga ara directament l'Ajuntament, però que estem
parlant de l'expropiació de Pontreixat,
que en total tindrà un cost de 7 milions
i mig d'euros. Aleshores, part d'aquest
romanen es destina a pagar aquesta expropiació
i una altra part es destina a enviar diners a Promunça.
Aleshores, nosaltres el que diem és,
primer, tot el tema de Pontreixat,
ara ja està en marxa, ja no es pot tirar enrere,
però algun dia ja ens explicaran
què vam voler fer amb això, per què vam voler expropiar
això, quin interès hi havia,
quin interès hi havia del poble.
Quan tenim barris sencers que estan
molt malament, el barri centre està
molt malament, hi ha zones que s'han
desenvolupat noves i que estan
desconnectades del poble, com és el barri de Maslluïca,
només està connectada per un vial.
Aleshores, abans de gastar-te tants diners
fent una expropiació d'una zona que
no hi havia una pressió social
perquè fos pública,
vull dir, intenta solucionar altres temes.
Això és el primer, però
estic avançant a conteixements
en concret respecte a aquest ple,
clar, que el romanent de tesoreria
que cada any tenim serveixi
per destinar-lo als diners
a enviar-los a Promunça,
quan Promunça és una empresa
que té uns actius, que això és el que
els hi vaig dir també en el ple,
si Promunça és una empresa que té uns actius
i s'ha de fer un pla de viabilitat
perquè l'any passat va tancar
amb 800.000 euros de pèrdues
i això no ens ho podem permetre.
No podem tenir una empresa pública
que cada any, en els veïns i veïnes
de Sant Just, ens costi diners.
O sigui, té uns ingressos recurrents
perquè té una activitat,
té un immobilitzat que té un valor
i que se li pot fer una bona gestió,
però has de fer un pla de viabilitat
i l'has de gestionar amb criteris d'empresa
i lamentablement no és el tarannà directiu
del govern, de l'Ajuntament de Sant Just
en quant a l'empresa de Promunça
i el que es fa és que tots els romanents
que hi ha cada any s'envien a Promunça
molt malament, nosaltres això no hi estem d'acord.
Què s'hauria de fer en Promunça?
En Promunça s'hauria de fer un pla de viabilitat,
és el que he dit, un pla de viabilitat,
mirar els actius que hi ha i mirar a veure,
posar-los també a valor real,
perquè alguns estan inflats,
posar-los a valor real i mirar a veure
com es pot gestionar de manera que l'empresa
pugui continuar vivint, o sigui, existint,
però sense que tots els ciutadans
ens costi cada any posar diners
i posar diners i posar diners.
I aquests diners poder-los destinar,
per exemple, en el mateix ple es va parlar
de la moció, es va fer una moció
en el que el grup de ciutadans,
inicialment el grup de ciutadans
va presentar una moció demanant
la gratuïtat dels llibres pels nens,
en aquesta moció inicial hi havia un parell
de punts en els que es demanava
que l'Ajuntament es comprometés
a fer el pagament d'aquests llibres
per a aquelles famílies que tinguessin pocs recursos,
aquesta moció es va pactar
davant consensual amb el Partit Socialista
i un cop consensuat amb el Partit Socialista
tot el que eren compromisos
que implicaven a l'Ajuntament
els van treure.
Bé, doncs si tens un romanent de tesoreria
de 600.000 euros,
precisament pots assumir perfectament
el compromís de pagar els llibres
dels nens de famílies
que tenen problemes econòmics.
Aleshores, destina els romanents
a fer polítiques socials, com diu el Sergi.
Clar que es poden fer polítiques socials,
però no a costa de pujar els impostos a tothom.
I no a costa, o sigui,
sobretot els pots fer si no envies els diners
a una empresa que no s'arreglaran
els problemes de promuntza,
envien els romanents cada any.
Sí, en comptes de pujar aquests impostos
de mitjana, doncs un 1,5% s'haguessin congelat,
us ho hauríeu plantejat des de Convergència
l'abstenció?
Sí que ens ho hauríem plantejat,
potser sí, però és endavant que hi ha.
