logo

Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista. Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Transcribed podcasts: 2097
Time transcribed: 32d 9h 28m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Comencem fent un repàs d'aquests temes que es van tractar ja a la sessió plenària
i començarem per als d'Economia i Sostenibilitat, que n'hi ha un parell que més es van aprovar.
El primer fent referència a la declaració d'obres d'interès públic
de les obres de reparació de tribuna existent a la finca del carrer Creu número 10.
Aquí bàsicament és una casa que està catalogada.
Això vol dir que si han de fer reformes, poden acollir-se a una bonificació a l'ICIO del 50%
i per tant és un expedient que s'ha de lavar ple perquè li puguin aplicar aquest descompte
i per això és un dels punts que ja es van aprovar.
I després també l'altre punt que es va votar i que va ser aprovat també de forma provisional,
l'ordenança fiscal reguladora número 4 de l'impost sobre l'increment dels valors dels terrenys de naturalesa urbana.
Què significa això? Perquè entra en vigor d'aquí unes setmanes, no?
Sí, això està relacionat amb la plusvàlua.
Sabeu que amb tota la crisi el tema de la plusvàlua es va qüestionar molt, no?
Perquè volia dir que tu, per exemple, l'havies venut per un preu que, no?,
quan hi ha crisi el vens potser de manera inferior al qual l'havies comprat.
Per tant, has de buscar un mètode una mica més correctiu
i el que ara es fa és que quan t'han d'aplicar la plusvàlua
pots buscar dos sistemes o et pots acollir a dos sistemes,
un vinculat amb el preu de compra o un altre vinculat amb el valor cadastral.
I aquest punt està relacionat amb el valor cadastral.
Per poder calcular aquest indicador, el que ara s'aplica són uns coeficients
i el que fa l'Ajuntament és actualitzar aquests coeficients
d'acord amb unes indicacions que es marquen des del govern de Madrid.
I això és bàsicament el que hem fet.
És una actualització de coeficients que en alguns casos van en positiu
per la família que s'acull i altres van en negatiu.
És a dir, en funció de l'antiguitat de la finca s'apliquen uns coeficients
i amb aquesta actualització afavoreix a les finques més antigues
que es posen a la venda o que la família ha decidit transmetre.
I aquest és el punt que es va aprovar a plenari.
Una actualització d'uns coeficients molt econòmics,
i molt tècnics.
Bé, després d'aquests dos punts, potser més, així com dius tu,
més de caire tècnics.
Sí, molt tècnics i de l'àmbit molt econòmic
que sí o sí s'han d'acabar aplicant
i tot i que l'òrgan que els ha d'acabar aprovant,
en aquest cas és el ple, i nosaltres el que fem és donar-li compliment
perquè puguin aplicar-se i efectuar-se.
Dos punts que es van aprovar, com hem dit,
de l'àrea d'economia i sostenibilitat,
que tampoc no va donar gaire més debat.
No dóna molt debat polític, no.
Després passem també a altres punts,
poder ja sí que més importants, per dir-ho així,
de l'àrea de planificació territorial,
habitatge, medi ambient.
En aquest cas estem parlant potser
d'algun dels punts més destacats d'aquest ple,
que era la incorporació de diversos noms de dones,
els noms dels carrers del sector de nova construcció
a la zona de la bona aigua,
a l'urbanització de Garrofers, no?
Per mi aquest és un dels punts més bonics del mandat.
Sí, podríem dir-ho així.
Sí, perquè jo ara ja no porto igualtat,
però el vaig portar quan es desenvolupaven els noms de Maslluí,
i és com una petita segona fase
d'aquella implantació d'un barri en nom de dona,
que era Maslluí,
i aquí el que fem és que al barri de la Plana
li neix un sector nou,
a la part més enganxada del complex de la bona aigua,
com tu deies,
que és la zona que ara està en construcció
entre Camp Mèl·lic i la bona aigua,
que és aquells solars que ara es veuen
com unes terrasses de terra.
Allà hi van cinc carrers,
i aquests cinc carrers hem aconseguit
fruit del debat i del consens
dins el marc de la Comissió Nomenclà,
tot el que la formem tant grups municipals
com entitats vinculades al territori,
com entitats de veïns,
o el Centre d'Estudis Sant Justencs,
que és potser el de l'arrel més històric.
Sí, el que té l'arrel més històrica del poble.
