Doncs vinga, ara mateix falten 15 minuts per les 12 en punt.
Seguim al magazín matinal de ràdio d'Esvernal Just a la Fusta
a segona hora del programa.
Avui som dimecres, 7 d'abril,
i tenim amb nosaltres ara mateix a Just Fossalba
per l'entrevista del dia.
Just Fossalba porta veu del grup municipal de Movem Sant Just,
també regidor de l'Ajuntament i membre de l'equip de govern,
que el tenim avui per parlar dels temes de l'actualitat Sant Just Tenca.
Hola, molt bon dia Just.
Hola, bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Doncs bé, parlem de temes d'actualitat
i començarem amb aquestes primeres impressions
que tenim d'aquest nou sistema de residus
implantat al barri La Miranda i al Canigó.
De fet, fa poc, fa uns dies, unes setmanes,
que es van tancar els contenidors d'aquests barris,
els contenidors concretament de l'orgànica i del rebuig.
No sé jo si encara tots els habitatges tenen la targeta.
Bé, després d'aquesta parada de Setmana Santa,
abans de marxar de vacances,
ja teníem més d'un 75% de targetes recollides.
Ja el que estem fent és anar porta a porta
per entregar la targeta.
Esperem arribar en els propers dies aquest 80-85%,
que és l'estadístic que ens marca com a arribar al tope,
per dir-ho així, perquè hem de pensar
que hi ha moltes casuístiques.
Una cosa és el padró que nosaltres tenim,
que és un excel, per dir-ho fàcil,
amb totes les cases.
I després la realitat,
perquè hi ha cases que estan buides
o cases que s'han vist modificat el padró
i de dos se n'han fet una
i llavors et compta com a dos en el llistat,
però resulta que al final només n'és una.
I al revés, a vegades cases que primer una
i se n'han fet dos i et compta com a dos.
Clar, hi ha una mica de divergències
entre el que passa al Montreal
i el que surten els llistats d'Excel,
tot i que s'intenta estar actualitzat.
I jo crec que si arribem a aquest 85%,
ja tindrem tot el barri cobert.
S'està conscienciant la gent
com ho està portant a la pràctica?
Li està resultant difícil?
Tenim algunes valoracions?
Sí. A veure, en general,
els resultats són bons.
Les dades que ens estan sortint d'ús de targeta,
en principi, són els que tocaria.
Sí que és cert que hi ha algunes persones
que, de moment, estan optant
per no fer servir la targeta.
És una cosa normal.
Una cosa que tots els municipis
en els que hem parlat
que han implementat aquest sistema,
ja sigui Itàlia, País Basc,
ens diuen que les primeres setmanes
es troben bosses a terra,
es troben contenidors
que s'han forçat per obrir la tapa,
i això ens està passant.
Poquets, cal dir-ho.
D'aquestes 30 bateries,
estem parlant de dos, tres llocs
que ens passen aquestes cosetes.
de veïns que o bé no han rebut la targeta,
o bé no volen fer servir el sistema,
o bé ni tan sols s'han assabentat
perquè a vegades hi ha gent que arriba tard,
que no segueix els mitjans municipals,
i els costa seguir el dia a dia.
En tot cas, ja us dic,
nosaltres seguirem, insistim,
perquè creiem que aquesta és l'única manera
d'evolucionar en els percentatges
de recollida de residus,
que creiem que és una obligació
de tots i totes reciclar més i millor,
i aquest és un sistema que funciona,
que està avalat,
que molts municipis l'han provat
i tenen èxit,
i que nosaltres no creiem
que haguem de ser menys.
Seguirem endavant.
Ara hem fet una prova pilota,
penseu que som el primer municipi
de l'àrea metropolitana de Bessona
que es llença amb una prova com aquesta,
i evidentment corregirem coses.
Està clar que en el sistema
de distribució de targetes
intentarem millorar-lo,
perquè aquest ha sigut un sistema
una mica farragós,
intentarem fer-lo una mica més àgil
perquè la ciutadania ja tingui
menys molèsties,
i és un sistema que està,
com he dit,
és una prova pilot,
i cal seguir evolucionant
per tal de veure com l'adaptem
a la resta del municipi.
Ja hi ha altres barris
enfocats també a començar aquesta campanya?
De moment esperarem
a tenir dades d'aquest primer barri,
volem estar segurs
de com es comporta la gent,
i això necessitarem
com a mínim dos o tres mesos
segurs d'obtenció de dades,
perquè en les primeres setmanes
les dades no són significatives,
per tant esperarem
a tenir una mica més
aquestes dades,
i alhora també estem explorant
nous camins
per aquest repartiment de targetes,
que també tenen els seus tempos.
