Molt bé, doncs ara mateix són un quart de 12 del matí,
seguim el magasin matinal de ràdio d'Esvern,
el Just a la Fusta, a segona hora del programa.
Avui som dimarts, 14 de juliol del 2020,
i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres al telèfon la Gina Pol,
que és regidora d'Igualtat, també de Polítiques de Gènere,
de l'Ajuntament de Sant Just,
i la tenim, doncs bé, perquè ens parli sobre el procés
de represa d'aquesta cerca d'espai feminista a Sant Just d'Esvern.
Gina, posem en context per això els ràdio agents.
Abans del confinament es va començar a Sant Just
un procés per determinar el futur espai feminista del poble.
Què es va fer i en quin punt va quedar aturada la situació?
Doncs la Covid ens va deixar el procés al mig.
Vam fer una primera sòcia de participació
que ens va permetre, doncs, conèixer-nos una mica
les dones que volíem començar a participar en aquest procés,
perquè qualsevol dona que vulgui es pot anar incorporant
al llarg del procés.
I per sort vam poder fer dues visites
a dos centres de referència,
que tenim una a Barcelona, que és Caladona,
i una altra a Santa Coloma de Gramenet, que és la FIVA.
Ens vam dividir en dos grups i vam poder anar a veure
què feien aquests dos espais.
i, per tant, sort que les visites les vam programar abans de la Covid,
perquè, si no, ara aquests centres continuen tancats
i no hauríem pogut conèixer dues realitats que estan funcionant
i que són molt diferents a la vegada.
I en quin punt o en quin grup teníeu suport
o vau començar a organitzar tot aquest procés?
No t'entenc la pregunta.
O sigui, si hi havia alguna empresa
o algú encarregat de gestionar tota aquesta organització
per veure aquests centres,
o ho fèieu tot directament des de l'Ajuntament?
Hem escollit una empresa que es diu Equalshare,
que estan especialitzades en processos de participació
i, a la vegada, és un equip de dones
que tenen tota la sensibilitat vinculada amb el feminisme.
Elles han fet una feina de cerca d'altres equipaments
que hi ha arreu d'Espanya
i que poden ser molt interessants,
Oscari té experiències molt boniques,
i, aleshores, elles ens orienten,
ens busquen una part de documentació
que nosaltres no podem arribar a dir.
Hi ha persones que ens dinamitzen
tant aquesta plataforma nova que hem posat en marxa
per promoure la participació online
com un associat de continguts
i, a la vegada, elles,
com que estan especialitzades en participació,
saben com generar dinàmiques.
Un dels problemes de les dinàmiques que hem de fer ara
és que virtualment costa.
No és el mateix tenir un debat presencial
on tu pots fer matisos més ràpids
o et dos més l'expressió de la cara
o, inclús, el contacte és més proper.
Ho farem igualment a través de les xarxes
i amb totes aquestes plataformes que tenim
que ara estem tan acostumats a veure'ns
a través de la pantalla
i mirarem a veure si el resultat és el mateix.
Clar, ara entenc que aquest procés
va quedar interromput, com has dit,
per el tema de la Covid-19
i després del confinament voleu seguir amb aquest procés.
Ho heu de fer, per això, virtualment.
Com, amb quins mètodes o quines eines esteu utilitzant
per poder seguir endavant?
Aquesta mateixa empresa coneixia una eina de participació
que em sembla que ja l'havíem provat a les Illes, Balears,
i aleshores és una plataforma que pot recordar una mica,
un format Facebook,
que et poses la teva imatge,
defineixes el teu perfil,
et pots fer amiga d'altres dones
que han entrat en aquesta plataforma
i a la vegada et permet apuntar-te
a les dues sessions que hem programat de participació,
la d'aquest dia 16 i el dia 21,
i suposo que després es pot generar sinergies de debat
en el format o intern de la plataforma.
Això és el que ara hem d'esbrinar,
perquè totes som noves en aquest procés,
tant la regidora com la tècnica,
com les noies o dones que puguem participar.
És a dir, estem aprenent totes sobre la marxa.
I també és molt bonic,
perquè això vol dir que ho podem construir
des de zero d'una manera conjunta.
Clar.
Has dit que aquestes trobades virtuals
seran el dia 16 i el dia 21 de juliol?
Sí.
A les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda.
I per poder-s'hi connectar,
si hi ha alguna dona interessada que ens està escoltant,
on ha d'accedir?