Doncs vam aconseguir defensar
que aquests cinc noms fossin en clau femenina.
I aleshores els noms que hem proposat
són dos que estan vinculats
amb les primeres dones
que es dediquen al món de la política activa
en el nostre ajuntament, a Sant Just.
En aquest cas, la primera regidora
que entra sola l'any 79,
que és l'Isaura Martínez,
que molta gent la coneix
perquè la família gestiona la seu de la loteria Gatx.
I aleshores, l'Isaura
va ser la primera regidora que va entrar a l'Ajuntament.
Era un mandat on tot eren homes
i només ella estava com a representant femenina
d'aquell primer equip polític
que comença a gestionar l'espai públic
i els primers serveis municipals
després d'anys de franquisme.
I aleshores, en ella se li reconeix
i també a la Clàudia Cortés,
que és una regidora que entra a un mandat més tard,
l'any 83,
i en aquest cas, quan entra,
doncs ja comença a liderar equipaments importants pel poble,
com és un ambulatori que no el teníem.
Negocia amb l'equip del Jordi Pujol,
tenim imatges de quan inaugura el Jordi Pujol l'equipament
i ella va lluitar per aconseguir que es construís.
Es va cedir un local,
ai un local, un solar,
per part de l'Ajuntament,
perquè la gent et construís.
I després, les altres dues persones
que s'han introduït en aquests carrers,
és l'Assumpció Petit,
que ja ens sortia a anteriors miscel·lànies,
i que és la primera dona
que crea una escola de dansa a Sant Jus,
el que ara coneixem com el Totoguri.
Ella tenia una gran habilitat en el món de la dansa,
va ballar al Liceu,
amb grans personalitats com la Caballer,
i un cop, doncs,
quan va decidir, no?,
allò, implantar-se i establir-se,
a Sant Jus va decidir
que crear una escola de dansa era fer escola
per tal que moltes nenes no avancessin en aquest art.
I l'altra persona que vam pensar
que es mereixia també aquest reconeixement
és la Marga Miró,
és una dona que, quan arriba,
que la seva vida va estar molt marcada
per la lluita d'esquerres,
a ella li conflueixen la vida
tota la guerra,
la Segona Guerra Mundial,
s'exilia a França,
i allà es comença a implicar
amb la resistència francesa
per ajudar a soldats
que sortissin d'aquella ocupació nazi, no?
I li volíem reconèixer aquesta lluita
perquè per nosaltres són escenes
molt vinculades amb pel·lícules que hem vist, no?,
i ella directament ho viu,
després ha de marxar a Caracas
a viure amb el marit,
torna a Sant Just, s'estableix,
i pensem que era una dona una mica a vegades
només que anònima,
però que havia tingut un compromís
amb la llibertat
i la lluita contra el feixisme, no?,
molt, molt, molt clara.
I a petició del Consell Municipal de Dones
hi havia un altre col·lectiu
que també es va demanar
que es reconeixés
i hi ha històries precioses
de la maternitat d'Elna
en la qual, doncs,
moltes dones que estaven,
sobretot, refugiades espanyoles,
que estaven a les platges franceses, no?,
i que en aquell període
estaven embarassades
a punt de tenir una criatura,
allà les acollien,
les cuidaven
i podien tenir, no?,
un inici de vida
dels seus fills o filles
d'una manera molt més digna
que no en un camp de refugiats
o en aquelles platges tan fredes,
tan humides,
i jo crec que la feina
que vam fer
des de la maternitat d'Elna
doncs, no és un entorn
o no és un col·lectiu local,
però sí que vam pensar
que també era bo
quan vam fer amb Eslluï
juntar una mica de visió
també més llunyana
a la del poble.
I aquesta és la part
que vam defensar més
amb clau femenina, diguem-ne.
I després teníem altres peticions
d'altres entitats,
com la de Lluís Ramban,
que era un gran col·laborador també,
d'aquesta casa,
del Drac,
dels gegants.
En Lluís Ramban
tindrà una placa
a l'espai central del mil·lenari
on hi ha els espais
de fer esport per la gent gran,
hi ha aquelles pintures de flors.
També el primer,
el segon alcalde de la democràcia,
el Robert Amírez,
que va ser alcalde
entre el 81 i el 83,
doncs també se li posarà
una placa en aquest edifici
que hi ha entre el carrer Raval
i el carrer Mercat,
que fa com una placeta interior,
una petita illa interior,
doncs allà també hi haurà
un reconeixement
perquè era l'espai
que teníem sense designar
més a la vora
de l'Ajuntament
o cas Corbà,
per tant no se'ns allunyava molt.
