3 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem de la presentació del llibre
que es farà demà a Sant Just, és el llibre Masies i vida rural de Collserola
d'Eugeni Casanova, qui avui tenim a l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia, Eugeni.
Bon dia.
Un llibre, com dèiem, que forma part d'aquesta presentació,
n'hem parlat a la primera hora, de les setenes jornades de la vinya i el vi a Collserola,
que organitza aquest acte de Sant Just també al centre d'estudis Sant Justencs
i les Cees, en col·laboració amb l'editorial de Miradors i de Can Mata,
i que el llibre té, i ara avui en volem parlar una mica,
fer un petit avançament del que es farà demà en aquesta presentació,
perquè és un llibre que es fixa en la vida tradicional de Collserola, no?
A la vida tradicional de les Masies, concretament,
però justament el que ens interessa en el llibre és veure què passa dins de les Masies.
Ens interessa secundàriament les parets, l'arquitectura, les finestres gòtiques,
que també són importants, però sobretot hem recollit Masies
que encara tenen una vida poderosa a dintre, en molts sentits,
en un sentit moltes vegades ancestral.
Aquí a Sant Just hi ha una Masia, Can Carbonell,
que la família propietària, que es diu també Carbonell,
fa 800 anys que hi són.
Com podeu imaginar, una família que fa 800 anys que hi és,
en una gran casa, doncs és una tradició en si mateixa, no?
I això a Tresora, doncs, molts aspectes diferents,
tradicions dins la mateixa casa,
un arxiu que parla de fets de Sant Just de fa 500 o 600 anys,
o 800 anys,
una vida intensa vinculada a l'agricultura,
vinculada a Sant Just en aquest cas,
en fi, una vida paidal,
la vella paidalia de la Masia Catalana,
que ha desaparegut ja a tot arreu el Pla, diguéssim,
i just pugem una mica a Collserola,
uns pocs metres en la corba de nivell,
doncs, reapareix en tota la seva esplendor,
és a dir, aquestes masies conserven, en fi,
una part important de la nostra història.
Clar, i una manera de viure que, com comenta,
doncs, està a punt de desaparèixer gairebé, no?
Doncs sí, ha desaparegut el Pla,
tot el que és al voltant de la serra de Collserola
ha desaparegut,
doncs, al Baix Llobregat,
lògicament, com al Barcelonès,
com a la part del Vallès,
a la plana,
però just puges una mica,
en aquest cas parlem de Can Carbonell,
que es puja molt poc per sobre de la vila de Sant Just,
a la vall de Sant Just,
doncs, ja trobem, doncs,
aquest vell sistema paidal català,
que en molts casos es conserva.
que, evidentment, les masies,
la vida, no l'edifici,
però la vida del Mas,
ha desaparegut pràcticament arreu,
però es conserva, doncs,
aquí, diguéssim,
en el que és la regió de Barcelona,
doncs, a Collserola,
es conserva encara força en molts punts,
cal tenir en compte que a Collserola
hi ha 160 masies,
i moltes d'elles,
o algunes d'elles,
encara arrosseguen els noms de la casa,
les famílies que hi viuen,
els vell, els carbonell, els castellbí,
i, per tant,
conserven records de coses que hi passaven,
de salts de bandolers,
de la vida del llop,
per exemple,
a Can Carbonell,
doncs,
papers de la casa,
de l'arxiu,
ens conten al segle XVIII,
que encara el comú
convocava la gent de Sant Just,
els homes de Sant Just
que sortissin armats
per anar a empaitar llops
que apareixien pel terme.
Per tant,
les cases aquestes, com deien,
són una institució en si mateixa
i conserven, doncs,
bona part de la història,
bona part de la tradició del país.
Clar.
Per tant, doncs,
d'alguna manera,
el llibre és un homenatge, no?,
a aquesta tradició.
Més que un homenatge,
és una constatació.
Evidentment,
si el volem prendre com a homenatge,
té tot el sentit prendre-li.
Però el que ens ha preocupat,
diguéssim,
o el que ens ha motivat
o el que ens ha mogut,
bàsicament,
és recollir aquestes històries
que potser
són la darrera generació
que les podem recollir.
Perquè,
dissortedament,
doncs,
és un sistema de vida
que s'acaba,
però encara ara,
a principis del segle XVIII,
podem trobar,
doncs,
aquestes tradicions
en aquestes cases de pagès
que s'han mantingut
pràcticament
durant segles
i, com veiem,
pràcticament
durant un mil·lenni.