Ha de donar-se d'alta de la plataforma?
Ha d'entrar a la plataforma,
que el nom és aquest lema que hem posat en marxa,
que és les dones de Sant Jusquem Casa,
posant aquesta frase,
el Google ens remet directament a la plataforma.
Un cop a la plataforma has d'entrar fent-te una inscripció
i a la vegada et fa un seguit de preguntes,
una mica per orientar a veure quina persona és la que està accedint
i quins interessos té.
I des d'un cop a dins,
doncs faries com faries amb una xarxa social.
Acabes de perfilar el teu perfil,
emplenes la informació,
busques a veure qui hi ha,
i un cop estàs inscrita et permet apuntar-te a una de les sessions o a les dues.
I aquí també és on podem abocar informació i on podem compartir
debats o inquietuds que potser a la sessió no sortiran
o que sortiran de la sessió i després caldrà ampliar-les a través de la plataforma.
És molt fàcil.
Les dones de Sant Jusquem Casa,
entrar en aquest link i fer cas que et digui la màquina.
En aquest cas és seguir de manera molt intuïtiva les instruccions.
Sí que és cert que quan ho fem des del mòbil,
a vegades costa una mica,
perquè a vegades, no?
És més petit.
Tot és més petit,
però jo crec que ja estem tots molt acostumats a treballar amb aquestes eines
i si alguna persona té algun inconvenient,
tranquil·lament que ens truquis,
que es posi en contacte amb nosaltres i l'ajudem.
És a dir, que en aquella manera el problema ens interessa molt.
Ara tenim unes 50 persones inscrites
i ens agradaria que anés a més.
Entenc que és el mes de juliol,
que és en un format online,
però farem amb les que siguem.
I de moment la idea era no parar el procés,
sinó continuar-lo.
I si al setembre cal fer una presencial més àmplia,
doncs jo ho farem.
Però de moment, com a mínim,
no aturar el procés
ja que veiem que aquest entorn virtual
s'ha de mantenir força temps encara.
No sé si aquestes preguntes que has comentat
que abans de fer,
quan ara estàs fent la preinscripció,
aquestes preguntes que has comentat que et fa
són l'enquesta que poseu l'enllaç
en alguna publicació a les xarxes socials
que comenteu que s'ha de fer una enquesta.
És aquesta l'enquesta que s'ha de fer
o és una altra cosa?
És una altra cosa.
L'enquesta aquella era més àmplia,
més global,
37 persones l'han contestat,
l'enquesta,
i aquesta altra és més petita,
més vinculada amb la pròpia plataforma.
i perquè quan vam fer el primer procés de participació
sí que hi va haver dones que va dir,
home,
aquelles que per horari
o per complicacions de la vida
no puguin assistir,
quan anem amb l'enquesta,
ja tenim un primer cribatge d'opinions
i de maneres de veure aquest nou espai.
Però tampoc hem aconseguit una participació molt elevada,
també soc sincera,
les xifres de dia d'avui són baixetes.
però anem caminant
i intentarem anar impulsant-ho
quan tinguem més eines
o quan les persones
perdem una mica també aquesta por
o després d'estiu
potser tenim més ganes
de participar en aquests processos.
No és fàcil la participació
però s'ha d'intentar
i més en un espai
que volem que sigui molt dissenyat
per la persona que hi vol anar.
O sigui, la dona s'ha de trobar gust,
ha de voler utilitzar aquells serveis,
ha de voler utilitzar-ho d'una determinada manera
i d'una manera també diferent
del que fem habitualment en els equipaments.
Més humà, més personalitzat.
Jo crec que l'espai aquest de la dona
hauria de ser més personalitzat
que no un equipament multifuncions
com tenim ara.
D'acord.
Perquè quins serveis
o quina utilitat se li vol donar
exactament en aquest espai feminista?
Doncs hi ha utilitats, diguem-ne,
més institucionals,
si tu m'apures, no?
Tenir un espai d'atenció psicològica
per a les dones
o algun punt de trobada amb la infància
i després el que pot haver
és un espai o serveis
que les dones que hi participin
reclamin, no?
Doncs volem, no invento, eh?
Volem una biblioteca
perquè volem veure materials conjuntament
i generar un fòrum feminista
o volem simplement un espai de chill-out
per seure, per conversar,
per conèixer-nos
i que d'allà surtin iniciatives
o planifiquem un taller de pancartes
i allà planifiquem la pròxima manifestació.