Nosaltres hem provat un sistema,
que ja ha dit,
que ha sigut una mica farragós
per tots i totes,
que veiem que el podem agilitzar,
però és veritat que
per poder-lo agilitzar,
hem d'estar segurs
de poder-ho fer exactament
com ho estem planificant.
Llavors això també necessitem
un temps d'anàlisi.
Llavors,
combinarem les dues coses,
aquest temps d'anàlisi
per un millor repartiment
de targetes,
més la necessària espera
per saber els resultats
de com està utilitzant
la gent la targeta,
doncs ens situarem
que en d'aquí 3-4 mesos
podrem començar
a anunciar
quin barri serà el següent.
Passem ara
a un altre tema,
parlem de transició energètica
i de les polítiques
que s'estan desenvolupant
al municipi
respecte a aquest àmbit.
no sé si en els plens
d'algun mes passat,
no sé si ara,
si gener, febrer,
Sant Jus
va començar
a formar part
del que és
l'associació de municipis
per a l'energia pública,
per exemple.
Sí,
des de la regidoria
de transició energètica
tenim diverses
línies estratègiques
posades en marxa.
Una molt clara
i molt evident,
es basa principalment
en 3 idees claus.
un és reduir els consums,
per tant,
intentar canviar
hàbits de la gent
per consumir
menys energia.
L'altre és
ser més eficients,
o sigui,
intentar consumir,
quan es consumeixi l'energia
que sigui d'una manera
més eficient,
per tant,
per utilitzar
la mateixa maquinària,
per moure
les mateixes coses,
utilitzar menys energia,
ser més eficients
i després,
si no podem fer
cap dades d'anterior,
doncs produir energia
de manera renovable.
Per tant,
no utilitzar
l'energia que ve
de fons nuclears
o de la crema
del carbó,
sinó produir
energia solar,
que principalment
és l'aposta
que està fent
aquest municipi,
agafar energia del sol
a través de les plaques
fotovoltaiques,
per tal de descarbonitzar
una mica
tot el nostre consum
i alhora
fer-lo més de proximitat,
tenir de centralitzar
una mica
la producció energètica,
que no estigui només
centrada
en les grans
centrals nuclears
i produir
de manera local
a casa
a través d'aquestes
fotovoltaiques.
Aquestes són
tres eixos bàsics
en els que estem
treballant.
El que tenim
molt avançat
és el tema
dels...
Ja hi ha molta feina
feta
amb el tema
de la eficiència energètica,
en tots els equipaments
s'han fet sempre
instal·lacions de LED,
s'han millorat
tancaments
per reduir
consums energètics
de gas
i de...
Vull dir que,
en aquest sentit,
molta feina feta
ja amb eficiència,
que sempre hi ha millores
perquè hi ha millores
tecnològiques
que et permeten
ser més eficient
i ara estem molt abordats
amb el tema
de la transició energètica
amb la producció
fotovoltaica.
Sí que tenim uns quants projectes
Marrex,
Canigó Sant Ferran
i Canigó Adal,
la...
Perdona,
la vagoneta,
la nova d'asselleria,
bé,
tots aquests són elements
on anirem a instal·lar
producció fotovoltaica,
que a més serà una producció
fotovoltaica
que es diu...
que s'anomena
d'autoconsum
i d'autoconsum compartit,
que vol dir
que tota l'energia
que produirem
la gastarem
en l'equipament,
per exemple,
poso-me a Rex,
una exemple,
produirà energia fotovoltaica
en tot el seu sostre,
consumirà l'escola Bressol
i l'energia
que li s'obri,
perquè normalment
produirà més
del que consumirà
en aquell moment,
la podem distribuir
en altres equipaments
al voltant.
Això és la nova llei
que ens ho permet.
Per tant,
l'escola Bressol
produirà,
per exemple,
i m'ho invento,
per l'escola Bressol
pròpia
i tota aquella energia
que s'obri
s'anirà,
imagina't,
al camp de futbol,
al casal de joves,
al centre cívic
Salvador Espriu,
a diferents equipaments
que també tinguin consum
i no tinguin
instal·lació fotovoltaica
que consumiran
aquella energia
sobrant
de la producció
fotovoltaica
de Marrecs.
Per tant,
maximitzem
aquesta producció.
I un altre element
també molt interessant,
que això ho estem estudiant
en la sala municipal
de la Taneu
quan estigui rehabilitada,
la sala municipal
té una característica
molt peculiar
i que és que
té un sostre molt gran
perquè és una sala molt gran
i consumeix molt poc
perquè la sala
normalment
està parada.