I, per tant,
són històries de persones,
no?
Sí,
bàsicament,
aquest és un llibre
que es fixa en les persones
que han viscut a les masies.
No pas
amb les pedres,
que també les descrivim,
però el que ens interessa
és la història viva,
el que ens conta la gent
que durant molts anys
i molts segles
han viscut en aquestes masies
i encara formen part
d'aquesta vella herència.
Clar,
per tant,
una mica,
quins tipus de personatges
apareixen al llibre?
Què ens podem trobar?
Ens apareix tant el propietari
de la Masia,
si parlem de Sant Just,
hi apareix en Joaquim Carbonell
que la seva família
i des d'un Arnau Carbonell
i un Hermescent de Carbonell
que hi apareixen
al segle XIII,
doncs l'anissaga
ha continuat
i s'ha perpetuat
fins a l'actual Joaquim Carbonell
que ha fet vida de Mas
i ens conta
les històries que li contaven
al seu pare,
al seu avi,
etcètera.
Doncs això,
per exemple,
aquestes són els personatges
que hi podem trobar,
però hi podem trobar també
no únicament els propietaris
i aquestes velles nissagues,
sinó hi podem trobar
els masubers,
a Vilajoana,
per exemple,
a Vallvidrera,
doncs el que
qui ens conta la tradició
doncs és la masuera,
perquè fa ni més ni menys
que quatre generacions
de masubers
que hi són,
és a dir,
que han perpetuat
en aquest cas
l'anissaga
no únicament
els amos,
sinó els masubers
i la masuera actual
de Vilajoana,
la Dolors Jofré,
ens conta
com la seva besàvia
li pujava
una tasseta
de caldo
a mossens cinto
quan estava
en el seu llit
d'agonia,
en el seu llit
de mort,
perquè els metges
li tenien molt restringida
la dieta,
li tenien un règim estricte
i es veu
que el pobre mossens cinto
es delia
pel brou
que li preparava
doncs la masuera
la masuera
de Vilajoana
que era la besàvia
de la masuera actual,
és a dir,
que són moltes històries,
històries personals,
històries entranyables,
històries a vegades
feroxes
de bandules
que saltaven
a les masies
que era un clàssic
a Collserola
o històries
de monges
que fugen
com el cas
de Valldonzella
en aquests moments
doncs al municipi
de Barcelona
però tradicionalment
a Sant Feliu
històries de monges,
històries de raptes,
històries de les guerres
napoleòniques,
històries de les guerres
carlines
que s'han perpetuat
doncs dins
d'aquesta institució
que diem
que és la masia
tradicional catalana
de Collserola.
Exacte,
és una institució,
no?
d'alguna manera
realment?
Certament,
tota una institució
patriarcal,
tota una institució
popular,
tota una institució
tradicional
de la qual ara
doncs en podem
recollir
els darrers vestigis.
Per això
una mica
el motiu
del llibre.
Quant temps
més durarà
tota aquesta vida
tradicional
a Collserola?
No ho sabem,
però
si mirem
al nostre voltant
veiem que
tristament
segurament
s'acabarà
d'aquí no gaire.
El llibre
ja s'ha publicat
a mirada de llibres
i ja s'ha fet
alguna presentació,
no?
Sí,
se n'han fet
diverses
sempre
en el nostre món
o en el nostre univers
que és
la serra de Collserola.
Exacte,
però és ampli
l'univers
perquè en el fons
hi ha molts municipis
que hi tenim
els vincles.
I com està
anant la repuda
de moment
del llibre?
Doncs francament
és un llibre senzill
perquè no tenia
pretensions
però
pràcticament
estem preparant
la segona edició
perquè
per sorpresa nostra
ha tingut
una rebuda
fantàstica
i imaginem
que és perquè
es fixa justament
no en les pedres,
no en la descripció
de les coses,
sinó en la vida,
en l'escalf,
en el que hi passa
i ha passat durant anys
a dins de les Masies,
que era una perspectiva
que fins ara
no s'havia abordat.
És a dir,
tots els llibres
que hi havia sobre Masies
o que hi ha sobre monuments,
doncs es parlen
del seu estil,
de les pedres,
de si té un art gòtic,
de quin any
es va fundar
la casa,
però no recollia,
doncs,
la vida
que hi va
a tigar dintre,
que és essencialment
el que ens ha motivat
a nosaltres
a fer el llibre.