Sí, sí, exacte, ho dic perquè l'oposició en bloc,
no només Convergència, sinó també Partit Popular
i Ciutadans van votant contra les ordenances
en un primer ple del primer any de mandat
que d'alguna manera també és significatiu,
aquest vot contrari de tota l'oposició.
És que jo repeteixo, ja ho vaig dir en el ple també,
l'últim mandat, que va ser govern tripartit
els mateixos que hi ha ara,
durant l'últim mandat, sumat aquest any,
increment de taxes i impostos, 18%.
En el mateix període, increment d'IPC, 5%.
Jo crec que amb això s'ha dit tot.
O sigui, no toca aquest any.
L'any passat, a desembre, hi va haver un IPC negatiu,
per primera vegada, o sigui,
jo crec que per primera vegada de la història.
portem tot l'any amb un IPC negatiu.
Tot l'any, o sigui, tot l'any,
bé, excepte juny i juliol,
que ha sigut un 0,1%.
Bé, o sigui, tot l'any negatiu.
A l'octubre, o sigui, el mateix dia del ple,
surt l'IPC avançat d'octubre en negatiu.
No toca pujar impostos.
Toca congelar-los.
L'altre dia, també, en aquesta entrevista
que dèiem divendres aquí a la ràdio,
el primer tinent d'alcalde, Sergi Segui,
deia que el to de l'oposició,
per part de Convergència,
de vegades està sent bastant dur
en aquests primers mesos.
El mantindreu durant tot aquest mandat?
No és que haguem de mantenir un to dur.
Nosaltres, i les coses que no veiem clares
i que no hi estiguem d'acord,
i que tinguem una altra postura,
la defensarem.
I quan haguem de demanar explicacions,
us les demanarem.
Ja està, no hi ha més to.
No hi ha més to.
Com dèiem, va ser el punt més debatut
o més debatut
o un dels més intensos del ple,
tot i que el debat també es va allargar
sobretot amb les mocions,
cosa que passa també en diversos plens.
Una de les mocions sí que es va aprovar,
per exemple, en unanimitat,
com va ser la de becas menjador.
En aquest cas sí que hi ha un consens
per part de tots els partits.
Sí, sí, sí.
I després n'hi va haver dues,
doncs, vinculades amb el que és de...
o tres, de fet, no?
El que està passant a Catalunya,
perquè Ciutadans m'ha presentat un parell.
Després hi havia aquesta altra moció,
doncs, de suport a Artur Mas,
Joan Ortega i Irene Arrigau,
que en aquest cas, doncs,
es va tirar endavant
amb el suport, en aquest cas,
doncs, del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Com veieu?
Esquerra, demovem.
Sí, sí, d'Esquerra Republicana,
demovem i de Convergència.
Em refereixo que en aquest cas,
en altres ajuntaments,
doncs, ja també ha tirat endavant,
però el fet que el PSC voti a favor,
aquí a Sant Justa,
evidentment, doncs, es manté també
amb una línia que s'ha anat seguint, eh?
però no sé si us ja esperàveu aquest consens,
en havia parlat, doncs,
abans de presentar l'emoció,
com ho heu viscut?
Bé, es va estar discutint el text,
es va esmenar,
es van fer un parell o tres de modificacions
i ens vam posar tots d'acord
i ho vam tirar endavant.
Al final, entenem que...
Jo crec que això és una percepció
molt generalitzada,
no només del nostre partit polític
o de la gent que està en el nostre partit polític,
entenc que és una...
O sigui, és un tema polític,
la qüestió del 9N,
la consulta i la independència
és una qüestió política
i s'ha de resoldre amb la política,
no amb els tribunals.
I això és, bàsicament,
el tema de l'emoció era això, bàsicament.
Les mocions de Ciutadans,
en aquest sentit,
doncs no van tirar endavant,
però m'imagineu que serà una mica
la tònica dels propers plens,
també, doncs que el debat dels plens
vagi també per la part de les mocions
per qüestions nacionals.
Jo crec que serà fins passades les eleccions
i després ja no hi ha més eleccions.