Ara més que mai,
però vull dir,
del seu dia a dia
en general
no està moltes hores obertes,
no hi ha molt
de consum energètic
perquè moltes coses
o es fan a la tarda
o als vespres
i no cada dia,
al cap de setmana,
no?
No és un ús intensiu
de l'energia.
Llavors el que farem
el que es diu
és un altre element
que aquest encara és
rizar el rizo
per dir-ho de alguna manera
que és la comunitat energètica local.
Això el que pretén
és democratitzar
i fer participativa
a la ciutadania
l'accés a l'energia
i a la producció energètica.
O sigui,
ara en comptes
de compartir energia
amb equipaments
que són de propietat
del municipi,
per dir-ho així,
que és l'autoconsum compartit,
anem un pas més enllà
i afegim
a ciutadania,
comerç i empresa
que pugui també
formar part
del consum energètic
que es produeix,
per exemple,
en aquest cas
a l'Ateneu
i puguem compartir energia
no només
amb les escoles
que és de propietat municipal
i seria el més senzill,
sinó
amb el veïnatge
del voltant
i el veïnatge
del voltant
pugui aprofitar
l'energia
que es produeix
a l'Ateneu
pel seu benefici propi
i això s'articula
a través
de les comunitats energètiques.
Es forma,
es pot fer
a través
d'una cooperativa,
es pot fer
a través
de diferents elements,
es formen
un clúster de gent
on està representat
tothom,
on de manera participativa
la gent treballa
per tenir
aquest accés
a l'energia
i bé,
és un model
que creiem
que és molt innovador,
que és veritat
que hi ha
algun municipi
que comença
a intentar construir
aquesta comunitat
energètica local
i que nosaltres
també volem ser
els primers
a impulsar
aquest model energètic
que creiem
que és molt interessant,
que va un pas
més enllà,
ja no és només
el consum municipal
sinó el consum ciutadà
en el que s'implica
i creiem que pot ser
una alternativa
molt de futur.
Déu-n'hi-do,
sí,
a més,
el butlletí
de Sant Just
d'aquest mes
també s'hi dediquen
bastantes pàgines
a explicar-ho tot,
una mica,
el procés,
diferents accions
a nivell municipal
també.
També tenim,
és veritat
que el butlletí
surt el moment solar
que és una iniciativa
de la federació
del gremi
d'instal·ladors
que també
volia
posar el seu granet
de sorra
amb aquesta iniciativa
per tal
que la gent
que pugui
i vulgui
es pugui instal·lar
solar fotovoltaic
a casa.
Just,
també és època
ara de preinscripcions
escolars.
Com està sent
aquest procés
als centres educatius
de Sant Just?
S'han pogut fer
visites virtuals?
S'han pogut fer
visites virtuals
i visites presencials
organitzades
de manera
amb grups petits,
vull dir que
a diferència
de l'any passat
que els pobres
pares i mares
que jo vaig ser
un pare i mare
de fet
vam anar
una mica cegues
perquè no vam poder
fer una visita
presencial
només vam poder
fer
unes
xerrades
visites virtuals.
aquell any
sí que s'han
pogut fer
visites
presencials
organitzades
amb grups
de 6 o
de 10
que anaven
i feien
com un tour
per dintre del centre
mentre t'explicaven
tot amb mascareta
i seguretat
i així com a mínim
podíem veure
el centre
per tant
les visites
s'han pogut fer
tan virtuals
que també s'han fet
reunions virtuals
com presencials
i les preinscripcions
han anat bé
han omplert
pràcticament
tots els centres
les dades
són bones
a Montseny
a més
hi ha hagut
més preinscripció
que en oferta
a Montserrat
pràcticament
ha cobert
tota l'oferta
en preinscripció
ja que a Nigo
sí que han subit
algunes places
però bé
com que
segurament
del Montseny
hauran d'acabar
amb el Canigo
per tant
jo crec que més o menys
hi ha hagut un equilibri
entre l'oferta total
i la preinscripció
demanada
per tant
jo crec que no haurem
de fer cap
invent estrany
d'una línia més
en alguna escola
que hem hagut de fer
altres anys
per tal d'encabir
tota la demanda
i el tema
de Marrex
hi ha hagut
també més
de Marrex
encara no han començat
encara no
va una mica més tard
començarem
d'aquí
d'aquí unes setmanes
però sí
sí
sabem que hi haurà
demanda
com sempre
perquè sempre
com sempre
la tenim
i el que sí
que estem treballant
és amb la segona
escola Brassol
que també
anem avançant
ja tenim el projecte
executiu
acabat
ara està
l'estan revisant
bomber
l'està revisant
al Departament
d'Educació
per tal de tenir
llum verda
i començar
la construcció
el més aviat possible
això també
ens fa molta il·lusió
des de la regidoria
d'Educació
recordem que per aquest any
òbviament no
o sigui
per al proper curs
no
som ràpids
però no tant
construir una escola
i dotar-la
amb els mesos que queden
ens és impossible
També
per exemple
un dels temes
del ple
del mes passat
va ser
la moció
que vau presentar
Movem
moció
per la igualtat
dels drets
de les persones trans
Quins punts
demanàveu?