Clar,
i que, de fet,
segurament també
és un d'aquests elements
que pot atraure més gent,
no?,
perquè de vegades
penses Masies de Collserola
i és el que deia abans,
no?,
més la part,
doncs,
dels edificis,
entre cometes,
no?,
o del paisatge
i de l'entorn
i del que hi ha dintre,
de vegades,
ens és molt desconegut,
tot i que ho tinguem a prop.
Va-te aquí,
va-te aquí,
justament és el que
ens han fixat
en aquestes Masies,
doncs,
per la vida
que hi havia a dintre
i l'èxit d'aquest llibre,
doncs,
ens estan reclamant
ja un segon llibre
perquè,
com hem dit,
a Collserola
hi ha més de 160 Masies,
en aquest llibre
en parlem de deu,
Masies molt interessants
des del punt de vista històric
com la Torre del Bisbe
o el vell monestir
de Valldunzella
que va ser una Masia
fins a,
fins a,
pràcticament,
1990
i va tenir vida,
vida de Masia,
però,
en fi,
tenim velles cases,
velles nissagues
en els quals
la família que hi viu
es diu com el Mas,
per tant,
això vol dir que fas
molts segles que hi són,
Can Tintorer,
Can Castellbí,
Can Vell,
aquest Can Carbonell
de Sant Jus
que hem esmentat,
per tant,
tota una vida
de segles i segles
que té moltes coses
a comptar.
Doncs,
aquest dimecres de Mas
farà aquesta presentació,
com dèiem,
en el marc de les jornades
de la vinya i el vi
al Collserola,
serà,
doncs,
a partir de dos quarts
d'avui del vespre,
com serà la presentació
de l'acte?
Com anirà tot plegat?
Doncs,
ens agrada molt
que hi participi la gent,
si ve la gent de Sant Jus,
doncs,
segurament,
ens preguntaran
sobre les masies
de Sant Jus
i el que els demanarem
és que aportin també
la seva visió,
el seu coneixement.
Nosaltres,
tant que fem el llibre
com que fem les presentacions,
el que fem
és parlar amb la gent
del territori,
la gent que sap
el que ja ha passat,
la gent que ho ha viscut
i demanem
que s'expressin.
Per tant,
convidaríem,
doncs,
a la gent de Sant Jus
que vinguin
i parlin
sobre les seves experiències,
els seus coneixements,
com han conegut
les masies,
com hi han viscut,
etcètera,
etcètera.
A més,
després també,
just a continuació,
es faran tas de vins,
per tant,
tot quedarà lligat,
eh?,
la vinya
i el vi de Collserola.
la vinya
era el conreu tradicional
de Collserola
fins que va arribar
la Filoxera
cap a 1887,
és a dir,
que tot Collserola
era una gran vinya,
per tant,
res millor
que acompanyar,
que acompanyar,
doncs,
les masies
i retornar-les
al seu camp tradicional
que és la vinya,
la vella rebassa,
vull dir,
que això ha desaparegut
de Collserola,
però no fa tants anys,
Collserola
era un paisatge
absolutament de vinyes.
Clar,
per tant,
exacte,
i això no ens ho imaginem,
eh?,
tampoc,
avui en dia
sembla difícil.
No,
ara pensem que sempre hi ha hagut bosc
i, no, no,
el bosc hi va començar a entrar,
doncs,
a partir de la fi del segle XIX
quan la Filoxera
va matar
totes les vinyes del país
i, lògicament,
totes les de Collserola
i això va ser justament
el que va arruïnar
moltes de les grans cases
pairals de Collserola
perquè havien viscut
tradicionalment de la vinya
i, de cop i voltes,
van trobar, doncs,
desposseïts
del que durant segles i segles
havia sigut
el seu mode
tradicional de vida
i el seu mode tradicional
de viure
i de vendre,
lògicament.
Doncs,
aquesta proposta
que ens ha costat una mica
tot plegat
a aquesta altra cara
de Collserola
i de les masies
i la vida rural
de Collserola,
aquest és el llibre
que es presenta demà
a dos quarts de vuit
a la sala d'Hidroconsul
de Can Gent Està
amb Eugènic Casanova
amb qui hem pogut parlar
aquest matí.
Ha estat un plaer,
moltes gràcies.