Em sembla que el ritme d'emocions de Ciutadans
a nivell polític general baixaran.
Crec, però no ho sé, eh?
Queden, per tant, encara un parell de plens.
De fet, el pressupost es debat també
al ple de desembre.
No sé si preferiríeu que es debatés junt
ordenances i pressuposts.
Bé, això és una cosa que ja li vaig dir
a en Josep Perpinyà
quan vam fer la Junta de Portaveus.
També es va dir a la Comissió Informativa,
o sigui, perquè quan parlaven de pujar els impostos
sempre ens portaven al tema del pressupost
i els hi vam dir, diverses vegades,
escolta, si voleu que discutim de pressupostos,
ens presenteu els pressupostos
i parlem de taxes i pressupostos.
Però si només ens presenteu les taxes,
doncs parlarem de taxes només.
Això és així.
És clar que sí, és clar que ens agradaria
perquè aleshores pots fer un debat més constructiu.
És un més constructiu.
O sigui, pots donar alternatives.
En sabeu alguna cosa del pressupost?
N'heu parlat?
No, no sabem res.
N'esteu pendents?
No sabem res.
I en principi per això abans del desembre
entenc que sí que abans del ple de desembre
no sé si t'adreu previ reunir-vos amb...
Bé, és que a més càrrec el pressupost
s'ha d'aprovar abans de finals d'any.
O sigui, que segur que en parlarem.
Què espereu d'aquest pressupost?
Què hauria d'incloure per convergència?
Què hauria de tenir en compte?
Què hauria de prioritzar?
Nosaltres entenem que de cara a l'any que ve
s'han de prioritzar, evidentment,
estar al costat de les persones
perquè la crisi encara no s'ha superat per tothom.
Per tant, s'ha de fer un pressupost
que estigui al costat de les persones.
I entenem també que hauria de ser un pressupost
que hauria de començar a posar al dia
a determinades zones de senyors.
Com ara?
I potenciar activitats que s'estan desarrollant.
Sobretot activitats esportives
perquè també ens estem trobant
amb molts veïns i veïnes
que s'estan queixant
que tot el que és el complex de la bona aigua
és les instal·lacions que hi ha
estan començant a ser...
O sigui, ja fa temps,
però cada vegada és més evident
que són insuficients
per la quantitat de gent
que vol tirar endavant activitats esportives,
diferents disciplines esportives
en el que és el complex de la bona aigua.
Aleshores, entenem que aquí
també s'hauria de fer un plantejament.
Ampliant-ho?
O sigui, cada vegada hi ha més gent
que vol fer més esport i més disciplines
i escolta'm,
doncs l'esport és una cosa molt saludable
i molt bona.
És un valor, a més a més,
té tot un conjunt de valors molt positius
i per tant s'han de potenciar.
També tenim nens del camp de futbol
que encara segueixen anant
a l'escola alemana
o altres pistes esportives
a practicar esport.
Per tant, tot el tema de l'esport
i tot el tema de les instal·lacions esportives
a Sant Just,
caldria donar-li una empenta,
actualitzar-ho i ampliar-ho
perquè és una demanda
dels veïns i de les veïnes.
Per tant,
això s'ha de també donar resposta.
I bé...
Deies també,
parlaves d'algunes zones oblidades
o poc tractades de Sant Just.
És que el centre del poble
està molt malament.
De fet,
el que volia també aprofitar
és felicitar
per l'èxit del Shopping Night.
Realment,
jo me n'alegro molt,
o sigui,
va ser un èxit
i n'estic supercontenta
i satisfeta.
Volia felicitar
l'associació de noia empresa
que fèiem molt de temps
que anaven al darrere
de fer aquesta activitat
i que,
doncs bé,
s'ha pogut constatar
que tenien raó,
que si fèiem una activitat
diferent,
en un horari diferent,
doncs això tindria molt d'èxit
i vindria molta gent
que normalment
no fa vida al poble.
Jo ho vaig veure,
o sigui,
em vaig trobar molta gent
que normalment
no me la trobo durant el dia
i me la vaig trobar aquella nit.