I l'altra persona
que sí que tindrà
un espai destacat
és en Ricardo Bofill.
Ara quan entrem a Sant Just
per l'autopista,
el que coneixem fins ara
com l'avinguda del Basi Llobregat,
passarà a dir-se
l'avinguda de Ricardo Bofill
i ens donarà la benvinguda
per l'accés del poble.
Que farà un any, no?
Sí, estem preparant
un acte amb la família també
i jo crec que també
és d'aquelles figures
d'arrel local
però de proyecció internacional,
no?
que també doncs era bo
que tinguessin un punt destacat
com pot ser el Margarit,
que el tenim a la biblioteca.
Les propostes que fa la comissió
de Nomenclàtor
sempre són propostes
que els arriben
en aquesta comissió
des d'entitats de Sant Just
o dins de la mateixa comissió
sorgeixen idees
i llavors es plantegen?
Combinat diferents models
tenim des de quantitats
ens ho demanen
per exemple
doncs la del
va ser la Joana Riba
i la Ira
que van proposar
l'assumpció petit
tenim el Consell Municipal
de Dones
com a anys més col·lectiu
que va fer la proposta
també tenim partits polítics
com en aquest cas
les dues regidores
venen proposades
per partits polítics
i després hi ha
persones individual
que en va arribar una
que proposava
una persona pròxima
a la seva família
que se li fes un reconeixement
vull dir
qualsevol
o particular
o entitat
o col·lectiu
pot fer proposta
perquè la comissió
ho discuteixi
i busquem espais
on es pugui ubicar
aquella nova designació
és difícil
perquè
quan s'escull d'espai
s'intenta
que tingui almenys
una mínima

i hem buscat espais
que no afectin
altres veïns
per exemple
l'ha vingut
de la Ves Llobregat
ara mateix
no té cap veí
amb numeració real
de cadastre
però en canvi
hi ha alguna proposta
d'algun polític
que sí que ens afectarà
empreses
que tenen allà
la seva definició
de seu social
i haurem de veure
això com els pot afectar
en un futur
no està descartat
però vol dir
que hem de fer més feina
perquè aquell veïnat
ho tingui més fàcil
o ajudar a fer
la tramitació
del canvi de nom
però ara
amb el que hem aprovat
no hi ha cap veí
afectat per cap canvi de nom
són llocs
que diguem-ne
que estaven nets
i aleshores
doncs
hem anat al que era més fàcil
per no afectar cap veïnat
però més endavant
sí que volem fer revisió
d'alguns noms
fer algun canvi
i ja ajudarem
si s'hagués de fer
doncs aquesta tramitació
que és més administrativa
o de papers
i tot això
molt bé
després d'aquest parell
de punts
que formen part
de l'àrea
de planificació territorial
habitatge
i medi ambient
totes relacionades
amb el tema
del nomenclàtor
passem també
als punts
de l'àrea de serveis
a la persona
un d'ells
va ser l'aprovació inicial
de les bases
per l'atorgament
d'ajuts
a l'execució
d'escultures
o conjunts
escultòrics
a la via pública
del municipi
de Sant Just
Sí, això va amb la línia
de recuperar
o d'impulsar encara més
el que és l'art al carrer
ara mateix
ja en tenim moltes
tenim des del Plensa
o tenim la Montse Sastre
o des de dia
tenim moltes obres
a carrer
però volem fer
una modalitat diferent
de posar-les en marxa
fins ara
quan volíem fer
una escultura
doncs parlàvem
amb l'artista
i tiràvem davant
l'execució de l'obra
aquí entrem
en una fórmula
més participativa
ara fem unes bases
perquè quan vulguem
fer una escultura
al carrer
i la vulguem fer
de manera participada
amb conjunts d'artistes
aquest sigui l'encaix legal
que ens ho permet fer
què volem fer en definitiva
doncs que qualsevol artista
principalment de Sant Just
es pugui presentar
a una convocatòria específica
la primera que volem desenvolupar
serà
en aquesta vinguda futura
de Ricardo Bofill
quan sabeu
hi ha una primera rotonda
molt gran
que és on giren
tots els vehicles
per entrar o sortir
de la B23
aquella rotonda
que és molt gran
allà volem que
l'artista que vulgui
es presenti a la convocatòria
i ens proposi
una escultura
amb les paraules de Sant Just
que juguin
amb la S
amb la J
amb totes a la vegada
vermelles
verdes