Nos mereixen,
gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé
i fins aviat.
Bon dia.
A reveure's.
Just a la fusta,
el magassin del matí.
Cinc minuts i arribem
a dos quarts de dotze.
El que fem
després de parlar
d'aquesta proposta
per demà
sobre les masies
de Collserola
serà fer tertúlia
amb en Jaume Campreciós,
en Pep Quintana
i en Jordi Farràs
i ens n'anem
però primer
a la publicitat.
Cada tarda
de 5 a 7
Escolta'ns,
explica'ns,
participa,
proposa.
La plaça Mireia
amb Mireia Redondo.
Cada tarda
de 5 a 7
Ens veiem
a la plaça.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva,
cinema sense condicions.
Els dimarts
de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema
es fa ràdio.
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys
d'història.
Un programa
realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Primer
van ser les zones.
98.1 FM
Després,
internet.
ràdio
Despern.com
Li vas seguir Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Despern.
Cada dia
més a prop teu.
Ràdio
Despern
Des del cap de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura
i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just
Avinguda Indústria
Sense Númer.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un,
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Et poso lluç?
El tinc molt bo.
Sí, posa'm anunciats
per arrebussar
i quart i meitat
per llançar les escoplaries.
Cada any
malbaratem el 35%
del peix que capturem.
Mentrestant,
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa.
A mans unides
recolzem projectes
contra la cam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
No et trobes bé?
Creus que has d'anar a urgències?
Abans de sortir de casa,
truca al 061.
Al 061,
el nostre personal sanitari
t'oferirà ajuda
a les 24 hores del dia
per resoldre la teva situació
i t'indicarà
a quin centre és millor
que t'adressis
en cas que calgui.
Així podràs rebre
l'atenció que necessites
més ràpidament.
Per una salut millor,
061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Bona nit.
Bona nit.
Passa minut de dos quarts de dotze.
Aquesta hora fem tertúlia, com cada dimarts,
amb en Jaume Campreciós, en Pep Quintana i en Jordi Ferraz.
Molt bon dia a tots, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Sí, per fer...
Bon dia.
Exacte, després d'aquests dies una mica més primaverals, no?
Sí, sí.
Avui ja, com que tornem a la feina, torna tot.
Tots anem a mànica curta avui ja, eh?
No és curta.
Però ahir no, ahir no.
Sí.
Però ahir no vam venir allà.
I aquí ensenya les cames.
Ens han de posar morenos, que no va a la platja.
Jo creia fresca i abans d'ahir va baixar la temperatura,
però han picat, eh?
Sí.
A 19 graus, quan estàvem a 29 i 30 els altres dies,
va baixar a 19 com a mínim.
Però la casa ja ens va avisar.
Sí, exactament.
Ja sabíem que era un cap de setmana primaveral.
Ara, ara.
Més que d'estiu, no?
Que ho havíem tingut els últims, potser.
Però encara queden 15 dies per a l'estiu, no?
Sí, sí, sí.
Però bé, serà que el cap de setmana sí que aquest que ve,
aquest sí que serà...
Això ens ha dit abans.
Avui ja fa una mica de calor.
En fi.
Realment aquest cap de setmana...
Déu-n'hi-do.
S'ha agraït, eh?
Exacte.
Sí, sí.
Perquè si no...
Sí, sí.
El dissabte no va fer res, però el dissabte va ser molt bo.
Fantàstic a la nit, eh?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs veig que el Jaume està ja amb el boli.
Pren notes.
No sé si volies fer una referència més del temps o camí de temps.
Jaume s'ho apunta tot, eh?
Després ho porta a casa i ho passa en net.
Exacte.
Sí, jaume.
Passa en net.
El resum de la tertúria.
Tanta notícia.
Aquesta setmana, en principi, hem de saber data i pregunta del referèndum.
Sí, és el que estàvem...
Això és el que estàvem apuntant, és que ho he llegit des d'aquí.
No, no, no està apuntant això, però...
Però, vaja...
Com diuen els pobles seriosos, a micro tancat parlaven d'aquest tema.
Sí, a micro tancat, sí, perquè també tenim micros tancats.
Exacte.
No, ho sé.
Vull dir, anunciant, no sé, avui a...
Avui o demà, no?
Avui a l'acollida del referèndum, demà s'anunciarà i veurem què passa.
Clar, és que aquesta setmana és més curta, més bé.