És a dir, que sigui com una casa.
Una casa on passen coses,
coses més establertes, no?
Jo no sé, una casa...
L'edit de dinar és molt establert, no?
Doncs coses més establertes
i altres que es poden improvisar
o que neixin en el transcurs del temps.
O sigui, ho volem deixar molt obert.
Quan vam anar tant a la dona com a l'estiva
hi ha espais molt reglats
i d'altres que és molt
d'aquell grup de dones
que en aquell moment estan ocupant aquell espai
i han fet néixer allò.
I potser temps més tard
ve un altre grup de dones
i se neix una altra cosa.
Aquesta és la gràcia,
que les dones vulguis que no,
som creatives, som innovadores
i podem generar serveis
que ara potser no els plantegem
i d'aquí un temps diem
doncs mira, això ha valgut la pena
que en parléssim i que ho fessin néixer.
Clar.
Has comentat que hi havia de moment
unes 50 dones interessades
apuntades en aquest procés.
I han crescut més
el número d'interessades
després del confinament
o ja venia d'una xifra semblant abans?
La primera sessió vam ser menys dones.
Per tant, tenim inscrites més dones
de les que van participar a la primera sessió.
I si hem aconseguit que sigui un perfil diferent,
és a dir, un perfil que no s'ha acostumat
a participar en actes de Sant Jus,
sabem que Sant Jus es divideix en dos tipus de públic,
el que participa gairebé a tot el que pot
i el que li costa molt de participar als actes.
Doncs si amb aquestes 50 inscrites
hem trobat gent d'aquella
que li costa més participar
i podem conèixer millor
les inquietuds que té,
doncs podem oferir una planificació
molt més acurada
i més propera a gent
que potser no acabem de trobar-li el punt
perquè no té aquest ganxo,
aquest atractiu a participar.
Jo crec que és un dels reptes
que tenim com a ajuntament i com a entitats.
Hem d'aconseguir atreure
tota una població nova
que està arribant a Sant Jus
o una gent que fa un horari
molt estricta laboralment
i que després li costa molt
implicar-se en participació de poble.
I això ho veiem en molts actes.
Molta gent coincidint,
però hi ha un altre perfil
que no es planteja participar.
I per què? No sé,
perquè potser no hi ha anat mai,
perquè no coneix ningú
que li faci com un punt d'atracció
perquè se senti còmode
en una primera provada,
a veure si això ho podem trencar.
Perquè durant l'estat d'alarma
s'ha vist que aquests espais
i que aquests serveis
realment poden ser molt necessaris,
no? Entenc,
perquè va sortir aquella dada
que durant el confinament
a Sant Jus s'havien atès
força trucades de dones.
Sí, jo crec que
si creem aquests espais virtuals
i tenim la mala sort
que hem de tornar a estar confinats
o que ha restringit certa mobilitat,
el fet que sàpigues
que es pot convocar
un punt de trobada virtual
entre dones
i que pots expressar
el que sents amb llibertat,
jo crec que ens donaria
un espai de llibertat emocional,
no?,
i de compartir inquietuds
molt bo.
Perquè és veritat
que ha posat molt
l'ús de l'assistència
o del servei
d'acompanyament psicològic,
la gent en algun...
en funció de com vius,
no?, si vius sola
o si vius sola
amb criatures
i no tens adults
per conversar,
a vegades necessites,
no?,
un altre espai de conversa
i jo crec que
podria ser
un bon coixí emocional
i que és veritat
que quan saps
que algú
es preocupa per tu
o que estàs
en una xarxa
que et pregunten
com estàs,
la situació és diferent.
el sentir-se aïllat
o sol
fa que les angoixes mentals
simplement t'invols.
Si les pots compartir
i et diuen
no, no,
és que a mi em passa el mateix
o això em va passar
fa un temps
i guai fer parar
d'aquesta manera,
és a dir,
tu mateixa
si aquesta te deu
o em planteges una altra,
crec que sempre pot ajudar.
Per tant,
tothom que pugui fer pinya,
sigui en aquest entorn feminista
o qualsevol altre,
sigui en el seu grup d'activitats
o en el grup d'escola
o el que sigui,
tenir un acompanyament
d'algú altre
o d'un grup
sempre fa que
a nivell d'equilibri emocional
estiguis com
més estable
i més fort.