de paper
el que vulguin
és a dir
de còrtex
i llavors la idea
és que sortir aquesta convocatòria
d'aquí un mes i mig
o dos mesos
els artistes
s'hi puguin presentar
i en unes condicions bàsiques
i després
ha de ser inèdita
és a dir
no val que m'hagis fet
aquesta escultura girona
i ara me la
ha de ser com original
per Sant Just
exacte
i això és el que volem fer
és una nova modalitat
de fer participar
a artistes de Sant Just
o creadors de Sant Just
perquè se li prima
si és d'aquí
però és veritat
que per normativa
no podem impedir
que un artista de fora
s'hi presenti
l'únic
que tindrà menys puntuació
perquè no està primat
per ser de la nostra modalitat
és a dir
es valorarà més
si l'artista
tens punts extra
si ets de Sant Just
o tens un vincle
imagina que és una persona
no sé
que és professora
de Can Ginestà
de les arts plàstiques
doncs per la seva
el seu arrelament
al municipi
també tindria
aquesta apuntació extra
però és una bonica manera
d'avançar
amb l'obra al carrer
fins ara
encarregàvem més directament
doncs ara direm
mira
aquesta en lloc
d'encarregar-la directament
el que farem és
treure convocatòria
i que
i això no s'havia fet
en cap escultura
abans
aquí a Sant Just
no
la majoria que tenim
com que vas a buscar
l'artista en concret
per exemple
ara en tenim dues
en procés
una és del Dògni
que es col·locarà
a un espai interior
que hi ha
al Centre Cívic
de Soledat Sants
no sé si recordeu
quan va exposar
el Dògni
a Can Ginestà
tenia uns nens
molt bonics
amb unes cares de fusta
que estaven
que parlaven
de l'utopia
de la vida
una mica
i li hem demanat
una obra vinculada
amb aquesta innocència
i aquest sentiment utòpic
de fer un món millor
i després també
l'artista Bori
que és la que té
l'escultura
de l'11 de setembre
també li hem demanat
una escultura
en record del Guillem
que és aquest actor
amb síndrome de Down
que va participar
per primera vegada
en una pel·lícula
que va guanyar
un premi internacional
i a la vegada
va ser el primer noi
amb síndrome de Down
que va acabar
tota l'educació secundària
a Sant Jús
amb molt esforç
de la família
de la seva mare
personalment
i també aquestes dues escultures
estan encarregades
directament
a l'artista
i aquí ho farem diferent
és una nova modalitat
per tenir art
reconegut
en els nostres carrers
places
o en aquest cas
també equipaments
que entenc
que la voluntat
és de fer-ho
també en altres
o sigui
a mesura que vagin
sorgint altres
exacte
anar analitzant
que a vegades
jo vull que l'escultura
sigui de tal persona
més difícil
però és no
el que jo ara estic pensant
és més en
l'objectiu final
i qui m'ho faci
tampoc no és
l'objectiu principal
aquí a vegades
diuen
no és que vull un plensa
però jo crec que
és una iniciativa
el que es va anar a provar
són una mica
les bases
que defineixen
les bases comunes
que es serviran
per qualsevol convocatòria
estaran 30 dies
en exposició pública
després ens cal fer
un ajustament econòmic
perquè si hem posat
fins a 40.000 euros
perquè aquesta escultura
es pugui fer en qualitat
i amb tot el que implica
perquè primer vam pensar
que a vegades crear-la
el procés creatiu
pot ser
no és car
però a vegades
la compra de material
que ha pujat tant
o la instal·lació
i execució
de l'obra
a vegades
és més car
que tot el procés inicial
llavors
vam decidir
incrementar
aquesta quantitat
molt bé
després
els altres dos punts
també
de l'àrea de serveis
a la persona
que es van votar
va ser
la tercera
i última pròrroga
del contracte
per la prestació
del servei de control
de plagues urbanes
adjudicat
a l'empresa
Loquimica

aquest és un tema
que amoïna
sempre molt
al veïnat
el que és
veure rates
veure peneroles
a prop de casa
ens angoixa
a tothom
són éssers que viuen
en el subsol
i que moltes vegades
quan fan els seus nius
són difícils de localitzar
i el que tenim
és una empresa
que està especialitzada
que és Loquimica
aquest és l'últim any
de contracte
que ens queda amb ell