Exacte.
Exactament.
Tenim això.
No, a veure, la setmana és igual.
Són set dies.
Sí, home.
La setmana laborable...
D'activisme.
Ah, no, no, no.
No és veritat perquè...
Per nostre, almenys, per Ernest, que s'ajusta la festa.
Però és veritat que fora, a Girona, per exemple, era un dia normal, no?
Un dia normal, no?
Va ser un debacle de celebració, eh?
Vull dir...
Però era dia laboral.
Però, vull dir, com es diu això, una setmana són de set dies, l'altra és el tema laboral.
Exacte, sí.
Que a nosaltres ja, això ja ens passa una mica per al...
Per al...
Clar, sí, sí.
No, bueno, serà una setmana interessant per això, vull dir, què passarà?
Que no seran ara...
Perquè és com una partida de les Cats.
A veure, a veure, aquest...
Avanço aquest caulé...
Aquest caulé...
El que passa és que sembla que a l'altre contingent s'ha enrocat fa molt de temps.
Fa molts anys, crec que molts anys.
I no surt d'allà.
De la partida té el rei, el rei ha enrocat un cantor i no el treu de cap manera.
Intenta fer el possible per protegir.
Clar, clar, clar.
I quan dic el rei, no vull dir res, sinó tot el govern en si.
Sí, ja s'entén, també.
Perquè estem a l'escat.
No crec que hi són tots, però vaja, també hi ha la qüestió aquesta que vol que vagin allà
i es faci una votació, perquè doncs clavin una patacada com el Ibarretxe, una cosa per l'estil...
No, però és que sempre, aquí ho en parla moltes vegades, qui és el Sobirais o nosaltres.
I a partir d'aquí...
Ja hi som.
Ja hi som.
Ja hi som.
Perquè ara, si hi va allà i resulta que tots els que són una part del que veuen a Catalunya
som ja més sis que no, per tant, vull dir que per tant, a Catalunya hi hagi que sí.
Ja, sis que va allà.
Una altra cosa...
Sí, però el difícil és que...
No, el difícil és perquè...
Si més sis a Jordi, cada sis no crec que n'hi hagi gaire d'allà.
Ja, però és que més a més, ahir hi hagi el diari que els de Podemos ja fan pressió a Podem perquè digui que no.
Perquè no s'acuntia el carrer unilateral.
vull dir...
Tots aquests són per la boca molt, però de la veritat...
Sí, i se'ls escapa a l'aire.
Se'ls escapa, vull dir...
Sí, sí, sí.
Jo crec que és una cosa molt difícil i difícil de comprendre.
Bé, comprendre no, però m'enreflexo que tots els partits aquests estatals...
Anar a dir que Catalunya vol la independència per ells és un pal perquè, si no, perden molts vots per a les altres bandes de la resta d'Espanya.
Sí, home...
I això s'ha de pensar molt, i per molt que vulgui, la prova la tenim amb el PSOE, que al final també s'ha ajuntat amb el Rajoy, que posa el seu favor.
Ja, ja, ja...
Són partits, i podrem o no vulguem o no vulguem, també faran el mateix.
O sigui, perquè, per desgràcia nostra, són els partits que els interessen més el que és l'estat espanyol.
Tots aquests parteixen d'aquella frase que es diu en la república, ante roja que rota.
Sí, bueno...
Això és la versió antes azul que rota, ara seria la versió.
No, no, que ara està. Es manté perquè fa quatre dies, però d'alguna manera que aquestes frases sortien d'alguns dirigents bastant destacats.
L'ante roja que rota.
Vull dir, que per tant, jo que partim d'aquí, hi ha això, una batalla d'escats, a veure qui fa els moviments, i l'únic cosa que sembla que el pui del món és molt recte, el que he de fer, i té un fill de...
Sí, sí, un guió de rota, un fill de rota, i el vas seguint a...
No, no, no, és una persona que ha demostrat, almenys fins ara, i crec que serà així, que té aquest...
El que es va provar en el seu moment.
No, no, no. I després trentes del fillon que sempre que eren coses de dos, era del mar, del pujol, de quatre celebrats...
Exacte.
Però, mica a mica, es van trobant...
Només amb el nou era i es va demostrar que hi ha més de dos milions.
Exactament, es va demostrar...
No eren un parell de celebrats, ni molt menys, eh?
Oh, i bueno, sí, però de gràcia...