Per tant,
això és molt positiu
perquè donem a conèixer
el poble,
les activitats,
les botigues que hi ha,
és molt positiu.
I també volia felicitar
el regidor de Comerç,
el Ferran Tost,
perquè també,
per la iniciativa
i per haver pogut dur a terme això.
I la veritat és
que la pena va ser
que el centre del poble
no acaba d'estar bonic.
o sigui,
tots els pobles del voltant,
el que és el casc antic,
per dir-ho d'una manera,
està bonic,
està descentat,
està arreglat
i aquí,
doncs,
està deixat.
Bé,
en el carrer Bonavista
tenim el problema dels arbres
que tenen aquestes flors
i aquestes fulles
que cauen a terra
i s'enganxen
i rellisquen,
sobretot quan plou.
Avui, segurament.
Sí,
malauradament,
cada vegada que plou
hi ha algú que cau,
doncs bé,
o sigui,
és una cosa més
que està d'arreglar.
i, bueno,
els pals amb els cables,
les boreres estretes,
bé, en fi.
Ho heu demanat directament
a l'Ajuntament?
Lo dels arbres
del carrer Bonavista
ja és el segon ple
que ho demanem.
I quina és la resposta?
Que ho estan estudiant,
però de moment
encara ho estan estudiant.
Nosaltres és el segon ple
que ja els recordem
que aquest tema
s'ha de solucionar.
Doncs bé,
en tot cas,
avui hem volgut parlar
d'aquestes qüestions
d'actualitat
arran, doncs,
també d'aquest ple municipal
que es va fer dijous passat
amb la Laia Flotats,
portadora de Convergència
a Sant Jús.
Gràcies, Laia.
Gràcies a tu.
Que vagi bé.
Fins aviat.
Bon dia.
Adéu.
Just a la fusta.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rebobineu,
si us plau.
Una mirada al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor
i més divertit.
Rebobineu,
si us plau.
Despertant-te,
corrent,
esmorzant,
comprant,
passejant,
quedant,
treballant,
celebrant,
sortint,
conduint.
Vius connectat,
conduint,
desconnecta,
evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit
són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
L'inter actionàس
en punt de les quarts de dotze,
aquesta hora fem tertúlia,
avui amb la Carme Amador
i en Josep Codern, molt bon dia
a tots dos, què tal? Bon dia i bona hora.
Comencem com és
habitual, amb aquest text
que llegeix cada dilluns, en Josep Codern.
Endavant. Molt bé,
us llegeixo.
El procés per la independència de
Catalunya. La negativa
a formar una gran coalició
dels partits catalans,
units per la causa de la independència,
portaren a formar
la coalició de Junts pel Sí
amb l'esperança que el
27 de setembre passat
obtingués una tan gran majoria
que permetés la
Declaració Unilateral d'Independència.
No fou així.
Si bé obtingués 62
escons del Parlament català,
no obtingués ni tan sols
la majoria absoluta d'escons,
cosa que obligava a pensar
amb els 10 escons obtinguts
per la CUP, amb qui s'arriba
a un pacte de col·laboració
no sense dificultats,
tota vegada que aquest grup polític
posa com a condició
que Artur Mas no sigui
relegit president
de la Generalitat,
cosa que fa que, fracassada
la investidura,
s'hagi de sotmetre a votació
a l'elecció del nou president.
És precisament en aquest moment
quan Convergència Democràtica
i Esquerra Republicana
de Catalunya
anuncien que es presentaran
per separat
a les eleccions generals
del 20 de desembre.
Aquesta decisió
pot afavorir clarament
Esquerra Republicana,
a qui,
totalment neta
de tot procediment judicial
per corrupció del partit
o contra qualsevol membre d'ell,
no serà rar
que recolzin
l'Assemblea Nacional de Catalunya
i Òmnium Cultural.
Serà amb els resultats
d'Esquerra Republicana
a les generals
quan s'arribarà
a la Declaració Unilateral
d'Independència?
Les urnes
tenen la praula.
Aviós rus
estavellat a la península
del Sineí.
228 morts
és el balanç tràgic
d'aquest accident.