Bé
principalment
l'emmarcaven
el dia
de la visibilitat trans
que va ser
el 31
diria
del mes de març
i el que demanàven
principalment
són dos elements
primera
una llei estatal
que garantessi
els drets
de les persones trans
que creiem
que sabem
que s'està elaborant
per part del govern
que hi ha iniciatives
per part de l'oposició
per elaborar
una llei trans
i que el que volem
és que sigui una realitat
per garantir
els drets
de les persones trans
sobretot
amb elements tan claus
com és l'accés
a l'habitatge
l'accés al món laboral
i per tant
la no discriminació
i sobretot
la no precarització
d'aquest col·lectiu
i l'altre element
era sobretot
a Catalunya
sí que tenim
unes lleis
que estan més avançades
respecte a l'estat
això cal dir-ho
una llei del 2014
de no discriminació
a les persones trans
el que li passa
a aquesta llei
és que no té recursos
econòmics
i nosaltres
el que demanàvem
a l'emoció
és
que la llei
que tenim catalana
que és prou bona
que tingui els recursos
econòmics necessaris
perquè es pugui desenvolupar
de manera adequada
llavors per tant
era com
dos elements
demanar-li a l'estat
que desenvolupi una llei
que sigui un parell
o així un marc
per protegir
el col·lectiu
i alhora
també demanar recursos
a la Generalitat
perquè molts cops
els recursos
els acabem posant
als consells comarcals
o als assuntaments
per desenvolupar
les polítiques
que ja estan dictades
en la llei
que són bones
i que acaben desplegar
va ser una moció
que de fet
es va aprovar
gairebé
per la unanimitat
de tots els grups
i per acabar
just
parlem
per exemple
a veure
ens han quedat
alguns temes
a la cartera
però podríem parlar
si et sembla
de les
tema de les franges
també de protecció
contra incendis
és un tema
destacat
que també va sortir
al ple passat
vosaltres
desamovem
com el visioneu?
Bé
nosaltres tenim
nosaltres
ens declarem
uns ecologistes
en bandera
i evidentment
tot el que sigui
protegir
el medi ambient
i la biodiversitat
i el parc natural
doncs ens agrada
l'estratègia és múltiple
les franges
les franges de protecció
no són més que
perquè ens entenguem
una línia
de les brous
on es treu
tota la malesa
tot l'arbrat
i demés
mentre el que està protegit
per tal de veritat
que si hi hagués un foc
doncs
arribés
al nucli urbà
i a les cases aïllades
de manera ràpida
són les franges
de 25 metres d'ample
que es col·loquen
al voltant
del nucli
i de les cases aïllades
per evitar precisament
que el foc
entri ràpid
a les cases
però aquest no és
l'única cosa
que hem de fer
hem de mantenir
Coixerol
hem de mantenir
els camins
per això també
apostem
per fer un manteniment
de camins
hem de mantenir
també
tot el sotabosc
per això també tenim
aquell projecte
que estem caminant
del centre
Gros Ramadé
que és un centre
on tindrem
500 caps de bestiar
que ens permetrà
per una banda
tenir un producte local
de carn
de Sant Jús
amb ramat
de Sant Jús
però ara també
aquest ramat
ens ha d'ajudar
a mantenir
el sotabosc
del municipi
per evitar
incendis
sabeu que el sotabosc
és un element
que quan hi ha
un incendi
crema molt
i per tant
accelera molt
la potència del foc
si podem
mantenir
aquest sotabosc
amb el ramat
que se l'ha de menjar
mica a mica
perquè és el que fa
doncs serà
també fantàstic
són diferents
les estratègies
que s'han de seguir
per mantenir
el parc
per protegir-lo
dels incendis
i per mantenir
la biodiversitat
Jús
no podem dedicar
més minuts
em sap molt de greu
no, cap problema
ha estat un plaer
tenir-te
ni que sigui
aquesta estoneta
aquí
al Just a la Fusta
una abraçada
i que tinguis
bon dia
moltes gràcies
i bon dia
a tots i totes
adeu