abans de tornar
a licitar aquest servei
i realment
a dia d'avui
ens estan fent
molt bona feina
sí que és cert
que amb tot el tema
de
ja t'ho diré
amb el canvi climàtic
amb la calor tan intensa
que va fer aquest estiu
certs animals
del subsol
que potser
no haurien hagut
de criar tant
van tenir
unes condicions climàtiques
molt favorables
i vam tenir
més criança
de la que tocaríem
i aleshores
hi ha alguns punts vermells
que ells treballaran
molt intensament
amb l'equip d'urbanisme
i l'equip
que porta
aquest contracte
per tal d'intentar
buscar molt millor
on estan aquests focus
on acaben criant
per allà
el que fan
és posar uns productes
fitosanitaris
aprovats
per la Unió Europea
que el que intenten
és acabar
matar
aquell espai
on pot proliferar
aquell animal
però és complicat
perquè cada vegada
són animals més resistents
als productes
que els han de fer mal
els ser fitosanitaris
són una mica més suaus
que alguns
però no està autoritzat
cap altre tipus de producte
per tirar endavant
l'eliminació
d'aquestes plagues
i és molta feina
perquè és anar molt
al detall
d'on es poden trobar
i també recordar
que l'Ajuntament
pot actuar
bàsicament
a l'espai públic
en l'espai privat
no pot actuar
per tant
ahir va sortir també
en el ple
que si hi ha solars
que estan buits
que són privats
i no es fa manteniment
doncs molt intensiu
a vegades s'acumula
s'acumula
doncs
pot ser els bitxos
d'una zona
però

o a vegades
quan hem fet una obra
que hem aixecat
algun carrer
a l'aixecar
paviment
surten
i llavors en aquella època
hem de ser
no sé per exemple
ara es fan obres
al carrer Sant Lluís
si s'aixequés
depèn quina part
de paviment
pot ser que ens surtin
rates
i llavors aquella empresa
l'hem d'avisar
perquè estiguin més
al cas
quan es fa
depèn quina actuació
a carrer
això ens va passar
quan es va fer
les obres d'en Sem Claver
com es va fer
tot el col·lector
per sota
allà hi havia
molta vida
més vida
a sota
que amunt
a vegades
amb una de sorprèn
tot el que pot sobreviure
sota els nostres peus
mare meva

doncs això
que es va
es va aturgar
aquesta última pròrroga
de contracte
amb l'empresa
que controla
el tema de les plagues
i si cal quan s'acabi el contracte
si l'hem d'incrementar econòmicament
perquè veiem que són uns animals
que s'haurà d'actuar més intensament
s'ha de batallar molt
segurament haurem d'incrementar
la dotació econòmica anual
ara és d'uns 18.000 euros
però jo crec que haurem d'invertir més diners
i després també
un altre tema
referent a l'àrea de serveis
i la persona
és l'aprovació
de l'adenda
de la pròrroga
amb el conveni
amb l'AMB
pel que fa
a la prestació
del servei públic
de transport
del col·lectiu urbà
de viatgers del municipi
en l'enleix
de l'Aurea Miró

aquest és un punt
que va entrar d'urgència

això ens garanteix
que el servei
d'autobusos
que tenim
amb l'àrea metropolitana
continuï funcionant
sense normalitat
aquí simplement
és un tema
també molt tècnic
actualment
hi ha una llei
que et marca
que els convenis
amb altres administracions
només poden durar
4 anys
i en canvi
aquest procés
és de 6 anys
el que s'ha fet
és una renovació
d'aquest conveni
perquè cobreixi
aquests altres 2 anys
però el servei
ni s'ha vist afectat
ni canvia
ni res
i tampoc no posa en perill
el seu finançament
simplement és
garantir la continuïtat
exacte
és un tema administratiu
que té de garantir
que quan s'ha acabat
aquest quart any
continuo prestand
el servei
dos anys més
i per això
no va haver debat
gairebé es va aprovar
de manera unànima
perquè
és com els dos primers
que hem parlat
una mica més tècnic
per seguir
preservant
el servei
i d'aquests temes
llavors ja passem
a més
qüestions de debat
en aquest cas
serien amb les mocions
n'hi va haver 4
la primera
parlem de la
moció aprovada
pel que fa al suport
als dictaments
del Consell Consultiu
de la gent
gran del Baix Llobregat
que va ser
no sé si aprovada
per unanimitat
no?