Perquè els perfils
de les dones
implicades
en aquest procés
més o menys
per edat
tenim gent jove,
tenim gent més gran,
això ho sabem
una mica?
Jo no tinc encara
les dates
de les descripcions
de quin perfil són.
És veritat
que el perfil
acostuma a ser
de 40 en amunt.
Diguem-ne
que la gent jove
tendeix a participar
d'una altra manera,
intentarem
amb aquesta empresa
que ens assessora
que aquesta gent jove
també s'incorpori,
sí que és cert
que amb l'espaïl
elles tenen
la seva manera
de participar
i a vegades
elles volen fer
el seu procés
de participació
i després
compartir el resultat,
però la manera
de gestionar la idea
la volen fer
més a la seva manera,
és lícit,
vull dir que també
es pot fer
d'aquesta manera,
i sí que és cert
que la dona
que es comença
a preocupar
o que vol
l'espai
d'aquest tipus
és més gran,
o ja ha superat
una fase
de nens petits
o ja es planteja
la vida
amb un seguit
de reptes
d'una altra manera
i potser quan ets jove
el plantejament
és un altre,
busques un altre tipus
de...
Bé,
ho veiem
amb l'espaïl,
elles han aprofundit
més en conèixer
el seu cos
internament,
sexualment,
són despertats
diferents,
les inquietuds
potser són més
de l'autoconeixement,
el cos,
i en canvi
la dona una mica més gran
busca un altre tipus
de contingut,
està en una altra fase
de cerca.
Per tant,
el que hem de trobar
és un punt d'unió.
I hi ha un timing
per tot això,
Gina?
Teniu establert,
doncs,
ara tenim a la vista
les dues sessions
virtuals,
aquest mes de juliol,
al setembre
poder fer-ne alguna
presencial,
però hi ha un timing
de tempo,
per fixar coses?
Sí,
cap a l'octubre
hauria d'estar
tancat el procés
de participació,
perquè, clar,
aquesta empresa
l'hem contractat
per un seguit
de sessions concretes,
per tant,
cap a l'octubre
haurien,
elles,
finalitzat
el seu encàrrec,
en funció
del que veiem
de resultats,
sempre es podria
fer un segon encàrrec
o intentar redissenyar
el procés,
però a la tardor
hauria de ser enllestit
per una mica
per on,
no?,
per on naveguem,
per on hem de
dissenyar aquest espai,
i intentar que
aquelles idees
que surtin
concretar-les realment
en un punt concret
de Sant Just.
Si pot néixer
de manera global
en un espai
ho hem d'anar
naixent
de manera petita.
Clar,
el Covid ha parat
un munt de coses,
una d'elles són
l'ambient de les inversions,
que les farà replantejar,
per tant,
haurem de veure
en funció del que es demani
en aquest procés
de participació,
com adequem la demanda
a un futur espai.
Si ha de ser un espai
que podem dissenyar de zero
o hem de començar
de manera més petitona,
buscant espais més petits.
Això haurem de parlar
també en el procés
de participació,
de ser molt sinceres.
L'Ajuntament
tenia unes perspectives
econòmiques,
ara han canviat,
bueno,
potser ens haurà d'adequar.
També el Covid
fa que haurem de treballar
diferent
els espais
i els equipaments.
Vull dir que
s'ha introduït
la pandèmia pel mig
i potser ens pot ajudar
a replantejar-nos
equipaments
on no tot sigui presencial,
que també això
ho hem vist
que és una feblesa.
Tot el que tenim
dissenyat de Sant Juli
és molt presencial.
No tenim una escola virtual
de cursos de formació,
no tenim un coneixement virtual.
Tot és,
o vaig a les plàstiques
o vaig a fer anglès
a la Maragall
o m'apunto al taekwondo,
és igual.
Però tot és físic,
tot és presencial,
tot és en contacte humà.
Clar.
Per tant,
potser hem de pensar
en algun tipus d'equipament
on la part digital,
la del contacte
a través de formació online,
també tingui un pes important.
Potser en aquest espai
de dones
acabem trobant un encaix.
Clar,
s'ha de mirar també,
s'ha de tenir en compte
la situació actual,
no?,
i les circumstàncies
en les que,
potser en un futur
ens haurem de trobar
més cops,
malauradament.