Les autoritats egípcies
i russes
sense esperar
el resultat
de l'anàlisi
del contingut
de les caixes negres
coincideixen
en afirmar
que es tracta
d'un accident
tan més quan
poc abans
d'estavellar-se
el pilot
enviar un missatge
d'emergència
per deficiències
mecàniques
de l'aparell.
Es tractava
d'un avió
amb més de 18 anys
de vol
i que ja
en diverses ocasions
hagués ser reparat
per defectes mecànics.
la pròpia companyia russa
Aerojet
així ho ha reconegut.
Mancat
de tota classe
d'escrúpols
l'estat islàmic
i de llista
s'ha avançat
de ser ell
l'autor
d'haver destruït
l'aparell
perquè la seva
tripulació
i passatgers
eren cristians.
Aquesta és
la moral
islàmica
que pretén
difondre
l'estat islàmic
destrucció
morts
i assassinats
i encara hi pot haver
persones
de formació
cristiana
que es converteixin
en súbdits
d'aquest estat
sense nació.
Incendi
a la discoteca
col·lectiva
de Bocarest
Ja són masses
les discoteques
cremades
amb gran
nombre
de morts
per manca
de sortides
d'emergència
excés
de persones
i pràctica
d'activitats
per a les que
no estan
preparades.
Sovint
teixen
les notícies
d'aquest tipus
i continuen
obrint-se
aquests locals
sense garanties
suficients
de seguretat
efectuant-se
activitats
que atrauen
a gran nombre
de clients.
És hora
que les autoritats
persegueixin
criminalment
per l'atemptat
a la seguretat
ciutadana
a tots aquells
que obrin
i siguin
responsables
d'aquests tipus
de locals
i que en ells
es facin
activitats
perilloses.
Cal que
el que ha de ser
una activitat
lúdica
no es converteixi
en una activitat
de mort.
Getafe
0
Futbol
Club
Barcelona
2
El Barça
no ens ha fet
patir.
Visca el Barça!
Visca!
Doncs don i do
amb aquest últim apunt
almenys
per trencar una mica
tota la resta
de qüestions.
Carme
què tens a dir-hi?
Home jo
tot el que
escriu el Josep
com tu comprendràs
no tinc res
absolutament
a dir-hi
però com que
tinc que fer una miqueta
de mosqueta
d'aquella...
Exacte
l'envocat del diable
no?
Sí
perquè si no
el tema
de
de les discoteques
tot el més
estic un moment d'acord
el tema de la nit
de la gent jove
precisament ahir
em sembla que era
a BTV
una televisió
d'aquí eh
parlaven
amb tribus
que anaven a la
plaça Catalunya
no sé si ho vas veure
sí
amb tribus
de nanos
de
16 a 18 anys
sí
sí
sí
que
que
que
ja
el diàleg
que
que donaven
ja era
que tant se'ls feia tot
o sigui
o sigui
és igual
uns amb els altres
sí
es brallen entre ells
s'estimen
una falta de
són crius
jo és que
clar
després se junta la nit
que clar
ho correcte
en aquestes edats
ara
és tornar a casa
a les cinc del dematí
perquè
el desgraciat que torna
a les nou de la nit
ja el desprecien
directament
o el que no vol sortir de nit
però això ja
crec que no és només del 2015
sinó jo quan era jove
això dels horaris
ja existia
no no
bueno
però estàs parlant aquí
clar
però aquí podria tornar
en tot en canvi
ni la seva senyora
sí
clar
o sigui
a casa meva
jo si tornava més tard
de les nou
i primer
em traien la pols
després em deien
el dissabte que veia
no surts
saps
però clar
això ja
no parlo d'això
parlo
que
que hi ha un món a la nit
incontrolable
incontrolable
de gent molt jove
de gent molt jove
que acaben
com
com pallaringes
al carrer
perquè no es pot veure el col
però tots
no t'ho treuen
de tot arreu
i fumant
bueno
jo
no sé
penso que
a més sempre hi ha gent
sense escrúpols
que sí
que tenen una
reserva
a la nit
a les tantes de la nit