va ser unànima
aquí sabeu que tenim
un grup de gent
gran activa
a la comarca
que són persones
jubilades
algunes amb gran coneixement
específic del seu
anterior àmbit de treball
per tant han treballat
un seguit de dictaments
que estan molt bé
realment
fan tot una anàlisi
del futur de les pensions
perquè a vegades
depèn quina pensió
es queda tan curta
que fer una vida digna
durant tants anys
perquè a vegades
et jubiles amb 63
perquè molta gent
no s'està jubilant
al 65
estan avançant
les jubilacions
et queden potser
20 anys de vida
amb un ingrés periòdic
molt just
i el ritme actual
que veiem
d'increment de preus
fa que
cada mes pateixis
i no tens cap altra manera
d'incrementar
aquests diners
perquè ja és una pensió
llavors
un dels debats
era sobre les pensions
un altre era sobre
el sistema de salut
la degradació
que està patint
l'atenció primària
i més quan ets gran
que potser fas un consum
d'aquest tipus de serveis
molt més intensiu
veus que
que hi ha coses
que no estan quadrant
que
vull dir que s'ha de millorar
el servei
falten molts professionals
una de les anàlisis
més profundes
que fa aquest dictamen
és la manca de previsió
del govern català
per poder
cobrir
jubilacions
molt grans
depèn quins professionals
que no s'estan trobant
al relleu
perquè no està dignificada
la professió
bàsicament a la primària
és molt més digna
per un metge
anar a treballar
a un hospital
que triar
a la primària
on no et pots especialitzar
on no hi ha un camp
d'investigació
per tant
acaba sent
dins de la teva tria
no és de les primeres
i acaba quedant
buida
depèn quines
convocatòries
que es tiren endavant
i jo crec
que eren continguts
molt interessants
i que per això
els vam donar el suport
des del conjunt
de membres
de la corporació
perquè clar
això és el Consell Consultiu
de la gent gran
del Baix Llobregat
és a dir, a nivell comarcal
o sigui, analitzen problemàtiques comunes
se li donen el suport
des de Sant Just
com si digués
sí, perquè Sant Just
també té membres
és a dir
l'arròs-arròs
que és d'aquí de Sant Just
hi ha anat molts anys
el Pere Aceiton
també va participar
durant uns anys
és a dir
són gent de tots els municipis
que periòdicament
o la Càndida Nevado
també hi ha anat
durant molts anys
és gent que té el temps
per poder anar allà
i dir
avui de què analitzem
doncs què ens preocupa més
també per exemple
va haver un any
que van analitzar
tot el tema de les farmàcies
clar, perquè tens cotxe
i pots anar a les d'urgències
però si ets una persona gran
que ja no té el carnet de cotxe
o ja no té el vehicle
depèn com accedir
i depèn quin horari
d'urgències de farmàcies
també els amoïnava molt
i bueno
plantegen
sí, reflexions
que són d'interès
i que ens les hem d'estudiar
com a responsables polítics
per trobar-hi solucions
i després
les altres tres mocions
que ens queden
debats sobre
ponts, mobilitat
del barri
de Maslluí
també a la zona de l'escola Montserrat
comencem concretament
per aquesta
per l'emoció
del grup municipal
d'endavant Sant Jus
per millorar l'aparcament
a l'entorn de l'escola Montserrat
una emoció que va ser retirada
la van acabar retirant
per tant és un debat
que ajornem
fins aquí un mes
molt bé
i després
les altres dues
que ens queden
bastant semblants
ara ens explicarà Gina
si et sembla una mica
les diferències
perquè a priori
pot semblar emocions
que vulguin dir el mateix
una la va presentar
el regidor no adscrit
Quico Ferrer
sobre l'estalvi
el pla d'estalvi
del projecte del pont
de Maslluí
que va ser declinada
va ser rebutjada
per

per Manoria

va ser rebutjada
justament
per als partits
que sí que van donar suport
que van
fer que s'aprovés
l'altra moció
referent també
a aquest tema
que és la
la moció
que va presentar
el PSC
i Sant Jus
en Comú
sobre la millora
de la mobilitat
del barri
Maslluí