Sí,
i a part també és veritat
que la societat
anava cap a aquest entorn
també més virtual
i els equipaments
encara no els havíem introduït
en aquesta etapa
més online,
o a mínim a Sant Jus.
Sí que és cert
que hi ha experiències
que són impressionants
arreu del món,
no?,
amb espais virtuals,
i...
Però bé,
encara això està lluny
del nostre entorn.
Clar.
I, Gina,
jo no voldria acabar
l'entrevista
sense comentar també
el tema
que l'Ajuntament
que l'Ajuntament de Sant Jus
comença,
bueno,
ha entrat a formar part
dins de la comunitat
de municipis
amb el distintiu
Internacional
per la Igualtat
de Gènere,
un distintiu
que s'anomena
SGCity50-50.
Quina entitat
us ha donat
aquest distintiu?
Això és una entitat
que treballa
a través
d'unes certificacions
europees,
és una entitat
privada
que el que fa
és certificar-te,
una mica com a
E-NOR
que certifica
processos ISO,
doncs aquesta empresa
està especialitzada
en certificacions
d'igualtat de gènere
i el que ens permet
poder treballar
en aquesta empresa
és una pressió externa
perquè no ens desviem
de l'objectiu.
Les polítiques transversals
d'igualtat
a vegades són complicades
perquè entren molt bé
per alguns canals
però no avancen
en d'altres
i això ens ho demostren
les xifres.
Si tenim una empresa
que ens ha fixat
a aconseguir objectius
i que a part
estan calendaritzats,
això fa una pressió
cap a l'administració
i cap a la societat
perquè no hi ha resposta
a objectius
totalment establerts
i que és de sí o no.
I per tant
jo crec que ens pot anar
bé per avançar
en aquest repte
de Sant Just
Ciutat Feminista
i que no perdem,
és a dir,
no anem enrere.
Cal tenir plans d'igualtat,
cal tenir actuacions concretes
i allà és el que es desglosa
en aquesta planificació
d'objectius
que és molt, molt concreta
i molt detallada
i la veritat
també és molt ambiciosa.
Tens aquí en ment
algun que te'n recordis,
algun punt,
alguna acció
que teniu previst
desenvolupar
des de l'Ajuntament
per al tema
de matèria
d'igualtat
de gènere?
Doncs,
n'hi ha que estan
inclúsos
ja en el nostre
pla de gènere
com pot ser,
penseu que a Sant Just
tenen combinades
les dues polítiques,
polítiques d'igualtat
i a part de la política
LGTBI.
Per exemple,
un dels reptes que hi ha
és que tinguem
el primer pla
i la LGTBI,
doncs és l'objectiu
que hi ha.
D'altres són,
potser més intens
de l'Ajuntament,
però per exemple
la igualtat salarial,
seguir investigant
amb més dades
si realment a Sant Just
a nivell d'Ajuntament,
el personal laboral
de l'Ajuntament
o el que treballa
a la plantilla,
doncs hi ha igualtat salarial.
És a dir,
sí que vam veure
que en el sou base
hi ha igualtat salarial,
però a vegades
hi ha complements laborals
que s'inclinen més
cap a un gènere
que a un altre.
Com si, per exemple,
si tu ets més
de formacions més tècniques
hi ha complements
més elevats
que no si vens
de formacions
més de ciències socials
o més de ciències humanes.
I per tant,
per exemple,
aquest és un altre objectiu,
intentar esbrinar
què passa
o si hi ha un desviaix
en aquest tema.
I n'hi ha molts altres
a nivell de cultura,
també a nivell d'esports
n'hi ha molt,
hem de seguir treballant molt
pels equips femenins,
intentar incrementar
la presència
d'equips femenins
en aquells clubs
que estan més masculinitzats
i a la vegada
a l'inrevés
en aquells que estan
més feminitzats
poder anar introduint
algun perfil més masculin.
I en això
es treballarà
amb aquesta empresa
que ens vagi apretant
i que ens vagi dient
eh, l'any que veu
plantejar aquests 50 objectius.
Com anem?
Ja estàs treballant
amb això o no?
I aleshores,
doncs,
amb la tècnica
i amb l'equip,
doncs,
anar buscant resposta
i resolent
que es compta
els objectius plantejats.
molt bé.
Doncs, Gina,
ara sí,
podem ja donar
per tancar
l'entrevista.
Que vagi bé
i que tinguis
molt bon dia.
Moltes gràcies, Lúria.
Molt bon dia.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.