perquè s'entengui
el regidor
que va presentar
aquesta primera moció
en Quico Ferrell
se presenta una moció
i com a PSC
i en Comú
vam decidir
que no és d'aquella moció
no la volíem subscriure
i vam fer una
si estiguessim
al Parlament
s'entén com una esmena
a la totalitat
és a dir
no compartim res
de com està expressada
aquella moció
i et fem una moció
alternativa
per tal d'explicar
d'una altra manera
el mateix contingut
vull dir
no és que li copiem
diu
és que m'heu copiat
no
és que nosaltres
no volíem aprovar
la moció
com tu l'havies presentada
per tant
tenim l'opció
de fer una esmena
a la totalitat
és a dir
fer una
totalment alternativa
buscant l'encaix
que nosaltres pensem
que és el millor
i aquí sí que vam coincidir
amb altres grups
i per això va sortir
aprovada
com ho va expressar
tant el
Justo Salva
que va dir
que ell no és partidari
del pont
però per poder
avalar aquest no
com ho podem
doncs
hem de tenir
més estudis
i més informació
al respecte
Esquerra
anava a la mateixa línia
diu
jo no és el
no és el meu model
però vull tenir més dades
per poder decidir
realment
quin és el posicionament final
i el PSC deia
nosaltres
vist que en aquests últims
30 anys
ja ha canviat tant
el que és la mobilitat
del barri
la mobilitat en general
perquè ara ja no estem
primant el cotxe
per damunt de la resta
de vehicles
i uns altres tipus
de modalitat
els costos
que pot suposar
aquesta infraestructura
i l'impacte
que pot tenir
amb un polígon
al mig
és a dir
hi ha tants elements
a tenir en compte
que vam dir
el que planteja el Quico
anem a fer-ho ja
no
hi ha uns diners
que va aconseguir
en aquest cas
el PDeCAT
per tal de fer
uns estudis
uns analisis
uns projectes
doncs aprofitem
aquests diners
per analitzar
en global
tota la mobilitat
que implica
tant aquell barri
com la resta
de les zones
és a dir
no podem decidir
la construcció
d'un pont
d'aquestes característiques
si no parlem
amb Sant Feliu
perquè ens pot derivar
tots els seus vehicles
cap allà
i saturar
la infraestructura
hem de parlar
amb Sant Joan d'Espí
perquè si quan arribem
a la rotonda
de l'esclat
no tenim una nova via
d'accés
a la B23
col·lapsarem
aquell punt
és a dir
Mas Lluï dirà
no
si jo ja he sortit
del meu barri
però és que t'has quedat
col·lapsada
a l'esclat
què fem tots allà
a l'esclat parats
és a dir
la mobilitat
és com una gran cadena
si nosaltres posem
un element al mig
però no arreglem
el següent pas
no servirà de res
és a dir
guanyar dos minuts
per quedar-te aturat
al cap de 800 metres
no serveix de res
per tant
vam dir
fem un bon pla
de mobilitat
analitzem bé
aquesta infraestructura
si es fa
com es fa
i tothom va estar d'acord
que si s'hagués de fer
li hem de permetre
que no només sigui
una via de vehicles
no sigui una via
on hi hagi
tant el que va caminant
com el que porta la bicicleta
com el que va amb patinet
o bé de saber
si d'aquí un temps
ens mourem amb un dron penjat
jo què sé
com el casquet volador
del Dorany
jo crec que la mobilitat
si veus
pel·lícules futuristes
pot canviar tant
d'aquí uns pocs anys
perquè la tecnologia
et permet avançar
de maneres
que a vegades
no ens imaginem
qui ens havia de dir
fa 5 anys
que la mobilitat
amb patinet
seria d'aquest
que tindria aquest pes
és a dir
una mica al rerefons
d'aquesta moció
presentada per
Sant Jus en Comú
i Pajacés
poder fer com una mena
d'estudi de mobilitat
sobre
tant des de
a nivell ambiental
a nivell
de costos
beneficis
analitzat
d'acord amb criteris tècnics
és a dir
tenir tots els documents
tècnics importants
i també es va crear una cosa
que va proposar
Esquerra Republicana
és a dir
fem una comissió
en què tots els grups
municipals estiguem
l'entitat de veïns
del Mas Lluï
també hi sigui
i analitzem-ho
amb profunditat
és a dir
no val
com fa el Quico Ferrer
me'n vaig a un bar
li pregunto a una noia
si vol el pont
em diu que sí
la gent de Mas Lluï
demana el pont
no
la gent podem demanar
però hem d'analitzar
els costos
els beneficis
i l'utilitat
d'allò que demanem
les reunions estan bé
però hem d'acabar
reforçant-ho
amb documents
a la moció
de fet li va donar
suport en aquesta moció
partits que
pensen
com has comentat
de senzors en comú
que la viabilitat
del pont de Mas Lluï
per exemple
que ara mateix
no la veuen clara
exacte
però el que hem de fer
és tenir dades
crec que és important
si tenim l'opció
que ens facin aquests anàlisis
potser et diuen
mira aquest pont
ja no seria
l'opció de futur
però a tal lloc
hem fet aquesta opció tècnica
que us permetria
millorar
perquè el pressupost
a fer aquest estudi
o bueno

aquests estudis
de mobilitat
és un pressupost
que ja s'ha contemplat
o se li haurien
de donar diners
va haver-hi una negociació
política a Madrid
entre el PDeCAT
i el Partit Socialista
el PSOE
vinculat amb el Ministeri
de Foment
i van aconseguir
una dotació
d'un milió d'euros
per fer un seguit
d'estudis
vinculats
a aquest àmbit
de la mobilitat
per tant
quan arribin aquests diners
que és una subvenció
es poden utilitzar
justament
per tots aquests temes
i analitzar
opcions
per millorar
aquesta connectivitat
tothom comparteix
que la connectivitat
s'ha de millorar
que s'ha de buscar
una eina
que sigui pràctic
i útil
i si tots els estudis
diuen que aquesta és la via
per tal que ho sigui
doncs es va veure
que tots els us
li donaran suport
però ara mateix
no s'acaba de veure
i com que el barri
s'ha desenvolupat ja
de manera total
i allà neixen
nous equipaments
com un institut d'escola
un pavelló
no?
i coneixem ja
quin tipus de veïnat és
i quants cotxes té
perquè això també és un element
a tenir en compte
estem lluitant
perquè el vehicle privat
no tingui tant de pes
però cada vegada
les famílies amb recursos
tenen més vehicles
a càrrec
a l'interior de casa seva
no?
i a vegades hi ha famílies
que tenen fins a tres cotxes
no tenim tanta via pública
perquè cada família
tingui tres cotxes
no, no, seria inabastable
clar, és el que ens diuen
a vegades alguna gent
en algun moment
hem de posar un límit
o un topall
clar
llavors aquests diners
destinats per fer aquest estudi
però no serien garantia
al final
que potser s'acabés fent
en aquest cas el pont
primer és que encara
ningú ens ha garantit
que puguem tenir
15 milions d'euros
per finançar aquesta infraestructura
15 milions d'euros
seria tota la capacitat inversora
de l'Ajuntament
durant quatre anys
per un Ajuntament com nosaltres
és inabastable
clar
jo crec que és una infraestructura
d'àmbit molt més comarcal
per tant hem de buscar
un finançament externe
a nosaltres
amb el compromís
d'altres administracions
i això és el que l'alcalde
va fer una reunió a Madrid
amb el Ministeri
per veure si era viable
aquest finançament
no es va veure malament
però clar
abans hem d'analitzar
com hauria de ser
i amb quines garanties
d'èxit es pot tirar endavant
i si tots els estudis
l'afavoreixen
la construcció
o sigui no hi ha un no
però hi ha un
anem a analitzar-ho
amb detall
no ens precipitem
en aquest tema
perquè són molts diners
que nosaltres no tenim
per tant els hem d'obtenir
i per obtenir-los
és d'oferir una opció viable
i que sigui real
un debat interessant
de mobilitat
que recomanem
als ràdioigents
que si volen
tornar-lo a escoltar
o per saber
també com es va definint
cada partit polític
que es tornin a
mirar o escoltar
el ple municipal
que està penjat
de fet en el canal
de YouTube
de l'Ajuntament
allà ho poden trobar
i tornar-ho a escoltar
molt bé
doncs Gina
deixem en aquest punt
l'entrevista
si et sembla
molt bé
i res
que acabis de passar
un bon divendres
i també un bon cap de setmana
moltes gràcies
que descanseu el cap de setmana
vinga
adeu
adeu
i tot